
Campions!
Acostumat a matinar, no ha calgut l’estridència del despertador per llevar-me molt abans de l’hora prevista. El no haver d’anar a la feina m’ha portat al menjador, a la Internet i a les noticies de la ràdio. Un cafè per acabar de prendre consciència i esperar per despertar-lo a ell, que dorm com un angelet. Quan falten cinc minuts vaig a la cuina i li escalfo la llet, una mica,.. Que no cremi!
Prèviament, a taula he posat un tovalló, el pot de “Cola-cao” i una cullera. El plàtan de Canàries que no falti per després de la llet... Si no el veu me’l reclamarà! L’equip, la samarreta blanca del patrocinador, el xandall, les sabatilles dels partits,... Tot ordenat del dia anterior, perquè es vesteixi ràpid!
I quan és l’hora li obro una mica la persiana perquè la claror faci la resta,... Això i uns tocs per bellugar-lo lleument! És obrir els ulls i ja m’està preguntant l’hora, i jo l’enganyo una mica per no haver d’insistir. I sense haver d’insistir es pren la llet, es menja el plàtan, es treu el pijama i es vesteix de jugador de basquet del premini del Santa Perpètua i sortim per anar al Pave.
Comentem el partit de la jornada, les indicacions que ha donat la Glòria, si són més o menys bons, els partits que han perdut els que han guanyat, i l’anàlisi dels resultats, on hem d’anar si toca desplaçament o quina sort si toca a casa.
Molts dissabtes han estat així, abans de jugar, de jugar i guanyar,... Abans de jugar, de jugar i guanyar!
Campions! Campions!
Joan López |