Avatar

Avatar té que veure amb el planeta, amb la més que probable destrucció a la que l’estem portant.  Avatar té que veure amb comprendre la natura i formar–ne part... De la vida!  Avatar ens fa reflexionar, sobre el que estem fent,...  Sobre el futur!

Joan López

DIME NIÑO DE QUIEN ERES....

La Coral Renaixença va incloure en el seu repertori la popular nadala, va ser durant el Concert de Nadal, al pavelló remodelat. I després l’Orquestra de l’Escola de Música amb un Allegro de Mozart o l’Al.leluia de Handel entre d’altres. Per acabar, L’Agrupació Musical de Cerdanyola amb un repertori propi de les agrupacions de banda, apropiat a les dates i al tipus de concert, ens va fer partícips d’una interpretació espectacular.

... todo vestidito de blanco. Soy de la Virgen María y del Espíritu Santo.

La remodelació del  pavelló es va deixar notar i--almenys jo!-- no vaig passar tant fred com altres anys.

Resuenen con alegría los cánticos de mi tierra...

I sí, potser el nou sostre ha millorat la sonoritat del recinte!

... y viva el Niño de Dios que nació en la Nochebuena.

Fantàstic  concert de Nadal!

Joan López

Les festes nadalenques del 2009, amb la crisi i la que ens espera al 2010

Que ho facin per escrit, va ser la indicació que ens van donar i ho varem transmetre el mateix dia. Era dilluns,...  Dos dies més i les vacances de Nadal!  El temps passa lent quan el que t’espera és complicat. Desconnectar va ser la consigna i les instruccions que reiteradament envio al cervell sense que vulgui fer-me cas. Tallar el pernil ha estat l’ofici dels últims dies, però aquestes estones de solitud, només amb el ganivet i fent rutinaris talls, no gaire grans i prims, no en van bé.  Vull dir... Per desconnectar!  Unes gambes i uns escamarlans, prèviament passats pel forn... Només uns minuts!  Formatge de cabra amb confitura de tomàquet, canapès de salmó fumat, unes típiques olives farcides, unes croquetes casolanes, patetes xips variades i altres “snaks” , pop bullit tres vegades i degudament condimentat al estil gallec, assortit d’embotits ibèrics i alguns no tant, navalles i escopinyes i musclos amb salseta especial, patés i formatge “Rocafort” com si també fos paté, anxoves de l’escala o del “super” d’aquí al costat, cogombres de carxofa a la vinagreta, espàrrecs blancs amb maionesa, primer cervesa, per començar, i després una mica de vi blanc, i després negre, que per als segons de carn va més bé!  Tot molt bo, la cuixa de porc adobada, o el cabrit arrebossat o al forn, o la vedella amb bolets, o el pollastre rostit... Si és “de corral”!  i de tant en tant, un full d’enciam de l’amanida i un glop del que toqui en el moment. El pensament trontollant, i a estones distret, fins l’hora del cava, el cafè i els torrons. Al tercer àpat ho vaig aconseguir... Desconnectar, vull dir!  Però les nits són més difícils i és quan passen factura tots els excessos i la indigestió. I vas donant voltes i voltes al cap, i a la història de tants anys d’esforços i dedicació, que la volen esborrar de cop, sense una paraula de reconeixement...  Sincera!   L’escrit el tindrem al Gener, va ser l’última comunicació... Potser l’escrit no serà més que una carta, uns motius, que no podrem entendre mai,  ni llegir en aquell instant, per culpa dels nervis i perquè la ràbia farà de les seves amb els llagrimalls.  

Encara queden dies per desconnectar!  

Joan López

AJ260.CCOO [ccoo@staperpetua.cat]-comunicat sobre retribucions

Bon dia:

Us adjuntem comunicat dels dos sindicats amb representació dels treballadors de l'Ajuntament de Santa Perpètua, amb la proposta dels treballadors de CONGELACIÓ SALARIAL per el 2010 a canvi de creació de nous llocs de treball, garantir els actuals contractes i amb una reducció significativa de la despesa en càrrecs de confiança (d'assesorament i directius)

Si voleu ampliar la informació podeu contactar amb :

93/544 95 56


Salutacions

Junta-Comité
Ajuntament de Santa Perpètua

Mari Carmen Moreno Soriano [moreno.mc@hotmail.com]

Los parados/as ocupan la Borsa

Unos sesenta  parados de la Asamblea de Trabajadoras y Trabajadores en Paro  de Barcelona, conjuntamente con la Asamblea de Parados del  Maresme, sindicalistas de la izquierda sindical y de casas  okupadas, ocupan la Borsa  de Barcelona con los lemas: ¡BASTA DE DINERO  PARA  LOS BANCOS! y ¡TRABAJO O PRESTACIÓN!

El crecimiento económico de los últimos años, que ahora se ha visto ficticio, era un crecimiento basado en la especulación. Con la  obsesión  por  los beneficios a cortoplazo, las grandes empresas se han lanzado a la especulación financiera, con la inestimable ayuda de los gobiernos, desregularizando el mercado global. Este modelo económico ha llevado a la situación en la que las empresas invierten  más en proyectos financieros que en la economía real, la  locura  del mercado la vemos  palmariamente  en casos como la Volkswagen  que  mientras  obtenía beneficios, bajaban sus ventas.

El proyecto neoliberal ha  llevado a la precarización  y la bajada del nivel  adquisitivo de la clase trabajadora, sin contar la bajada de los salarios indirectos que representan las privatizaciones de los servicios públicos. En el periodo, 1999-2005 en donde el Estado español, los beneficios empresariales   han aumentado un 73%,  mientras  que los costes salariales únicamente un 3,7%. ¿Cómo se ha mantenido un crecimiento sostenido si la capacidad de compra de la gente (teniendo en cuenta el encarecimiento de los precios) ha bajado?. Con el crédito. Crédito que ha llevado a millones de trabajadores a hipotecar su vida con los bancos.

2000-2009: EL DECENIO MÁS CÁLIDO

Ginebra, 8 de diciembre de 2009 (OMM) – Es probable que 2009 se clasifique entre los diez años más cálidos desde que comenzaran los registros climáticos instrumentales en 1850, según las fuentes de datos consultadas por la Organización Meteorológica Mundial (OMM). La temperatura mundial combinada del aire en la superficie del mar y en la superficie terrestre en 2009 (enero-octubre) se estima actualmente en 0,44±0,11 °C (0,79±0,20°F) por encima de la media anual de 14,00°C/57,2°F correspondiente a 1961-1990. En la clasificación actual, que no tiene en cuenta las incertidumbres que conllevan las medias anuales, 2009 figura como el quinto año más cálido. El decenio de 2000 (2000-2009) fue más cálido que el de 1990 (1990-1999), el cual, a su vez, fue más cálido que el de 1980 (1980‑1989). A principios de 2010 se analizarán datos más completos correspondientes al final del año 2009 para así actualizar la evaluación actual.

Este año se registraron temperaturas superiores a lo normal casi en todas partes del mundo, siendo lo más probable, según las cifras existentes hasta el momento, que en grandes zonas de Asia meridional y África central se registre el año más cálido. Sólo en América del Norte (Estados Unidos y Canadá) se dieron unas temperaturas más frías de lo normal.

En muchas partes del mundo se registraron fenómenos climáticos extremos, entre los que cabe citar inundaciones devastadoras, sequías graves, tormentas de nieve y olas de calor y de frío. Este año en la región meridional de América del Sur, Australia y Asia meridional se dieron temperaturas máximas extremas con mayor frecuencia e intensidad. En junio un episodio de La Niña se transformó en un episodio cálido de El Niño/Oscilación Austral. La extensión del hielo marino en el Ártico durante la temporada de deshielo fue la tercera más reducida que se registrara después de la de 2007 (primera) y la de 2008 (segunda).

Esta información preliminar sobre 2009 se ha obtenido a partir de datos climáticos procedentes de redes de estaciones meteorológicas y climáticas de superficie, buques y boyas, así como de satélites. Los Servicios Meteorológicos e Hidrológicos Nacionales (SMHN) de los 189 países Miembros de la OMM recogen y distribuyen permanentemente esos datos, para lo que cuentan con la colaboración de varias instituciones de investigación. Esos datos se incorporan continuamente a tres centros mundiales principales de datos climáticos y análisis del clima que crean y mantienen conjuntos de datos climáticos mundiales homogéneos basados en métodos verificados por homólogos. Así pues, el análisis de la temperatura mundial que realiza la OMM se basa en tres conjuntos de datos complementarios. Uno es el conjunto de datos combinados procedente del Centro Hadley de la Oficina Meteorológica del Reino Unido y de la Unidad de Investigación sobre el Clima de la Universidad de East Anglia (Reino Unido). Otro es el conjunto de datos conservado en la Administración Nacional del Océano y de la Atmósfera (NOAA), dependiente del Departamento de Comercio de Estados Unidos de América; y el tercero procede del Instituto Goddard de Investigaciones Espaciales (NASA). La información facilitada por la OMM en el presente comunicado ha sido verificada y revisada por expertos principales de otras instituciones y centros climáticos nacionales, regionales e internacionales antes de darse a conocer.

Las cifras definitivas para 2009 se harán públicas en marzo de 2010 en la Declaración de la OMM sobre el estado del clima mundial que publica anualmente la Organización.

Anomalías térmicas regionales

La temperatura media correspondiente a 2009 (enero-octubre) volvió a ser más cálida que la media durante el período de 1961 a 1990 en toda Europa y Oriente Medio. En China fue el tercer año más cálido desde 1951 e, incluso, en algunas regiones fue el año más cálido. El año comenzó con un mes de enero de temperaturas suaves en el norte de Europa y vastas zonas de Asia, mientras que en la zona occidental y central de Europa hizo más frío de lo normal; en Rusia y la región de los Grandes Lagos de Canadá el mes de febrero y el de enero fueron, respectivamente, los más fríos. La primavera fue muy cálida en Europa y Asia, especialmente en abril, que fue sumamente caluroso en Europa central. Alemania, la República Checa y Austria notificaron anomalías térmicas superiores a +5 °C, batiendo los récords anteriores para ese mes en varios lugares. En Europa las temperaturas estivales también fueron superiores a la media a largo plazo, especialmente en las regiones meridionales. En España fue el tercer verano más cálido, después del de 2003 y el de 2005. En Italia se registró una fuerte ola de calor en julio con temperaturas máximas que superaron los 40°C y, en algunas zonas, llegaron a alcanzar los 45 °C. Además, a principios de julio se produjo una ola de calor en Reino Unido, Francia, Bélgica y Alemania, y en algunas estaciones de Noruega se observaron nuevos récords de temperaturas máximas.

India sufrió una ola de calor extremo en mayo que se cobró 150 víctimas. En junio una ola de calor asoló el norte de China y se alcanzaron temperaturas máximas diarias superiores a los 40 °C; en algunos lugares durante el verano se llegaron a batir récords históricos de temperaturas máximas.

A finales de julio en muchas ciudades de Canadá se dieron las temperaturas diarias más cálidas jamás registradas. En Vancouver y Victoria se alcanzaron nuevos récords, de 34,4 °C y 35,0 °C respectivamente. En Alaska el mes de julio también fue el segundo más cálido jamás registrado. En cambio, el mes de octubre fue sumamente frío en vastas zonas de Estados Unidos. En toda la nación en su conjunto fue el tercer mes de octubre más frío jamás registrado, al alcanzar la temperatura una anomalía media de -2,2 °C  (-4,0 °F). De igual modo, en Escandinavia se notificó un mes de octubre muy frío, con unas anomalías térmicas medias situadas entre -2 °C y -4 °C.

El otoño austral (de marzo a mayo) fue extremadamente caluroso en Argentina, Uruguay, Paraguay y el sur de Brasil. Las temperaturas diarias, que se situaron entre 30 °C y 40 °C, batieron varios récords durante la estación. A finales de octubre, en el norte y el centro de Argentina se dieron unas condiciones meteorológicas extremas que produjeron temperaturas inusualmente elevadas (superiores a 40 °C). En cambio, noviembre fue anormalmente frío en la parte sur de la Región y se produjeron algunas nevadas aisladas y tardías.

Hasta el momento 2009 es el tercer año más cálido jamás registrado en Australia. Se ha caracterizado por tres olas de calor excepcionales, que afectaron a la Australia suroriental en enero/febrero y noviembre y a la Australia oriental subtropical en agosto. La ola de calor de enero/febrero se sumó a incendios forestales desastrosos que causaron más de 173 víctimas mortales. En Victoria se alcanzaron 48,8 °C, la temperatura más elevada jamás registrada. Sin embargo, en la región septentrional se dio un verano frío, con anomalías térmicas de hasta -3 °C y -4 °C en algunos lugares. El invierno fue excepcionalmente suave en gran parte de Australia. Las temperaturas máximas estuvieron muy por encima de lo normal en todo el continente, llegando a superar la media en 6 ó 7 °C en algunas zonas. La anomalía máxima nacional, de +3,2 °C, fue la mayor jamás registrada en cualquier mes del año.

Sequías graves

China padeció la peor sequía registrada en los últimos 50 años. El nivel del agua en algunas partes del río Gan y del río Xiangjiang fue el más bajo registrado en todo ese lapso. En India, al ser la estación del monzón escasa en lluvias, se produjo una sequía grave en el 40% de los distritos. La parte noroccidental y nororiental del país resultaron gravemente afectadas por la sequía. Esa estación del monzón fue una de las más escasas en lluvias desde 1972.

En el África oriental la sequía provocó una carestía masiva de alimentos. En Kenya causó graves daños al ganado y la cosecha de maíz se redujo en un 40%.

En América del Norte, en el mes de septiembre se dio una sequía de grave a excepcional en México y, a finales de octubre, en Estados Unidos se produjo una sequía de moderada a excepcional que afectó principalmente a la región occidental. No obstante la región occidental,
la extensión de la superficie total afectada por la sequía en Estados Unidos en octubre fue la segunda más reducida del decenio.

La sequía en el centro de Argentina causó daños importantes a la agricultura, la ganadería y los recursos hídricos. La situación llegó a su punto crítico al final de octubre al registrarse además temperaturas muy altas.

En zonas agrícolas tan vitales como la cuenca de Murray-Darling o la parte suroccidental del oeste de Australia, las precipitaciones fueron en general inferiores a lo normal. No obstante, un año más sin que siguiera lloviendo por encima de lo normal provocó que el déficit de lluvias a largo plazo se mantuviera en el sureste de Australia. Esta situación de tiempo seco continuado en la cuenca
de Murray-Darling se prolonga desde hace ahora nueve años.

Tormentas y precipitaciones intensas

A finales de enero España y Francia se vieron gravemente afectadas por la tormenta invernal  Klaus, la peor tormenta extratropical del decenio, que trajo consigo vientos de fuerza similar a los de un huracán de categoría 3. Otra tormenta de invierno asociada con fuertes nevadas provocó importantes daños en Europa occidental perturbando seriamente el tráfico aéreo y ferroviario en varios países. A finales de primavera y a lo largo del verano toda una serie de tormentas con lluvias intensas, granizo y tornados provocó crecidas localizadas e importantes daños materiales en Alemania. En septiembre, varias zonas de la región del Mediterráneo sufrieron fenómenos lluviosos extremos. En una localidad situada al sureste de España se registraron lluvias totales de más de 300 mm en menos de 48 horas, cuando el promedio a largo plazo por año no suele exceder de 450 mm. En ese mismo mes las intensas lluvias devastaron infraestructuras en diversos países del norte de África, como Argelia, Marruecos o Túnez. Siguiendo la misma tónica, las peores precipitaciones registradas en 80 años para un mes de septiembre produjeron graves crecidas repentinas en el noroeste de Turquía. El mes de noviembre trajo consigo inundaciones importantes en el norte de Reino Unido batiendo el récord de agua caída en un período de
24 horas en el país.

A principios de año se observaron fuertes precipitaciones en Colombia que produjeron deslizamientos de tierras y crecidas generalizadas. El noreste de Brasil se vio gravemente afectado por las intensas lluvias y las crecidas que se produjeron en abril y mayo. Más tarde, en julio, una intensa tormenta de nieve se abatió sobre el sur de Argentina (la peor tormenta de nieve en 15 años). Durante la primavera austral, en especial noviembre, las incesantes lluvias torrenciales caídas en el noreste de Argentina, el sur de Brasil y Uruguay causaron inundaciones en muchos lugares y afectaron a más de 15.000 personas. Se llegaron a batir récords de precipitaciones totales por mes, ya que en muchas localidades se registraron lluvias de más
de 500 mm.

En Ontario (Canadá) se registró un récord de tornados observados y con ello un récord en el número de victimas que provocaron. Las avalanchas en Canadá fueron casi el doble del promedio por año del decenio anterior y las peores desde 2002-2003. El número total de victimas mortales se elevó a 25, convirtiendo la temporada en una de las más mortíferas. La región de las planicies del norte de Estados Unidos registró un récord de inundaciones durante el mes de marzo. En general Estados Unidos vivió el octubre más húmedo en 115 años.

En América Central, una fuerte tormenta, asociada en parte al huracán Ida, se dejó sentir en noviembre en El Salvador provocando crecidas y deslizamientos de tierras que se cobraron
192 vidas.

En Asia, tras una temporada de monzones bastante suave en 2009, en el sur de India se registraron graves inundaciones debidas a las incesantes lluvias caídas a finales de septiembre y durante la primera semana de octubre que se cobraron más de 250 vidas. Por su parte, el norte de China se vio gravemente afectado por las nevadas que cayeron durante la primera mitad de noviembre como consecuencia de una fuerte ola de frío. Estas nieves caían un mes antes de lo normal, rompiendo todos los récords de temperatura en la región.

En África occidental las fuertes e intensas lluvias caídas durante el mes de septiembre provocaron crecidas que afectaron a más de 100.000 personas. La peor crecida se observó en Burkina Faso, donde se registraron 263 mm de lluvia en menos de 12 horas, batiendo el récord establecido
90 años antes. Más hacia el sur del continente, en Zambia y Namibia, cerca de 1 millón de personas se vieron afectadas por las lluvias torrenciales que provocaron desbordamientos de ríos e inundaron hogares y cultivos.

En Australia también se produjeron inundaciones localizadas, siendo las costas de Queensland y Nueva Gales del Sur las zonas más afectadas por las fuertes lluvias, que en algunos días sobrepasaron los 300 mm. En cambio, durante la segunda mitad de septiembre y principios de octubre en el sur del país se produjeron numerosas tormentas de polvo arrastrado por los fuertes vientos que soplaron de forma sostenida desde las zonas septentrionales del sur de Australia  hasta los estados del este. La tormenta de polvo más fuerte se produjo entre el 22 y el 23 de septiembre y cubrió amplias zonas de Nueva Gales del Sur y Queensland, donde la visibilidad se redujo a 100-200 m tanto en Sydney como en Brisbane.

Fin de La Niña y desarrollo de El Niño

En los primeros meses de 2009 se podían observar condiciones climáticas típicas de un episodio de La Niña, pero a principios de junio de 2009 comenzaron a desarrollarse condiciones típicas de un episodio de El Niño. Entre junio y septiembre de 2009, en la parte central y oriental del Pacífico ecuatorial las temperaturas de la superficie del mar fueron generalmente superiores en 1 ºC al promedio a largo plazo. Actualmente se está produciendo un episodio de El Niño, cuya fase inicial se mantuvo entre débil y moderada de julio a septiembre. En octubre casi todos los indicadores de un episodio de El Niño se hicieron más patentes.

Temporada de ciclones tropicales

La temporada de huracanes del Atlántico cerró 2009 con el menor número de tormentas con nombre y huracanes desde 1997, en gran medida debido a las condiciones ciclónicas desfavorables producidas en parte por El Niño. Se formaron un total de 9 tormentas tropicales con nombre, incluidos 3 huracanes, 2 de ellos de categoría 3 o superiores (los promedios son 11, 6 y 2, respectivamente).

En el Pacífico oriental se registraron 20 tormentas tropicales con nombre, de las cuales 8 se convirtieron en huracanes y 5 en huracanes importantes (los promedios son 16, 9 y 4, respectivamente).

En la zona occidental del Pacífico Norte se habían registrado hasta la fecha 22 tormentas tropicales con nombre, de las cuales 13 alcanzaron una intensidad de tifón, frente a un promedio a largo plazo de 27 y 14, respectivamente. Se observaron fuertes precipitaciones asociadas a los tifones Ketsana y Parma a lo largo del sur de la isla de Luzón (Filipinas). Las crecidas resultantes provocaron más de 900 victimas mortales en total. En agosto, el tifón Morakot barrió Taiwán (provincia de China) causando más de 400 muertes y graves daños a la agricultura y las infraestructuras. Las aguas se llevaron por delante cientos de carreteras y puentes de la isla.

La temporada de ciclones en Australia y el sur del océano Índico registró una actividad cercana a la media. En la región australiana, se produjeron 10 sistemas de los cuales Hamish fue el más importante, aunque no llegara a tocar tierra. Hamish alcanzó una intensidad de categoría 5 y fue el ciclón más intenso observado en la costa este de Queesland desde 1918.

La tercera extensión más reducida de hielo en el Ártico

De acuerdo con las mediciones de los científicos, la capa de hielo del Ártico se ha ido reduciendo de forma espectacular por lo menos desde los últimos 30 años, experimentándose el descenso más acusado durante el deshielo del verano. La capa de hielo del Ártico se extendía en 2009, durante la temporada de deshielo, por una superficie de 5,10 millones de km2, la tercera cifra más baja registrada después de 2007 (4,3 millones de km2) y 2008 (4,67 millones de km2) desde que se iniciaran las mediciones por satélite en 1979.

Fuentes de información

El presente comunicado se publica en colaboración con el Centro Hadley de la Oficina Meteorológica del Reino Unido; la Unidad de Investigación sobre el Clima de la Universidad de East Anglia (Reino Unido); el Centro Nacional de Datos Climáticos, el Servicio nacional de satélites, datos e información sobre el Medio Ambiente y el Servicio Meteorológico Nacional de la NOAA; así como el Centro Nacional de Datos sobre Nieve y Hielos de Estados Unidos. También han contribuido los Servicios Meteorológicos e Hidrológicos Nacionales de: Alemania, Argelia, Argentina, Australia, Brasil, Canadá, China, Colombia, España, Finlandia, Francia, India, Islandia, Japón, Marruecos, Suecia, Túnez, Turquía y Uruguay, así como el Centro Africano de Aplicaciones de la Meteorología al Desarrollo (ACMAD, Niamey), la Organización de Investigaciones Científicas e Industriales de la Commonwealth (CSIRO, Australia), el Centro Internacional para la Investigación del Fenómeno de El Niño (CIIFEN, Guayaquil, Ecuador), el Centro de predicción y de aplicaciones climáticas de la IGAD (ICPAC, Nairobi, Kenya), el Centro de Control de la Sequía de la SADC (CCS, Gaborone, Botswana) y el Programa Mundial de Investigaciones Climáticas (PMIC).

La Organización Meteorológica Mundial es el portavoz autorizado
de las Naciones Unidas sobre el tiempo, el clima y el agua

Para más información, diríjase a:
Sra. Carine Richard-Van Maele, Jefa de la Oficina de comunicación y de relaciones públicas, OMM.  Tel.: +41 (0)22 730 8315; correo electrónico: cpa@wmo.int

Sra. Gaëlle Sévenier, Agregada de prensa de la Oficina de comunicación y de relaciones públicas.
Tel.: +41 (0)22 730 8417; fax: +41 (0)22 730 8027; correo electrónico: gsevenier@wmo.int

Enna Linares[enna363@hotmail.com]-Una història per compartir

“Les veus del pamano”

Acabo de llegir “Les veus del pamano”, ho he fet estirada al sofà i de tant en tant aixecant el cap per veure con crema el foc a la xemeneia que es com realment gaudeixo els llibres. Aquet llibre m'ha agradat i quant dic m'ha agradat es que l'historia m'ha commogut.

Perquè a les guerres civils i sobretot a les postguerres si tens sort i vius a una gran ciutat et pots permetre el luxe de ser neutral, però si vius a una ciutat de províncies o encara pitjor a un poble petit no et queda més remei que prendre partit. I aquet acte de prendre partit et marcarà la vida per sempre amb tot el que això comporta es tracta del vell "Conmigo o contra mi". Llegint el llibre m’he recordat d'una historia que ara em ve de gust compartir-la amb vosaltres.

Quan jo era adolescent a vegades estiuejava a la casa que una amiga meva tenia al prepirineu, era una casa impressionant, l'havien fet als anys 50 amb les major comoditats d’aquell moment, sense reparar en “gastos”. Qui havia construït la casa era el seu avi fill segon d'una família mes que pobre però una mica menys que benestant. Com a fill segon no tenia dret a les terres però li van trobar un bon lloc de feina amb el forner del poble. Al acabar la guerra es va casar amb la filla del forner, i com que no tenia terra va aconseguir unes quantes denunciant a un parell de veïns del poble; a part, com que tenia contactes amb membres de la falange, va entrar de ple en el negoci del estraperlo del blat, cosa amb la que va fer bastants diners.

En una part de les terres que havia aconseguit amb males arts va decidir construir la seva pròpia casa pairal i no va reparar en que fos la mes gran, moderna i que li passes pel davant al seu germà gran a qui li havia tocat la casa de la família i les terres.

El temps passa i les coses es van calmant tot i que quedi una mica de rancúnia. Als anys 80 quan l'avi feia bastant que era enterrat, el seu fill va voler aprofitar el terreny que li quedava al costat de casa per fer-se una piscina, ningú li va posar pegues, fins i tot el seu veí, que era propietari de les terra que hi havia just a la vora de on volia fer-se la piscina,  li va dir que a ell no li feia cap nosa. Així que van construir una piscina enorme i va ser la primera casa amb piscina que hi va haver al poble. L'any que la varen estrenar estaven sempre a la piscina, va ser un estiu magnífic. Quan va arribar la tardor el veí va a començar a fer obres i els pares de la meva amiga estaven molt emprenyats però nosaltres no sabíem perquè. L'estiu següent quan vaig passar la setmana de vacances vaig veure el motiu: El veí havia construït uns corrals de cabres que envoltàvem tres quartes parts de la piscina i com que el seu terreny quedava una mica més en alt que el dels pares de la meva amiga li treia bona part del sol a la piscina;  a part, del flaire que les cabres deixaven sentir!

Resultat que el veí era el fill de l'antic amo de les terres on l'avi havia fet la casa.  El que passa es que com que les terres on havia fet el corral eren de la dona o dels avis no se no li havien pogut treure i nomes es van poder quedar-se amb les que estaven a nom del pare. I tot que el pare de la meva amiga deia que això va passar fa molt temps i que el no tenia culpa del que havia fet el seu pare, es veu que per l'altre part no havia passat tant de temps i estaven molt satisfets de que, encara que res no les tornaria les seves terres,  els altres  tampoc gaudirien de la piscina que els hi havia costat uns quants calerons. Fa mol de temps que no veig a la meva amiga però crec que encara no es parlen  ni crec que es tornin a parlar.

Als pobles  les solidaritats són molt grans però les venjances i les rancúnies també ho són.

Enna Linares

El cross de Granollers

Com el vaig veure nerviós, el dissabte vaig proposar d’anar a Granollers a veure el circuit i fer-lo caminant, per analitzar el terreny i fitxar l’estratègia per la cursa.  Ell es va tranquil·litzar quan va comprovar el que ja li havien dit al club, un recorregut sense grans desnivells i que tot ho estaven preparant per poder fer servir  els claus. Les sabatilles de claus li donen seguretat perquè ja li varen funcionar en el cros de Parets.  Ell volia dedicar la cursa al seu entrenador, l’Abdul, que no va poder ser-hi el diumenge.   L’Abdul  l’ensenya a ser un atleta i avui, quan es trobin durant l’entrament,  crec que seran feliços...

Formen equip!

Joan López

Video de la cursa Aleví-masculí

NOTA DE PREMSA

L'Associació ADIMIR celebra la primera entrevista amb el govern de Catalunya

L'entitat de discapacitats de Montcada i Reixac es va reunir el passat 2 de desembre amb representats del govern de Catalunya per crear un Centre d'Atenció Integral per a discapacitats que atengui les poblacions de Montcada, Ripollet i Cerdanyola.

Continuant amb el projecte el Sr. Josep González-Cambray, Dtor. General del departament d'Acció Social i Ciutadania a Barcelona i el Sr. Pere Bosch, Diputat d' ERC al Parlament de Catalunya a la comissió de Benestar i Immigració convoquen a l'entitat a una segona reunió el 29 de gener al propi Centre d'Atenció Integral que ADIMIR ja ha posat en marxa de forma privada a la seu social de l'entitat, ubicada a Terra Nostra en MiR.

Aquesta primera toma de contacte ha estat molt positiva ja que el govern de Catalunya està demostrant interès en aquest projecte pioner. Des de l'entitat "volem transmetre que amb aquest centre pilot no és pretén crear un servei totalment nou si no re agrupar els actuals serveis existents dotant-los de més coordinació i ampliar-los amb serveis per àmbits externs a la rehabilitació, com l'educació, el lleure, etc... que facilitin als usuaris més inclusió i normalització en els seus municipis".

A la imatge d’esquerra a dreta: Ana Ballesta d’ ADIMIR, Pere Bosch d’ ERC,Josep González-Cambray Dtor. Gral. d’Acció Social i Ciutadania a Barcelona,

Carolina Ibáñez i Andrés Jiménez d’ ADIMIR i Carme Fernández, psicopedagoga. Foto Kike València

S&P rebaja la perspectiva de la deuda de España

Sobre el canvi de model productiu: la productivitat

Llegir i escoltar el que els experts opinen entorn al canvi de model productiu posa de manifest un denominador comú:  La necessitat de millorar la productivitat de les  empreses.

Els trets diferencials del nostre teixit empresarial respecte del que tenen altres països del nostre entorn, com poden ser França, Itàlia i, per descomptat Alemanya, és que està format majoritàriament per PYMES.  També sembla que hi ha coincidència en afirmar que el “factor productivitat” no és precisament el punt fort de les nostres empreses d’aquest tipus.  Es a dir, tal com jo ho entenc, fem servir masses recursos per assolir una determinada producció.   I la competitivitat, la capacitat que té una empresa per vendre més productes que la competència, està molt lligada a la productivitat.  Sembla fàcil comprendre que a més productivitat, els costos poden ser menors, es pot donar millor servei als clients, etc, i les empreses és fan més competitives.  Però clar, el model productiu actual, que no és d’ara, sinó que portem dècades funcionant amb ell, aparentment defectuós en l’aspecte que comentem de la productivitat, sembla haver funcionat fins ara, fins que ha arribat l’actual crisi. 

