Dimecres 30 de març de 2011,

Atrapats per un tornado!
Article ja publicat Dijous 13 de Maig 2010

Quan parlen d’accions decidides volen dir que cal retallar la despesa per reduir el dèficit públic, potser no descarten una “més gran” flexibilització del mercat laboral, ja sabem que serà una decidida rebaixa en el sou dels funcionaris o, com no,  rebaixar la despesa en concepte de pensions,  congelant-les  i és possible que allargant l’edat per tenir-ne accés. 

El cas Grec, els informes i propostes dels diferents organismes econòmics, com el FMI, la OCDE, etc, i molt especialment la qualificació que sobre el deute públic espanyol fan les agencies de qualificació de risc estan incrementant molt la pressió sobre el govern perquè demostri capacitat a l’hora de prendre mesures impopulars com les mencionades.

I és que finalment sembla que tot depèn de que l’executiu sigui creible articulant una política econòmica capaç de reduir els números vermells i propiciant, d’aquesta forma, que la posició dels productes espanyols en els mercats financers sigui més còmoda.  El drama és que tots estem immersos en aquest tornado gegantí de l’especulació financera internacional, que la capacitat inversora i de cobertura social d’un país depèn, en gran part, de la seva capacitat per negociar les condicions del deute (diners que demana a crèdit) i que els interessos a pagar siguin els més baixos possibles.  Clar, si les agencies de qualificació de risc ens rebaixen la nota argumentant que les inversions en el deute espanyol són més arriscades, si no donem confiança perquè diuen que  la nostra economia té alguns punts febles que dificulten la recuperació i la sortida de la crisi, perquè consideren que els nostres salaris i les nostres indemnitzacions  estan pels núvols,  perquè diuen que el nostre sistema de pensions és insostenible... Què pot fer el govern (l’administració) per tenir accés al necessari crèdit en bones condicions?  Al igual que passa amb qualsevol empresa, ha de donar confiança al que li deixa els diners de que serà capaç de retornar-los i amb els interessos corresponents.  I el drama és que sembla inevitable seguir les indicacions que aquests organismes i agencies internacionals, més pel simple fet d’acontentar-los a ells i menys per l’efectivitat real que tindran sobre l’economia interna i el benestar del ciutadà.

Però tornant al tema de dèficit, apart de reduir la despesa, per reduir-lo també es pot mirar de incrementar els ingressos i que els diners que cal demanar prestats siguin els menys possibles...  Sembla que pujar els impostos, poc o molt, també sigui inevitable!  Clar, però si paguem més impostos, si tenim menys cobertures socials (pensions, ajuts als aturats, etc) i si cobrem menys, també consumirem menys i trigarem més en sortir de la crisi...  Però, si els costos laborals baixen, les nostres empreses potser seran més competitives a l’estranger i exportarem més... I pot anar bé per sortir de la crisi... i que el PIB comenci a créixer!  I que les agencies de rating ens qualifiquin més bé! I que tot comenci a rutllar en el bon sentit!

El que no veig massa clar és si tots aquests sacrificis serviran finalment , i en general, per reduir l’atur i millorar la situació de les famílies....  Els tornados solen deixar damnificats i també molta feina per la reconstrucció!

Joan López