Dilluns 26 de desembre de 2011,

El que ens espera,...  Solucions que no ho són!

L’atur continua augmentant i serà molt complicat que la tendència s’arribi a invertir a curt o mig termini. Com ja s’ha comentat moltes vegades, un dels principals problemes que tenim per tal de superar la crisi resideix en la competitivitat del nostre sector productiu. Guanyar en competitivitat, en capacitat de vendre la producció, podria ser l’objectiu principal perquè els paràmetres econòmics de les empreses comencin a mostrar dades positives, es a dir, a ser rendibles. 

La competència és dura i les empreses, per tal de mantenir-se en el mercat, han de reduir les seves despeses de producció. I vet aquí el problema de l’atur: quan es tracta de reduir despesa el primer que es mira l’empresari és la partida de personal. Acomiadaments, congelacions salarials, baixades de sou a canvi de mantenir l’ocupació, la “cantinela” de sempre demanant rebaixes a les cotitzacions, etc.  Però les mesures establertes per ajudar en aquest sentit, els ERO de caire temporal, les bonificacions a les cotitzacions, els acords i les clàusules dels convenis que permeten despenjar-se d’aplicar les pujades salarials, LA PROPERA REFORMA LABORAL, etc, no semblen ser suficients per la nostra patronal.  Es van malacostumar a obtenir beneficis amb models de baixa productivitat, on no han calgut esforços per assolir processos de producció eficaços, on la competència no era un problema perquè hi havia de sobres per a tots, on no calia lluitar massa per les comandes i la demanda era poc exigent per necessitat. Millorar en productivitat i eficàcia és l’alternativa per reduir costos i guanyar competitivitat, però és un camí més difícil, amb menys acceptació entre els nostres empresaris i els resultats poden no ser tant immediats.

Jo soc del parer de que la precarietat laboral és incompatible amb la productivitat, per la importància que el factor humà sempre té en aquesta. Està clar que competir amb precarietat laboral no és el camí i és una partida que ja la tenim perduda si ho hem de fer contra països com India o Xina.

Els treballadors no podem acceptar retalls en els nostres drets per tal d’allargar l’agonia de l’empresa amb l’únic objectiu de que el tancament definitiu del negoci surti més barat a l’empresari. Al contrari, hem de col·laborar amb l’empresari quan aquest ens parli de millorar la producció, de flexibilitat par adaptar-se al mercat, de augmentar la qualitat del producte, de millorar l’organització del treball, de que ens hem de formar per fer servir noves eines de treball, quan ens parli del futur...

Quan l’atur afecti als gerents i directius “poc preparats” per les situacions difícils, estarem al començament del final de la crisi pel que fa als treballadors!

Joan López