En efecte, sembla que gastar molts recursos, per exemple moltes hores de treball, no hagi estat massa problema mentre aquestes han resultat econòmiques en funció d’uns salaris baixos, per sota de la mitjana europea, o, fins i tot,  extremadament  barates si han estat l’objecte d’alguna contractació irregular o remuneració  fraudulenta,  eludint cotitzacions i carreges fiscals.  I si un element important per les vendes del producte és el seu preu, quan ha estat possible l’estat  ha pres les mesures adients, com les devaluacions de la moneda en temps anteriors a l’euro, perquè els productes de les nostres empreses fossin més competitius en el mercat exterior.  Baixar els tipus d’interès també ha estat un fort incentiu per rellançar el consum de les famílies i la inversió de les empreses, per rellançar, en definitiva, l’activitat productiva i econòmica en general ...Fins arribar a la famosa bombolla immobiliària!

Però ara l’estat no té potestat sobre alguns factors, com els mencionats, que en altres ocasions han estat claus per superar les situacions de crisi; però que no han fet més que perpetuar el model  “de baixa productivitat” i que per superar la crisi actual resulta tan problemàtic.  

Bé, el que vull dir és que sembla que el problema de la competitivitat s’haurà de resoldre directament a les empreses, més que confiar en que factors externs el puguin atenuar.  Així doncs, per assolir empreses més competitives hem de millorar la productivitat de les mateixes. Per millorar la productivitat, el que diuen els experts és que s’ha de millorar la qualificació del capital humà, amb millor educació, més formació a les pròpies empreses i que el treballador s’impliqui més en el projecte; que s’ha d’invertir en noves tecnologies per millorar la producció i també s’han de fer molts esforços en l’optimització i per millorar l’organització del treball.

I aquí està el problema, la majoria de les nostres empreses són PYMES , un gran percentatge de menys de deu treballadors, on s’inverteix poc en la formació del treballador, on la inversió en innovació i tecnologia és inexistent  i  on en general es valora poc el factor organitzatiu.

Fer una aposta per la productivitat, per uns productes competitius per la seva qualitat, per la inversió en I+D+I i en el factor humà, sembla que és el camí correcte; el contrari, el model que hem tingut i encara tenim és voler competir, cos a cos i amb les mateixes armes, amb països com, per exemple, Xina...  

Ho tenim clar?

Joan López

El passat día 3 de desembre, es va commemorar el día internacional de la discapacitat i el dret de tot aquest collectiu a tenir una vida digna i poder participar de forma activa en els ámbits socials, económics polítics i cultural s de la vida quotidiana. El dia mundial de les persones amb discapacitat, ha de servir per a prendre consciencia del camí recorregut en materia d'integració real, pero també per a reivindicar elllarg camí que encara queda per recórrer.

En tot el món, gairebé una de cada 10 persones viu amb una discapacitat i moltes d'aquestes persones segueixen trobant obstacles per a participar i gaudi en les seves própies comunitats, i sovint es veuen forcades a viure al marge de la societat o relacionar-se lluny de llurs própies comunitats.

El Programa d'Acció Mundial de Nacions Unides per a les Persones amb Discapacitat i les Normes Uniformes sobre la igualtat d'oportunitats per a les persones amb discapacitat, comporta l'adhesió de l'Organització a un marc normatiu internacional que ha quedat reforcat amb la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat, instrument jurídic internacional destinat al' apoderament de les persones amb discapacitat de tot el món perqué millorin la seva qualitat de vida en llur comunitat.

Per a assolir els objectius de desenvolupament consensuats internacionalment, com ara els Objectius de Desenvolupament del Millenni (ODM), és fonamental integrar a les persones amb discapacitat en totes les activitats de desenvolupament. Només mitjancant la inclusió de les persones amb discapacitat i l'atenció a llurs famílies sera possible assolir aquest objectius.

La responsabilitat política és un eix fonamental en la integració total de les persones amb discapacitat. L'administració local, com garant de proximitat per assolir aquest objectiu, ha de dotar i cercar els recursos imprescindibles per a impulsar les accions necessáries per assolir amb éxit la inclusió integral de les persones amb discapacitat en llurs própies comunitats.

Santa Perpètua de Mogoda es declara ciutat amable i accessible amb totes les persones, sobre tot amb les persones que pateixen alguna discapacitat, per això volem seguir treballant per a garantir la seva participació plena i efectiva en els àmbits civil, laboral, d’igualtat de gènere, polític, econòmic, social i cultural en igualtat de condicions amb la resta de la ciutadania del nostre municipi, amb la intenció d'assolir una societat per a totes i tots, una societat basada en la justícia social, cohesió territorial, sostenibilitat mediambiental i d’igualtat d’oportunitats.

Per tot això el Grup Municipal de Plataforma Cívica proposa al Ple de la Corporació l’adopció dels següents acords:

1. Manifestar la ferma voluntat de complir tots els punts dels acords assolits en la Proposició aprovada en el Ple de gener de 2009.

2. En consonància amb el punt precedent impulsarem la creació del Consell Municipal de Salut i Dependència en un termini màxim de tres mesos. Aquest Consell treballarà de forma tranversal i estaran representades com a mínim les regidories d’Educació, Salut i Benestar Social.

3. Impulsar la creació del Tallers Ocupacionals i Centre de Dia inclusius.

4. Aconseguir en l’àmbit educatiu, la implementació de les USEE a primària i a secundaria al nostre municipi.

5. Instar a la Conselleria d’Acció Social i Ciutadania del Govern de la Generalitat de Catalunya per que posi tots els mitjans necessaris, tant humans com materials per a donar compliment als terminis que marca la pròpia Llei de promoció i autonomia personal (Llei de dependència) per aplicar-la amb dignitat i justícia.

6. Instar al govern de la Generalitat de Catalunya a que apliqui la Resolució 557/VIII del Parlament de Catalunya, sobre l’estudi de la creació d’un centre d’atenció integral i interdisciplinària per a persones amb discapacitat a partir de sis anys que doni servei a l’àrea bàsica de salut de Santa Perpètua de Mogoda.

Les associacions de referència seran l’associació de Disminuïts de Santa Perpètua i l’associació Espiral Catalunya.

7. Traslladar aquest acords a l’associació Espiral Catalunya, Associació de Disminuïts de Santa Perpètua i al President del Parlament de Catalunya.

Santa Perpètua de Mogoda, a 4 de desembre de 2009.

Francesc Rodríguez Claveria
El Portaveu del Grup Municipal

Platja Castell Severiano Miralles

Platja Castell

Ahir va passar i els invasors, o els pirates, van intentar apoderar-se d’aquest indret  fantàstic.  Els antics pobladors, vivien sota la defensa d’un castell  fabulós i arropats per les escarpades roques... Perquè les onades han estat braves i perilloses! 

Avui les aigües són clares i manses, i la brisa va bé per pentinar els cabells quan són llargs, i es pot passejar trepitjant la sorra humida, ... I agafats de la ma es poden somiar històries, de pirates...  Conqueridors de tresors!

Joan López

SUICIDIO MORAL Y ÉTICO

El "suicidio" moral de la humanidad es olvidar la ética para pasar a la "estética".

Que cada cual saque sus propias conclusiones de éste, que bien podría ser un documental muy representativo sobre aquello en lo que nos hemos convertido...

José Lozano

>Vídeo donde se nos explica la historia de una fotógrafa que da más importancia a conseguir una buena fotografía que a... ¿Es más importante la estética que la ética?  

>La muerte de unos es el reconocimiento y éxito de otros. Estamos preparados para soportarlo?

>Un grandioso cortometraje sobre el trabajo, el peligro y la impotencia de un trabajo muy duro... fotoperiodismo.
(A great short film about the work, danger and the impotence of a hard work ... photojournalism.)

>Kate is an ambitious photojournalist. Caught in a shoot-out in an Eastern European war zone, Kate spots a young girl running through the chaos. Intrigued, she follows the Girl, photographing as she goes. The Girl accidentally encounters a Gunman who interrogates her, pressing his AK-47 to her head. Kate photographs the terrified Girl and is horrified when the Girl makes eye contact with her, pleading to Kate for help. But Kate is too engrossed in her photography. She takes picture after picture as the girl is shot in front of her. Kate's work is nominated for the New Photographer of the Year Award. At the ceremony, when her photograph wins the top prize, Kate finds herself haunted by the memories of the Girl. Seeing the image projected onto a screen, Kate runs out without collecting her award, leaving the audience staring at the brutal photograph of the dead Girl. Written by Alex Boden

NOTA DE PREMSA

En aquests darrers temps estem assistint a un espectacle lamentable que té com a protagonistes principals a politics del diferents partits catalans. És evident que l’oasi català ha naufragat i que quan l’aleshores President de la Generalitat, Pasqual Maragall, va dir allò del tres per cent no era una acusació sense fonaments i alguna cosa hi hauria.

Com sempre ha dit PCCA, el temps dóna i treu raons, i cada dia que passa apareixen noves situacions de corrupteles protagonitzades per personatges que han trobat en la política una font d’enriquiment personal, en alguns casos il·limitat. Però que ningú es faci ara l’harakiri, perquè aquests personatges militen en totes les formacions de tots els arcs parlamentaris. Això no és nou, és obvi que de corruptes n’hi ha de tots els colors.

Però el que més ràbia els fa a alguns és que hagi vingut un jutge de l’Audiència Nacional amb la Guàrdia Civil i hagi pres a l’assalt l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Fins i tot hi ha qui diu que això d’en Garzón ha estat premeditat, per desviar l’atenció amb el tema de l’Estatut. Tot un absurd i un despropòsit, que quan a algú un jutge acusa d’estar robant diners de tots, hi hagi qui encara cerqui excuses d’intencionalitat política contra Catalunya. Com es possible que hi hagi gent afiliada a partits que diguin que tot és un muntatge? PCCA ja ha expressat en distintes ocasions que ens és igual que ens robin en català o en castellà, el que ens fot és que ens robin. Per tant, PCCA condemna els corruptes, els prevaricadors, els que accepten i faciliten el suborn i a tots els que d’una manera o altre veuen, callen i miren cap a una altra banda.

Precisament per això, ens fa mal que l’alcalde de Santa Perpètua faci acusacions falses, que voregen la injúria i que no tenen dobles interpretacions com altres volen fer veure. En el passat Ple de novembre, PCCA va demanar a l’alcalde que rectifiqués les declaracions publicades en l’Informatiu municipal núm. 411 en les que deia que el “Regidor de Plataforma Cívica, Francesc Rodríguez, fa un ús inadequat de la seva condició de regidor”.

Fer un ús inadequat de la condició de càrrec públic és tot el que hem dit en els tres primers paràgrafs, i això no ho fa el nostre Regidor. Més que res perquè per fer tot això cal estar a l’equip de govern, i nosaltres no hi som. En tot cas, al nostre entendre, en l’equip de govern actual sí que hi ha qui va fer un ús inadequat de fons públics, comprant tabac amb diners públics i malauradament llavors no varem escoltar mai ni a l’actual l’alcalde, quan seia a la banqueta de l’oposició, ni al Grup Municipal del PSC alçar la veu i protestar per aquest disbarat. Nosaltres sí que ho varem denunciar.

Per tot això, seguim demanat a l’alcalde que rectifiqui. El Regidor de PCCA fa un bon ús del seu càrrec i, alhora, com a Grup Municipal, tenim un gran respecte per la institució municipal perquè creiem que l’Ajuntament és la Casa del Poble.

Per tot plegat, demanem a l’Alcalde, Manual Ruíz, i al PSC que rectifiquin i es retractin de les seves acusacions.

2 de desembre de 2009

Comissió Politica
Plataforma Cívica - Ciutadans a l’Ajuntament
Santa Perpètua de Mogoda

86ª Jean Bouin

A diferència del que passa a la F1, el bon posicionament per la sortida s’ha de lluitar amb alguna empenta i algun que altre cop del colze... Però ho va aconseguir!  I quan van donar el tret de sortida va córrer com ell sap... I el que no sabia era que a la primera corba, també al igual que a les carreres de cotxes, es formaria un coll d’ampolla i que una ensopegada amb un altre corredor el faria perdre més de cinquanta posicions...  Però va tenir força per remuntar fins al capdavant...  Per arribar en vuitena posició!

Fantàstic!

Joan López

Mesures contra la crisi

La Ràdio de Santa Perpètua va portar la sessió del Ple Municipal al menjador de casa meva. Un sopar lleuger, a base de mongetes tendres i truita a la francesa, amenitzat pels precs i preguntes d’uns regidors i les explicacions de l’equip de govern.  Un “rifi rafe “ per qüestió de formes dialèctiques entre la regidora Isabel García i part de l’equip de govern el vàrem escoltar com el moment àlgid del debat. Apart d’això, com a l’últim informatiu es va fer un balanç del pla local de mesures contra la crisi  que es van iniciar ara fa un any, era lògic que fos aquest un dels principals temes i que provoqués vàries intervencions.

Tal i com ho vaig entendre, aquest pla presentava tres paquets de mesures encaminades, respectivament, a la contenció de la despesa  mirant de millorar l’eficàcia  dels serveis municipals, incrementar els esforços en l’ajut a les famílies i les persones,  i en tercer lloc, a la promoció econòmica per lluitar contra l’atur i millorar les possibilitats de contractació dels perpetuencs i perpetuenques que estan patint aquesta situació.  A grans trets sembla que el pla està ben pensat i les mesures preses van ben encaminades, és el que s’ha de fer i el que estan fent totes les administracions en els seus respectius àmbits d’actuació.

És una evidència que la crisi s’està deixant sentir en  tots els àmbits de la vida local, més directament en el si de les famílies que han perdut part o la totalitat dels seus ingressos i que són la majoria,  també amb la davallada de l’activitat econòmica i comercial del municipi que compromet la supervivència de moltes empreses i comerços i, com no, conseqüència de tot plegat, els ingressos de l’ajuntament deuen haver minvat, potser més del que estava previst.   És una evidència, doncs, que la crisi ens està afectant a tots. No a tots per igual...  Però si a tots!

Som conscients de que l’equació que se li presenta a l’ajuntament és difícil de resoldre. D’una banda s’han incrementat les necessitats d’actuació i de despesa, d’altra els ingressos han minvat. I cal pensar que, a poc que les coses s’hagin fet mitjanament bé, l’estalvi obtingut per millorar l’eficàcia dels serveis no haurà estat per tirar coets.  Els gestors municipals no tenen massa marge de maniobra i el problema és molt gran i difícil: Són les més de 2000 persones aturades que hi ha al municipi.

Les crítiques de l’oposició envers aquest pla d’actuació, a tenor de les intervencions,  es centren en la poca concreció dels objectius i també en la quantificació dels resultats obtinguts en el transcurs d’aquests any d’aplicació.  Potser tenen una mica de raó perquè... 

Quans diners d’estalvi ha suposat la congelació dels sous de l’alcalde, els regidors i els càrrecs de confiança?  Es pot quantificar l’estalvi energètic i de consum intern?  Quin estalvi econòmic ha representat “l’adaptació a l’administració digital”? Amb la integració dels patronats... Quans diners ha reportat? 

I sembla clar que pel que fa a aquest menú anticrisi que se’ns presenta, l’èxit d’aquests entrants (mesures d’estalvi) condiciona en bona mesura l’eficàcia del segon plat (l’atenció a les persones), dels postres (generar oportunitats d’ocupació) i de que tot plegat sigui profitós i tot sigui una millora pel conjunt de la ciutadania.  És a dir,  incrementar la despesa per ajudar directament a les famílies i reduir els ingressos amb bonificacions fiscals a ciutadans, comerços i empreses no sembla massa viable a menys que l’austeritat de les comptes municipals i l’estalvi s’hagin produït efectivament.

Algunes dades referent al segon plat (l’atenció a les persones) si s’han donat: 300 persones s’han acollit al pagament fraccionat dels impostos, 116 famílies han rebut una subvenció del rebut de l’IBI, s’han baixat els barems per accedir a les beques de menjador escolar i per reduir la quota de l’escola bressol de manera que 87 famílies s’han vist beneficiades, s’han incrementat els lots d’aliments per les famílies usuàries del programa, etc, mostra de l’esforç que s’està fent.

Però, com passa moltes vegades, el més interessant són els postres, aquest “Promoure els sectors econòmics i generar oportunitats d’ocupació” perquè...

Quin ha estat l’efecte d’aquest paquet de mesures? Quantes situacions d’atur i manca d’ingressos s’han solucionat? Ni que sigui temporalment, ni que sigui indirectament... Es pot quantificar?

Aquests tipus de plans, com el local, com el planE, els FEILS, etc, han de tenir un últim i principal objectiu ...

Reactivar l’ocupació!

Joan López

FORO DE OPINIÓN DE SPM

Aminatu Haidar, una nueva canallada contra el Pueblo saharaui

Cuando leí que el director del aeropuerto de Lanzarote había denunciado a Aminatu por "desorden público y allanamiento" (¡!) estallé de indignación contra mentirosos, represores y criminales.

DAVANT LA CRISI, ACTUEM
Demandes socials per plantar cara a la crisis

La situació econòmica que patim ha destruït ja a Catalunya més de 325.000 llocs de treball i una de cada set persones que està a l’atur no tenen cap protecció econòmica. El risc d’exclusió està creixent als barris on, amb uns comptes públics malmesos per la baixada de recaptació, els ajuntaments tenen moltes dificultats de tirar endavant polítiques d’inclusió social.

Entitats de consumidors, veïnals i sindicals volem denunciar el deteriorament econòmic i social que estan patint moltes famílies a casa nostra. El model especulatiu i basat en baixos costos laborals que ens ha portat a aquesta crisi econòmica és el culpable, la ciutadania som les víctimes. Exigim a les diferents administracions que tirin endavant les polítiques decidides per tal de sortir d’aquesta situació en les millors condicions possibles i, especialment, posin en marxa i garanteixin aquelles mesures pal·liatives necessàries per a que les classes populars no es vegin més perjudicades encara.

La Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya, les organitzacions sindicals UGT i CCOO de Catalunya, i les entitats de persones consumidores com la Coordinadora d’Usuaris de la Sanitat i Consum, de la Unió de Consumidors i L’Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya demanem intervencions públiques en l’àmbit de les polítiques socials, d’ocupació, d’habitatge i de fiscalitat.

MÉS COHESIÓ, MÉS POLÍTIQUES SOCIALS

• Una Renda Mínima d’Inserció més inclusiva. Urgeix una reforma de la RMI per tal que sigui útil als nous perfils de l’exclusió social.

• Posada en marxa de la Renda de Suficiència de Catalunya, tal i com preveu l’Estatut d’Autonomia.

• Més recursos als municipis i als barris. Volem inversió en equipaments a les persones com llars d’infants i centres d’atenció a la dependència així com la seva posada en marxa el més aviat possible. Reforçament dels plans de millora dels barris.

• Creació d’un Fons d’Urgència Social als municipis per tal de fer front a les situacions més punyents de necessitat. Més programes de polítiques socials que facin possible la lluita contra l’exclusió des de l’arrel.

GARANTIR L’EXERCICI DEL DRET D’ACCÉS A L’HABITATGE

• Ampliació del parc d’habitatge protegit de lloguer social i propietat. Garantia del seu finançament per part de les entitats financeres.

• Ampliar els ajuts personalitzats a l’allotjament, fins a cobrir totes les necessitats i potenciar l’avalloguer.

• Mesures per fer front als desnonaments per impagament del lloguer o les hipoteques per manca de rendes del treball. En aquest sentit exigim la tramitació, amb caràcter d’urgència, d’una llei de protecció davant el sobreendeutament.

POLÍTIQUES D’OCUPACIÓ PER GENERAR DRETS

• Posada en marxa de més Plans Locals d’Ocupació Pública.

• Garantia de formació, orientació i acompanyament en la cerca de
feina per les persones aturades. Volem polítiques d’ocupació eficaces i per a tothom.

• Pla de xoc extraordinari de formació professional i reciclatge de les persones aturades, molt especialment en l’àmbit de les tecnologies de la comunicació, energies renovables i atenció a les persones dependents.

• Ampliació de la protecció social davant l’atur de llarga durada i per aquelles persones que per motiu d’edat tindran moltes dificultats per tornar-se a inserir al mercat laboral.

JUSTÍCIA SOCIAL, EQUITAT I REDISTRIBUCIÓ AMB ELS IMPOSTOS

• El nostre sistema fiscal ha de reformar-se per garantir la suficiencia, l’equitat, la redistribució i la progressivitat. Ha de generar els recursos necessaris per posar en marxa les polítiques de despesa, ara, i en el futur, ha d’assolir un grau més alt de justícia redistributiva i ha de ser més progressiu garantint que pagarà més, qui més té.

• En els impostos municipals cal també aplicar aquests principis amb diferents mesures: Prioritzant les inversions pressupostàries en l’àmbit social; aplicant bonificacions fiscals a les rendes baixes; racionalitzant l’esforç de les parts en les taxes per serveis.

• Cal reformar l’IVA per tal de gravar més els bens de luxe i rebaixar els bens de primera necessitat.

• Posar límits racionals a l’apalancament financer. Llei de sobre
endeutament familiar.

En definitiva, les entitats veïnals, de consum i usuaris i sindicats majoritaris reclamem a les diferents administracions que assumeixin i exerceixin les seves responsabilitats per fer front a la crisi. Als Ajuntaments i món local, especialment, que tirin endavant polítiques d’inclusió social per atendre el veïnat en risc de situació de pobresa i que facin una política fiscal justa i responsable. A la Generalitat que posi en marxa plans d’ocupació pública, formació professional per les persones aturades i polítiques d’habitatges protegits intenses i decidides. I al Govern de l’Estat que millori la protecció per desocupació, que vetlli per les millors inversions locals i reformi l’IVA.

Pintura acrobàtica

No  és que la pintura estigui de cap per vall... És així la realitat d’en Miralles!  Un punt de vista diferent, particular i potser únic.  Perquè per guanyar-se l’admiració cal ser diferent ... I arriscar!  Una tècnica diferent, una acrobàcia perillosa,...  I ja ens tenen a tots aplaudint i bocabadats!


Joan López

Discurs del president Montilla sobre el TC i l'Estatut

Bon dia, Ciberactivistes!

Con ja sabeu, aquests dies han hagut filtracions interessades sobre la possible sentència del Tribunal Constitucional en relació al recurs presentat pel PP contra l'Estatut de Catalunya.

Ahir, diumenge 22 de novembre, el president Montilla va ser clar i contundent.

Querol Raquel [rquerol@psc.cat]

Homenatge a Ernest Lluch

Maià de Montcal, 22 de novembre de 2009

Bon dia, amics i amigues,

Ara fa un any, aquí mateix, recordàvem el caràcter polifacètic de l’Ernest. Recordàvem com era impossible, en parlar d’ell, destriar a l’intel•lectual del barcelonista, al polític del professor, a l’economista del tertulià.

I com els diferents paisatges del seu trajecte vital (Vilassar, Barcelona, València, Girona, Madrid, Santander, Donosti o Maià), formaven un tot continu. Perquè tot l’interessava, perquè res era aliè a la seva curiositat intel·lectual.

Tot i així, dins d’aquesta aparent dispersió temàtica i geogràfica, dins d’aquesta imatge de savi despistat que tant li agradava cultivar, hi bategava una enorme coherència ideològica i de valors.

Va ser aquesta coherència la que va inspirar tant el seu compromís polític com la seva recerca intel•lectual i la seva vessant divulgativa. Va ser aquesta mateixa coherència seva la que es feia insuportable pels que el van assassinar.

Coherència, per exemple, en la defensa del pacte Constitucional com el millor camí possible per al triomf del consens sobre els essencialismes d’un i altre signe. Com el marc de convivència per als pobles d’Espanya. Per això va defensar, a tot arreu, l’opció d’un “constitucionalisme útil”, generós, flexible i integrador.

Avui, quan posicionaments com el de l’Ernest no semblen estar de moda, nosaltres ens refermem en la seva defensa, amb la mateixa coherència i amb el mateix convenciment tossut de l’Ernest.

D’aquí el nostre compromís amb l’Estatut que van votar els catalans. D’aquí el nostre malestar davant d’aquells que pretenguin menysprear la voluntat democràtica dels catalans expressada a les urnes, que van donar suport l'any 2006 a un text negociat entre el Parlament de Catalunya i les Corts generals, i aprovat per aquestes com a Llei orgànica.

Vull recordar que la nostra Constitució proclama en el seu preàmbul la voluntat de: "protegir tots els espanyols i els pobles d'Espanya en l'exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions".

...Llegir més

LUCA BENUCCI,... L’Espiròmetre!!

Tant fàcil com respirar, això va semblar la música quan vàrem escoltar la seva  interessant dissertació. Va ser dissabte, a la “Masterclass” que va donar com una activitat més de la “2a TROBADA DE TROMPISTES A CATALUNYA”.

Un cop acabada la classe vaig escoltar la conversa entusiasmada d’uns alumnes assistents:

--Ho has vist?!  Sense trompa, sonava bé només amb la “boquilla”!!
--Sí, i després amb l’aparell de respirar! –  Ha estat la resposta  de l’altre.

La música interpretada en frases, que s’han de dir seguides, sense entrebancs, que si són llargues és difícil perquè et falta la respiració, que s’ha d’exercitar la capacitat pulmonar per tenir més recursos, que s’ha de fer natural, que s’ha d’aprendre amb la boleta amunt i avall d’un espiròmetre de plàstic... Que és l’instrument  previ  i necessari!!

I superada la tècnica respiratòria, s’ha de saber cantar, i estudiar l’obra dels grans compositors, el temps en que van viure, el sentiment de cada moment, els trets culturals i també idiomàtics de cada un, ... Per interpretar correctament la seva música!

Així funciona la transmissió del coneixement, amb l’ inspiració, quan el mestre va ser alumne d’aquell gran professor que per recuperar-se d’un problema pulmonar va fer servir l’espiròmetre... I amb això va ensenyar! De l’estudi  als diferents indrets i escoles d’arreu del món... Per inspirar i omplir els pulmons de diversitat!  I després l’expiració, la intensiva de la “Masterclass” o la més pausada de la tasca docent a conservatoris i escoles de música... I amb l’expiració espectacular i modèlica de la interpretació magistral!!

Ho vàrem veure, ho vàrem escoltar atentament... Ho vàrem respirar!

Joan López
Pare d’alumne participant a la trobada.

El canvi climàtic és l’alteració sobtada i accelerada del clima a escala planetària degut fonamentalment a l’anomenat "efecte hivernacle". Aquest efecte fa que I'atmosfera retingui mes radiacions solars del normal, com un hivernacle agrícola, amb la qual cosa la temperatura de la Terra tendeix a pujar. Aquest és un fenomen que de manera natural succeeix al planeta i és necessari per a la vida. El problema és que, en aquests moments, I'atmosfera cada vegada reté mas radiacions, i això esta descompensant I'equilibri entre escalfament i refredament.

Els anomenats Gasos amb Efecte Hivernacle son emesos d'una forma massiva per les societats industrialitzades. Son gasos com el diòxid de carboni (CO2\ el meta (CH4) i I'òxid nitrós (N20), I'emissió deis quals altera la composició de I'atmosfera i és I'origen del canvi climàtic. Al març del 2008, un estudi de la NASA, va deixar palès que la concentració de C02 a L’atmosfera ja feia 20 anys que havia sobrepassat el límit de seguretat per evitar el canvi climàtic. Aquest límit es basa en I'emissió màxima de C02 sense que generi efecte hivernacle, que avui dia es xifra en 350 ppm (parts per milió). Actualment estem emetent com a mínim 385 ppm, amb les greus conseqüències que esta generant. A les conclusions d'aquest informe, es deixa ben ciar que amb aquest ritme d'emissions en tan sols una dècada no hi haurà possibilitat de marxa enrere en els efectes catastròfics del canvi climàtic

La nostra forma de vida, de producció i consum és la que provoca aquesta emissió de gasos, de diverses formes directes i indirectes, bàsicament la crema de combustibles fòssils (petroli, carbó i gas), la desforestació i el model agroalimentari. Podem afirmar que el model globalitzat de producció i consum esta darrera de I'actual crisi climàtica. La nostra dependència del petroli i els interessos econòmics que hi han al darrere, estan hipotecant el nostre futur Les conseqüències ens estan afectant ara i aquí, i no podem pensar que serà un problema de les generacions futures. Ara i aquí, i serà mes greu cada any que passi. Les seves conseqüències seran catastròfiques per a tot el planeta, cap país podrà esquivar-les. No ho diu cap grup fanàtic ni cap profeta, sinó els caps d'estat i governs del mon, i ho afirmen les Nacions Unides arran deis treballs que una comissió de 2000 experts han estat elaborant durant dècades amb milions de dades climàtiques (el Grup Intergovernamental sobre Canvi Climàtic).

Cada dia percebem més senyals del canvi climàtic, la desertificació del Nord d'Àfrica i Sud d'Europa, amb sequeres extremes, de les quals Catalunya ja ha tingut I'ocasió de comprovar-les en els darrers anys. Inundacions i altres fenòmens extrems, com huracans, tifons i tornados, s'estan intensificant. La pujada del nivell del mar entre 0,5 i 2 metres prevista en els propers anys, amb la qual cosa desapareixeran regions senceres, iIIes i àrees de costa, afectant a centenars de milions de persones. La pèrdua de biodiversitat, a causa de la destrucció del seu habitat, trencant l’equilibri imprescindible que existeix entre totes les espècies, inclosa la espècie humana. Incendis forestals, afavorits per temperatures més altes, amb onades de calor i menys humitat a la terra i a la vegetació, etc.

La combinació d’aquests efectes, a més, es preveu més greu als països del Sud (Amèrica Central i del Sud, Africà, Asia i Oceania), mes febles econòmicament i vulnerables als esdeveniments desfavorables. Això situarà encara a més milions de persones a l límit de la desesperació buscant la manera per sobreviure com ara marxar a un altre país, cosa que pot desembocar en crisis humanitàries sense precedents, patint més el canvi climàtic aquells que no son responsables d’haver-lo causat. Al nord ric i consumista les greus conseqüències afectaran la població, però d’una manera menys dramàtica que al sud. Aquesta situació es coneix amb el nom de “Injustícia climàtica”.

Des de fa dècades, col·lectius de gent sensibilitzada, ens estan advertint i denunciant l’abús consumista, i el perill de les energies brutes. Cada vegada son més les persones que s’estan adonant de la crisi planetària a la qual ens estan abocant els qui ens fan dependre d’energies contaminants. Cada vegada més, la pressió social exigeix a la classe política , accions clares i reals per canviar el model de producció energètica, el model de creixement descontrolat i sense límits afavorint altre model de societat, més sostenible i neta, afavorint la solidaritat i la ajuda entre pobles. Avui dia, tenim al nostre abast, la tecnologia necessària com per aconseguir l’energia necessària sense recórrer a les fòssils. Les centrals termosolars en son un bon exemple.

