Dimarts 11 d'octubre de 2011,

MISSATGE A PCCA, JORGE FERRER, INDIGNATS i JOSE ARBIZU

Hola a tothom,

M'alegra que hagi tingut bona rebuda el meu últim missatge. El que no m'alegra tant es que crec que, tot i que ja he tingut problemes per escriure coses, encara em queda molt per aprendre sobre el que es pot dir i el que no. De fet ja he rebut alguns avisos en confiança d’algunes figures polítiques, advertint-me del perillós joc de la crítica política. Em veig obligat doncs a aclarir possibles malinterpretacions sobre el que he escrit. Prometo que en propers escrits, si cal quan faci una sentencia, la aclariré amb 4 frases mes, per a no deixar lloc a dubtes o segones interpretacions.

Sr Arbizu li prego, “de bon rotllo”, que es llegeixi be el que escric abans de valorar-ho erròniament Li cito el meu text: "tot i que entenc els comentaris que m’arriben de la gent de que es un “sobrat”, doncs en ocasions dona aquesta sensació, no vol dir que jo cregui que així sigui. Cadascú parla com parla, i el senyor Rodriguez te la seva manera.". Jo no he dit en cap moment que cregui que el senyor Rodriguez va de sobrat. Es més, dic que es el que creuen molts però perquè jo ho mencioni no vol dir que així ho pensi. Mes clarament: a mi no em va semblar que el senyor Rodriguez anés de sobrat al ple municipal. Ja em deuen haver agafat prouta mania com perquè a sobre s’entengui que dic coses sobre ells que no he dit. Sense més importància es una apreciació.

PCCA, permetin-me que els demani una cosa amb una mica de sentit de l’humor, cosa que no vol dir que no ho digui amb la mes absoluta serietat: No posin el meu nom en una diana al seu local i hi tirin dards mentre fan el cafè. No soc el seu nou principal enemic, ni pretenc ser-ho. El contrari. Reafirmo la meva positiva valoració del paper del partit al ple municipal, i afegeixo que prefereixo que al govern hi siguin vostès, que no pas altres partits doncs el seu objectiu o pla d’actuació no passa per cap filtre superior de coherència amb “la marca del partit” per dir-ho d’alguna manera. Sr. Rodriguez serà difícil però si te un forat a l’agenda de 10-15 minuts, m’agradaria parlar amb vostè.

Sr. Jorge Ferrer. Creia que no li hauria de dir res mes, però l’ultim text el vaig escriure després d’enterarme que vostè va utilitzar i ensenyar imprès un missatge privat entre vostè i jo via Facebook a la reunió de valoració de les barres de Deskoncerts, on jo tan sols li volia aclarir que res del que deia en el famós primer text m’ho havia inventat, que ho havia contrastat. Aclarim això d’una vegada:

Quan parlava amb la gent que em va informar del que no sabia, el primer que em deien era: “bueno, aquest any molt millor que els anteriors per això”. I la informació que puguin donar-me, a mi, persona individual, que els hi demano, no es just que després sigui utilitzada en la seva contra. Em recorda a allo de les pelicules de “cualquier cosa que diga podrà ser utilizada en su contra”. Jo vaig dir tot allò públicament, perquè vaig detectar una indignació generalitzada davant dels fets que comentava al text i no provenia ni dels brigadistes ni dels del club de basquet, sinó dels joves allà congregats. Ells no li han anat be de cara i després l’han criticat a les esquenes, com vostè es va pensar amb el meu missatge privat. Ells han aportat la informació objectiva que se’ls ha demanat, començant sempre per la primera frase que li comento. Deixem aquest tema ja. Siguem humils, agafem-nos-ho com una manera de millorar i no com una crítica destructiva que mereix resposta destructiva, doncs jo no vaig ser destructiu en cap moment. Reitero que tinc moltes ganes de sentarme amb vostès. deMogoda.cat es una gran eina, però no resulta suficient (almenys per a mi) per estar tranquil amb la situació, doncs com li deia inicialment... pateixo, i molt, per les conseqüencies de les meves paraules, doncs a tothom semblen mes punxegudes del que realment son i pretenen ser.

Estimats indignats. La veritat es que el paràgraf que us vaig dedicar va ser injust. Molt injust. Parlava de tots, quan realment la sensació de la que parlava me la va donar principament un dels vostres integrants. Precisament la cara més visible, i us vaig posar erròniament a tots al mateix sac. Disculpeu-me. Com sempre, vaig transmetre la meva desaprovació davant de dues reaccions aïllades, i va sonar a desaprovació de tot el col·lectiu. Ens veiem a les movilitzacions que calgui.

Per ultim, torno als consells dels que els parlava a l’inici del text. Sembla que per dir quatre coses públicament, s’entri en una espiral de la que un pot sortir escaldat, i això em sembla molt trist que passi a qualsevol dels nivells, però mes encara en un poble que m’estimo i pel que em preocupo des de la posició de ciutadà. Perquè la critica política es perillosa? Jo m’intento posar al seu lloc, i si em critiquen, de forma objectiva, correcta, lògica i contrastada, buscaria la manera de que no ho puguin tornar a fer, i amb la pròpia crítica ja se’m està facilitant la manera o el camí per aconseguir-ho. La llei del mínim esforç diu que davant d’una crítica, el millor que es pot fer es dir que es mentida.

Espero haver aclarit més tot el que he dit. Poques coses m’agraden tan poc com que escrigui una cosa i s’entengui una altra. No vull problemes, i ni molt menys causar-ne als demés quan la intenció es tota la contraria.

Albert Clos