Al més profund de les persones estan els sentiments, inqüestionables, i que la bioquímica dels gens en fa llegat de les nostres arrels. Som nosaltres, sense remei, que estem fets de sentiments i delatores emocions, ens agrupen i ens donen identitat. El “Andaluz”, immers en les seves totxanes i el ciment, acompanyat pel frec de la paleta a la ceràmica, cantava com el Farina, com si la Salamanca fos seva. No era la veu, però si el sentiment!
I tant és si la Salamanca no era la seva, perquè tots els d’aquesta pasta són “ruiseñor para cantarte” i “golondrina para amarte”. I quan és hora són la gresca i quan toca són tenacitat i valentia,... Per fer-se ells mateixos i treure del no res la gloria!
La gloria de les coses importants, com el sostre que t’acull, la terra que t’alimenta, la generositat dels més necessitats i el ser bona gent... Simplement, com si tal cosa!
Joan López
opina@demogoda.cat Si ens envies un e-mail a opina@demogoda.cat amb la teva opinió el publicarem aquí. No cal foto identificativa però si e-mail i dades personals (només publicaré el nom) i s'hi poden adjuntar fotografies i arxius de text.