El protocol de Kyoto ha estat un fracàs del que Espanya en forma part junt amb altres països del primet mon, hem estat incapaços de complir els acords, perdent així uns anys preciosos. Inclús la política de venda d’emissions de gasos entre països ha demostrat una nul·la consciencia mediambiental i una gran irresponsabilitat dels nord vers el sud. El govern de l’estat no va ser una excepció comprant drets d’emissió a països de l’est, posant per davant els interessos econòmics per sobre dels mediambientals.

Ara, amb la cimera de Copenhaguen, tenim una darrera oportunitat, que ja no podem desaprofitar. Ara més que mai, els polítics mundials han d’escoltar la veu de la societat civil, han d’escoltar la veu del sentit comú i adonar-se’n de que aquesta cimera ha de ser el principi del vertader canvi, cap a models més justos i sostenibles. Organitzacions mundials com Avaaz, 350, Greenpeace, i moltes d’altres a molts països estan generant un moviment per comprometre la classe política i exigir compromisos reals i efectius.

Per tot això el Grup Municipal de Plataforma Cívica proposa al Ple de la Corporació l’adopció dels següents acords:

1. Exigir al govern d’Espanya i als seus representants a la cimera de Copenhaguen, un compromís per reduir de forma dràstica i immediata les emissions de gasos d’efecte hivernacle, així com un programa creïble perquè l’ús d’energies fòssils s’hagi abandonat plenament a mitjans de segle i que s’assumeixi l’objectiu d’una concentració de CO2 a l’atmosfera no superior als 350 ppm, per evitar una interferència perillosa amb el sistema climàtic.

2. Exigir al govern d’Espanya i als seus representants a la cimera de Copenhaguen, un compromís per reduir de forma dràstica i immediata la desforestació del pleneta, implementant les mesures i compensacions adients nord – sud i a l’hora implementar les mesures tecnològiques i de reforestació urgent i necessàries.

3. Instar al govern Espanyol a que durant el seu torn de la presidència de la Unió Europea implementi les iniciatives necessàries perquè els governs dels Estat Units d’Amèrica i de la República Popular de Xina acceptin arribar a acords vinculants per a la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle.

4. El reconeixement del Deute Ecològic que tenen els països del Nord, i per tant Espanya, i les seves transnacionals, amb el Sud, causada pels greus impactes socials, ambientals i econòmics del model de producció capitalista en els països mes empobrits.

5. Acceptar la responsabilitat que tenim en la lluita contra el canvi climàtic, incidint de forma clara i contundent per la promoció d’energies netes i sostenibles en detriment de les fòssils, els agrocombustibles o les nuclears.

6. Fer Arribar aquests acords al President del Govern Espanyol, al President del Congrés dels Diputats, al President del Parlament de Catalunya, al Ministre de Medi Ambient del govern d’Espanya, Al Conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, A les Entitats municipalistes FMC i ACM, A l’ambaixada de la República Popular de Xina, A l’ambaixada dels Estat Units d’Amèrica i a les entitats ecologistes, Centre d’Estudis i Projectes Alternatius – Ecologistes de Catalunya (CEPA – EdE), GreenPeace

Santa Perpètua de Mogoda, a 14 de novembre de 2009

Francesc Rodríguez Claveria
Portaveu Grup

Projecte EduCAT 1x1 a l’IES ESTELA IBÈRICA

El passat dijous vaig assistir a la presentació del Projecte EduCAT 1X1 que van fer a l’IES Estela Ibèrica. Aquesta iniciativa consisteix en proporcionar un ordinador a cada alumne amb l’objectiu de substituir els llibres tradicionals per llibres digitals i convertir l’ordinador en la principal eina de treball durant la seva formació.  Els convocats a la presentació vàrem ser els pares i mares de les dues classes de primer de la ESO on es durà a terme la implantació inicial, una experiència pilot  necessària i que sembla, a tenor del que es va dir,   que no tindrà marxa  enrere.

Aquest és un tema que, potser, els pares i mares el veiem més complicat que els propis alumnes.  I és que les noves generacions semblen haver nascut amb un microxip més evolucionat que el nostre... I per ells tot és més fàcil!  De manera que un dels factors que determinarà l’èxit de l’experiència, la acceptació per part de l’alumnat, ja està assolit i no és motiu de preocupació.   Fins i tot, i pel que diuen els que ja porten un cert bagatge, els alumnes estudien més, fan més els deures i la concentració durant la classe s’ha incrementat.

És molt importat, i s’ha de reconèixer com a tal, l’esforç  que està fent l’administració autonòmica per la seva aposta en fer que l’educació catalana assoleixi  un nivell capdavanter  pel que fa a l’ús de les noves tecnologies.  Això representa, sens dubte, un dels elements essencials  perquè la nostra societat “progressi adequadament”  envers paràmetres de prosperitat.  La inversió feta ara retornarà als ciutadans en forma de  millor preparació, millors llocs de treball, més nivell educatiu i cultural, en definitiva, de més  benestar social per tothom.  L’administració posa la meitat del que val l’ordinador, inicialment paga les llicències de connexió a les editorials que subministren els llibres digitals i es fa càrrec de la infraestructura que necessiten els centres i de la formació dels professors.

Un altre factor decisiu és l’actitud del professorat, i vull dir que durant la presentació vaig veure uns professionals engrescats, il·lusionats amb el repte, sabedors de que el futur immediat necessita de la seva col·laboració i de que és una responsabilitat que no poden eludir.  Definitivament haig de pensar que l’IES Estela Ibèrica és un bon institut!  I és que no podem oblidar que les noves tecnologies no poden substituir a les persones i la informació, la comunicació es fa entre alumne i mestre, com sempre, i això no canviarà.  L’experiència  sortirà bé perquè uns bons professionals hi són implicats!



L’actual situació de crisi que està afectant greument l’economia de moltes famílies pot suposar l’entrebanc més difícil de superar. Les famílies, majoritàriament a favor del projecte,  han de pagar 150 €, l’altre meitat del cost de l’ordinador.   Se’ns va informar de que les beques que l’administració dona per l’adquisició dels llibres tradicionals es podrien fer extensives per la compra de l’ordinador... Ja veurem!   Aquest projecte és voluntari  i admet aportacions voluntàries de tots els actors, dels centres educatius, de les AMPA...  I també de l’administració local!!


L’ajuntament hauria de prendre consciència de que aquesta iniciativa, que la comunitat eductiva del poble està apunt d’engegar,  ha de ser de vital importància  per la futura Santa Perpètua.

Informatització de les aules, estalvi econòmic per les famílies, treball en xarxa, modernitat i qualitat, sostenibilitat, més preparació i formació, etc, poden ser fets tangibles del present i si ens esperem a enquibir-los en algun pla estratègic... 

Potser perdrem el tren!

Joan López

El nou Fons Estatal destina a Santa Perpètua 2,6 milions d’euros

Bienvenido Mr. Marshall

Aunque nuestra relación con el gobierno se haya deteriorado en los últimos meses, debido a la tozudez del alcalde al negarnos el derecho a defender nuestras mociones en el Pleno si a él o a sus socios no les gustan, aún y a pesar de eso, PCCA no ha perdido el norte y seguirá ejerciendo una oposición responsable por lo que seguiremos ofreciendo al gobierno propuestas alternativas. Por ello damos la bienvenida a Mr. Marshall Zapatero y su nuevo Plan FEIL.

Desde el municipalismo no se puede mirar, más que con buenos ojos, estas iniciativas de aporte de recursos a los ayuntamientos que generan empleo por un lado y calidad de vida por otro. Y aunque apoyamos estas medidas lamentamos desconocer, todavía, cuáles serán los proyectos acometidos por el gobierno en esta segunda fase. Sabemos que es privilegio del gobierno decidir y priorizar, pero PCCA, como hicimos antes, seguimos haciendo sugerencias y en este caso creemos que sería oportuno destinar una parte de esos fondos a eliminar barreras arquitectónicas en el barrio de la Florida mejorando la accesibilidad, actuación muy esperada por los vecinos. La eliminación de los postes es un objetivo prioritario para PCCA y no vamos a cejar en el empeño hasta que no quede ni uno solo. Por otro lado este nuevo FEIL permite destinar un 20% de los fondos a cuestiones sociales de educación y ayuda a la dependencia con lo que la puerta está abierta para actuar en favor de estos colectivos tan necesitados de ayudas. Para ello solo es necesaria la voluntad política del gobierno para implementar iniciativas en esta materia e implementar, por ejemplo, cursos de formación de asistentes personales, cuidadores no profesionales, etc. Sr. Ruiz, más hechos y menos palabras.

Foto feta per Joan Rosell

Instruments per mirar-se un mateix

Instruments que mostren l’interior més ocult, sense els colors reals que té la vida. Un noi confós per la circumstància,... Perquè s’és amb la pròpia! Algun filòsof savi va dir-ho, potser mentre l’alcohol li extreia la dissertació més brillant de la seva existència.

Instruments  i  circumstàncies que mostren la realitat, més real, fins i tot, que la que es pot tocar. I si el mirall es trenca,.. Més real encara! 

Imperfecció, mancança, com el que és incomplert, atributs i circumstàncies d’un mateix que ens esforcem en defensar i subjectar amb les pròpies mans,... En lloc de llençar-les a terra per destruir-les! 

Però, realment, el fum de la cigarreta ja fa temps que va envair els alvèols i els pulmons ja són, per sempre, contaminats.  Mal pronòstic té el malat!

I potser no queda gaire temps per arreglar les coses, ha passat massa i es fa difícil tombar la mirada per rectificar allò que va succeir,... És així i ja està!  Els anys passen i un malviure el té qualsevol!  

Però no!  Fora del mirall és la realitat! Aviat només quedarà lloc per demanar perdó, per humitejar la galta amb una llàgrima, per tenir, si escau, un pensament bonic, per ser un mateix, ni que sigui un instant... I ja està!

I tant debò que l’instant sigui llarg, molt llarg,... Fins a la fi! 

Joan López

Hi serem a temps d'evitar-ho?

Bon dia Joan,

Aquests dies hi ha reunits a Barcelona experts sobre el canvi climàtic, de forma prèvia a la reunió que hi haurà ben aviat a Copenhague.

Per reflexionar sobre com pot ser el futur que ens espera podem veure la pel·licula "The Age of Stupid", estrenada el passat 29 de setembre. El trailer de la pel·licula està disponible a YouTube i altres webs de vídeos

Aquesta pel·licula té l'afegit que està recomanada per Greenpeace i també per la Fundació Terra.

La pàgina oficial és http://www.ageofstupid.net/

Ja tenim alguna cosa a fer i per reflexionar.

Salutacions,

Joan Ramon Mercè

Els  veïns  de Can Folguera han parlat del seu barri...

Volem el nostre local social i l’Ajuntament no assumeix el compromís de l’anterior Govern. Com ja no tenim el local les nostres activitats estan més limitades. El lloc que ens han cedit és petit. El barri està degradat. Comilles continua malament i s’està estenen a les zones de nova construcció. La neteja del barri és insuficient! Han canviat els contenidors de vorera i encara és pitjor! On estaven no feien nosa! Calen actuacions més freqüents per mantenir l’entorn en bon estat. Els caps de setmana només passen el dissabte i ja fins el dilluns al migdia. El que s’ha de demanar és un pla d’inversions específic envers el barri. Tota la immigració està en aquest barri i falta integració. La Llei de barris havia d’aportar aquestes inversions i s’ha quedat en res. La plaça de Can Folguera i poc més! Poques o cap inversió en temes socials. S’havia d’invertir en crear ocupació i recolzar el comerç a dins del barri. Els comerços estan tancant. A la Llei de barris estem fen campanyes i si que es fan coses... Però és difícil lluitar contra l’incivisme! Ja no tindrem forn de pa perquè el carrer no convida a passar, per brut i deixat, i s’està perden la clientela. Vaig trucar la policia i no van venir! Van dir que estaven en un incendi i que no tenien més patrulles!  Hi ha permissivitat amb la delinqüència! La policia i els mossos saben llocs i horaris i no fan res. Al Setembre hi van haver trets. No podem deixar que els nens juguin a la plaça de Garcia Lorca. Es produeixen enfrontaments entre els propis veïns per la inoperància de la policia! La rehabilitació dels blocs només ha arribat a uns quans d’ells. El tema de instal·lar  ascensors ja s’ha descartat! Els mossos tampoc fan res! Per què l’ajuntament només contracten estrangers? Repeteixo: Aquí el que falta és més inversió! Si no ens fan cas no els votarem les pròximes eleccions! El problema és que no saben com solucionar els problemes, que tots necessiten un agregat que els faci la feina... I cobrant un bon sou! La regidora m’ha dit que Can Folguera ja és un cas perdut. Passarà com a les rodalies de París, el barri serà un “gueto” . Quantes multes s’han posat als que no recullen les caques del seu gos? La resta del poble pensa que tots som immigrants! El problema són els immigrants! No, no estic d’acord, soc de l’Ampa del Bernat i allà es veu la integració, són i col·laboren com nosaltres. Farem arribar les queixes a l’ajuntament! A les reunions ens han donat la raó però no es veuen el fets,... No fan res! Els comportaments incívics dels veïns és el problema. Sí, però els que no són incívics tenen drets! Tenim dret a viure en un barri digne, paguem els nostres impostos, volem la mateixa qualitat de vida que la resta de barris! Els nostres fills van créixer i van jugar molt bé, i molt tranquils, als carrers del nostre barri i ara no es possible. Tinc que conviure amb “cucarachas” perquè ja no fumiguen, perquè no va bé pel medi ambient, això m’han dit, i perquè és cosa de la generalitat. Ja veurem quin us tindrà la nova plaça de Can Folguera! Falta integració! Que demanin els papers als individus sospitosos. Hem de reclamar els nostres drets! Han d’invertir! Hem de fer de la diversitat un valor del barri. Estem abandonats! 

Vaig assistir a l’assemblea i vaig escoltar...

I l’Ajuntament, què diu l’Ajuntament!?

Joan López

Sobre la pobresa

Per  mirar de solucionar un determinat problema cal conèixer les seves causes i  també voluntat de trobar solucions. Avui vull fer-me ressò d’un article de Viçens Navarro que parla de la pobresa que pateixen els habitants de molts països.

Llegint-lo, un té la impressió de que no seria difícil assolir un món més just en aquest aspecte.  Però peso que la manca de voluntat és el veritable problema...

Joan López

La causas de la pobreza mundial

Este artículo critica el argumento de que la pobreza en el mundo se debe a la escasez de recursos, señalando que no es cierto que haya países pobres. Los así llamados, aún cuando la mayoría de la población es pobre, son países ricos, que tienen recursos para que tal mayoría dejara de ser pobre. El hecho de que lo sean se debe a la enorme concentración de la riqueza en aquellos países, en que las clases dominantes, apoyadas  por las clases dominantes de los países económicamente avanzados, orientan su producción hacia la exportación en lugar de incentivar el consumo doméstico. El artículo critica a los medios de información y persuasión de mayor difusión por la incoherencia que supone que denuncien la pobreza, apoyando, a la vez, las estructuras que la reproducen.

El día 17 de Octubre fue el día internacional para la erradicación de la pobreza, lo cual fue motivo de un elevado número de conferencias sobre la pobreza, que por unos días fue un tema visible en los medios de comunicación más importantes del mundo, aún cuando en España tal visibilidad fue limitada. En los países desarrollados se acentuó, una vez mas, la necesidad de “ayudar” a los países pobres, incluyendo el envío de alimentos y fondos. También se acentuó en varios forums internacionales la necesidad de transferir conocimientos y nuevas tecnologías de los países ricos a los países pobres, para incrementar la productividad de sus sectores agrícolas, los más importantes en sus economías.

Esta atención mediática del tema pobreza, se repite año tras año por estas fechas. Y mientras, ocho millones de niños mueren al año de malnutrición (uno cada dos segundos), el equivalente de muertos que causarían 43 bombas atómicas, como las lanzadas en Hiroshima, bombas que explotan cada año sin producir ningún ruido. En realidad tal número de muertos forma tan parte de la realidad que nos rodea que ni siquiera aparecen en la primera o última página de los rotativos más importantes del mundo.

Lo que hace moralmente intolerable esta situación es que desde el punto de vista científico sabemos cómo resolver tanto el problema de la pobreza como sus consecuencias, de las cuales el hambre es la más dramática. Y la situación paradójica es que la pobreza no se debe a la falta de recursos. En realidad, el planeta tiene suficiente tierra fértil para alimentar diez veces a la población hoy existente (FAO 2008). En los países económicamente desarrollados, los estados están incluso subvencionando a los agricultores para que no produzcan más alimentos. Pero lo que es aún más intolerable es que se llame a estos países pobres, cuando no lo son. Los países así llamados tienen poblaciones predominantemente pobres, pero los países en sí no lo son.

...leer más

MARXA CONTRA L’ATUR I ELS ACOMIADAMENTS

Que la crisi l’estem pagant els treballadors i treballadores en tenim evidències cada dia. Que la situació és urgent i cada cop més greu ja gairabé ningú s’atreveix a negar-ho. Les xifres parlen soles. Ja som més de 650.000 treballadors en atur a Catalunya i hi ha més de 100.000 famílies que tenen tots els seus membres a l’atur.

La majoria d’aturats provenim de la precarietat. Una gran part no han sigut acomiadats si no que simplement se’ls hi ha acabat el  contracte. La crisi els hi ha sortit gratis als empresaris, gràcies a les successives Reformes Laborals impulsades, tant pel PP com pel PSOE i que han suposat greus retallades en els drets dels treballadors i treballadores, arribant a la situació actual on el que predomina és la precarietat total en la majoria de les ocupacions, el que comporta a la més absoluta indefensió dels treballadors/es.

Tot i això els capitalistes autòctons i les multinacionals no es queden aquí i han passat a atacar directament els llocs de treball estables amb una de les seves millors armes: els Expedients de Regulació d’Ocupació, els EROs, estenent els acomiadaments salvatges a l’industria catalana. Però la patronal no és la única culpable.

Per poder aplicar els acomiadaments han necessitat l’inestimable ajut de les administracions per mitjà del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya i la complicitat de les direccions de CCOO i UGT. La Generalitat no solament ha aprovat els EROs, sinó que a més ho ha fet després de regalar-li milers de milions d'euros als empresaris, com és el cas de NISSAN que ha aprovat un ERO fraudulent de 698 acomiadaments després de regalar-li 100 milions d'euros en ajudes públiques a la multinacional. Aplicant EROs,  la  Generalitat ha demostrat estar clarament  al costat de la patronal.

Mentres a llocs com Alemanya s’ha repost a la caiguda de vendes amb reduccions de jornada, sembla que a Catalunya només cap la sortida a la crisi que imposen els que més tenen. Tan sols aplicant la jornada de 35 hores es crearien 1,5 milions llocs de treball a l’Estat.

L’aprovació dels EROs no és l’única pràctica de les administracions que empitjora la situació dels aturats. La política nefasta de prestacions deixa a l’estacada a milers de persones. El decret dels 421 euros del Govern de Zapatero, no tant sols és parcial, perquè la major part dels treballadors que han acabat la prestació d’atur no la rebràn, si no que aporta una quantitat amb la que es fa imposible subsistir per a qualsevol persona.

Al seu torn, la Generalitat, a diferència d’altres administarcions, inclús governades per governs de dretes, no ha donat ni un pas per paliar la situació dels treballadors que han esgotat les prestacions per atur. Un dels exemples més clar de la política antiobrera del Govern de Generalitat, és quan es compara amb el cas d'Euskadi, on l'anterior Govern del PNB va establir una Renda Bàsica per a tots els desocupats que esgoten totes les prestacions per atur amb un mínim 640 €/mes a un màxim de 910 €/mes en funció de les responsabilitats familiars. No obstant això aquest Govern de la Generalitat no ha donat ni un euro per a pagar les prestacions dels desocupats de Catalunya.
Els Ajuntaments, cedint els diners del Plan E a empreses subcontractades, en comptes de crear bosses rotatives de treball que es basin en les necessitats de la gent, tampoc ajuden a revertir la situació.

Per tot això pensem que la única sortida és la lluita des de baix. L’oposicó frontal als EROs i a la destrucció dels llocs de treball. Ajuntar tots els conflictes per poder fer pressió conjuntament. Qui té la capacitat i la força per promoure aquesta unitat són les grans centrals sindicals, CCOO i UGT, i  cal dir que no ho estàn fent, promocionant la divisió dels conflictes i de la classe treballadora i col.laborant amb la patronal i el govern. Emplacem doncs a les direccions sindicals a convocar mobilitzacions conjuntes per aconseguir una sortida a la crisi favorable als treballadors. També els emplacem a involucrar-se en l’autorganització dels aturats en assemblees unitàries, on tots els aturats hi poguin participar i plantejar les seves exigències.

És per tot això que hem convocat una marxa que uneixi aturats i afectats pels acomiadaments, que volem que sigui també una marxa per la unitat. Unitat entre tots els treballadors i treballadores que no som els que hem creat aquesta crisi ni els que la volem pagar.

I també per tot això que demanem:

- Prohibició d'acomiadaments. Nacionalització sense indemnització de les grans empreses que tanquin i reobertura sota control dels treballadors i associacions, per a reorientar la producció segons les necessitats i amb sostenibilitat ecològica.
- Readmisió dels acomiadats pels EROs fraudulents
- Reducció dràstica de la jornada laboral sense reduccions salarials per mantenir els llocs de treball.
- Prestació d’atur indefinida fins a la recolocació efectiva.
- Bosses de treball rotatives i transparent, sense discriminació de gèners i origen, cogestionades per ajuntaments, assemblees d’aturats i associacions de veïns.
Per tot això, cridem a totes les treballadores i treballadors, tant es trobin en actiu com en situació d’atur a una:

MARXA CONTRA L’ATUR I ELS ACOMIADAMENTS

DONEN SUPORT: Alerta Solidària, Asociación Socialismo XXI, Assemblea d’Aturats i Aturades de Badia del Vallès, Assemblea del Barri de Sants, Assemblea d'EUiA d'Abrera, Assemblea d'EUiA del Prat Assemblea Social de Cornellà, Assemblea Social de St Andreu, CAJEI, Campanya "Que la Crisi la Paguin els Rics", Candidatura d'Unitat Popular de Barcelona (CUP), CGT Catalunya, CGT d'Autobusos, CGT-Nissan, CJC-Joves Comunistes del Poble Català, Clase contra Clase, CNT, Comité de Conveni de TMB, Comitè d'Empresa de Telefónica, Comité Gracia en Crisi, Coordinadora Obrera Sindical (COS), Corrent Roig, CSOA La Teixidora, En lluita, Endavant (OSAN), FARGA (Forum anticapitalista de reflexió i generació d'alternatives), Federació del Metall de Catalunya-CGT, Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), L'Ateneu Art i Cultura (l'Escala), Lluita Internacionalista, Marxa Mundial de Dones - Catalunya, Maulets, Negres Tempestes, Observatori dels Drets Socials de Terrassa, PLATAFORMA DE PARADOS DE BONAVISTA, Plataforma Horta-Carmel-Guinardó / Un altre món és possible, Plataforma Social Los Lunes al Sol, Revolta Global/Esquerra Anticapitalista, Sindicat Comissions de Base (Co.bas), Sindicat Unitari del Metro Universitat Lliure "La Rimaia", Xarxa Contra els Tancaments i la Precarietat.

¿Pilas agotadas?

Durante este mes de octubre ha sido mucho el trabajo realizado por nuestro Grupo Municipal. Al trabajo ordinario y efectivo de control i fiscalización de la acción de gobierno mediante seguimiento y visualización de expedientes, control de la relación de facturas y la atención dispensada a los/as ciudadanos/as que se dirigen a nosotros, resolver sus problemas, hay que sumar que hemos liderando nuevamente la iniciativa política con la presentación de dos mociones para su debate y aprobación o rechazo en el Pleno.

Lamentamos profundamente que esto no sea posible porque el gobierno municipal ha impedido nuevamente que esas mociones prosperen. Las mociones giraban en torno a la declaración de Santa Perpètua libre de transgénicos en consonancia con la Plataforma “Som el que Sembren” y la segunda en torno a declarar nuestro municipio libre de bolsas de plástico que provengan del petróleo en consonancia con CEPA-EdC, (Centre d’Estudis i Projectes Alternatius – Ecologistes de Catalunya), esta segunda directamente ligada con el cambio climático y la cumbre de Copenhague del próximo mes de diciembre. Lástima que el gobierno no quiera debatir. Pero no acaba aquí la coda puesto que también hemos presentado un conjunto de 14 iniciativas en el marco de la Comissió de Seguiment del Pla Local de Mesures contra la Crisi, y también hemos presentando, enmiendas al ROFMC (Reglament d’Organització i Funcionament del Mitjans de Comunicació) y también una enmienda a la totalidad con la presentación de un texto alternativo al ROM (Reglament Orgànic Municipal). El gobierno ha tardado dos años en preparar un texto y PCCA un mes en presentar un texto alternativo. Está claro que a alguien le fallan las pilas y no es a nosotros.

EEUU sale de la recesión en el tercer trimestre con un crecimiento del 3,5% del PIB

És, sens dubte, una de les millors notícies que podien esperar-se entorn al tema de la crisi econòmica mundial.  En algun altre escrit ja he manifestat l’opinió de que la recuperació per la resta del món havia de començar amb la recuperació allà on va començar, als EEUU.  Això, penso jo, estarà condicionat al efecte que la incipient recuperació econòmica americana tingui envers la confiança i la normalització del sistema bancari.  La davallada espanyola va ser provocada per la restricció creditícia provocada, a la vegada, pel col·lapse del sistema interbancari.  Si els bancs afluixen una mica en les condicions per concedir el crèdit, a particulars i a les empreses, donat que el preu de la vivenda s’ha moderat considerablement, les mesures d’estímul al sector de l’automòbil per reviure les compres, si les exportacions continuen en positiu, per citar les claus més significatives, potser la economia espanyola també experimentarà una milloria durant els pròxims trimestres. I val a dir que les dades nord-americanes han causat sorpresa entre els  experts... Perquè no s’ho esperaven tant aviat!

Però, alhora que donen la bona noticia, ja avancen les previsions de que l’atur a EEUU pot continuar creixent.  I això vol dir que unes bones dades macroeconòmiques no tenen perquè correspondre’s amb uns bons efectes sobre l’economia real de la classe treballadora.  La reflexió que faig jo és la següent: 

Una empresa que va acomiadar a part de la plantilla, perquè la seva producció va caure en picat, ara pot estar experimentant una milloria--Brots verds o recuperació sostenible, tan fa!—però segurament això no tindrà la conseqüència immediata de tornar a oferir ocupació.  Crec que faran el possible per absorbir l’increment de la producció amb la mateixa plantilla. Per raons de prudència i de recuperar una mica la rendibilitat perduda durant el pitjor de la  crisi. Fins i tot, si han aprofitat la crisi per fer reformes encaminades a l’optimització i la millora de la productivitat, potser no caldrà que tornin a contractar ningú més durant un temps. 

És a dir, la recuperació de l’ocupació i les economies domèstiques pot trigar encara alguns mesos, un cop es comenci a parlar de recuperació macroeconòmica.  Caldrà doncs que el govern continuï amb les mesures de protecció i d’estímul a l’ocupació... I que no es deixi portar per les noticies que saben poc del dia a dia del ciutadà!  Ja saben que el tema del dèficit  espanta però...

Una mica més, si us plau!

Joan López

http://www.elblogsalmon.com/

Com si fossin 800 o  1000!

La cosa no pintava bé de bon principi  [ Creo que hoy no voy a hacer nada... y además estoy un poco cansado... y además me duelen las piernas… ] perquè a ell li van més las distàncies més llargues, com l’altre dia a la cursa de Rubí.  Però quan varem arribar enseguida em vaig adonar del tema.  Per aparcar vam trobar lloc al mateix carrer de la cursa, un carrer molt empinat al final del qual es veia l’arc de l’arribada, que em va far rumiar: Si és de baixada algú caurà i... Després s’haurà de pujar!  I si és directament de pujada... Serà molt dura! 

Ell em volia reafirmar-se en les seves possibilitats [ ... ¿Crees que tengo posibilidades?...]  i jo li vaig contestar:

-- Són 400 metres, pocs metres per tu... Però és tot pujada i serà molt dura, com si fossin 800 o  1000 , si ho fas igual que sempre pots quedar bé.

Quan el vaig veure arribar, l’emoció en va fer esguerrar la foto.

Joan López

Solucions per l’atur i per la crisi

El govern aprova un nou PlanE de 5000 milions, també destinat a l’administració local però aquesta vegada per invertir en I+D i les Energies Renovables.  Cal aplaudir aquesta decisió perquè, com ja he reflexionat en altres ocasions, el mantenir les mesures d’estímul econòmic, especialment les que afecten a la creació d’ocupació, em sembla totalment imprescindible per superar la situació crítica que s’està vivint.

Per assolir la màxima eficàcia, aquest nou planE hauria de generar ocupació de més llarga durada que l’anterior, on els contractats per la remodelació d’algun carrer o espai públic tornen a l’atur al cap de pocs mesos, un cop acabada l’obra. 

Desconec la capacitat d’aquest sectors innovadors per generar nous llocs de treball més estables però el desitjable és que fos molta, d’aquesta forma la sortida de la crisi i l’actualització dels ajuntaments en matèria de sostenibilitat energètica estarien en la mateixa direcció.  Fins i tot penso que farien bé –Segur que ho faran!—en fixar-se en altres sectors deficitaris pel que fa referència als  professionals que hi estant ocupats, com el dels ajuts a la dependència o l’escolarització de nens amb necessitats especials, per citar algun exemple que resulta evident, i encara que aquests àmbits corresponguin més a l’administració autonòmica que a la local. Ara ja coneixem que els ajuts per la compra d’automòbils s’amplia per poder mantenir també la recuperació d’aquest sector tant important.

Així doncs, penso que el govern fa bé en mantenir la despesa pública per continuar amb l’estímul econòmic. D’altra banda,  si cal reduir el dèficit, que no ho faci retallant aquestes partides o qualsevol altre que pugui generar ocupació.  Un política fiscal ben dissenyada en l’aspecte de la progressivitat hauria de permetre un increment dels ingressos sense que afectés massa negativament al consum  de les famílies, però que apagués una mica l’incendi que pot suposar el desequilibri de les  comptes de l’estat.  I no cal oblidar que s’ha de mantenir la creixent despesa en la cobertura social dels aturats!

