La meva petita revolució
Tamara Peralta

He cumplido años y al ser asiduo del Facebook he recibido las felicitaciones de amigas y amigos de mi grupo, entre ellas, la de la joven Tamara, a la que he respondido dándole las gracias, lo que me ha permitido conocer la información de su página, donde encuentro la dirección de su blog a veure com prova, entro y me llama la atención la página La meva petita revolució, que leo y os la dejo, ya que la considero de un contenido humano entrañable.


Juan Díaz Casares.

19 setembre 2009
La meva petita revolució

Ahir, mig en broma, em van dir que era una "ciberplasta, pseudorevolucionària i ecocuentista". Reconec que no em va fer gaire gràcia però, obviament, no podem agradar a tothom. A mida que van passant els anys, si tenim sort, ens anem trobant més còmodes en la nostra pell... cadascú com pot o millor sap. D'altres, mai. No és el meu cas.

Fa uns quants dies vaig escoltar a en Sebastià Serrano a una entrevista a la qual deia que qui inverteix part del seu temps a activitats socials és més feliç. Li dono la raó. A mi, dedicar-me a la política, en els termes tant limitats que ho faig, em fa sentir útil i de retruc feliç. Durant molt temps la única raó que tenia per aixecar-me del llit era passejar les meves gosses, la medicació i el dolor no em permetia fer gaire cosa més... llevat de tancar-me a casa i deixar , poc a poc, de ser jo mateixa. M'estava deixant morir en vida: no podia anar a la Facultat, no podia treballar i ni tan sols vestir-me sola. Com us dic, l'oportunitat que m'han donat a ICV em va fer despertar totes aquelles inquietuds que estaven adormides, tot allò que volia ser es va convertir en una odissea el dia que em van diagnosticar Fibromiàlgia. Poc a poc he aixecat cap, he renunciat a tantes coses en els últims anys que el fet d'haver d'anar a una reunió, manifestació o qualsevol tipus d'acte, si les meves condicions físiques del dia en concret m'ho permeten, em tornen a la vida. Sóc la responsable de Moviments socials al Vallès Oriental, ecocuentista per alguns però orgullosa de ser-ho. Milito al partit que més còmoda em fa trobar amb la meva ideologia, per descomptat que no estic d'acord amb tot el que es fa o es diu però, en la seva globalitat n'estic satisfeta. Estic encantada pel fet que un partit d'esquerres porti la conselleria d'Interior, aquesta va ser la raó principal de la meva adhesió al partit. No em penedeixo, en cap moment ho faré... són moltes les coses que s'han millorat i molta la feina per fer.

...llegir més