Reflexions del 2009
 El 2009 no ha estat del tot catastròfic!
Pel que fa a la salut, aquest any passat no ha estat del tot catastròfic, i més si pensem en totes les amenaces hagudes, com la grip A i altres. És cert que estic una mica “enganxat “ al Ibuprofeno, per uns “problemilles” de caire crònic que tinc a l’esquena i que van sorgint de tant en tant ... Però he tornat—Si ho recordeu, des del estiu!—a fer una mica d’esport, a córrer, que és el que a mi m’agrada; i de passada faig us de les instal·lacions municipals, com el nou parc ludico-esportiu al costat del pavelló. La bona forma física és molt important per obtenir un rendiment òptim, a la feina, als estudis, a qualsevol àmbit; perquè, si ho rumiem una mica, quasi qualsevol activitat o projecte pot ser considerat com una cursa de fons, cal tenir resistència i perseverança en el treball diari...
Bé, el que tracto de dir és que estic satisfet de com ha funcionat el Web deMogoda.cat durant el passat 2009 i no vull deixar passar l’ocasió per donar les gràcies a tots aquells que han dedicat una mica del seu temps en visitar el Web, i molt especialment als que, donat un pas més, han volgut col·laborar enviant un escrit o una opinió. Assolir el repte de caviar els continguts del Web a diari ha estat possible gràcies al gran nombre d’aportacions rebudes ... Moltes gràcies a tots!
També és un bon moment per reconèixer errors i demanar mil excuses a algunes persones que s’han vist perjudicades o agredides per continguts que mai s’haguessin hagut de publicar. La possibilitat de l’anonimat s’ha fet servir per agredir impunement... I jo no he estat prou encertat en el control d’aquells correus que contenien aquests tipus de missatges. Demano disculpes i prenc el compromís de millorar en el futur!
Gràcies a tots i que el 2010 sigui un millor any per tothom!
Joan López
Reflexions del 2009 |
Correus d’opinió:
Pepa Muñoz [arantxecrisster@gmail.com]
 Buenas,
Verán, soy consciente de todas las miserias que hay en este planeta; hambre, muertes, violaciones, torturas, etc. etc. etc. Y desde mi reducido mundito y mi realidad, que a veces es bastante cruda, hago lo que puedo por ser solidaria con la tierra y sus gentes. Sin embargo necesito que esta angustia y miedo que me produce tenga un descanso. He pensado para ello armarme unos días de ilusión, de ánimos, de alegría, de sonrisas, de disfrute viviendo el frio, de llenar mi vista de luces de colores, de todo eso y mucha más para no hundirme en la tristeza y deje de colaborar en próximos días.
Por muy simple que parezca quiero desear un hermoso descanso con felicidad a todas las personas, tengan o no vacaciones de Navidad. Deseo que sonrían, que vivan con la gente menuda sus fantasías para recuperar fuerzas y optimismo.
En fin, que…¡¡¡¡¡FELICES DIAS A TODO EL MUNDO!!!!! Y teniendo en cuenta que mis brazos están desproporcionado con el resto de mi cuerpo, con ellos les doy un estrecho abrazo.
Este año me estoy pensando lo de escribirle a los Caballeros de la Ilusión, ahora por ahora los pondría a caldo y prefiero esperar a tranquilizarme.
Pepa Muñoz
Correus de 2009
Vacances del 2009
|