De manera que ja tenim algunes de les claus que el govern a dissenyat per superar la situació: Continuar amb la cobertura social, mantenir la despesa pública i cercar un nou model productiu basat en sectors innovadors com poden ser tots aquells relacionats amb les Energies Renovables.

Però amb tot això no hi ha prou per solucionar el problema a curt i mig termini. Es preveu que el nou planE generarà 200.000 llocs de treball i, encara que aquests siguin de més estabilitat, les recents dades mostrades per l’Enquesta de Població Activa ens mostren la dura realitat del moment: Més de 4 milions d’aturats!

És evident que es fa necessària una Reforma Laboral que dinamitzi molt més el mercat de treball i, alhora, que faci guanyar productivitat i competitivitat a les empreses. No és la reforma que proclamen el PP i el sector empresarial més ofuscat, consistent solsament en abaratir l’acomiadament, sinó aquella que permeti un repartiment més solidari del treball. 

Jo penso que la solució pot residir en la contractació a temps parcial, amb la creació d’un nou model de contracte que fes possible la transició d'algunes jornades (les que fos possible) de 8 hores d’un treballador a dues jornades de 6 hores per dos treballadors.  La claus de l’èxit són les següents:

1. Els costos salarials per l’empresa han de ser els mateixos o, fins i tot, més baixos per tal de fomentar la transició. A la natural retribució  proporcional a les hores treballades s’haurien de sumar bonificacions en les cotitzacions i altres eventuals aportacions per part de l’administració per compensar una excesiva disminució salarial.

L’empresa guanyaria en productivitat perquè amb els mateixos costos faria una jornada de 12 hores en lloc de 8.  També la productivitat individual de cada treballador milloria perquè el desgast de 6 hores no és el mateix que el de 8.  Bé, els beneficis de la contractació a temps parcial està més que provada en alguns sectors que ja en fan us habitualment, encara que a l’industria no han tingut massa èxit les modalitats que ja existeixen.  

En els moments de més duresa de la crisi, entorn al primer trimestre d’enguany, moltes empreses es van veure forçades a reduir personal i torns de treball per redimensionar les capacitats productives a la situació.  Quan la situació a millorat una mica, però no el suficient per restaurar la plantilla i el temps de treball, es pot crear la necessitat d’incrementar la productivitat alhora que mantenir la despesa de personal en paràmetres de contenció.  Si recordem que més de 80 hores extres anuals són il·legals, l’ús de la contractació a temps parcial pot ser una solució.  I si aquesta contracció està bonificada, almenys mentre duri la crisi, doncs doblement interessant.

2. La reducció salarial ha de ser continguda... Com per poder viure!  

Avui dia, i més en temps de crisi, demanar a un treballador que cedeixi part del seu temps de treball i part del seu sou a un altre és demanar-li molt.  La solidaritat ho és en la mesura en que és viable; l’idea és fer dos llocs de treball viables a partir d’un... I no de crear dos situacions de precarietat!   El treballador que veu reduïda la seva jornada hauria d’obtenir una compensació per part de l’administració.  Probablement a molts treballadors els hi sortiria a compte, a aquells que no tenen càrregues tant grans com les hipotecàries, a aquells sous que no són  la única ni la principal font d’ingressos familiars, etc.

3. L’administració també ha de treure un balanç positiu:

D’una banda, gràcies als nous llocs de treball creats, deixa de pagar els subsidis d’atur i obté més ingressos en concepte de cotitzacions que haurien de compensar sobradament el pes de l’altre braç de la balança: les compensacions al salari del nou contracte a temps parcial i les rebaixes en les cotitzacions empresarials del mateix.

Bé, és una idea que potser no està massa elaborada però... Perquè estan els experts! Perquè serveix el diàleg social?

Joan López

FORO DE OPINIÓN DE SPM.- El fin de la calidad de la enseñanza pública catalana

Como ciudadana y como maestra manifiesto mi indignación ante el duro golpe que el Govern de la Generalitat y el Departament d'Educació están dando a la Enseñanza Pública en Catalunya. La enseñanza debe ser un servicio público garantizado que llegue a todas y todos de forma gratuita y en las debidas condiciones de Calidad.

El nuevo curso escolar se ha iniciado con la supresión del bachillerato nocturno y la entrada en vigor de la Llei d'Educació de Catalunya (LEC), aprobada el mes de julio tras hacer oídos sordos a las reiteradas protestas de la comunidad educativa catalana. Esta ley pretende privatizar la enseñanza, haciendo de ella un negocio.

Mientras que a la enseñanza pública se le ha recortado duramente el presupuesto material y humano, el Departament d'Educació CON EL DINERO DE TODOS y TODAS ha incrementado en un 3% las subvenciones a los centros privados concertados.

Este duro recorte presupuestario está significando la desesperación y frustración más absoluta para todas y todos los que nos dedicamos a la enseñanza pública. El Departament d'Educació intencionadamente ha atacado la calidad, la igualdad, la equidad, del sistema educativo catalán.

Soy Maestra en el CEIP Mediterrània, de La Mina (Sant Adrià de Besòs). Por todos y todas es conocido el grave problema de exclusión social, paro y marginación de la zona. La escuela pública para estos niños y niñas es la garantía de que tienen los mismos derechos y oportunidades que el resto de niños y niñas catalanes.

Hemos empezado el curso escolar con recorte de plantilla y con un elevadísimo número de escolares por aula (aumento de la ratio). A esta situación añadimos sustituciones por enfermedad no cubiertas durante más de dos semanas. El Departament d'Ensenyament, siguiendo sus medidas restrictivas con la Enseñanza Pública, sólo envía sustitutos en miércoles o viernes para ahorrar pagar a estos sustitutos, trabajadores en precario, el fin de semana. Sus nombramientos se hacen informáticamente, de manera poco transparente y bastante oscura.

Mientras llegan las personas sustitutas, es la propia escuela la que debe con sus medios cubrir al personal en baja, siendo humanamente imposible ofrecer atención a la diversidad del aula, ni desdoblamientos, ni refuerzos, ni educación especial, ni coordinaciones.....

En nuestra escuela además PELIGRA LA INTEGRIDAD FÍSICA DE LOS NIÑOS Y NIÑAS, ya que hace tres años que el patio de Infantil está en malas condiciones y la Administración no nos escucha....

Como ciudadana y como maestra exijo al Govern de la Generalitat y al Departament d'Educació una enseñanza pública de calidad y que trate con la misma dignidad, igualdad y respeto a todos los niños y niñas de Catalunya.

María Ibáñez

Hola Joan,

Un bonic arc de de Sant Martí (doble) que ha aparegut al cel perpetuenc a 3/4 de set de la tarda de dijous, amb un peu a Gallecs, quan encara estava plovent en els nostres carrers. Com és lògic, el sol estava a la meua esquena.

A gaudir de la imatge.

Joan Ramon

Nota de premsa

GALLECS JA ÉS PEIN: EL PRIMER PAS ESPERAT LLARGAMENT

La inclusió de Gallecs dins el PEIN tanca una demanda històrica

La protecció de Gallecs no serà efectiva si no es complementa amb la protecció dels espais que el connecten amb la resta d'espais agronaturals de la plana vallesana i de les serralades Litoral i Prelitoral i se n'assegura la connectivitat.

El següent pas coherent: la protecció de la xarxa dels espais agronaturals de la plana.

Avui dimarts 20 d'octubre, el Govern de la Generalitat ha aprovat la modificació del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) amb la inclusió de Gallecs. Aquesta aprovació tanca un procés anunciat el 13 d'octubre de 2005 per l'anterior director general de Medi Natural, Sr. Ramon Luque, i que fou sotmès a informació pública el 16 de desembre de 2005.

Nota de premsa de Cànem-EaA i ADENC-EdC (13 d'octubre de 2005)

Anunci al DOGC amb la modificació del PEIN (16 de desembre de 2005)

Nota de premsa del Govern amb l'aprovació de la modificació del PEIN per la inclusió de Gallecs (20 d'octubre de 2009)

Una breu mirada històrica

L'anunci d'avui tanca una vella reivindicació iniciada els anys setanta amb l'expropiació, per part de l'administració franquista, d'unes 1.500 hectàrees per construir una gran ciutat satèl·lit a l'àmbit de la riera de Caldes. Aquesta expropiació engegà una àmplia resposta de la societat i d'administracions locals afectades, algunes de les quals apostaren per la protecció de Gallecs alhora que en desenvolupaven sectors d'acord amb el nou propietari, l'INCASOL.

El reconeixement de Gallecs dins el PEIN era un deute pendent arrossegat des de l'aprovació del mateix Pla el 1992, quan Gallecs va ser arraconat de la relació d'espais inicialment protegits i posteriorment dels espais que havien de ser inclosos en les primeres modificacions ja l'any 1994.

No va ser fins al 2005 quan, en el tancament del Pla Director Urbanístic de Santa Maria de Gallecs, la possible declaració com a PEIN integrava l'estratègia definida pel Govern de la Generalitat per cloure el conflicte per la protecció de Gallecs.

A finals del 2005 la Generalitat de Catalunya anunciava la imminent inclusió de Gallecs dins el PEIN. Les al·legacions presentades per propietaris i administracions locals qüestionaren aleshores la delimitació inicialment proposada pel Departament de Medi Ambient i Habitatge, la qual tenia un abast superior a l'aprovat avui (unes 1050 ha) i mantenia una certa coherència amb els principis que regeixen les estratègies de conservació de la natura, en les quals la connectivitat pren un paper rellevant.
Avui, per tant, es clou un conflicte. Però només aparentment.

El conflicte subjacent: la protecció efectiva de Gallecs i de la resta de la plana del Vallès

L'acord d'avui del Govern de la Generalitat és una bona notícia, bo i que esperada des de mitjans del 2006. Amb tot, és només una victòria a mitges. La victòria (també parcial) hagués estat l'aprovació de tot l'àmbit que integrava la proposta inicial (unes 1100ha), la qual hagués permès intervenir sobre l'únic corredor (un veritable estretall entre urbanitzacions en la connexió amb Palaudàries) que assegura la connectivitat cap al nord. I la victòria completa en la protecció efectiva de Gallecs hagués estat l'aprovació de la proposta del Parc Agrícola del Vallès, una proposta promoguda per diverses entitats vallesanes sota el paraigües de Salvem el Vallès. Aquesta proposta integra Gallecs dins la xarxa d'espais naturals de la plana vallesana que s'integra a la conca hidrogràfica del Besòs, una xarxa que hauria de ser protegida i gestionada sobre la base de tres eixos: el manteniment de la biodiversistat, el suport a l'activitat agrària, i els usos socials. No obstant, l'aprovació de la proposta del Parc Agrícola del Vallès encara té una nova oportunitat en la previsible aprovació del Pla Territorial Metropolità de Barcelona a cavall del proper hivern i primavera.

Malauradament, l'acord d'avui encara sembla presoner de dos conceptes perversos: només pot ser PEIN sòl de titularitat pública, i la concepció dels espais naturals com a illes. Avui totes les estratègies de protecció de la natura entronquen directament amb la concepció de peces interconnectades i amb la valorització a través d'una gestió coherent amb els principis de la protecció. El Gallecs del PEIN és una peça aïllada que es gestiona, però el repte el tenim en assegurar la seva connexió amb la resta de peces de la plana, i aquí encara estem a les beceroles.

En resum, una molt bona notícia si (una vegada més) és només un pas més en un camí en el qual ens queda molt trajecte per recórrer (tal i com valoràvem l'octubre del 2005). Si és el punt final, el barrer pas, és una notícia desastrosa.

ADENC-EdC
El Vallès, 20 d'octubre de 2009
Més informació: Toni Altaió 937171887  taltaio@adenc.cat

Rajoy rechaza los presupuestos del Gobierno por traer "más paro, más impuestos y más déficit"

Al PP no li agraden els pressupostos del govern

Un cop més el Sr.Rajoy ha tingut una intervenció molt trist i decebedora. En aquests temps que corren, complicats per moltes famílies degut a la crisi, les crítiques a l’acció de govern que fa l’oposició han d’anar acompanyades de la corresponent contraproposta. En cas contrari... Què hem pensar els ciutadans!?

Doncs el que jo penso és que l’acció opositora no té com objectiu principal lluitar pels ciutadans i la solució dels seus problemes.  Sembla clar que l’objectiu principal és arribar al govern per poder decidir i controlar.  Però si ara no tenen un projecte envers els interessos de la gent... El tindran quan ostentin el poder?  Perquè volen manar els senyors i senyores del PP?  Què faran ells? 

Considerant el cas Gürtel com una anomalia en el pensament i el “modus operandi”  de la dreta política espanyola, l’experiència dels buit anys en que van governar ens hauria de fer reflexionar una mica: Sobre quina política econòmica es va inflar la bombolla immobiliària?  Quins són els elements inductors al greu endeutament de les famílies?

Cal deixar constància de que els temps de bonança ho han estat molt per les empreses i els bancs que han obtingut molts beneficis gràcies al consum desbocat de la gent, consum propiciat per les facilitats que donaven per a  l’endeutament hipotecari i per la compra d’altres bens com, per exemple, un cotxe. 

Però com no vull quedar-me amb les ganes de saber quines són les propostes del PP envers l’economia i l’ocupació he connectat amb ells a través de la seva pàgina Web.  No m’ha sorprès observar la coincidència en moltes de les idees—No detallades com per ser considerades propostes!—amb el que podria pensar un socialista convençut:  Fomentar el treball autònom i la recol·locació dels treballadors afectats pels ERO, mantenir la despesa pública en matèria social i productiva, alhora que eliminar la que pugui resultar supèrflua, etc. Ah! Oblidava que també volen un canvi de model productiu per a ser més competitius.  

Però, per com són ells, tampoc m’ha sorprès veure que estan pensant en les empreses de treball temporal com un element important en la solució. Tots sabem que fer us d’aquests tipus d’empreses equival a precarietat laboral  i que si van d’aquest pal resulta contradictori parlar treballadors “consumidors”, que és la classe de treballadors que necessita el país per superar la crisi, més que els treballadors “estalviadors”.  En altre lloc diuen que volen fomentar la contractació indefinida. Està clar que en un lloc posen el que pensen de veritat i a d’altres el que pensen que la gent vol llegir o sentir.  Però la seva proposta més recurrent no deixa de ser la de la Reforma Laboral, segons diuen per fomentar l’ocupació.  Com aquesta proposta no la detallen continuo  pensant que, bàsicament,  l’únic que volen és complaure a la patronal per abaratir l’acomiadament. Proposen una  reforma laboral del mateix estil que la que van fer al 1997.:

“Promover, en el marco del Diálogo Social, una reforma laboral similar a la acordada en 1997 que tenga como objetivo prioritario la creación de empleo y en especial, el fomento de la contratación indefinida bonificando las cotizaciones de los nuevos contratos”

El més destacable de la reforma laboral del 1997 va ser una nova modalitat de contracte indefinit amb la única diferència de que la indemnització per acomiadament individual per causes objectives i en cas de ser declarat improcedent quedava fitxat en 33 dies per any treballat,  i no en 45  dies.  També incorporava una considerable rebaixa de les cotitzacions  a la seguretat social.  Només cal analitzar els resultats d’aquesta mesura per preveure els resultats de la Reforma Laboral que faria el PP en cas d’arribar al govern.

Bé, el cas és que al PP no li agraden els pressupostos del govern però sembla que no tenen propostes clares ni originals per presentar una alternativa.  Als ciutadans només ens queda confiar en que els que governen estiguin encertats.

Joan López

“L’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda ha iniciat el procés d’elaboració d’un Pla Estratègic, que dissenyarà la Santa Perpètua del 2025. ...“ 

L’Ajuntament vol un pla estratègic per configurar la Santa Perpètua del 2025 i volen saber el que pensem els ciutadans al respecte. 

Quan vaig arribar al poble, ja fa tretze anys, estava encantat amb el canvi. Havia viscut sempre en un poble molt més petit i allunyat dels nuclis més importants de la comarca, el que implicava que l’accés a determinats serveis obligava a un mínim de trenta minuts en cotxe.  Aquí tot es va posar a l’abast d’uns pocs minuts a peu, un servei mèdic sense masses embussos —fins i tot les urgències!--, les escoles i l’institut al costat de casa per quan tinguéssim els fills, una bona oferta comercial per trobar qualsevol cosa, uns bons equipaments esportius municipals per gaudir del temps de lleure... Tot el necessari per millorar la meva qualitat de vida!  I per si no hi hagués prou: La recollida de les escombraries era gratis!

La projecció urbanística i els propòsits municipals per assolir un estatus de  ciutat d’allà on hi havia un poble han provocat un creixement de la població que potser ha estat desmesurat envers el respectiu creixement dels serveis i els equipaments.  I quan això passa es produeix el conseqüent retrocés en la qualitat de vida del ciutadà, les esperes a la consulta del metge s’allarguen, els col·legis públics es massifiquen, els serveis de neteja poden fer curts, etc. Val a dir que la construcció de nous equipaments sanitaris i educatius està tractant de corregir aquesta tendència. 

El poble ha crescut molt en extensió i això pot significar menys cohesió entre els diferents barris, entre el nucli antic i la nova perifèria. Una bona estratègia de mobilitat es pot fer necessària per facilitar el trànsit de persones entre les diverses zones i els nuclis de serveis.  Diversificar al màxim els actes de caire cultural i de participació ciutadana per tot el territori hauria de ser un element més per la cohesió i la integració.  Promoure el moviment associatiu dels veïns amb activitats conjuntes i d’intercanvi entre barris, impulsar encara més la tasca dels centres cívics com catalitzadors de les relacions ciutadanes, etc, haurien de ser iniciatives que contemplés aquest pla estratègic.

El barri de Can Folguera mereix una reflexió apart, observar la seva evolució pot ser útil per perfilar  futures estratègies.  El creixement amb nova edificació entorn al Passeig de la Florida i les actuacions per la rehabilitació  de les vivendes de Comilles havien de suposar una regeneració del barri i una més integració urbanística d’aquest en el conjunt de la ciutat.  I no és possible negar els avenços  assolits, destacant l’actual rehabilitació de la Plaça de Can Folguera com el més recent impuls en aquest sentit.  Però no tot s’arregla millorant l’entorn urbanístic, cal pensar en les persones que habiten el barri i en les seves necessitats. El barri de Can Folguera, alhora que receptor de nous veïns, provinents de Barcelona i d’altres poblacions per ocupar les vivendes de nova construcció, esdevé el lloc d’arribada de la major part de població nouvinguda, principalment perquè la vivenda és més assequible a Comilles que a d’altres zones del municipi.  Però la concentració de la població immigrant en aquesta zona del poble segur que dificulta els processos d’integració necessaris per una bona convivència, dins del propi barri i amb el conjunt del poble. Més inversió directa  en les persones, un ajut continuat per aquells que volen integrar-se plenament, no ser permissius amb els brots de delinqüència  i d’incivisme que sempre es donen en aquests entorns més desfavorits, més programes d’intercanvi cultural, etc, poden ser l’estratègia a seguir per assolir la total regeneració d’aquesta zona del poble.  I no podem oblidar que les polítiques preventives solen ser més eficaces i econòmiques que els correctius necessàris un cop ja s’ha donat el problema.

Ara, en temps de crisi, l’ajuntament treballa amb uns pressupostos que s'anunciaven com de “Millora de l’eficiència dels serveis municipals”, “Millora de l’atenció a les persones” i “Promoció dels sectors econòmics i generació d’oportunitats d’ocupació”, quasi bé trenta-un milions d’euros repartits en quatre grans àrees: Alcaldia (1.565.380,83 €),Territori (8.756.950,30 €), Organització i Règim Intern (14.233.917,17 €) i Serveis Personals i Atenció a les Persones (6.378.381,42 €).  No seré jo qui qüestioni el repartiment de diners entre les diferents partides i els resultats que s’estan obtenint, però si estigués a les meves mans faria tot el possible per incrementar el corresponent a Serveis personals i Atenció a les Persones --i afegint Atenció a les Famílies!--  mirant de reduir al màxim les demés.  L’Ajuntament de Santa Coloma s’ha implicat en la gratuïtat dels llibres de text a les seves escoles públiques, també en complementar la subvenció en el projecte de dotar amb ordinador portàtil als alumnes... És un exemple!

Val que només són algunes reflexions sobre la ciutat i els serveis que voldria tenir i no sé si valen per l’elaboració d’aquest Pla Estratègic. De tota manera, un termini de dos anys per elaborar-ho i mirar al 2025 per veure resultats em sembla una feina massa lenta com per despertar l’interès i la il·lusió de la ciutadania. Els problemes actuals fan necessàries mesures de xoc amb caire d’urgència... Ara cal pagar la taxa de residus... Però tot pot canviar per millor!

Potser no és aquesta problemàtica l’objecte del pla estratègic! 

Joan López

Jo també vull ser del CA Mollet

Les agulles del meu rellotge analògic potser  no són el més adequat... Però és el que hi ha! I de moment ja em va bé! Com ja arribo canviat de casa, només deixo la motxilla a la taquilla i ràpidament vaig a la tanca per començar els estiraments. M’he fet el propòsit d’estirar i escalfar molt  bé abans de córrer, per evitar tot el que pugui les lesions.  Estiraments de cames, exercicis de tronc, de braços i per relaxar la part cervical, i després vaig a l’herba per continuar estirant a terra... I ja està! 

Quan marquen l’hora en punt començo a rodar molt suament. És el que em va més bé, a poc a poc, i cada volta aprofito per pensar en una cosa diferent,...  Perquè no sigui tant pesat!  Quan els nens també corren al voltant de la pista deixo els somnis i torno a la crua realitat, perquè no puc seguir el seu ritme per molt que faci l’intent. I quan passo per davant del grup d’adults i els veig entrenar em venen a la ment records de fa anys, quan estava amb ells i en Rogelio m’explicava quan important és la gimnàstica per la flexibilitat i per córrer bé.

Caldrà que passin uns mesos per poder comprar-me el xandall vermell!

Joan López

Sobre el Festival de les Arts

Observamos cierta confusión entre la ciudadanía, sobre el Festival de les Arts, debido a informaciones contradictorias que queremos matizar. PCCA ha desarrollado durante este verano un intenso trabajo, porque desde el mismo día que presentamos la moción en el Pleno, ya teníamos la intención de no dejarla en papel mojado. Cuando menos, queríamos desarrollar alguna acción para reivindicar, desde Santa Perpètua, esta Marcha Mundial a la que ya se han sumado miles de personas y colectivos en todo el planeta.

Decidimos impulsar este Festival, y para ello, elaboramos todo el programa con las actuaciones de artistas y músicos, así como concertamos la instalación de distintas paradas de artesanías y manualidades. Presentamos este proyecto al Ayuntamiento para que no fuera el festival de PCCA, sino de todos/as los/as perpetuenses. Tras aceptar, el equipo de gobierno, nuestra propuesta, se convocó a todos los partidos y entidades y se creó una comisión formada por todos los que quisieron colaborar. Desde esta comisión se aportaron más propuestas a sumar al proyecto base, que fue financiado por el Ayuntamiento, poniendo también los recursos materiales necesarios para su buen funcionamiento. Así pues, queda claro que fue PCCA quien inició este Festival, pero que se han ido sumando más personas, hasta conseguir un éxito de todas y todos los que hemos estado detrás de este evento. El resultado final, un éxito de organización y de calidad. Lástima que la mala publicidad efectuada por el gobierno municipal ha provocado que un buen número de perpetuenses NO se haya enterado por lo que no han tenido la posibilidad de ver en directo unas actuaciones de lujo que no todos los días se pueden disfrutar.

El fred ha arribat

Hola Joan,

Ara que sembla ser que l’estiu s’ha acabat i ja em entrar de ple a la tardor, una curiositat per als que ens agrada seguir el temps dia a dia. El dibuix que t’adjunto mostra l’evolució de la temperatura mitjana diària a l’estació meteorològica de Caldes de Montbui en el mes de setembre i fins el 15 d’octubre. He posat Caldes perquè no tinc dades de com ha evolucionat la temperatura a Sta. Perpètua. Però si algú en té i te los vol enviar, podrem comparar quina diferència de temperatura hi ha entre el nostre municipi i Torre Marimon.

La línia de color blau representa la temperatura mirjana diària de la sèrie de dades diàries de 1971 a 2000 d’aquest observatori. La línia de color taronja representa la temperatura mitjana diària d’enguany. Es pot apreciar com han minvat els valors termomètrics en els darrers dies i que segur que hem notat de bon matí quan hem sortit al carrer.

Segur que aquest cap de setmana tots estarem enfeinats buscant roba de més abric!

A reveure,

Joan Ramon Mercè i Aguilà 

 
PLATAFORMA CIVICA CIUTADANS A L´AJUNTAMENT

COMUNICAT

A la Mesa negociadora del control social de la crisis.

Señores/as,

Ante esta situación de necesidad de la ciudadanía de Santa Perpètua, derivada de la crisis que estamos padeciendo, desde Plataforma Cívica Ciutadans a L’Ajuntament, seguiremos, desde nuestro Grupo Municipal, aportando todo aquello que creamos necesario para el bienestar social de la ciudadanía en este municipio.

Desde PCCA daremos prioridad para que la comisión de crisis ya creada en este Ayuntamiento, reactive su principal objetivo y tenga un acercamiento a la mesa negociadora del control social de la crisis con propuestas y aportaciones hacia una necesidad cada vez más urgente de ayudas hacia muchas de las familias de Santa Perpètua.

Pero lamentamos comunicaros que no compartimos las formas y no consideramos que la confrontación beneficie en nada a las familias perpetuenses que más necesitan en estos momentos de unos partidos políticos cohesionados frente a este grave problema de nuestra sociedad y a un tejido asociativo fuerte, dialogante y con ganas de hallar puntos de encuentro con el gobierno municipal.

En PCCA decidimos nuestra estrategia política sin que otros decidan por nosotros y en este momento no creemos oportuno la confrontación sino muy al contario el dialogo por lo que nos retiramos de esta mesa de negociación mientras persista el actual talante.

Santa Perpètua de Mogoda, a 12 de octubre de 2009

Saludos cordiales

Montse Catalán i Luis Díaz
Comissió Social i Laboral
Plataforma Cívica Ciutadans a l’Ajuntament

CONTROL SOCIAL DE LA CRISI

Components d’aquesta Taula de Negociació (integrada per les Associacions Veïnals Can Folguera, Can Taiò, Centre Vila, La Creueta i Mas Costa; Partits Politics: Convergencia Democratica de Catalunya, Iniciativa per Catalunya- Verds, Plataforma Civica Ciutadans al Ajuntament i Joves d’Esquerra Verda i Sindicats) es va reunir el dimarts 22 de Setembre amb l’alcalde de Santa Perpetua de Mogoda.

            Es va comunicar a l’alcalde que aquesta Taula de Negociació, dins del marc de la campanya de la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC) “PROU ABUSOS- CONTROL SOCIAL DE LA CRISI” tenia intenció que estes participada per l’ajuntament, i potenciar un espai de treball per buscar entre tots solucions pal·liatives a la crisi econòmica i laboral que estem patint.

            Es va expressar la necessitat d’elaborar un calendari de reunions per poder intercanviar propostes i adoptar solucions efectives.

            Cap d’aquestes propostes va ser acceptada per l’alcalde, contràriament a l’acció que se esta portant a termini en moltes altres poblacions amb resultats satisfactoris.

            Argumentant l’alcalde que ja esta creada una Comissió de Crisi integrada per els partits politics, i que nosaltres tenim constància que s’ha reunit una o dos vegades des de Novembre de l’any 2008. Es van demanar les actes d’aquestes reunions i les seves conclusions amb la màxima urgència. A data d’avui no hem rebut res.

            En cap moment es va demanar formar part de la Comissió de Crisi (política), tot el contrari la nostre pretensió es nomes mantenir un fòrum obert, on tots els agents socials i politics pugessin treballar de costat per trobar solucions practicables.

            Les declaracions de l’alcalde en els mitjans de comunicació no reflecteixen la veritat, inclusive posant en dubte l’integritat del portaveu de la Taula de Negociació, que nomes es portaveu del que decideix democràticament la resta de formacions.

            Esperem que l’alcalde no perdi una oportunitat de cercar solucions participatives, i que en un futur recondueixi les seves decisions.

            Aquesta Taula de Negociació continuarà treballant, presentant propostes i cercant solucions, i encara que no estes participada per l’ajuntament esperem la sensibilitat necessària per treballar entre tots i trobar solucions immediates a aquesta crisi.

Santa Perpetua de Mogoda 6 d’Octubre de 2.009

MANIFEST EN FAVOR DE LA IGUALTAT DE GÈNERE.
PER UN PLA D'IGUALTAT REAL EFECTIU I CREÏBLE

Lamentem profundament no haver pogut votar a favor de l'aprovació definitiva del Pla d'igualtat de gènere. Vàrem presentar 51 al·legacions perquè entenem que el text es pot millorar molt. Però al govern municipal, li han fallat les formes i el fons. Les formes perquè ens hauríem d’haver reunit per dialogar sobre les nostres al·legacions i haver consensuat, junts, un document abans del Ple i no simplement limitar-se a contestar les al·legacions de forma inadequada, incoherent i contradictòria menyspreant el treball del nostre Grup Municipal, i en el fons, perquè nosaltres no li anem a aprovar un Pla que reconeix que existeix persecució sexual i discriminació per raó de gènere en l'ajuntament, que incideix de forma grollera en la negociació col·lectiva entre empresa i representació social i sobretot que més que estar al servei de la societat, en un clar intent d'avançar pels camins de la igualtat, l'equivalència, la no violència, pretén al nostre entendre, enaltir el treball de les ponents, fins i tot arribant a negar el dret de ciutadania de les dones fins que no s'aprovi EL SEU pla d'igualtat.

Cal destacar, per a la nostra decepció que, tots els partits han votat a favor, ICV, PSC, ERC, CIU i PP, tots han acceptat aquest sense sentit i han acceptat aquest pla que fomenta uns valors contraris a la igualtat, a l'equivalència i a la convivència de gènere. Ens fa l'efecte que al marge de PCCA i possiblement la regidor, Sra. Rovira, molt pocs/ques regidors/es han fet els deures i alguns, possiblement, ni han obert el document.

Des del nostre punt de vista l'equitat de gènere significa equivalència en termes de drets, beneficis, oportunitats i obligacions; suposa l’ús equitatiu d'homes i dones dels béns socials, de les oportunitats per accedir als recursos i a les recompenses. No significa que homes i dones siguin iguals, però si que ho siguin les seves opcions i possibilitats de vida.

És per això, que la incorporació de l'enfocament de gènere en el desenvolupament de les polítiques públiques, permet disposar d'un sistema que atorgui la deguda prioritat a la participació d'homes i dones en condicions d'igualtat. Això, garanteix no només un major aprofitament dels recursos humans disponibles, sinó també, d'una millor governabilitat, a partir de la visualització de la diversitat de les capacitats de les persones. En aquest sentit, les polítiques que s'emprenguin han de tenir en compte les diferències de gènere, la naturalesa de les relacions i les seves diferents realitats socials i familiars, els diferents rols, les seves expectatives de vida; dimensionant i visualitzant les diferents condicions i necessitats de dones i homes, així com també, la forma que els problemes els afecten de manera diversa. És per això, que la inclusió de gènere en les polítiques públiques és una eina per a comprendre les demandes diferenciades d'homes i dones, amb el propòsit de donar respostes més informades, eficients, focalitzades, adequades, participatives i per sobretot, més equitatives.

Per a això una d'aquestes eines hauria de ser el Pla d'Igualtat de Gènere, que hauria de tenir entre els seus objectius el desenvolupament humà del nostre municipi, contribuint que les persones, grups i comunitats siguin reconegudes en la seva diversitat, sobre la base dels seus drets, sense distinció de sexe, i permetent el desenvolupament de les seves capacitats d'expressió, creació i decisió, en tots els àmbits de la vida, i per descomptat, el ple goix dels beneficis que això genera.

PCCA ha treballat en profunditat aquest text, i hem pretès aportar els nostres granets de sorra per a implementar un pla d'igualtat que dugui a la societat perpetuenca pel camí de la maduresa social i fomenti en la vessant de la igualtat plena i absoluta en drets i deures d'homes i dones els valors del respecte mutu, la igualtat, l'equivalència, la convivència, la solidaritat, la interculturalitat, la llibertat individual i el dret a decidir el projecte de vida personal de forma individual o col·lectiva.

Lamentem profundament aquesta nova oportunitat perduda pel govern que es capfica en mantenir plantejaments caducs a problemes actuals de la nostra societat. Els nostres veïns necessiten respostes i solucions als seus problemes. Per tot això, tan sols podem dir que seguirem treballant perquè els perpetuencs i perpetuenques puguin tenir el Pla d'Igualtat de gènere que es mereixen perquè creiem i volem una societat on totes les persones al marge del seu gènere, siguem iguals en drets i equivalents en capacitats i obligacions

Setembre 2009
Comissió Política
Plataforma Cívica Ciutadans a l’Ajuntament
Santa Perpètua de Mogoda

Cursa de Fons a Sant Muç

Amb una impecable organització per part de la UAR (Unió Atlética Rubí) ahir es va disputar la XXI Cursa de Fons a Sant Munç.  El següent correu de la Sara ens va arribar la setmana passada per avisar de la participació del club:

Hola papis de l’escola!

Amb el temps una mica just us faig cinc cèntims de la Cursa del Diumenge!

Es tracta de la XXI edició de la Cursa de Fons a Sant Muç a Rubí,  on ja s’han apuntat uns 500 nens . A més, també és una cursa de fons ja tradicional pels adults dels que esperen arribar als 1000 participants.

Recordem que hem quedat a les Pistes d’Atletisme a les 8 :15 del matí per anar tots junts.

Si voleu saber una mica més sobre la cursa us deixo el link de la cursa i, a més, el link de la nostra nova pàgina web. Us recomano que la aneu mirant ja que s’anirà penjant també informació sobre les curses, fotos i molt més.

 http://cursadefons.blogspot.com/
 http://www.camollet.cat/

Tots els nens estan apuntats i us animem a tots a anar-hi!

Fins Aviat!

Sara / Club Atlètic Mollet / 935791013

Per a ell ha estat una cursa important perquè era la primera amb la samarreta del club.  Hem sortit molt d’hora de les pistes de Mollet per poder arribar amb temps de fer tot el que cal... Vull dir que cal escalfar molt bé i també fer els corresponents estiraments. Ell estava encantat, amb els seus companys, seguint les instruccions del seu entrenador i preparant-se per córrer els 1335 metres corresponents a la seva categoria.  S’ha emocionat quan ha rebut la medalla del tercer lloc.

Fantàstic!

Joan López

Salgado adverteix que la recuperació econòmica “no serà fàcil ni ràpida”

La ministra Salgado ha parlat de la situació actual i del que pot passar a partir d’ara. Durant el mes de Juny, quan l’atur va disminuir per primera vegada vaig fer la següent reflexió:

I sembla que la cosa ha anat més o menys... Per a la ministra—I per a qualsevol!—la solució resideix en que es torni a crear ocupació.  Però com es pot crear ocupació? Els llocs de treball són els que són i no sembla que sigui fàcil crear-ne de nous.  Un sector econòmic alternatiu al de la construcció, que pugui absorbir els seus aturats, de moment no existeix... I són moltes persones necessitades de reconversió!  La única solució que hi veig podria passar per implantar la solidaritat en el treball i repartir més la feina, amb la promoció dels contractes a temps parcial, amb la reducció de la jornada laboral, incrementant més el control envers la prohibició de les hores extres, etc.  

A veure que passa a partir d’ara!

CA Mollet

El diumenge tocava entrenar salts al Club d’Atletisme Mollet i va posar tot l’interés en fer-ho molt bé. A ell li agraden més les curses, però cal que provi totes les disciplines per si hi ha un bon saltador o un llançador al seu interior.  Per refredar la seva decisió de fer atletisme en lloc de Basquet, el mateix diumenge li han donat la roba del club per les competicions.  El petit atleta desbordava motivació per tots costats i ha demanat a l’entrenador quantes voltes a la pista s’havien de fer... Genial!

I per la tarda a Barcelona, per veure volar els avions i la competició acrobàtica...

Què tot és competició!

Joan López

Didgeridoo

Els instruments amplifiquen l’acció de l’home. Això és el que passa, per exemple, amb el Didgeridoo, un instrument d’origen australià que hem pogut veure durant el Festival de les Arts per la Pau i la No Violència.  El Didgeridoo és una espècie de tub, generalment fabricat amb  fusta d’Eucaliptus,  en un extrem del qual el músic fa vibrar els llavis i el so produït s’amplifica fins arribar a l’altre extrem.  La sofisticació de claus, èmbols i tubs alambicats no existeix en aquest instrument de vent.  Com em deia el Jorge, el veritable instrument és el propi músic, afegint a la dita vibració labial altres sons generats a nivell de la boca, guturals o, fins i tot amb el diafragma... Crec que ho vaig entendre bé! 

Certament és així en quasi bé tot, la responsabilitat és de l’ésser humà però pot servir-se d’objectes, “instruments”, per amplificar l’abast de les seves accions.  Malauradament, els sentiments més nefasts que poden sorgir del interior humà, com la confrontació i l’agressió,  tenen amplificadors molt potents, com les armes més sofisticades i destructores,  fins a provocar les guerres més cruels que puguin imaginar-se.

El Didgeridoo és un amplificador i el so que produeix  provoca relaxació i pau.

Joan López

Festival de les Arts per la Pau i la no Violència a la plaça de la Vila

Hola Joan,

Aquest cap de setmana tindrà lloc el Festival de les Arts per la Pau i la no Violència a la plaça de la Vila, amb la participació de nombrosos artistes que vénen pràcticament de franc. Aquest Festival coincideix amb la Marxa Mundial per la Pau i la No Volència que comença el 2 d'octubre.

http://www.theworldmarch.org/?lang=cat&secc=&acc=

Aquest Festival és una conseqüència de la moció que PCCA va presentar fa uns mesos al Ple municipal i que fa ser aprovada per unaminitat. PCCA l'ha impulsat i ha fet participar la resta d'associacions i entitats (les que han volgut), així com persones interessades i la mateixa administració municipal, dins de la Coordinadora d'entitats.

Tota una altra forma de veure les coses. Presentar una moció, aprovar-la i actuar en conseqüencia. Perquè no només hem de dir que estem a favor de la pau i la no violència. També hem de prendre accions que faci participar la ciutadania. Pensar en positiu. Perquè aixecar la mà en un Ple i deixar-ho aquí és molt pobre... fa falta alguna cosa més. I aquest Festival ho és.

Ens veiem a la plaça de la vila dissabte.

Joan Ramon

Festival de les arts per la pau
 
Por fin, el día 3 de octubre, se celebra este Festival que tanto ha costado organizar. Desde el pasado mes de julio que PCCA está trabajando en este proyecto, para ofrecerlo al ayuntamiento. Toda una maraton de espectaculos, musica, performance, etc, y sobretodo, ganas de trabajar. Allí estaremos todos los que hemos querido aportar al Festival, desde entidades que enseguida se sumaron, otras que se sumaron más tarde, algunos partidos que han respaldado la moción que presentamos, y que han sido consecuentes, y personas a título individual que tambien estarán presentes. Ahora toca disfrutar del evento, pero tambien, tener claro que las injusticias, la violencia de cualquier tipo, y la desigualdad, deben ser superadas. Reclamar nuestro derecho a expresarnos libremente, a movernos sin fronteras, a no ser despreciados por razon de ideologías, raza, color o cualquier pensamiento divergente, nuestro derecho a pensar diferente, y sobretodo nuestro derecho a decidir cómo queremos vivir, sin que nadie nos lo impida. Vivir en paz.
 
PCCA estuvo en la rueda de prensa de la presentacion oficial de la Marcha Mundial en barcelona, en la sede de la ONCE. Compartiendo junto con organizadores, representantes de la Casa del tibet (todo un personaje, el monje tibetano, un ejemplo de la felicidad en la tierra, pero tambien de la conciencia social, y de la superacion de barreras). Y desde PCCA, dimos a conocer nuestro trabajo, y nuestras ganas de seguir apoyando la marcha mundial, en diferentes fechas y con distintos actos. Por tanto, cuando todavía ni ha empezado el festival, ya estamos programando, planificando, y gestionando recursos para proximas acciones.
 
Nos vemos en el festival!!

Respuesta al Sr. Pazo
 
 
Bueno, bueno, en primer lugar es bueno que el Sr. Pazos escriba de nuevo por aquí. De hecho estaba preparando un escrito sobre varios temas en el que su opinión era importante. Me alegro de que exponga sus textos, y así aprovecho para exponer mis cuestiones. Pero primero, claro, contestamos un poco.
 
Primero, sentir odio, o decir a alguien que es enemigo, es tener mucha importancia personal. Va muy equivocado si cree que siento odio por IC, o contra usted, o contra nadie. Si sintiera odio, automáticamente yo me pondría en una posición superior, creyéndome más importante, y también, haciendo importante al blanco del odio. No se confunda, el hecho de que seamos totalmente contrarios en nuestra forma de ver y hacer, no tiene nada que ver con odios. Ni soy tan importante yo, ni usted.
 
Su defensa de la mal llamada auditoria es su punto de vista, para usted una realidad indiscutible. A eso me refería con lo de que sirve para lo que se quiera. Unos ven blanco, y otros negro, en el mismo texto. Por tanto, como ya se vio, debatir sobre esto no tiene sentido. PCCA ya lo dijo en su momento todo lo que tenía que decir. Si quieren discutir sobre esto, los más adecuados son el equipo de gobierno actual, y el anterior. Y un detalle, yo no sugiero mala gestión, yo lo afirmo claramente.
 
Sobre el nombre PCCA, nunca había pensado lo del disfraz, la verdad. El mensaje es claro, la gente de a pie, con sus problemas, debe entrar en el ayuntamiento, en contraposición a los políticos de profesión, que viven alejados de la realidad diaria. Un ejemplo, una persona que entra a gobernar, si se sube el sueldo en un año 3 veces, no es un ciudadano, es un jeta, y este poco hará por la gente de a pie. Pero si hablamos de disfraces, podríamos poner la famosa V, de Verds, que si no ando equivocado, pertenecía a otro partido, y con muchos líos legales, se la quedó IC. Por cierto, pongo siempre IC, porque para mi es así, al igual que para el anterior equipo de gobierno, éramos PC, que no es Personal Computer, por cierto. O ya no se acuerda...pero si se siente humillado por eso, pondré ICV. Lastima que antes del 2007 no hicieran lo mismo con PCCA.
 
Lo que me preocupa es lo que viene después. Usted como cargo importante de ICV, y su partido, están a favor, y lo reitera aquí, del plan de igualdad tal como está. No tiene nada que decir sobre la invasión de competencias de los sindicatos. ¿Esta de acuerdo en que se otorguen subvenciones por razón de genero?, o ¿Que piensa sobre la formación de los trabajadores?  Expresa, sobre desigualdad, ya que hay un informe (según ERC) que afirma que existe, y si existe,... ¿Cómo es que el comité no ha hecho nada en defensa de los que sufren desigualdad?, y si lo ha hecho, dígalo, para aclararnos.
 
No Sr. Pazos, no es una interpretación a la ligera, eso lo dice en el plan, y lo que me escandaliza es que ni un solo partido haya movido un dedo. Al final pensaremos que nadie se lo ha leído, como usted me dice con su auditoria, que es lo que le interesa.
 
Y sobre el plan de consumo responsable, mientras en todo el valles, se toman medidas en contra de las drogas, aquí se permite el consumo responsable. Eso también está por escrito. ¿Le digo la página? ICV también voto a favor de esto. Pero claro, no tiene nada que decir, tan solo que somos populistas. Gran argumento.
 
Sobre las consultas, exagera lo que digo, y entonces argumenta sobre su exageración. Mal vamos. ¿Yo cuando dije cada dos días? Yo di varios ejemplos sobre lo que creo que se puede hacer, sobre consultas que realmente interesan, pero claro, son mi opinión, al igual que la suya cuando defiende su primer punto.
 
En la política tradicional, apenas hay margen para la participación ciudadana, como sabe de sobras. Muchas decisiones vienen de arriba, de la estructura piramidal que tienen todos ustedes, partidos cortados por el mismo patrón. Desde altas instancias se decide algo, y punto, esa es la participación ciudadana. Y tiene toda la razón, en PCCA no funcionamos así, me alegro de que lo entienda. Usted ya pone cortapisas a las consultas, con sus historias, y nosotros estamos deseando que se apruebe, para que la gente realmente decida lo que quiere. Ahí está la diferencia.

Jorge Ferrer

¡ZP no es ningún cómico!

Está claro que no comparto en absoluto la opinión que David Gérboles expresaba el miércoles  sobre Zapatero.

“Sin escrúpulos, embustero y sin principios, sé que son adjetivos duros pero siempre fue la imagen que tuve de José Luis Rodriguez Zapatero.”, es lo que apuntaba David en su escrito.  Si uno intenta acabar con la lacra terrorista no es por falta de escrúpulos, entiendo yo, sino atendiendo a la responsabilidad  prioritaria que todo presidente del gobierno español debe tener para con su país y sus ciudadanos.  Yo soy de los que piensan que el terrorismo de ETA tiene difícil final, salvo que el entorno más cercano a los que ponen las bombas, sus propios familiares y simpatizantes, no empiecen a decir que “basta ya” y a darles la espalda.  Claro, que para que eso pase, algún tipo de diálogo o negociación tendrá que haber con el mencionado entorno.  Y más claro aún, difícilmente se puede dialogar o negociar sin tener un mínimo de capacidad o “talante”.  Mantener siempre la máxima presión, policial contra los propios terroristas, y social, por ejemplo, en el tema de los presos contra los que le dan soporte, es de vital importancia para encauzar la solución...  Pero me parece de ingenuidad pensar que dicha presión, por fuerte que sea, pueda ser la solución en sí misma.  Por tanto, no es falta de escrúpulos sino, más bien, clarividencia lo que Zapatero demuestra en este tema.  Otra cosa es que los extremistas de un bando negociador  y del otro demuestren, eso sí, falta de escrúpulos y no acepten de ninguna forma el final de ETA. En este sentido Rosa Díez, líder del partido al que pertenece David no demuestra  tener muy claro ni las soluciones ni el sitio que debe ocupar en la búsqueda de las mismas. Y sin dejar el tema, si se valorara al presidente por el número de victimas durante su mandato, no tengo nada claro que Zapatero pueda ser calificado, como dice David, como “el peor presidente de la historia de España”.

El tema del Estatut  y tildar de mentiroso al presidente por aquello que dijo en un mitin (13 de noviembre de 2003) sobre que aceptaría  el Estatut  que aprobase el “parlament” catalán ya es un tema recurrente de uso entre sus detractores.  Todo político que se precie, sea profesional o aficionado, debe saber que en los mítines se suelen utilizar frases cortas y mensajes claros, para llegar a los asistentes con facilidad y, dado que suelen ser oyentes incondicionales, no suelen ser necesarias las matizaciones.  Cualquier ciudadano minimamente instruido sabe que para la aprobación de una ley como el Estatut no es suficiente con la aceptación del presidente, que se necesita una tramitación parlamentaria, que hay una negociación, que hay unas votaciones, que debe ser respetuoso con la legalidad estatal vigente como la Constitución Española, etc.  Vamos, que me parece más engañoso atribuir al presidente capacidad “de aprobación”, por mucho que personalmente pueda aceptarlo y compartir personalmente todo el articulado al pie de la letra.  Pero ahora ya tenemos el Estatut que han aceptado mayoritariamente las fuerzas políticas catalanas y el recurso al constitucional no lo ha puesto Zapatero.  Y esto es importante: Zapatero, el PSOE, el PSC, CIU, IU, ICV, etc... ¡Han aceptado el Estatut! ¡El recurso lo ha puesto el PP! Creo que ya empieza a ser un poco "cansino"  el decir que Zapatero nos ha engañado a los catalanes con el Estatut.

La negación de la crisis es otro argumento repetitivo y demagógico utilizado para minar la credibilidad del presidente.  Yo creo que en el tema económico hay que ser riguroso en el uso del lenguaje y me hubiera parecido mal que Zapatero hablara de CRISIS o RECESIÓN cuando, en realidad, lo que había entonces era una DESACELERACIÓN de la economía, como muy bien dijo.  Una desaceleración que intento combatir con medidas como, por ejemplo, el tema de los 400 € para atenuar la incipiente caída del consumo.  La verdadera crisis llegó a nuestro país cuando se atisbó el impensable colapso del sistema financiero mundial y la desconfianza cerró el grifo de los créditos tanto para empresas como  a particulares.  Entonces llegó el definitivo desplome del sector de la construcción y afines, cuando empiezan a engordarse de verdad las cifras del paro, cuando el consumo cae de verdad, etc, y los 400 € se hacen inocuos como medicina para una infección tan grande.  Por eso, al gobierno de Zapatero no le ha dado tiempo a provocar un aterrizaje suave del sector inmobiliario, por culpa de la crisis financiera mundial que en pocos meses ha colapsado el sistema. No han tenido tiempo de promocionar suficientemente el alquiler frente a la compra, lo que hubiera reducido el preocupante índice de endeudamiento de la población española, verdadero problema y una de las claves para entender la situación Española. 

Pero bueno, la crisis ya la tenemos y ahora hay que combatirla y superarla.  ¿Cómo? Pues pienso que las claves están bien apuntadas en la hoja de ruta de Zapatero: El PlanE para generar empleo y mejorar las infraestructuras locales como medida de choque—Y ya se verá si para el 2010 no se hace necesario un segundo plan--, más protección social para paliar los efectos del desempleo  y búsqueda de nuevos sectores alternativos al de la construcción, como las energías renovables o el cuidado de dependientes,  para recolocar al excedente de trabajadores.

Y como la situación es de extrema gravedad creo que los políticos no deben hacer de la crisis un tema de oposición.  Que aporten ideas y posibles soluciones es lo que pedimos los ciudadanos... De momento eso parece ser una  exclusividad del gobierno y de Zapatero.

¡ZP no es ningún cómico!

Joan López

ASSOCIACIONS DE VEÏNS: CAN TAIÒ, CENTRE VILA, CAN FOLGUERA, LA CREUETA, MAS COSTA

NOTA DE PREMSA

            Tal i com va anunciar, components d’aquesta Taula de Negociació (integrada per Associacions Veïnals, Entitats, Partits Politics i Sindicats) es va reunir ahir dimarts 22 de Setembre amb l’alcalde de Santa Perpetua de Mogoda.

            Aquesta reunió es va  demorar per part d’alcaldia des de el mes d’abril fins ara.

            Es va comunicar a l’alcalde la intenció que aquesta Taula de Negociació, dins del marc de la campanya de la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC) “PROU ABUSOS- CONTROL SOCIAL DE LA CRISI” tenia intenció que estes participada per l’ajuntament, i potenciar un espai de treball per buscar entre tots solucions pal·liatives a la crisi econòmica i laboral que estem patint.

            Es va expressar la necessitat d’elaborar un calendari de reunions per poder intercanviar propostes i adoptar solucions efectives.

            Cap d’aquestes propostes va ser acceptada per l’alcalde, contràriament a l’acció que se esta portant a termini en moltes altres poblacions amb resultats satisfactoris.

            Argumentant l’alcalde que ja esta creada una Comissió de Crisi integrada per els partits politics, i que nosaltres tenim constància que s’ha reunit una o dos vegades des de Novembre de l’any 2008. Es va demanar les actes d’aquestes reunions i les seves conclusions amb la màxima urgència.

            Creiem que l’alcalde ha perdut una oportunitat de cercar solucions participatives i esperem que en un futur recondueixi les seves decisions.

            Aquesta Taula de Negociació continuarà treballant, presentant propostes i cercant solucions, i encara que no estes participada per l’ajuntament esperem la sensibilitat necessària per treballar entre tots i trobar solucions immediates a aquesta crisi.

            Santa Perpetua de Mogoda 23 de Setembre de 2.009

(d'assembleaAturats) CONCENTRACIÓN/EXIGENCIA DE EMPLEO ANTE EL AYUNTAMIENTO DE BCN

A TODOS LOS TRABAJADORES Y TRABAJADORAS EN SITUACIÓN DE DESEMPLEO

El pasado mes de junio en una reunión mantenida entre la Asamblea de Parados y una representante del Ayuntamiento del Barcelona, ante la reivindicación del punto de nuestra Plataforma de “Que para los cubrir los puestos de Plan “E” se cree una bolsa de trabajo rotativa cogestionada entre la administración, las asambleas de parados y las asociaciones de vecinos.”, se nos contesto “que para el 2.009 todos los puestos habían sido cubiertos por medio de empresas subcontratadas y en cualquier caso habría que esperar al año 2.010.”

Es busca planeta habitable

Quan era petit volia ser astrònom, tenia molt clar que era la professió més important... Trobar un nou planeta per viure, preveure l’impacte d’un meteorit, o qualsevol altre cataclisme que pogués afectar al nostre planeta, podria representar la salvació de moltes vides... De tota la humanitat!

Val, només eren argumentacions de nen petit sense massa sentit,  i va coincidir que el mestre ens explicava el sistema solar, deixant-nos bocabadats amb les magnituds de les distàncies i les masses planetàries.  Però ara llegeixo la noticia i m’adono de que potser les meves inquietuds d’infància no eren exclusives... I que potser no eren tant sense sentit!

Sembla que comença a preocupar de debò el trobar una planeta alternatiu per viure-hi i, el que és més interessant, la tècnica i els mètodes de cerca estant avançant a bon ritme.  Un cop el trobin, quans anys d’exploració i de investigació caldran perquè  les distàncies i les capacitats del transport interplanetari facin viable el trasllat de la població? Hi haurà una selecció de persones perquè siguin els primers pobladors?  Construiran ciutats i fàbriques per treballar? Hi hauran caps de conreu o fabricaran el menjar amb un laboratori? La vida serà com aquí o millor?  I una llista de qüestions massa llarga per aquest espai tant petit.  Les respostes les podem trobar a les nombroses pel·lícules de ciència ficció que s’han fet i que a mida que passa el temps semblem més properes a la realitat.

El que no és ciència ficció es el canvi climàtic i les seves conseqüències, això si que avança a bon ritme.  La degradació és tan ràpida que no sé si serem a temps de trobar un nou planeta que es pugui habitar.  Potser seria més adient invertir els esforços en trobar la forma de invertir aquesta tendència destructora en la que estem immersos.

O ja hem perdut l’esperança!

Joan López

AC

Aire condicionat o art contemporani, l’art que resideix a qualsevol cosa, un objecte i l’espai que ocupa , l’entorn reduït a l’amplitud de la fotografia, si la visió és especial, com la d’un nen amb llibertat d’enfocar i disparar, el que ell consideri... Que és interessant!

I cal afegir el comentari, de quan passes, la resposta monosil·làbica o el somriure o la rialla.  El barri situat a terres llunyanes, de l’orient o d’allà aprop, observat, interpretat, com un locutori indú per comunicar-se amb un familiar i explicar-li com et va, com el bar improvisat a la vorera que no tanca mai i la neteja és municipal, la cadira per esperar assegut la missiva urgent que porta els papers per a legalitzar, a La Rioja fan vins molt bons i la tenim aquí al costat, E.T  ja va tornar a casa però encara es recorda la seva estada entre nosaltres, l’elegància de la moda d’home actual exposada al públic, i la reixa protectora, perquè ningú no entri o surti...

Joan López  

Del 2CV al TDI

Un element de baix cost i poc consum perquè són temps difícils, un “tot terreny” amb bona suspensió per poder rodar pels camins més “destartalats” i capaç de portar-te a qualsevol indret, va ser símbol d’aquells que predicaven la llibertat de qualsevol cosa, fins i tot de l’amor, va ser casa dels que tenien pocs diners, va fer bon servei a “Sor Citroen” i també al “James Bond", assegut a la mateixa carrosseria, a la part del darrera vaig haver d’agafar-me fort perquè venien corbes... Història d’una època no massa llunyana de fa tres o quatre crisis ja superades, superades perquè hi havia valors i les coses tenien un sentit.  La modernitat va arribar per substituir el “2CV” pel “TDI”, que va més ràpid, que és més luxós, que no es tomba a les corbes, que contamina més però porta GPS, que val més i dóna més importància...  I a hores d’ara ens queda el deute, la lletra mensual del maleït cotxe... I necessitem del PlanE per poder pagar-la!

Joan López

El carrer de Lluís Companys de Santa Perpètua

Marxa la calor i els escolars tornen a passar pel carrer, el rodar de les motxilles es tornarà a sentir a les hores d’entrada i sortida de l’escola Bernat de Mogoda.  Potser la rutina del nou curs envairà el carrer i farà fora la degradació que representen els borratxos i “porretas” que l’han fet seu durant l’estiu.  Potser la consciències dels incívics, alguns posseïdors de esplèndids animals de companyia amb les seves necessitats, alguns consumidors "de carrer" que no saben  de papereres ni containers, etc, trontollaran si veuen un infant trepitjar “la merda” del seu gos o caient sobre alguna taca sospitosa de les que han deixat a la vorera. Potser passarà això... O potser no!

Per si el tema no s’arregla per si sol... Potser que l’ajuntament passi a netejar la vorera i miri de mantenir-la en les condicions de salubritat adients per alumnes i vianants!

Joan López

P.D.:
Per sort, la pelleteria ha obert i han netejat amb lleixiu la seva part de la vorera... Que era la part més bruta! I també sort que ha plogut!

La Cursa Popular de Castellar

A la cursa popular de la Festa Major de Castellar del Vallès es tractava de millorar el sisè lloc de l’any passat.  Metre fèiem el recorregut caminant hem comentat l’estratègia: Mirar de sortir dels primers—Com la setmana passada a Sabadell!— per començar la pujada amb opcions i donar-ho tot a la part final.

I ha creuat la meta en tercer lloc, d’un total de cent participants,... Que ja té mèrit! I no per fer-me cas en l’estratègia, sinó perquè és bo... Tot un campió!

Després els primers han posat per una foto conjunta.

Joan López

La diada

Mariquita Pérez, eines sobre un drap de color blau, monedes de fa anys anomenades pessetes, la Gemma Nierga quan feia el “Parlar per Parlar”, llibres antics, segells de motius variats, ampolles de sifons, les llançadores d’un teler antic, llibres de matèries variades i exemplars del TBO, pilotes de golf, caixes de coses variades, senyeres i estelades, el ball de la sardana,  els instruments de l’escola de música i  la música, la presentadora de l’acte, les ofrenes de les entitats i la dels partits polítics, la diada... 11 de Setembre de 2009 a Santa Perpètua.

Joan López

La pujada dels impostos

Encara no està ben definida però la pujada dels impostos ja ens està espantant.  Les crítiques i les previsions més catastrofistes venen de part de l’oposició. Segons ells hi haurà més atur i tot anirà a pitjor.  Al contrari, el govern presenta el tema com un acte de pura solidaritat. És a dir, cal contribuir una mica més per mantenir les cobertures socials i les inversions públiques.

Si reflexionem una mica ens adonem de que no és fàcil arribar a conclusions clares.  Si mantenir el consum (de tot tipus i a qualsevol àmbit) pot contribuir molt positivament a mantenir l’ocupació, i si la pujada dels impostos minva el poder adquisitiu del ciutadà, docs incrementar la pressió fiscal farà que hi hagi menys consum i, per tant, menys necessitats productives, menys empleats als comerços i al sector dels serveis, etc, i està clar, més atur. De fet, quan es va implantar la mesura dels 400 €,  es va fer per això, com un ajut al poder adquisitiu de les famílies i al necessari consum. 

D’altra banda, si la recaptació serveix per donar ajuts als aturats i aquests poden mantenir la seva contribució al consum, si els diners també es fan servir per fer inversions públiques que ajudin a les empreses a ser més competitives i mantenir l’activitat, etc, doncs ja no tenim tant clar si la pujada dels impostos es dolenta o beneficiosa per superar la crisi.

La dificultat del govern resideix en trobar la formula perquè el balanç resultant de l’equació sigui una reactivació del consum i l’ocupació.

Joan López

La foto de la casa donde yo nací

Este verano,  José Luís se ha hecho una foto junto a la casa donde nací—Un parto difícil, según explica mi madre-- y donde viví hasta que tuve seis años. Al apreciar su ruinoso estado temo que cualquier día de estos se derrumbe, y que con ello se pierdan las fotos de mi primera niñez que los recuerdos guardan.  Lo que son mis raíces, entre fachadas de blanco deslumbrante, oteando horizontes de olivos alineados.  Los veranos, por la tarde, después de la siesta, cuando la sombra ya cubría las aceras, merendaba pan con chocolate y a días un hoyo de aceite, y jugaba con otros chiquillos a indios y pistoleros... 

Muchas mañanas me despertaba por el vocerío de algún ambulante ofreciendo sus servicios, a veces el afilador con su bicicleta, a veces el cantarero con su borrico cargado de botijos, orzas, cazuelas y demás, algún “charlatán” vendedor de mantas aparcado en la explanada de enfrente y tratando de atraer a las mujeres ofreciendo novedosos bolígrafos de regalo, el panadero, el carbonero con la cara llena de tizne, el lechero y sus lecharas, y alguno más...

Y yo, sacaba la cabeza por el ventanuco de arriba, y observaba el devenir diario de la calle Calzada de la Virgen.  Aprendí a leer y a escribir un poco, unas casas más arriba, con una maestra retirada llamada doña Rosarito, pizarra y pizarrín en mano; y como no cobraba mucho teníamos que llevar algunas perras, no recuerdo si “gordas” o “chicas”, para sufragar la carbonilla diaria del brasero. Y es que los inviernos en Torreperogil los recuerdo fríos de narices. Los veranos al revés, mucho calor, que por algo llaman a esa tierra “la sartén de España”. Pero los veranos tenían el cine de verano al que iba con mi padre algunas veces, comprábamos unos garbanzos tostados a la entrada y a ver las películas de tiros,... ¡Porque las otras no nos justaban!

De la propia casa recuerdo claramente la chimenea, y a su alrededor dos sillones de madera y enea, y también una mecedora pequeña donde me quedé dormido más de una vez, al calorcillo del fuego y el olor del puchero haciéndose a las brasas; Y unas escaleras estrechas y empinadas por las que caí rodando en una ocasión...

Pero bueno, son demasiados los recuerdos “pa una sentá”...

Gracias José Luís por la foto de la casa donde yo nací.

Joan López

Documental "Home" y democracia participativa

A partir de la experiencia que iniciamos el 24 de julio, haciendo un video forum sobre "Home", y viendo en el posterior debate que apuntaban ideas interesantes, Plataforma Cívica inició un contacto más estrecho con Good planet, la fundación que preside el director del documental, para exponerle algunas ideas que estaban sobre la mesa, para informar a la gente, y a la vez, implicarse en el proceso de creación de políticas medioambientales reales y prácticas. La idea en cuestión, aunque ahora ya es algo práctico que hace algunas semanas que está funcionando en nuestro pueblo, es la siguiente:  PCCA durante estos meses, hasta octubre, entregará una copia del documental, junto con una libreta, a diferentes personas del municipio, entidades y partidos, que estén dispuestas a colaborar. Una vez visto, escribirán en esta libreta, todas aquellas ideas, propuestas, acciones, etc, que ayuden a mejorar nuestra relacion con el medio. Pueden ser ideas para hacer en casa, ideas para mejorar la reutilización, el reciclaje, el uso de energias limpias, etc, pero sobretodo, tambien ideas para dirigir la politica local, como mínimo, hacia la preservación del bien de todos.
 
Esta libreta, en manos de una persona ajena al partido, (yo mismo ni siquiera sabía quien la tenía hasta el miercoles), irá haciendo el trabajo de entregar y recoger, y recopilar las propuestas, para entregarlas el día 3 de octubre, en el marco del Festival de les Arts per la Pau, a PCCA. A partir de entonces, elaboraremos un documento donde se recogerán todas las propuestas, y convocaremos, para el dia 24 de octubre,  en el Centro Cívico El Vapor, a las 17h, a todas las entidades locales, partidos y toda aquella gente interesada, a: una exposición de carteles de Yann Arthus Bertrand (el director), un pase de "Home", y un debate posterior donde presentaremos dicho documento, el cual será un reflejo de la participación a todos los niveles, siendo presentado a nivel político como hoja de ruta imprescindible para todo aquel que tenga la acción de gobierno. Hay que decir, que se ha invitado a Respolis a acudir el día 24, para observar el proceso, y controlar el nivel de implicación y cumplimiento. Y con suerte, tendremos tambien a representantes de GoodPlanet en nuestro municipio, algo que puede dar una relevancia sin precedentes a esta acción.
 
Es una manera de conseguir que esté quien esté, tenga los mismos objetivos y que no tengamos sorpresas, ya que la gran mayoria de propuestas habrán partido de la sociedad, de la gente de la calle, por lo que todos estaremos obligados a dar cumplimiento a sus expectativas.
 
Desde luego, no hace falta tener el DVD o la libreta para participar. Hemos creado tambien un correo, para que todo aquel que quiera aportar ideas, pueda hacerlo al mail, proyectohome@hotmail.es. Y el DVD se puede ver, aunque en version reducida, en youtube.
 
Adjunto, el texto que acompaña al dossier de "Home". Vamos a ver hasta donde somos capaces de llegar entre todos, porque no olvidemos, que el único gran beneficiado de esta y otras acciones similares, es el lugar donde vivimos, nuestra Tierra.

Jorge Ferrer

INICIA

Ara, quan el nombre d’aturats s’incrementa cada dia, l’autoocupació pot ser una solució.  Hi ha qui diu que és la necessitat l’element primordial per tal d’aguditzar l’enginy i tenir idees originals.  

I ara potser està passant això: Molts treballadors que és veien segurs en el seu lloc de treball de sempre l’han perdut o, el que és pitjor, el van perdre fa temps i ara, un cop esgotat el coixí de indemnitzacions i prestacions, ja tenen la imperiosa necessitat de  trobar una nova font d’ingressos per poder viure.  Ara és el moment de ser emprenedor!  Ara és el moment de ser un mateix i les pròpies idees!

Però com sempre és més fàcil emprendre aquest camí si t’ajuden, t’assessoren i t’informen, faig difusió d’aquest correu que m’ha arribat referent al portal INICIA de la generalitat.

Joan López

Us volem informar d’una nova plataforma de la Generalitat que potser us pot interessar per penjar al vostre blog. El nou portal INICIA (http://inicia.gencat.cat/inicia/cat/) està adreçat a tots els emprenedors i empresaris que busquen informació i assessorament sobre la empresa a Catalunya. La Generalitat posa a disposició tots els recursos necessaris perquè l’empresari rebi tot el suport en la creació i l’èxit de la seva empresa.

Està dirigit a tot tipus d’emprenedor, però sobretot a tots aquells petits empresaris, autònoms i Pimes que s’obren camí en el món dels negocis. També està adreçat a diferents col·lectius amb els programes per a Dones emprenedores, Treball autònom, Cooperatives i societats laborals i Joves emprenedors, especialment dissenyats per què aquests grups tinguin tota la informació i el suport com a empresaris.

Al portal INICIA trobareu els documents que necessiteu per l’avaluació de la idea de negoci i de com portar-la a terme. Un recull de recursos que t’ajudaran a saber quin és el millor camí i que us facilitaran les eines per desenvolupa-ho. A través de les seccions de Motivació, Creació i Creixement i consolidació, podràs consultar els dubtes i assessorar-te durant tot el procés de creació i creixement a la mateixa web o a través de la xarxa d’entitats de que hi ha a tot Catalunya. Informeu-vos de les adreces i telèfons que la xarxa INICIA disposa perquè puguis resoldre personalment tots els dubtes. Consulteu també la pàgina per estar al dia de totes les notícies i l’actualitat sobre el món empresarial i les novetats per a emprenedors; llegiu altres casos de negocis semblants, i trobeu els enllaços que us interessen per emprendre la vostra empresa.

En el document que us adjuntem, podreu trobar una descripció de tots els serveis que ofereix INICIA.

També comentar-vos INICIA té una pàgina a Facebook (Feu sortir l’empresa que porteu dins) perquè els emprenedors catalans puguin rebre totes les actualitzacions del portal i tinguin un espai per compartir experiències. http://bit.ly/FBINICIA

Si decidiu fer una notícia, nota de premsa o un post us agrairíem ens ho féssiu saber en aquesta adreça.

Si voleu fer alguna pregunta, podeu contactar amb nosaltres per resoldre qualsevol dubte sobre el portal.

Moltes gràcies.

Salutacions,

Alba Monedero
amonedero@digitalseed.es
Tel. +34 93 531 96 61
www.digitalseed.es
Digital Seed / Girona 168, ento 4 / 08037 Barcelona

Festival de les arts per la pau
 
Así se resume todo el trabajo realizado entre finales de julio y agosto, en un nombre que lo dice todo. Desde que se aprobó por unanimidad la moción para adherirnos a la marcha mundial por la paz, y conseguir el compromiso por escrito de que todas aquellas propuestas que surgieran para dar a conocer la marcha mundial, no cabía otra que hacer una propuesta con cara y ojos, y presentarla al consistorio. Presentamos un borrador al Cap de gabinet d´alcaldia, y desde el primer momento, le pareció una idea estupenda.
 
Un mes de agosto de reuniones con grupos, artistas, buscando contactos, gente que quisiera colaborar en un festival solidario, y que dejara por un día su elevado caché para cobrar cuatro duros, pero a cambio, poder participar en este festival que tiene una gran importancia por su mensaje. Empresas de sonido e iluminación, buscando la mejor oferta, empresas para que colaboren, diseñadores, etc. Y todo en agosto, cuando es complicado encontrar a alguien. Pero la empresa bien valía la pena, y al final, poco a poco se fue encontrando a gente dispuesta a embarcarse en esta aventura, gente con un objetivo bien claro, promover la cultura de la paz, ha de estar por encima de todo lo demás.
 
Presentamos de nuevo la propuesta, concretada, a finales de agosto, de nuevo al Cap de gabinet, y como no podía ser de otra manera, le pareció un gran trabajo, y decidimos presentar nuestra propuesta al Ayuntamiento de Sta Perpetua, para ofrecerselo, y que no fuera la propuesta de PCCA, sino la del consistorio al completo, para así representar en este festival a todo el pueblo. El resultado de dicha reunión no fue la esperada, encontrando fricciones incomprensibles, y poniendo en serio peligro la unidad que todos demostramos al aprobar por unanimidad la moción de julio. Lo más que conseguimos, fue acordar reunirnos la semana siguiente (día 9) para definirse cada partido y aceptar o rechazar esta acción, y obviamente mejorarla con propuestas que sumen a lo que ya hay, que se traerán por escrito, quien quiera traer.
 
Un día despues (el día en el que escribo este correo), teníamos convocadas a las entidades locales, para exponerles nuestro trabajo, nuestra intención de ceder la propuesta al Ayuntamiento si todavía era posible, y en todo caso, promover la participación de todas aquellas que quisieran aportar algo. El resultado ha sido bueno, con el compromiso de varias de ellas, y el mismo día en que nos reunimos de nuevo con partidos, habrá una nueva reunión de entidades para concretar el programa e incluir todas sus propuestas. Desde luego, volveremos a convocar a todas ellas de nuevo, para así las que no han podido asistir, tengan una nueva oportunidad.  
 
En fin, ésta es la situación actual. No hace falta decir que este festival se hará, de una forma o de otra, ya que el tema bien lo vale, y deseo y espero que los problemas o malentendidos que se tengan entre partidos, no afecten a la consecución de un festival que pretende ser el de todos, y en el que todos tenemos una responsabilidad, al margen de siglas o ideologías.  
Espero veros a todos en el Festival de les Arts per la Pau!!!

Jorge Ferrer  

LA MARXA MUNDIAL:

UNA PROPOSTA HUMANISTA

La Marxa Mundial per la Pau i la No Violència va ser llançada durant el Simposi del Centre Mundial d'Estudis Humanistes en Parcs d'Estudi i Reflexió - Punta de Vacas (Argentina) el 15 de novembre de 2008.

Aquesta Marxa pretén crear consciència enfront de la perillosa situació mundial que travessem, marcada per l'elevada probabilitat de conflicte nuclear, per l’armamentisme i per la violenta ocupació militar de territoris.

És una proposta de mobilització social sense precedents, impulsada pel Moviment Humanista a través d’un dels seus organismes: Món sense Guerres.

...Llegir més

Santa Perpètua per la Pau

A Santa Perpètua s’està preparant una festival per adherir-se a la iniciativa mundial, ahir va tindre lloc l’acte de presentació de la jornada a les entitats del poble. Es pretén que sigui una jornada participativa i amb representació de la xarxa social de Santa Perpètua. Val a dir que el pròxim dia 9, al Centre Cívic de Can Folguera i a les 20h, s’ha fet una nova convocatòria per poder concretar la participació de les entitats i associacions interessades.  Com han explicat els impulsors de l’idea, ja hi ha un programa d’actes i un grup d’artistes confirmats. El pròxim 3 d’Octubre, en jornada matinal, es duran a terme una sèrie d’actuacions dirigides bàsicament als més petits i per la tarda hi haurà varies actuacions musicals. Aquest és un avanç ( no definitiu) del cartell anunciador:

www.finanzas.com

Más de la mitad de los españoles cobran menos de 1.100 euros al mes

Un total de 18,3 millones de españoles perciben unos ingresos brutos mensuales inferiores a los 1.100 euros, lo que representa el 63% de los trabajadores que desarrollan su actividad en nuestro país, según se desprende de un estudio realizado por los Técnicos del Ministerio de Hacienda (GESTHA)

....

Mileuristes

He trobat aquesta informació a la xarxa i es pot fer un comentari en línia ( o relacionat) amb el que feia ahir.

Més de la meitat dels espanyols són mileuristes! Cal dir que el titular resulta molt  impactant perquè ja sabem el que donen de sí els mil euros.  De ser certa la dada, i tenint en consideració que s’està referint a espanyols amb ingressos, la conclusió immediata podria ser la següent: La gran majoria dels espanyols, els que tenen ingressos i els que depenen d’aquests (fills i altres membres inactius de la família) tenen sèries dificultats per subsistir mes rere mes.

Junt al titular, també a la xarxa, ja he pogut llegir opinions que critiquen les errades en la interpretació de les dades  per part dels tècnics d’hisenda a l’hora d’emetre conclusions.  La principal, segons he pogut llegir, és que en l’estudi estan equiparant cada un dels ingressos amb una persona.  Està clar que un mateix individu pot haver estat treballant durant només uns mesos i la resta haver ingressat la prestació per atur. Així doncs dos ingressos per una mateixa persona,... No s’han de comptabilitzar dues persones!

Una segona crítica consisteix en que les dades de l’estudi només fan referència a l’economia declarada... Que passa amb l’economia submergida!  I no vull insinuar res o establir relacions equivocades, però crida l’atenció que es digui que prop de 1,6 milions d’aquest mileuristes són petits empresaris i autònoms. 

Bé, amb tot, sembla que les tècnics d’hisenda s’han precipitat en les seves conclusions i potser les hauran de revisar. Però una conclusió sembla fora de tota dubte: Hi ha moltíssima gent que té uns ingressos més aviat justos pels temps que corren i per poder pagar les deutes adquirides durant la bonança. 

De mica en mica van aclarint el com i a qui afectarà la pujada d’impostos. Es parla de rendes superiors als 50.000 € i que no afectaran al IRPF... Els mileuristes poden estar tranquils!? 

Doncs jo diria que sí...

Tret d’aquells que no ho siguin de debò! Perquè segur que perseguiran una mica més als defraudadors!

Joan López

La lògica pujada dels impostos

S’acaben les vacances i cal tornar a la rutina, després d’haver fet l’intent de desconnectar  i oblidar-se dels problemes, sobretot dels laborals i els ocasionats per la crisi. I potser mai havia estat més desitjada... Vull dir la rutina de tornar a la feina!  Perquè l’estiu no ha estat vuit d’ensurts ni de noticies preocupants pel que fa a les perspectives econòmiques.

El saber que països com França i Alemanya ja comencen a mostrar dades de creixement positiu es esperançador. Són bones dades perquè si els països del nostre entorn més proper comencen a anar bé pot beneficiar les nostres exportacions, perquè són els nostres clients principals. La mala noticia és que sembla que la recuperació espanyola encara trigarà una mica. De fet les dades fetes públiques referents al segon trimestre així ho indiquen, nosaltres encara anem en caiguda, però no tant accelerada gracies a les millores en el sector exterior.  El consum intern continua sota mínims i sembla que serà complicat assolir una inversió de la tendència negativa.  El consum està molt relacionat amb l’ocupació i, lògicament, amb la deteriorada capacitat adquisitiva de les famílies deguda a la pèrdua d’ingressos.  I cal recordar que la bonança d’aquets anys enrere s’ha fonamentat bàsicament en l’endeutament massiu de la societat.  El boom immobiliari va ser gràcies a les facilitats per accedir als crèdits hipotecaris, i també ens hem endeutat amb facilitat  per canviar de cotxe.  És a dir, els motors de l’economia espanyola, la construcció i els cotxes, ho han estat gràcies al endeutament desmesurat de les famílies.  Però les deutes hi ha que pagar-les també amb temps de crisi i, esta clar, un cop hem pagat l’hipoteca i la lletra del cotxe, i si algun membre familiar s’ha quedat a l’atur... Poc queda per consumir!

El govern anuncia que pujarà els impostos per mirar d’arreglar una mica el dèficit, que s’està disparant perquè s’estan mantenint les cobertures socials alhora que els seus ingressos també s’estan reduint. Però l’executiu és plenament conscient de que si els assalariats han de pagar més impostos tindran menys diners per consumir... Encara menys!

Que l’oposició critiqui la mesura fent servir l’argument anterior és molt normal, i ja saben que qualsevol cosa va bé per desgastar al govern.  Jo estic segur que la pujada d’impostos no afectarà el poder adquisitiu dels assalariats ni a la capacitat inversora i de manteniment de la ocupació per part de les empreses.  Estic totalment convençut!  Ja ho veurem!

Joan López

PCCA en favor de las políticas sociales reales. No a las políticas sociales de escaparate.

Vemos con perplejidad y asombro como el gobierno malgasta tiempo, esfuerzo y dinero en recurrentes planes que no llevan a ningún lado. El ultimo eslabón de esta cadena de despropósitos es el famoso “Pla Estratègic, Santa Perpètua 2025” con logo y patera incluida. Desde PCCA no entendemos como se pueden imaginar lo que haremos a 16 años vista cuando lo inmediato, lo urgente, las carencias reales de la ciudadanía están por resolver. Sin ir más lejos en el transcurso del Pleno de enero de este año, se aprobó una moción a propuesta de nuestro Grupo en favor de mejorar la calidad de vida de las personas con discapacidad y sus familias. ¿Que se ha hecho de verdad en favor de este colectivo? ¿Qué se ha hecho de forma tangible? El gobierno dirá que mucho, pero la triste realidad es que se ha hecho poco o nada. Así pues estaría bien que de una vez por todas dejaran de hacer políticas de escaparate y se centraran más en trabajar para y por las personas más desfavorecidas de nuestro municipio. Que dejen de soñar en el futuro a largo plazo y trabajen más y mejor en resolver los problemas y carencias que los perpetuenses tienen día a día.

Desde que en enero se aprobó por unanimidad la moción. ¿Qué se ha hecho por los Pisos Tutelados? ¿Cuantos pisos tutelados con monitores de refuerzo tenemos en la actualidad destinados a personas con discapacidad? Y de la Creación del Consell Municipal de Salud y Dependencia. Después de 8 meses todavía no se ha constituido dicho consejo. Mucha prisa no se dan. Y de la Implementación de cursos de monitores y centros de esplai para las personas con discapacidad. ¿Nos pueden decir si se han hecho y quien los ha impartido? ¿Cuantas personas asistieron y dónde se realizó? Y sobre Efectuar un estudio detallado de las personas con discapacidad y un plan de actuación. ¿Como esta ha día de hoy dicho estudio? ¿Se ha hecho o se han escudado en la Ley de protección de datos para no mover ni una ceja? Y sobre la Elaboración de un plan piloto de ayuda para las personas con discapacidad. ¿Como esta ha día de hoy? ¿Se está trabajando? Y sobre reforzar el servicio de atención a las personas con discapacidad. ¿Se ha reforzado? ¿Existe? ¿Dónde? ¿Si alguien se dirige a él le podrán informar como y donde apuntar a su hijo/a en un casal? por ejemplo, o ¿Cómo efectuar los trámites para solicitar la Ley de Dependencia? ¿Existe un teléfono municipal de atención al las personas con discapacidad? ¿Y a las personas mayores? Y sobre Participar en el programa La Nostra llar proyecto de vida independiente. ¿Se ha implementado dicho programa en nuestro pueblo? Y de la implantación de una USEE de infantil y primaria ¿La tendremos en funcionamiento para el próximo curso?

Desde Plataforma Cívica revindicamos la integración, sin cortapisas, en nuestra sociedad de todas las personas con discapacidad, tanto físicas como psíquicas, porque tienen el mismo derecho a vivir, estudiar, trabajar y divertirse en los mismos sitios que el resto de personas de su misma comunidad, y de la forma mas semblante como proceden los grupos de la misma edad y de recibir el soporte necesario dentro de los programas y servicios que están a disposición de cualquier ciudadano/a como puede ser educación, formación y futuro laboral, sanidad, transporte, participación política, social y cultural, etc. Esto se llama integración en la diversidad de las personas.

Pero ni podemos ni debemos olvidarnos de aquellas personas que por su grado de discapacidad no pueden estar incluidas en programas inclusivos y están en Centros de Educación Especial, fuera de nuestro municipio en Sabadell, Rubí, Cerdanyola del valles, Granollers, Mollet, etc. Por este motivo revindicamos un Centro de Educación Especial y Centro Ocupacional en Santa Perpètua para atender programas de inserción laboral y contra la exclusión social no tan solo en grupos de riesgo sino también para personas con discapacidad como el que funciona en el municipio de Buena Vista del Norte en Tenerife.

Tampoco nos podemos olvidar de aquellas personas que tienen que estar en residencias debido a su grado de dependencia y no pueden optar a un piso tutelado, ni sus familiares pueden atenderlos debidamente en sus casas. Santa Perpètua precisa residencias públicas tanto para las personas con discapacidad como para las personas mayores en circunstancias similares a las arriba mencionadas. Por este motivo revindicamos residencias y más plazas en el Centro de Día para las personas con discapacidad y de la tercera edad o cualquier otra persona que necesite una plaza de residencia.

Por todo lo expuesto, desde PCCA pedimos al gobierno que ponga un poco más de sentido común, la Santa Perpètua de 2025 será apasionante pero ahora nos interesa a nosotros y a la ciudadanía la Santa Perpètua de 2009.

David Vargas Robles
Secretaría de Servicios Sociales
Plataforma Cívica Ciutadans a l’Ajuntament
Santa Perpètua de Mogoda

El carrer Lluís Companys

El carrer on visc, el Lluís Companys, està fet una veritable porqueria. Quan hem tornat de vacances, després de quinze dies fora, l’hem trobat especialment brut.

I que és el que passa? 

Doncs passa que en aquest carrer hi ha un “super”, obert tots els dies i amb un horari extens,  que per desgràcia és el punt d’abastiment de tots els borratxos de la zona. La forma d’actuar d’aquesta immundícia humana consisteix en comprar les llaunes i seure als portals dels pisos per posar-se cecs de cervesa i també de porros. Quan han acabat, després de deixar la vorera totalment tacada i bruta de restes de menjar, llencen les llaunes als forats dels arbres o, simplement, a la mateixa vorera.  A aquest fet cal sumar l’incivisme  d’alguns veïns que treuen a passejar els seus gossets i, com que encara no deuen veure la vorera del tot fastigosa, deixant que facin les seves necessitats allà on l’animal creu convenient.  M’he adonat que un dels llocs preferits són les màquines de boles i regals que el mateix supermercat té a la porta, just als forat on els nens posen les mans per recollir el regal.  Per desgràcia, molts dels usuaris del carrer encara no han assolit conceptes bàsics per la convivència com poden ser el d’integració o el de la higiene.

El carrer Lluís Companys no és un carrer on puguis caminar tranquil, sempre has d’anar alerta, per no trepitjar alguna caqueta de gos, o per si et trobes algun borratxo o algun flipat que vagi passat de rosca.  De fet no és un carrer que es pugui aconsellar com de pas per ningú, tret de que visquis al mateix carrer.

Els veïns que ens veiem perjudicats per aquesta situació estem farts de donar avís a la policia local quan veiem alguna situació especialment inacceptable. Però poca cosa poden fer,... Tret de enviar una patrulla per demanar als subjectes en qüestió que vagin a emborratxar-se a un altre lloc o que deixin de cridar i molestar a hores impròpies.  El primer que s’hauria de demanar per part de l’ajuntament és que facilités a la policia les eines adients per poder actuar amb contundència  envers la resolució del problema. Es fa molt necessària una ordenança municipal que reguli el consum de begudes alcohòliques i drogues a la via pública.  Després s’han d’aplicar amb rigor i posar les sancions que calguin per reprimir les conductes incíviques.  I si es veuen amb cor, i saben com fer-ho, també caldria explotar la vessant de l’educació per una millor convivència.

Mentre s’assoleix una solució efectiva, caldria una neteja molt més freqüent d’aquest carrer i també una major presència policial per la zona. Crec que els veïns tenim tot el dret!

Joan López



Ver mapa más grande

Parlem?

És el reclam publicitari d’una important i coneguda entitat bancària.  Ofereixen un tracte proper i personalitzat als seus clients, diuen estar disposats a escoltar-te i fer-te costat si ets client i els expliques els teus problemes.  Sí, això és el que diuen... Però que passa quan “vas a parlar”, quan vas i exposes la teva situació i que les condicions que t’ofereixen no et van prou bé.   Molts ja ho deuen saber... Llavors el que diuen a les seves campanyes, fins i tot el que diuen tenir com a valors d’entitat, no existeix més que en els cartells publicitaris.

Crec que era el 1987 quan vaig entrar en una de les seves sucursals que acabaven d’obrir al meu poble, necessitava un crèdit per comprar el meu primer cotxe, em van escoltar i només va caldre el compromís d’ingressar la nòmina per acabar sent un dels primers clients de l’oficina. Llavors, encara no et demanaven per parlar però va ser la pràctica i com van actuar.  Va ser la confiança d’ells envers la meva solvència i la meva envers el seu tracte. Una gran dosi de confiança que, per la meva part, s’ha anat consumint fins a esgotar-se al llarg de tots aquest anys.

He trucat a la oficina per queixar-me de que les targes de dèbit, les que fem servir per les compres diàries com si fos diner en metàl·lic, resultaven massa cares.  A nosaltres, suposo que com a molts clients, ens cobren un dotze euros de manteniment del compte i entre disset i vint euros anuals per cada una de les dues targes esmentades.  En aquest aspecte és, sens dubte, l’entitat més cara de les tenim dades.  La noia de l’oficina m’ha dit que no tinc ni prou saldo ni prou vinculació per poder fer-me una rebaixa en la comissió de les targes.  En altres ocasions, amb altres persones portant l’oficina, la resposta hagués estat diferent, potser un “no et preocupis, a veure que podem fer”.

El cert és que, no sé per quina estranya raó, quan es tracta d’agraïment i fidelitat tinc costum de passar-me “tres pobles”. Perquè, tret d’aquella primera operació, ha estat molt complicat fer tractes amb ells, quan l’hipoteca em volien cobrar més interessos que qualsevol altre banc o caixa, quan les reformes del pis em van igualar les millors condicions perquè el crèdit estava garantit amb els diners que tenia estalviats, quan ens varem canviar el cotxe la financera de la marca sortia més econòmica, i un llarg “etc” de més de vint anys de “vinculació” desigual amb l’entitat.  Perquè la “vinculació” és que tinguis la nòmina domiciliada, que tinguis contractar alguna assegurança, que tinguis domiciliacions, que estiguis pagant interessos d’un crèdit, etc.  

Afortunadament, el tema de les comissions no és vital per la nostra modesta economia, sinó la obligada queixa davant  unes condicions que considerem abusives.

Parlem? Sí, però si no valoren la confiança, la fidelitat, la “vinculació” de quasi bé un quart de segle...  Sempre és trist acabar amb una relació d’anys, però això m’ha tocat la moral i, encara que sóc conscient de que és el seu negoci,  cancel·laré el compte que tinc amb ells i pagaré les comissions a un altre banc.

Joan López

Compañeros… Otro éxito… Viva la clase obrera…

Sentimos vergüenza ajena al observar como todos quieren salir en la foto del caballo ganador  aunque el equino sea pura entelequia. Veremos dentro de unos meses quien se querrá adjudicar los méritos de los despidos, posiblemente entonces, esos que ahora tanto pían y se hacen fotos estén mirando hacia otro lado, algo habitual, por cierto, en los partidos tradicionales.

Nosotros y la gran mayoría de los trabajadores de ESSA PALAU saben a ciencia cierta que si PCCA no hubiera presentado una moción en el Pleno del ayuntamiento, sino hubiéramos peleado por ella en la Junta de Portavoces impidiendo su modificación, sino nos hubiéramos entrevistado, junto con una representación sindical, con el Alcalde de Sabadell y sino hubiéramos dotado a los trabajadores que nos la pidieron con decenas de copias de nuestra moción para que las  presentaran en sus respectivos ayuntamientos, nadie se habría movido porque los trabajadores/as ya estaban desahuciados antes de empezar, puesto que la empresa ya se había reunido con las cúpulas sindicales y la administración en la entrevista mantenida en la Conselleria de Treball un día antes del anuncio de la presentación del ERE.

Lamentamos ver como los trabajadores que, aún y a pesar de lo expuesto en el párrafo anterior, habían conseguido con sus movilizaciones una posición de fuerza en la negociación, se dejaron presionar hasta la inmoralidad por la propia administración que, bajo amenazas, consiguió un principio de acuerdo. Un balón de oxigeno para la empresa y para la propia administración puesto que NISSAN, SEAT, MERCEDES, CITROËN tenían paradas parte de sus cadenas cuando no las fábricas.

Cuando la empresa vuelva a presentar el ERE de extinción de contratos en octubre, veremos entonces que les dirán a los trabajadores todos estos políticos tradicionales que, se afanan en salir en fotos y portadas mientras afirman que han conseguido un gran éxito.

Si hasta el propio Presidente Montilla se arrogaba el haber conseguido en Japón un gran acuerdo para NISSAN ¿Que les dirá ahora a los trabajadores/as tras aprobar los 698 despidos de un día para otro? ¿Y Que les dirán los políticos tradicionales del lamentable papel que han desempeñado? ¿Cómo han sido capaces de aceptar y claudicar, administración y sindicatos, ante el chantaje indecente de la multinacional?

Lastimosamente los triunfos tienen muchos novios, los fracasos viajan con poco equipaje, pero de mucho peso sobre las espaldas de los trabajadores.

Ahora es cuando se escuchará aquella frase tan cacareada “Compañeros, este es el mejor acuerdo posible”. (Lo que no sabemos para quien, para los trabajadores NO) Y eso se afirmará desde la Administración, Sindicatos y Políticos tradicionales, mientras algunos de estos personajes se embolsan sin rubor entre 3.000 y 8.000 euros mensuales.

Este gran éxito, para algunos, no es más que un paso atrás en la defensa de los derechos sociales y laborales de los trabajadores/as, y es un nuevo paso delante de la agresión del neoliberalismo salvaje que pretende socializar la pobreza mientras unos pocos, clase política incluida viven del cuento.

Francesc Rodriguez Clavería

Ara vacances… I després què?

A portes de les vacances ja hem superat els primers set mesos del tant temut 2009, l’any que ha de ser el més complicat en relació a la crisi econòmica i pel que fa al nostre país. Varem passar uns primers mesos molt complicats, amb molts acomiadaments i les previsions més negatives de les xifres de l’atur,  la crisi financera va mostrar la seva pitjor cara amb les restriccions del crèdit, etc. Amb tot, la situació sembla haver millorat una mica durant el segon trimestre, i cal ser conscient de que millorar només vol dir que la davallada s’ha frenat i ara, si més no, sembla exagerat parlar de caiguda lliure. 

El govern va mostrar certa capacitat de reacció i amb l’anomenat  “planE” han aconseguit un lleuger repunt en les xifres d’ocupació i també han donat un cert respir a la situació financera amb les mesures del mencionat pla destinades al recolzament de les entitats bancàries.  El principal problema – Ja s’ha dit en altres ocasions--  radica en que la borsa d’atur generada per la caiguda del sector immobiliari i de la construcció és massa gran per ser absorbida amb iniciatives a curt termini, com el “Fons estatal d’inversió local”.  Ara ja tenim--I a mida que passin els mesos encara més—molts aturats de llarga durada que es quedaran sense cap prestació. I és per això que el govern, prenen consciencia de la situació, allargarà també la durada dels ajuts a canvi de que els afectats rebin una formació de reciclatge, per poder tenir més opcions de trobar una nova feina.  Bé, al paisatge del segon trimestre varem veure els famosos  “brots verds”.  Però ara, a les portes de les vacances sembla que aquests signes esperançadors poden haver quedat en res, com la clariana  que sorgeix esporàdica en mig del cel ennuvolat!

Aquest mes de Juliol està sent especialment preocupant, els informatius dels medis de comunicació es tornen a fer ressò de nous ERO, nous tancaments d’empreses i tot un ventall de noticies negatives en altres paràmetres econòmics, com poden ser l’índex de consum, l’evolució massa negativa dels preus, etc.  El govern ha volgut donar un nou impuls per la reactivació, han volgut posar-se d’acord i prendre mesures junt amb sindicats i empresaris. Però el Diàleg Social ha fracassat per l’aptitud mostrada pels empresaris, que sembla que no estiguin interessats en canviar el model econòmic que ens ha portat a la crisi.  Que les principals propostes del empresariat vagin encaminades a facilitar l’acomiadament reduint els cost de les indemnitzacions és, potser, la noticia que més ens ha de preocupar si tractem d’esbrinar el que passarà en els propers mesos.

Els empresaris no deuen veure un futur proper de creació d’ocupació, les seves previsions no han de ser massa bones, sembla que per superar la crisi tinguin necessitat d’acomiadar molts més treballadors i, evidentment, demanen facilitats per fer-ho.  És clar que no es posaran d’acord perquè l’objectiu de les altres parts, govern i sindicats, és la creació de llocs de treball i no la seva destrucció. Resulta trist veure com, per millorar la situació de les empreses, es parli sempre de reduir despesa retallant els drets dels treballadors, en lloc de parlar de millorar la productivitat, la competitivitat, la qualitat, de cercar noves oportunitats de negoci i nous mercats, de millorar l’eficàcia dels sistemes de producció, etc.

Ara vacances i després... Ja veurem!

Joan López

El suïcidi criminal

Els atemptats de la ETA em fan reflexionar.  Es bo per la meva salut mental reflexionar sobre els esdeveniments; i com alhora que escric reflexiono, doncs ho escric i ho publico al Web per compatir el meu pensament amb tothom que ho vulgui llegir.

Potser la reflexió és el primer pas per solucionar el mal anomenat “conflicte basc”... Però és la reflexió que haurien de fer els propis terroristes i el seu entorn més proper, el social i el familiar!

Que pretenen?

És clar que no poden pensar que amb l’atemptat debiliten l’estat de dret, doncs la democràcia, la societat lliure, es fa més forta davant  amenaces i la imposició de les armes.  S’equivoquen si calculen que la por als trets i  les bombes subjugarà novament als pobles, com en temps de la dictadura.  Al contrari, la societat lliure reacciona i, sense deixar-se dominar,  els persegueix cada dia més i amb més eficàcia i els deté fins que no hagi de quedar ni un. També s’equivoquen si pensen que amb les bombes milloraran la seva situació. Per canviar les coses haurien de fer servir la valentia de les paraules, dels arguments, del penediment, i no va bé ser el covard del tret al clatell o del comandament a distància.  Així doncs, ells han de reflexionar sobre  el camí que han pres i que no els portarà a cap dels seus objectius,... Si és que realment els tenen!  L’atemptat els fa més febles, no serà l’atemptat una espècie de suïcidi!?

Que aporten?

L’evolució democràtica del país els ha deixat sense ideari i la seva reflexió els ha de portar a concloure que la lluita és estèril i que no aportarà nous valors a la societat. És evident que si ells guanyessin les gents del país  basc no serien més lliures... Al contrari! La por s’escamparia encara més, arreu de la societat fins arribar a la foscor d’altres èpoques.  Haurien de reflexionar sobre el seu projecte de benestar social, si aportaran més i millors hospitals, més educació, millors serveis, etc. Què aporten?  Una reflexió seriosa sobre la qüestió els ha de fer veure que no poden aportar res de bo, només patiment, més odi i més rancúnia.

I si reflexionen... Per què l’atemptat?  Doncs és la ràbia que fa embogir les ments i que porta a cometre el crim, a l’assassinat...

La part de la societat que dona cobertura als assassins haurien de reflexionar i prendre decisions... Si no vol embogir com ells!

Joan López




Pd.: I perquè és el mal anomenat “conflicte basc”?  Doncs perquè conflicte comporta dues parts que discuteixen, que negocien... Aquí no hi ha dues parts, ni cap tema de discussió! Uns assassinen i altres són els morts!

Exposició de l’Espai 1

Benvolguts/des 

Us adjuntem informació de la propera a La Granja Espai Cultural en el marc de la Festa Major de Santa Perpètua de Mogoda.

Regidoria de Cultura
Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda
Tel. 93 560 01 03 /677 50 43 92
Adreça electrònica: balcellsrm@staperpetua.cat

Del 2 de setembre al 1 de novembre
Inauguració el 2 de setembre a les 20h

Tantas veces corriendo tras su propia sombra, entre la multiplicación, en muchos casos fugaz, de tendencias, escuelas y maneras, la pintura que en la actualidad se hace, salvo honrosas y generalmente conocidas excepciones, parece incapaz de sorprender más allá de la exacerbación, casi siempre gratuita, de la búsqueda de provocaciones en que la habilidad técnica se sobrepone con demasiada frecuencia al talento artístico.

Estas provocaciones quizá sean eficaces en una primera observación, pero, enseguida su propio carácter artificioso acaba agostando la novedad y la inquietud se apodera de la mirada ansiosa.

Por eso, ciertas propuestas que se nos presentan con intenciones de revolucionaria osadía nos dan, al  final, la penosa sensación del déjà vu .

Puede suceder, sin embargo, que, lejos de los lujosos mercados donde, por regla general, el artista suele ser discretamente convidado, si no a bajar la cabeza, por lo menos a resignarse a
convivir con las reglas de producción y comercio marcadas por los marchands y por la crítica, surja un artista, para colmo autodidacta que no se avergüenza de serlo, que, simplemente movido por su propio genio, busca y encuentra caminos súbitamente nuevos, inesperadas utilizaciones del color, formas que, si a veces parecen que proceden del expresionismo, es simplemente porque su realismo de principio supo renunciar sabiamente a imponerse los l ími tes que le son inherentes.

Este artista es Emilio Fornieles, de quien nada más diré aquí, a no ser que a partir de ahora pasaré a estar atentísimo a su trayectoria artística y vital.

No creo que me equivoque concluyendo que estamos ante la revelación de un gran artista. Ya lo es, lo será más aún.

José Saramago
Escritor y Premio Nobel de Literatura

HOME

Potser quasi dues hores de documental no són suficients per recórrer el planeta i veure els efectes que la irracionalitat de l’ésser humà està provocant amb el seu camí per la modernitat i l’explotació desmesurada dels recursos de la terra.  Dues hores que van ser només que “un toc d’atenció” pels que varem assistir a la projecció del documental HOME que ens va oferir el PCCA al centre cívic de La Florida. 




El col·loqui posterior, al que només em vaig poder quedar uns minuts, va plantejar algunes preguntes i afirmacions:

On són els polítics?
I jo que puc fer?
I a Santa Perpètua que podem fer?
Què pensa el jovent?
Tot comença perquè un mateix faci un consum responsable, etc.

Els polítics estan en altre onda, no hi podem comptar —va voler dir en Francesc--, la societat civil ha de ser la impulsora del canvi necessari per salvar la situació i revertir la tendència destructora.  Però malament si en Francesc té tota la raó, si els que tenen el poder i prenen les grans decisions, els grans i tradicionals partits polítics, són aliens al problema i estant desconnectats dels ciutadans.  Potser la clau la va donar en J.M. Margalida amb la seva pregunta: On són els polítics?

En efecte, cap representant de l’ajuntament, apart del propi Francesc, va assistir a la projecció d’aquest interessant documental sobre el canvi climàtic i els seus efectes.  Per això, quan es van platejar iniciatives per Santa Perpètua no varem comptar amb l’opinió dels que tenen el poder de decidir.  És evident, doncs, que la conscienciació de la ciutadania en general és important però que la conscienciació d’aquest grup de ciutadans que representen els polítics encara ho és més.  Els grans partits polítics han de consensuar programes d’actuació per solucionar els grans problemes de la societat, no condicionats a l’alternança política. Aquests acords han d’anar més enllà dels propis programes electorals que atenen només als interessos de l’obtenció del vot i que, en moltes ocasions, són contradictoris amb la sostenibilitat del planeta perquè proposen inversions i línies de creixement productiu altament contaminats, sense contenció de les emissions de carboni a l’atmosfera i amb una gran dependència dels combustibles fòssils tradicionals.  El que jo penso és que l’actuació individual de cada un de nosaltres és important i necessària perquè, com va apuntar en Jorge, es un primer pas que suma i té efecte, perquè un sol home pot provocar un gran canvi, i perquè tenim la força del nostre vot per canviar als polítics que no ens interessin. 

Tot comença per un mateix però ha d’arribar fins allà on es prenen les grans decisions.  Els Estats Units han acceptat recentment i per primera vegada, durant la última reunió del G8, la necessitat de reduir les emissions de CO2 per combatre el canvi climàtic... Un primer pas o un gran salt!?  A Santa Perpètua es podria fer un hort solar per abastir d’energia neta el nostre municipi... Pot el govern local impulsar aquesta inversió?  Podria el govern central impulsar un altre PlanE d’inversions locals per promoure fons d’energia alternatives?

El governs, els polítics són la clau... Però aquests són elegits amb els vots individuals de cada un de nosaltres!

Joan López

Ayurveda, la ciencia de la vida
 
 
Hace tiempo que no escribo sobre temas de música, y otros a los cuales me dedico (aunque mucho menos). Me gustaría comentar un poco la ciencia hindú, la ciencia de la vida, conocida como Ayurveda, la cual existe hace miles de años. Hace años salió un documental, con el mismo nombre, y fue la puerta de entrada de mucha gente a este tipo de medicina, clasificada casi de milagrosa. De hecho, en estos momentos, estoy metido en un tratamiendo que la ciencia occidental considera perdido. Ya se verá si está tan perdido.
 
Ayurveda se basa en el equilibrio del ser humano. Para ello, los clasifica en 3 categorías, Vata, Pitta y Kapha, cada uno con sus características, relacionadas con los elementos naturales. A partir de descubrir cual categoría es la persona (doshas), se empieza el tratamiento de la enfermedad, que no es otra cosa que un desequilibrio. A través de plantas, minerales, y otras técnicas, se va recuperando la salud.
 
Existen ramas de Ayurveda al igual que en la ciencia occidental, una tratan de pediatría, ginecología, oftalmología, etc, etc, pero siempre a través de una visión de la persona como un conjunto, un todo. Los excesos y los hábitos inadecuados provocan Ama, toxinas, que poco a poco van acercándonos a la enfermedad. Por tanto, mas que tratar la enfermedad (que lo hace), hace especial incapié en recuperar los niveles de equilibrio, a través de la alimentación, sobretodo.
 
Y es que el principio de Ayurveda es universal, aparece en todas las culturas que no han perdido el sentido común. Alimentación correcta, ejercicio, saber respirar, pensamientos y emociones adecuadas, etc.
 
Recomiendo el documental Ayurveda a todo aquel interesado en entrar en ese increible mundo. Hay tanto por aprender!

Jorge Ferrer

Quien mal anda… mal acaba

A lo largo de esta legislatura nos hemos caracterizado por hacer una oposición constructiva, haciendo innumerables propuestas al ejecutivo, pero también les hemos fiscalizado su acción de gobierno. Apoyamos la investidura del actual alcalde sin pedir contraprestaciones, tan solo porque entendíamos que nuestro pueblo necesitaba un cambio de rumbo, la alternancia es la base de la democracia y dar entrada a nuevos aires y nuevas formas se mostraba necesario sino imprescindible. Así pues, PCCA apoyó el cambio, pero sin ataduras, y cuando hemos tenido que criticar alguna acción lo hemos hecho sin rubor y a los dos últimos plenos nos remitimos. En junio le sacamos los colores al gobierno por la asignación de productividades adicionales a algunos trabajadores/as, en algunos casos por cantidades superiores a los 800 euros mensuales cuando el SMI está en 580 euros.

El cénit de nuestro estupor llegó en el Pleno de julio cuando preguntamos al gobierno por unas retribuciones complementarias que a nuestro entender, van más allá de lo ético. Han sido asignadas retribuciones complementarias, en algunos casos superiores a los 700 euros mensuales por “Mostrar especial rendimiento y dedicación extraordinaria en las funciones asignadas” Esto ya nos parece bochornoso puesto que, si por “Mostrar especial rendimiento” les suben más de 700 euros mensuales ¿Cuánto les subirían si además de mostrarlo lo ejercieran? El dinero de todos no se reparte para premiar fidelidades y en época de crisis económica, cuando hay tantos que lo pasan tan mal, todavía menos. Sr. Alcalde, póngase las pilas, cuídese de los amigos que le rodean y suelte lastre o le vemos en la oposición.

No queremos terminar sin desear a todas y todos los perpetuenses una feliz Fiesta Mayor saboreando nuestros exquisitos bocatas. Que sean felices y esperamos que con el nuevo curso político desaparezcan las frivolidades del gobierno.


Francesc Rodriguez Clavería

La cursa de Muntanya d’Ossera

Un dit de Marie Brizard, bon digestiu, va culminar la jornada. Eren les disset quan ens posàvem en marxa per tornar a casa. Contents, havíem gaudit d’un espectacular dinar popular, a base de meló amb pernil i fideuà, amb Músic per les postres, cafè i copa, els nens gratis i els adults només que uns raonables quinze euros,... Una organització impecable va fer que estiguéssim com  a casa!

Abans vam aplaudir als atletes de muntanya--que ho són una mica més per la duresa del terreny—quan arribaven a la meta després de córrer una desena de quilòmetres, sota el cel blau...  Blau de debò! Blau d’alta muntanya! 

Abans vaig cridar emocionat quan l’Antonio guanyava la cursa infantil fent un esprint. Un quilòmetre i mig que varem fer caminat una estoneta abans. Sempre ho fem! I parlem de l’estratègia a seguir durant la cursa... Després ell fa el que pot i, quan recupera el parlar després de l’esforç m’ho explica,  i jo l’escolto bocabadat i orgullós.

Abans hem comprat mel i també infusions a l’herbolari Nogué,  i a la formatgeria Serrat Gros hem tastat un formatge fet amb llet de cabra molt bo. A Cal Farralló hem pres una infusió i hem menjat embotit per esmorzar. Tot això a Ossera!

Abans ens hem allotjat al “Paller de Cal Sinca”, una casa rural de Tuixent, i el Museu de les Trementinaires ha obert les seves portes a les quatre perquè poguéssim conèixer la història d’aquelles dones, habitants de la zona, que recorrien tota Catalunya a peu per vendre  herbes i Trementina, remeis casolans de provada efectivitat.

Abans hem agafat l’autopista de Terrassa fins arribar a Berga, i després la carretera de Sant Llorenç de Morunys i ens hem aturat a La Cantina per estirar les cames i menjar una mica, i hem fet les primeres fotos... Per recordar!

Abans hem decidit trencar la rutina, desconnectar, respirar, donar-nos un respir...

Que ja ens feia falta!

Joan López

Més prestacions, menys cotitzacions

Tal i com havia comentat en altres ocasions, em semblava que el camí era aquest, allargar la protecció dels aturats de llarga durada i promoure l’ocupació alleugerint les despeses de personal de les empreses amb rebaixes a les cotitzacions.  Són les propostes del govern per la reforma labora  i, val a dir,  que són mesures que semblen obvies donades les circumstàncies actuals de l’atur.

La primera mesura, ampliar a la prestació d’atur amb 420 € mensuals i durant un any als aturats  que l’hagin esgotat, sembla un gest per acontentar als sindicats. Si finalment s’aprova, caldrà analitzar les condicions de l’aplicació, veure quins són els objectius que es pretén  assolir i la seva efectivitat.  D’entrada, aquesta ampliació de la prestació, pot ser un recurs pal·liatiu per la dramàtica situació de molts aturats i de les seves famílies però que no solucionarà cap dels seus problemes.  I com del que es tracta és de solucionar els problemes, caldrà que la mesura s’acompanyi d’altres que facin possible la reinserció laboral del subsidiat i, alhora, que eviti l’ús “fraudulent” per part d’aquells que no estiguin veritablement necessitats. Condicionar la prestació a la realització de cursos de formació o de treballs socials pot ser un camí adient.

Per acontentar als empresaris el govern proposa rebaixar 2 punts les cotitzacions a la seguretat social. Semblen mesures contradictòries, per una banda s’augmenta la despesa en prestacions i, d’altra, es redueixen els ingressos per poder donar aquestes prestacions. Però això no serà així si la reducció de les cotitzacions aconsegueix el seu objectiu, que no és altre que el de mantenir l’ocupació i crear-ne de nova.  Està clar que la solució de l’equació  consisteix en que les prestacions no s’hagin de donar.  Però jo penso que l’àmbit d’aplicació d’aquesta segona mesura tampoc ha de ser indiscriminat i sense condicions. Així doncs, per les empreses que estiguin mantenint o generant ocupació, per aquelles que presentin un pla de futur, per les que estiguin contribuint a la sortida de la crisi invertint en el nou model econòmic, etc, la reducció hauria de ser, fins i tot, més gran.

Bé,  ja veurem si la despesa pública per dur a terme aquestes dues mesures no resulta ser a fons perdut... Ja es veurà!

Joan López

(Amp) El Gobierno propone ampliar a un año la ayuda de 420 euros, pero la vincula a la evolución económica

Transgènics


Bon dia Joan,

Després de rebuig dels nostres diputats/des a la iniciativa popular per una Catalunya lliure de transgènics, presentat per la plataforma “Som el que sembrem”, t’envio, adjunta, la Guia roja y verde de alimentos transgénicos de Greenpeace sobre els productes a venda al detall en les botigues, supers i grans superfícies a Espanya.

Sens dubte aquesta Guia potser ajudar-nos a fer una llista de la compra més sostenible i saludable per a nosaltres i el nostre entorn. I en la nostra compra diària dir si volem menjar aliment transgènic o natural.

Una salutació,

Joan Ramon Mercè i Aguilà

L’Ajuntament inicia el procés d’elaboració del Pla Estratègic Ciutat de Santa Perpètua de Mogoda

Data de publicació: 26.06.09 12:50

L’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda ha iniciat el procés d’elaboració d’un Pla Estratègic, que dissenyarà la Santa Perpètua del 2025. Aquest Pla definirà els objectius del municipi i és una de les prioritats en la present legislatura i “un dels meus compromisos personals”, segons va explicar ahir l’alcalde de Santa Perpètua, Manuel Ruiz, en el decurs d’una roda de premsa.

El Pla compta amb el suport de la Diputació de Barcelona, que subvenciona el projecte. L’Ajuntament ha contractat a l’empresa Ingeniería del Conocimiento, S.A., especialitzada en projectes similars, que ja treballa en la realització d’una diagnosi que presentarà l’estat actual de Santa Perpètua. Aquest document podria estar enllestit el mes d’octubre d’aquest any.

...més

Lo del plan estratégico

Bon dia Joan,

Muy buenas;

Si empiezo diciendo que no entiendo lo del plan estratégico  ya pareceré gilipollas, no?  Mejor digo lo que se me ocurre.

De entrada, es admirable la ilusión que se pone en un futuro sin tener en cuenta que será consecuencia de un presente. Y es de igual admiración esa forma de utilizar el lenguaje que intenta explicar lo que es inexplicable porque no existe, queriendo provocar la participación para hacer lo que debería hacerse ahora y sin tantas explicaciones. En definitiva que el plan  no tiene objetivos claros y queda bien poner estratégico.

Ilusionarme e implicarme para el 2025 me resulta difícil. Empezando por que con los años que faltan y la rápida aceleración con que nos destruimos, no se si llegaré en condiciones.

Yo creo que si llego, y pensando en lo menos grave, solo padeceré la degeneración, y con ella, las limitaciones naturales de la vejez. Pero no he de pensar en mí, sino en las  nuevas generaciones.  Y pensando en ellas, si no empezamos a cambiar de actitud frente a los valores viciados de la vida que ahora tenemos, el 2025 suena a ficción.

Santa Perpetua no puede desvincularse del resto del mundo,  nos afecta todo movimiento político, social, económico que se está produciendo, y uno de los más graves, a mi parecer, es el cambio catastrófico que sufre la tierra. Así que, hacer planes para un futuro  que desconocemos, me parece una pérdida de tiempo. 

Creo  que el ahora tiene suficientes retos, planeados desde tiempo ha, que todavía no se han terminado de ejecutar.

Dejar temas a medias,  no romper con las rencillas del pasado, prometer y no cumplir, utilizar la ilusión y participación sin  escuchar, no son buenos ejemplos para nuestras/os  jóvenes.

Tengo la impresión de que falta liderazgo en este ayuntamiento, demasiados medios cargos….

Pepa Muñoz

Un corredor mort

Un toro dels “Sanfermines”  s’ha desorientat en el seu “encierro”,  sembla que a la festa poden passar aquests ensurts. Molts corredors amb experiència saben el que s’ha de fer per minimitzar els riscos i gaudir dels pocs minuts que dura cada cursa, es preparen físicament durant mesos;  i els que també ho estant mentalment saben perfectament que no és un joc, han triat aquesta filosofia de vida i potser necessiten jugar-se-la  per donar sentit a la pròpia.  Molts dels que hi van  a la festa beuen alcohol i potser perden la por que cal tenir per afrontar el repte dels “encierros”.  El cas és que les curses de tots ells, experimentats i temeraris, conflueixen davant els braus. I els toros què? Han estat seleccionats per ser braus i perillosos, i per donar la vida durant la festa...

Però un s’ha desorientat, potser pel tracte rebut dels corredors inexperts que l’han molestat, potser perquè ha malinterpretat el seu destí i no ha volgut morir sense oferir resistència, en mig del recorregut massificat de “grans perills” sense por, en mig de la festa on sembla que la responsabilitat no hi cap.

Feia anys que no passava i potser s’havia oblidat la possibilitat de la tragèdia. Els que viuen els “Sanfermines” saben del risc de morir,...

Els que van a la festa no s’ho esperen!

Joan López

Ja no vol tocar!

Ha perdut l’arquet,
i  ja no vol tocar,
com aquell dia del concert,
o quan va omplir de minuet
la sala dels quadres
penjats a la paret.

Vol tenir ungles de color,
que curtes no li agraden,
i llargues no van bé...
Per tocar l’instrument!

Ha bufat un vent molt fort
i la música s’ha amagat
a dins del seu cor;
Ara només vol dansar,
i amb les mans sap dibuixar...
Partitures sense faristol!

La miro i la sento,
com el dia del concert,
a dins del seu cor... la sento!
I tant se val si no té arquet
ni cordes, ni Violoncel!

S’ha fet papallona,
a l’empenta del fort vent,
lliure i amb ales de vius colors,
que només vol volar...

Molt alt, volar i volar!

Història del diumenge 5 de Juliol. Part II

Quan va acabar l’entrega de premis i el sorteig dels regals ja era hora de fer el vermut.  En varies ocasions m’havien parlat d’una petita taverna, de nom ESPINALER, a peu de la carretera N-II pel seu pas per Vilassar.  Va ser fàcil localitzar-la gràcies als barrils que, situats al carrer,  fan de taula... Els havia vist el dia d’abans al Google Maps!

La salsa per a les cloïsses del mateix nom que l’establiment és famosa i es pot comprar a molts llocs, sobretot en aquelles tendes on venen tot allò que és bo de veritat.

Vam demanar una petita varietat dels seus productes i la satisfacció va ser plena. Va ser curiós fer el vermut en una botiga que també és estanc!

Joan López

Història del diumenge 5 de Juliol. Part I

Per no fer tard, el Colacao i el plàtan se’ls ha menjat a les set i poc... Crec que encara somiava la tarda de platja del dissabte.  Quan hem arribat a Premià , hem tingut problemes per aclarir-nos amb els carrers ballats per les obres i els que no anaven en la direcció que nosaltres volíem.  Per fi hem arribat al primer pas amb èxit: Cordar les sabatilles de córrer molt fort, amb doble llaç, ... Que no es deslliguin a meitat de la cursa!

4’:43” ha trigat en fer els 1.200 metres de la XII cursa d’Estiu Premià de Mar. L’hem vist arribar, com un campió, perseguit a uns quans metres per una desena de corredors amenaçant  la seva classificació.  L’hem vist fer l’esprint, com un campió,... I quan he cridat per animar-lo... La foto no m’ha sortir bé!

Quinzè lloc de la general i tercer de la seva categoria... Com un campió! L’estimo!

Joan López

Así lo propusieron en la mesa de diálogo social con los sindicatos y el Gobierno

JORDI FÁBREGA/CADENA SER   03-07-2009

Los empresarios vuelven con el abaratamiento del despido. Hasta ahora siempre han dicho que la reforma del mercado laboral que proponen no es exactamente eso pero este mismo jueves, en la reunión con sindicatos y Gobierno en la llamada mesa del diálogo social pusieron sobre la mesa lo que denominan "contrato del siglo XXI". Suena muy innovador pero en la práctica plantea algo tan viejo como rebajar la indemnización por despido.

...

Entendre el que demanen els empresaris.

Quan a un l’acomiaden sota causes justificades ja ho fan amb una indemnització de 20 dies. Només en els casos que el comiat sigui improcedent el treballador té dret als 45 dies. El problema que tenen les empreses és que la situació de crisi està comprometent seriosament els seus resultats i per a moltes no resulta fàcil ajustar les plantilles als nivells més baixos de producció. La dificultat radica en que les condicions que s’exigeixen per plantejar els expedients de regulació són bastant exigents: s’han de demostrar pèrdues, presentar la documentació econòmica i negociar amb els representants dels treballadors. El cas és que obtenir menys beneficis no justifica els acomiadaments i, en molts casos, el que es pretén no és eludir les perdudes, sinó mantenir el nivell de guanys.

Si el problema és la nòmina, que els treballadors cobren massa, per la seva antiguitat o per haver estat contractats en condicions de mercat laboral beneficioses (sous alts per la poca oferta), el que busquen és acomiadar al que resulta car per contractar a un altre més barat que ocupi el seu lloc. Què ara no hi ha problema per trobar treballadors a bon preu! I el problema és la nòmina perquè resulta molt car atendre els drets del treballador quan no és fàcil justificar l’amortització del lloc de treball,... Si les pretensions són el contractar un substitut l’endemà!  És a dir, el que es reclama són plantilles més barates o més nombroses al mateix preu (pel que cobra un, ara en tinc dos) per poder mantenir l’activitat i la rendibilitat. En molts casos es negociaran, fins i tot individualment, congelacions o reduccions salarials posant sobre la taula l’amenaça del tancament. En aquests casos no s’ha de cedir perquè si la situació és tan crítica s’ha de plantejar un expedient de regulació, justificant les causes, aportant la documentació i oferint la indemnització de 20 dies que ja marca la llei.

Tenir treballadors formats, flexibles, més motivats, més productius i amb valor afegit pot ser la solució perquè la nòmina no sigui el problema. Ja veurem si els empresaris del segle XXI són capaços d’aconseguir-los.

Joan López

El paro vuelve a bajar en junio, registrando 55.250 desempleados menos

Toca parlar de l’atur

Avui, un cop més, toca parlar de l’atur.  Les dades, fetes públiques ahir, confirmen un segon mes de baixada i això, amb totes les cauteles, mereix la qualificació de bona notícia.  Un anàlisis propi amb pretensions de ser encara una mica més optimista seria el de que la construcció i la industria han estat sectors que han reduït notablement els aturats, fora del factor estacional que caracteritza al de serveis.  Aquest últim sembla que no està generant la ocupació esperada en aquest període pre-vacacional però a liderat la reducció. Sembla que en el sector de la construcció s’estan recollint els fruits del “Plan E” però – és la meva opinió—el que fa que la noticia sigui veritablement bona és el repunt de la indústria.  Penso que és el sector industrial on l’ocupació pot créixer de forma més perenne. Potser l’increment  de les vendes de cotxes del passat mes i les ajudes a aquesta industria han estat, en part, les responsables; és cert que de l’automoció depenent moltes petites i mitjanes  indústries que fan els components. 

Amb tot, el millor podria ser l’efecte psicològic que les bones noticies poden tenir sobre la població i el consum.  Quan tot eren ERES, acomiadaments i tancaments d’empreses, el consum es va retraure de forma importat, inclús entre els treballadors i famílies que no es veien afectades directament.  Perquè la situació degenerava per moments i llavors calia ser prudent, gastar poc i estalviar al màxim.  A menys consum, menys necessitats de fabricació i més aturats! Ara, intuint un canvi de tendència, potser molts, sense deixar la prudència, es decidiran a gastar i consumir.  Només si es dona aquest increment progressiu del consum entrarem en el bon camí per sortir de la crisi.  Consumir més sí, però sense arribar al consumisme desaforat, irresponsable, que porta endeutament excessiu i que finalment fa esclatar el sistema.

Ara, per mantenir la tendència positiva, caldrà que es continuïn prenent mesures de promoció de l’ocupació--si és estable millor i millor per al consum--i altres que puguin ajudar a l’empresa a mantenir els llocs de treball que ja tenen.  Però en cap cas han de ser abaratir l’acomiadament o rebaixar els salaris... No anirien bé per la recuperació del consum ni de l'ocupació!

Joan López

FORO DE OPINIÓN DE SPM.- Empleos de cortísima duración.

Las empresas apuestan masivamente por los empleos de cortísima duración

Cerca de cinco millones de contratos duran menos de treinta días, y 2,7 millones, menos de una semana. La precariedad frena el modelo de economía sostenible que dice querer el Gobierno. El mercado de trabajo no sólo está dividido entre empleados indefinidos y temporales, sino también atomizado entre quienes tienen ocupaciones de cortísima duración. La precariedad laboral más absoluta aleja paulatinamente el modelo de economía sostenible que de forma demagógica pretende hacernos creer el Gobierno, con trabajadores formados y estabilidad en el empleo (a final de este año rondaremos el 20% de paro del censo laboral).
 La realidad no se puede obviar, es muy otra, en Catalunya se han presentado hasta ahora 664 expedientes de regulación de empleo (EREs), con  28 mil trabajadores/as, más del triple que el año pasado. Los contratos indefinidos caen en picado; la calidad del puesto de trabajo es nefasta, 8 de cada 10 contratos son temporales y solo un 16% son fijos, los cuales no son garantía hoy día del mantenimiento del puesto de trabajo.(regulaciones de plantillas, despidos improcedentes, en suma, cuatro duros y a la calle).
Con el paro crece más la población vulnerable (jóvenes de 16 a 35 años, mayores de 45 años, mujeres, minusválidos, etc.); más del 63% en relación al 2005.
Esto forma parte de las políticas que la patronal (CEOE-CEPYME) y la derecha económica y política (el sistema), están gestando para endurecer a corto plazo las relaciones laborales, contando siempre con “la paz social” que les brinda de manera interesada y demagógica este Gobierno socialdemócrata-liberal, así como las direcciones sindicales oficiales y amarillentas que pululan por el país.

¡¡Y mientras, los trabajadores/as a tragar y sin rechistar!! 

J. LOZANO.

Una vuitantena de persones assisteixen a la IV Jornada Municipal d’Educació dedicada a les xarxes educatives

Data de publicació: 30.06.09 16:34

La Regidoria d'Educació i els agents educatius de Santa Perpètua treballaran conjuntament per procurar que els canvis d’etapes educatives dels escolars siguin òptims i poc o res traumàtics per als alumnes mitjançant xarxes o línies d’actuació. Aquesta ha estat una de les conclusions de la IV Jornada Municipal d'Educació que es va celebrar ahir dilluns a la tarda a l’IES Estela Ibèrica.

Una vuitantena de persones relacionades amb el mon educatiu de Santa Perpètua van prendre part a la jornada que va organitzar l’Ajuntament de Santa Perpètua amb la col•laboració de la Diputació de Barcelona. Per tal d’aconseguir aquests objectius es definiran dues xarxes o línies d’actuació. Per una banda, la xarxa de 0 a 6 anys i per altra la xarxa per a la millora de l’èxit escolar de 0 a 16 anys. A Santa Perpètua ja s’estan realitzant acompanyaments per a la transició escolar amb els infants que passen de l’escola bressol al col•legi amb visites als seus nous centres d’educació. Durant la jornada es van conèixer les experiències dels ajuntaments de Montcada i Reixac, Balsareny, Caldes de Montbui iSallent. La Jornada Municipal d’Educació, que ha arribat a la seva quarta edició, pretén ser un punt de trobada dels agents educatius de la localitat, segons ha explicat el regidor d’Educació, Antonio Egea.

Treball en xarxa!

Jo vaig ser una d’aquestes vuitanta persones que varem assistir-hi a la IV Jornada Municipal d’Educació. Val a dir que tot plegat va ser molt interessant, començant per la intervenció del professor Marius Martinez --de la UAB i especialista en el tema objecte de la jornada— i també els  casos pràctics que es van exposar després.

Treball en xarxa per millorar alguns aspectes del procés educatiu dels nostres fills i, per tant, augmentar la qualitat de la seva formació.  D’això, si ho vaig entendre correctament, es va parlar durant la jornada.  I va ser molt interessant el que va dir el professor i com va explicar el concepte de xarxa, els integrants, els objectius, etc.  Va parlar de fugir de la rigidesa  dels mètodes de treball tradicionals i jerarquitzats, i de donar pas a l’estructura flexible de la xarxa on, a més, tots els integrants estan connectats entre si  i al mateix nivell d’importància. Ens va explicar la diferència entre informació i el coneixement que s’extreu després de processar-la, i que aquest procés és bo fer-lo conjuntament, intercanviant punts de vista, compartint... En xarxa!

Pensant en l’etapa educativa de 0-6 anys i en les diferents subetapes per les que passen  els alumnes d’aquesta edat, es poden voler millorar aspectes com, per exemple, el transit entre l’escola bressol i el parvulari.  Està clar--i així es va dir-- que s’obtenen millors resultats si la feina es fa en xarxa, integrada pels diferents agents que intervenen: Escola bressol, Ceips, Ajuntament, pares, monitors, etc. I d’aquest treball  en comú han de sortir les actuacions  per millorar aquest transit. També sembla evident que les iniciatives preses individualment per cada un dels implicats no han de ser tant efectives i si  més limitades a l’hora d’obtenir resultats.

Treball en xarxa! Serem capaços de construir-les i fer-les funcionar a Santa perpètua? 

La resposta hauria de ser afirmativa... pel bé dels nostres fills!!

Joan López

Nova imatge de la Pepa

La Pepa demana un canvi d’imatge i envia una nova foto. Una  imatge pot valdre mil paraules o, fins i tot, més ... Les imatges tenen més valor que les paraules només si aporten sentiment!  Només si són equiparables a les paraules d’un poema, a les que són un petó, o potser un crit de patiment, només si són tendres, o potser de denúncia d’algun injust episodi, descriptives d’un paisatge idíl·lic o del bosc tenebrós i encantat de la bruixa dolenta, només si es deixen mirar i també escoltar, quan recorden fets o persones del passat o imaginaris indrets del futur, només quan es poden fer servir las mil paraules... o potser menys si són precises!

Quines són les paraules de la nova imatge de la Pepa?  Les d’aquell moment en que potser va aturar sobtadament  el cotxe perquè el groc de les flors la va captivar. I va sortir, seduïda per la llum del dia i el blau del cel perfilant la marea de pètals onejant... Es va sentir com totes elles i, volent ser part de la imatge... Va ser feliç!

La Pepa ens envia una foto de canvi d’imatge que val més que molts milers de paraules, ens parla i l’escoltem... Com és ella!

Joan López

Joan López

José Lozano- El por qué del golpe de estado en Honduras
SPM.-29-6-2009.

   OTRO GOLPE A LA DEMOCRACIA POPULAR.

Así NO Sr. Alcalde

PCCA creía que con la llegada del nuevo gobierno vendrían nuevos aires, formas y actitudes pero el tiempo da y quita razones y en nuestro caso también las esperanzas e ilusiones. El gobierno tripartito empieza a cometer irregularidades que demuestran una falta de ética impresionante o bien no saben donde están ni lo que hacen al margen de sacar a relucir algunos tics del anterior gobierno que nosotros creíamos que eran etapas superadas. Los anticipos a cuenta de la nómina se aplican a los trabajadores municipales que lo soliciten con arreglo al convenio colectivo y otra forma, manera o supuesto no sabemos si es legal o ilegal pero evidentemente es inmoral y más cuando lo que se presta alegremente es el dinero de todos y todas los/las perpetuenses.

También queremos manifestar nuestro rechazo a la actitud del gobierno puesto que el desengaño es doble. PCCA había presentado una Proposición, “Proposició de rebuig a l’aprovació del programa metropolita de gestió de residus municipals (PMGRM 2009 – 2012 que preveu la construcció d’una nova incineradora” para debatirla en el Pleno de junio y el Sr. Alcalde ha impedido que se pudiera producir el debate no permitiendo la inclusión en el orden del día de dicha proposición. Esto nos recuerda viejas formas de proceder que arduamente combatimos y volveremos a hacerlo. Se nos dice que en el nuevo Reglament Orgànic Municipal (ROM) se podrán presentar mociones pero que el actual ROM lo impide. Eso no es cierto ya que es el alcalde quien lo impide. El colmo de todo este despropósito es que en octubre de 2007 se nos informa que se va a crear la Comisión de trabajo para elaborar el nuevo ROM. El 1 de febrero de 2008 se constituye la Comisión con el siguiente calendario. 31 de marzo de entregaran los borradores, 15 de abril presentación de enmiendas y 25 de abril primera reunión de discusión del documento. Todo mentira, puesto que lo único que se ha hecho en año y medio es constituir una comisión a la que no se le ha entregado nada y que tan solo se ha reunido para constituirse. Que se nos diga que el nuevo ROM va a permitir a los Grupos presentar mociones suena a cachondeo cuando no a burla ramplona.

¿Desde PCCA nos preguntamos por qué se quiere impedir el debate? Sabíamos que ningún Grupo la iba a apoyar ya que todos sus partidos chupan de esa TETA pestosa llamada basura. Todos forman parte del arco parlamentario, todos forman parte de la EMMA (Entidad Metropolitana del Medio Ambiente) y todos forman parte de la EMSHTR (Entidad Metropolitana de Servicios Hidráulicos y Tratamiento de Residuos). Por lo tanto sabíamos que nadie nos apoyaría puesto que deben pedir permiso a sus jefes y éstos no están por esa labor. No la iban a aprobar y mucho menos subscribir, posiblemente la hubieran votado en contra, pero a impedir el debate no le caben excusas democráticas.

El nuevo Plan Metropolitano de Residuos conlleva entre otras actuaciones la construcción de una incineradora para la quema del rechazo que costará más de 200 millones de euros. Queremos recordar que en Montcada i Reixac había una incineradora en el polígono la Ferrería y la desmantelaron porque contaminaba con niveles de emisión de dioxinas muy por encima de los valores permitidos por la OMS. Como contrapartida a la implantación en Montcada i Reixac del Ecoparc-2 la EMSHTR decidió desmantelarla y venderla. Se trasladó y montó en Méjico, parecer ser que allí contaminaría menos. Esto tan solo demuestra que teníamos razón. Que los Ecoparcs
no son más que plantas de transferencia de residuos, los embalan, empaquetan y los llevan a vertederos controlados y dado que el rechazo ha crecido en lugar de disminuir y las famosas 3 erres (Reducir, Reciclar y Reutilizar) han pasado de ser el eje de sus políticas, eso decían, a espectadoras de sus despropósitos, ahora amparándose en una directiva europea de residuo cero han decidido seguir aumentado el negocio.

El tratamiento de los residuos es un negocio en alza, que se lo pregunten a Florentino Pérez, y los negocios privados en alza siempre tienen beneficios para los mismos, nunca para los ciudadanos que asistimos como meros espectadores y paganinis. La implementación de estos nuevos equipamientos comportará la imposición de nuevas tasas abusivas. Que nadie lo dude, esto va a comportar otro aumento de la tasa de basuras y lo hará el gobierno actual o el próximo, como lo hicieron en 2004 el gobierno de ICV que le metieron a cada familia entre 45 y 55 euros de aumento de impuestos (entre el 10 y el 20%, según los casos) y ahora se rasgan las vestiduras por el IBI. Nos hubiera gustado escuchar también entonces a alguna AAVV. ¡Lástima!

El ciudadano de a pie puede ir preguntándose ¿Quién va a pagar? ¿Cuanto más nos subirán el recibo de la tasa de basuras para pagar los despropósitos de unos yupis (EMSHTR) que cobran más de 6.000 euros mensuales mientras el SMI está en 580 euros? No se olviden que el gobierno de ICV en nuestro pueblo, implementó la actual tasa de basuras y casualmente fue después o a la par que la implementación de los Ecoparcs por la (EMSHTR). La implementación de la tasa fue espectacular porque se produjo en todos los municipios del área metropolitana y los de la segunda corona. Todos a la vez y de forma coordinada.

Para finalizar Tan solo añadir que tras el fracaso del modelo de Ecoparc y para seguir con su negocio, ahora con un cinismo increíble a quemar los residuos le llaman valorización energética. Desde PCCA queremos manifestar que hay otra manera de hacer política, de gestionar los residuos de forma sostenible, económica y con respeto al medio ambiente, que lo que debemos hacer es buscar la complicidad de los ciudadanos/as para implementar las políticas de las 3 erres y no simplemente buscar su bolsillo para seguir con el negocio. Para más información sobre nuestras propuestas visiten nuestra Web: www.plataformacivicasp.org. Y para terminar ¿Saben los lectores quien va a pagar este nuevo atraco? pues antes de votar piensen en ello

Santa Perpètua de Mogoda, junio de 2009
Francesc Rodríguez Claveria
Portaveu Grup Municipal Plataforma Cívica
Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda

Transformers, la venjança dels caiguts

Quan hem sortit, el joc ha estat el de dir quin transformer  ens agradaria ser.  Sense arribar a dir-ho en veu alta, he pensat que el que més m’escau és el de camió formigonera, pel tema de la grandària i del perfil si m’estiro a terra.  Quasi tres hores de cinema, amb mitja part inclosa, donen per molt. A mi em passa, les lluites continuades i sorolloses m’atabalen i acaben per produir-me somnolència—Malaurats diners de l’entrada! A la segona part, ajudat per la cafeïna de la Cola, ja he prestat més atenció i he pogut assistir al final: La transformació de les màquines en sentimentals organismes... Alienígenes però sentimentals! Esbrinat el secret de civilitzacions antigues i, el que és típic d’aquestes històries...  Però que no explicaré!

El gra de blat de moro es transforma en crispeta...

Impressionant!

Joan López

«Junts hem de construir i reconstruir el nostre poble per dotar-lo dels serveis i garantir les necessitats dels perpetuencs i perpetuenques....”

“Nous i vells reptes amb noves oportunitats, la necessitat de recuperar l’esperit del 79, mantenir l’esperit unitari en els objectius comuns i un darrer desig, recuperar la il•lusió col•lectiva.”

Paraules de l’ex alcalde

Són paraules de l’ex alcalde Pere Bufí que han estat pronunciades a la sala de plens de l’Ajuntament, són pensaments reiteratius en l’historia recent de la democràcia al nostre poble, pensaments que potser han estat la base impulsora per assolir la Santa Perpètua d’avui i que és motiu d’orgull per a tots els que l’han fet.

Haig de ser prudent en els meus comentaris perquè fa pocs anys que visc aquí i desconec els detalls i com ha evolucionat la vida social i política municipal en anys enrere. Però l’observança de la realitat actual, les necessitats dels vilatans per tal de superar la actual situació de crisi econòmica, el camí que encara manca per recórrer envers una complerta cohesió social en alguns barris, la necessitat d’aprofundir en temes relacionats amb el medi ambient i amb la construcció d’una comunitat cada dia més sostenible, el repte de que la transformació en ciutat no acabi amb el cor de poble, etc, i alhora veure com entre els polítics perpetuencs afloren més les situacions d’enfrontament que les de consens... Tot plegat em fa reflexionar sobre les paraules de l’ex alcalde! 

Sí, “l’esperit del 79” es va caracteritzat pel front comú de totes les forces polítiques envers la transició a una societat de plenes llibertats on la ciutadania es va fer receptora del benestar i els serveis generats per la gestió pública.  I en justícia no podia ser d’altra forma, doncs la llibertat és un dret que correspon a les persones, però també és atribuïble als pobles i al conjunt de la societat que, si cal, s’uneix en una lluita comuna per aconseguir-la. Però també sembla una evidència que la problemàtica actual no és capaç de conformar aquest “front comú” entre tots els integrants del ventall polític i que va resultar tant útil en aquells anys. Ho estem veient cada dia, on ni la crisi, que ens està afectant a tots quasi per igual, es capaç de provocar un mínim de consens entre govern i oposició.

Bé, són les paraules d’en Pere Bufí, paraules que han estat fets amb el resultat que s'ha obtingut, el fet de la Santa Perpètua d'avui, un indret fantàstic per a viure i, com en el meu cas, per formar una família. No sé si cal recuperar o, simplement, no deixar perdre però  sembla que pot haver estat això, una forma d’entendre la política, unes idees clares sobre el valor de fer pinya i el que sembla haver estat el focus d’interès de tot aquest bagatge polític: Els ciutadans, les seves necessitats i la solució dels seus problemes.

D’això se’n diu servei públic i és la funció de l’Ajuntament, de funcionaris i també dels polítics, tant dels governants com dels opositors,...

I és el que reclamem els ciutadans!

Joan López

Dia de Sant Joan

Avui, quan la revetlla estigui oblidada pel que fa als efectes sobre el meu organisme, proposaré al meu fill de sortir a córrer un cop més, una mica jo i ell més estona.  Ens hem comprat el mateix equip perquè així vaig més motivat i el puc fer servir de model per intentar millorar... A ell se li dona bé, es podria dir que té traça, i quan li sembla em diu alguna frase engrescadora com: “¡Estás muy gordo!” o “¡No me ganarás nunca!”

Està súper clar que el meu fill no te gaire confiança en que pugui millorar el meu estat de forma i pugui córrer com per atrapar-lo.  Jo, al contrari, penso que ho puc fer i... Què carai!  Estic disposat a donar-li una lliçó, aquella que diu que si ets perseverant i t’esforces pots aconseguir qualsevol cosa.

Així doncs, he tornat a córrer al cap de molts anys de no fer cap tipus d’exercici,...

Però és cosa del meu fill i de la seva educació!

Joan López

In crescendo!

A Santa Perpètua, la primera nota apresa va sonar fa vint anys, quan va néixer l’Escola de Música. Ha passat el temps i ara, quan véns i  t’apropes al poble, ja se sent la música, per moments més fort, fins arribar al cor.  Petits i grans, partitures curtes i llargues, de banda i d’orquestra, de metall o corda i també de vent, agrupacions de quartet, tercet, duet i solistes, alumnes i professors  afinant instruments... I el full que cau i tant fa si cal aguantar-lo amb pinces d’estendre roba.  Que són molts anys d’activitat, acompanyant criatures i carregant instruments, a vegades més grans que ells mateixos,  i després esperar asseguts als bancs, com els que hi ha a la plaça de l’Era, esforçant l’oïda per a endevinar el teu...

O mirar per la finestra del Celler... Que ara també ballen! Que hi ha moviment! Cossos que es retorcen seguint les instruccions musicals... És la dansa! Per aprendre a viure aquí, a Santa Perpètua...

Perquè ara, quan véns i  t’apropes al poble, ja se sent la música, per moments més fort, fins arribar al cor.

Joan López

Más fotos del evento por Francisco Rueda:

Este Domingo día 21/06/2009, celebrábamos en Santa Perpetua de Mogoda, los 20 años de la Escuela de Música y para ello, Jordi Humbert el director de la escuela nos tenia preparado junto con sus ayudantes, profesores de la escuela, profesora de danza y otros voluntarios una entrañable actuación a cuatro bandas... !Que las disfruten !

En principio, sólo iba a sacarle unas fotos a mi niña que actuaba en danza, pero Jordi me pidió que tirará unas fotos para la escuela y bueno... aquí os dejo las instantáneas... !!Que las disfruten!!

!!! CLIKA EN LA IMAGEN PARA VER LAS FOTOS !!!

PD: Tengo pendiente las fotos de la salida a la riera de Caldas con el club de fotografía de Santa Perpètua de Mogoda, su Web es http://afovisp.110mb.com/ !!NADA ELITISTA!!, bueno algún/a fenómeno si hay jajaja

A ver si encuentro un hueco entre post y post y os subo las mias... Si te gusta la fotografía... !te esperamos!, !sólo faltas tú!.

PDD: Creo que en flickar puedes también colgar !!TUS FOTOS!!

Saludos mis queridos demonios.

La reestructuració econòmica que demanen

Abaratir l’acomiadament i sous més baixos, són els canvis estructurals que, cada dia que passa i amb menys pudor, demanen des del sector empresarial. Aquests dos factors constitueixen l’únic pla de ruta que, en general, contempla la patronal per sortir de la crisi.  Ells no fan cap reflexió sobre els defectes del sistema productiu i que ens han portat a la situació actual... La situació actual dels treballadors, vull dir!  Sí, l’atur desbocat i la desesperació de moltes famílies que, fins i tot, ja no tenen cap prestació d’ajut. La situació actual de la patronal, no sent bona, cal descriure-la en un altre nivell, la de menys beneficis, la de que serà més difícil amortitzar les inversions fetes, la de que el joc especulatiu serà més complicat i només a l’abast dels més llestos, etc.

En efecte, per trobar solucions primer cal reflexionar sobre el passat i llavors tenir capacitat per corregir.  Per reflexionar sobre el passat cal parlar de la temporalitat i la precarietat laboral, dels salaris baixos, de la poca formació laboral a les empreses, dels minsos nivells de productivitat i competitivitat, del creixement basat en l’especulació i no en una economia real de  paràmetres sostenibles,  del menyspreu del factor humà com a valor afegit de la producció, etc.  La patronal no parla de res d’això,  i com si ja els hi anés bé aquest model econòmic... Volen abaratir l’acomiadament com sigui i que els salaris siguin els més reduïts possible!  Volen aprofundir en la precarietat laboral com a factor motriu que faci rutllar les seves empreses!

La patronal espanyola i catalana necessita “canvis estructurals” en la seva manera de pensar, canvis que han de començar per una reflexió seria sobre com s’han fet les coses en el passat i que no pot eludir l’autocrítica ni el convenciment de que els drets laborals dels treballadors són un valor afegit per l’èxit dels seus projectes.  Han de tenir un veritable desig de sortir de la crisi!

Els treballadors hem d’exigir aquest canvi d’actitud per part de la patronal i ens hem d’oposar a que les dificultats que passem per fer front a les deutes i a les necessitats diàries siguin aprofitades per induir retalls en les condicions laborals per les que tant hem lluitat.

L’empresariat ha d’assumir una certa responsabilitat social en la seva tasca, amb els seus treballadors, amb el medi ambient, amb l’ús responsable dels recursos, amb un repartiment més just de la riquesa, etc,  i amb tot allò que pugui encaminar-nos cap a un model econòmic més sostenible.  Malauradament, molts empresaris i gerents seran incapaços d’impulsar aquests canvis necessaris, llavors caldrà que instaurin uns sistemes  més participatius de gestionar les empreses; Perquè els treballadors els podem ajudar, sabem de justícia social, de motivació i de la feina ben feta, d’esforç i treball digne, d’estalvi  i de no malbaratar, i d’altres valors que es donen a la vida de les persones...

On no tot és negoci!

Joan López

Cándido Méndez interviene en la presentación del manifiesto: "El trabajo, fundamento de un crecimiento económico sostenible"

El cor de la terra Basca

Fa 49 anys va néixer l’home, alhora que la barbàrie, la crueltat, les bombes i els trets que maten als homes... Tots envoltant un cor que batega sentiments enfrontats, els que són covards a aquells que planten cara. Llavors, l’esclat de la bomba va matar una nena cremada per les flames quan l’home que han mort ahir només tenia uns mesos de vida.  Ahir va cridar inútilment, malferit en mig de les flames, demanant ajuda...

O ets dels que planten cara... O ets un covard!

Joan López

~ EL PROBLEMA DE MI QUERIDA TIERRA VASCA ~
ERNEST LLUCH
Catedrático de la Universidad de Barcelona
EL CORREO, 19/09/2000

Torres: "Se paga mejor a los extranjeros"

Por último, Torres se ha referido al fichaje de Cristiano Ronaldo por el Real Madrid, y ha afirmado que si Florentino Pérez va a pagar esa cantidad de dinero por él será "porque lo vale", al tiempo que ha subrayado que en España "se sigue sin valorar a los jugadores nacionales". "En esta Selección están algunos de los mejores del mundo y seguimos sin valorar a los jugadores que tenemos. Me costaría encontrar a un jugador de este equipo por el que no pagaría una gran cantidad de dinero. Se paga mejor por los extranjeros, el fútbol está montado de esta manera", ha valorado Fernando Torres.

Zapatero: "Lo que se ha pagado por Ronaldo es excesivo"

El fitxatge d’en Ronaldo

Si hi ha productes que resisteixen  a la crisi, aquests són aquells que la gent  consumeix massivament, com el futbol. El futbol és, doncs, un bon negoci per invertir en aquests moments. En Torres és queixa de que no el valoren, ni cap jugador d’aquí, igual que als estrangers, referint-se al cas del Cristiano Ronaldo.  “En esta Selección están algunos de los mejores del mundo...” , ha dit amb tota la raó del  món. Som campions! Campions d’Europa a nivell de Selecció i a nivell de clubs!  

Què passa, doncs?

Potser el jugador Espanyol s’equivoca i està comparant dues coses molt diferents: una cosa és l’esportista, el jugador i altre, molt diferent, el personatge objecte de consum. Està clar que al Florentino l’interessa més el futbol negoci que el futbol esport o espectacle. No cal oblidar que el president madrilista és un empresari i, com  a tal, actúa. Encara que no sóc entès del tema del futbol, em poso d’acord amb qualsevol que opini meravelles  del joc del portuguès, però penso que els milions els val més per la seva tirada mediàtica, per la seva capacitat de vendre samarretes y, qui sap si també per ser amic de la París Hilton.  

El que s’ha pagat és excessiu, diu en Zapatero... Indecent diria jo, perquè amb quantitats d’aquesta magnitud es podria solucionar la vida de moltes persones, sobre tot al tercer món i les zones més desfavorides del planeta.  Però bé, estem al primer món, i aquí cridem als estadis, paguem per veure el partit a la televisió, ens comprem una samarreta del nostre jugador favorit, ens manifestem massivament quan juga el nostre equip, guanyi o perdi, vivim del consum i formem part del negoci.

El fitxatge d’en Ronaldo... Cóm afectarà al PIB? Quans llocs de treball es crearan?

Joan López

Crítiques al govern municipal

Avui publico algunes crítiques a la gestió del govern municipal. Després de llegir-les atentament penso que tenen un denominador comú; I que no és altre que la queixa de que l’acció de govern no està posant solucions al problema més greu i preocupant que pateix la ciutadania de Santa Perpètua: la crisi, l’atur, el que cada dia hi hagin més veïns patint dificultats.  Incomoda el sou de regidors i càrrecs de confiança quan el tema de conversa generalitzat és l’atur, els baixos imports i la poca durada de les prestacions, etc.

Personalment, no dubto de la necessitat ni la bona gestió de cap regidoria ni del seu organigrama de càrrecs, tampoc penso que el govern municipal tingui en les seves mans la possibilitat de solucionar la crisi, però, ja ho he dit en alguna ocasió: en altres municipis els membres del equip de govern s’han congelat--fins i tot baixat-- el sou i s’han posat en marxa plans d’ajut directes per aquells que han perdut la feina, etc.  És una realitat, i més en els temps que corren,  que aquests tipus de polítiques són les úniques que interessen a la ciutadania.  Altres històries corren el risc de prestar-se més a la crítica que a l'aplaudiment .       

 Joan López

Ciudadano Santa Perpètua Florida [ciudadano110@gmail.com]

Esperando, esperando no desesperando

Gracias a aquellos que me habéis dado datos sobre los sueldos de nuestros señores del gobierno municipal.

Hace unos días me entere que los de confianza han aumentado con uno en la policía. Hace unos meses cambiaban de regidora, marchaba una y entraba otra y esta al parecer  ha colocado a un amigo como gerente de los servicios policiales, claro con un buen sueldo. De esos que me habéis comentado, a razón de 4000 € mensuales sin incluir gastos de protocolo... 

Y aquí me encuentro pensando en eliminar todo gasto superfluo para ahorrar y poder llegar a fin de mes. Mis 975 € mensuales de paro me dan para muy poquito, pero dentro de seis meses se acaban y los ahorrillos de estos años me duraran un par de meses. Después ni idea, llegados a los 50 años quién me contratará, como pagaré la hipoteca, la luz, agua, gas, el teléfono fijo (el móvil hace ya meses) y internet utilizo la red wifi de mi vecino que me da autorización... La compra se ha reducido al máximo, a los nenes no les faltará nada, pues aunque tenga que ir a los súper y llevarme cosillas sin pagar o pedir para comer lo haré, pero antes me dirigiré a esos que votamos para que ayudasen al pueblo y que tienen unos sueldos muy dignos para que intenten sacarnos de la miseria que estar por llegar. Los que cobran gracias a nosotros, a nuestros impuestos, ya veremos si dentro de unos años siguen trabajando en el ayuntamiento, a no ser que se hagan con una plaza fija, pero seguro que ahorraran más en un par de años al servicio público que lo ahorrado yo durante 10 años como electricista. Y sin dejar de pagar los impuestos... En la panadería se decía ayer que unos cuantos concejales y cargos de confianza se fueron de crucero el verano pasado, ¿este año con la crisis donde irán de vacaciones?, a los Fiordos, al Caribe, Egipto, de safari... ya nos enteraremos... O se juntaran con los de la oposición para realizar un viaje para que sea más barato.

Sigo a la espera de que contesten nuestros leales señores.

Todo papel mojado

Hemos podido observar como los partidos con representación en el Consistorio de Sta. Perpétua han expresado (cada uno a su manera) su campaña electoral o propagandística en sus “sesudas y resolutivas” ofertas electorales o a través de sus pintorescas y egocentristas actuaciones,  expresadas todas en un medio público como es L´Informatiu, pagado por todos los ciudadanos/as. Las repulsas que en su día se dieron por hechos similares en ese medio, han pasado a la historia.

No es suficiente la “romería” en la que se convierte cada pleno municipal, lleno de folklore posibilista, populista y hasta en ocasiones chusco, si se tiene en cuenta que los “representantes” del pueblo se llevan un buen pellizco de los presupuestos municipales. Creo que se les puede pedir, si no ideológicamente políticas de izquierdas reales, porque no están en esa onda, sí al menos, como trabajadores de la función pública, rendición de un trabajo serio y productivo en su gestión para la ciudadanía.

A pesar de la palabrería izquierdosa y cansina, y teniendo en cuenta la fobia que algunos tienen contra las ideas socialistas (no socialdemócratas), vemos como los grandes problemas de la ciudadanía de este Municipio, no son abordados con la solvencia necesaria, y  no se acometen con otro enfoque más ajustado al momento actual y a las necesidades del vecindario.

La razón de todo este “mareo perdicero” no es otra que la falta de un sentido o concepto social avanzado que ataque desde su génesis y ponga en jaque el sistema capitalista con el que acometen y desarrollan “sus políticas”, y que al parecer, se encuentran tan a gusto.
El afán de perpetuarse en el poder de unos, o de llegar a él acompañados de una “peculiar” forma de entender las políticas de izquierdas de otros, hace que los debates plenarios sean siempre desfasados en la necesidad, cortos o nulos en su aplicación, o simplemente, posturas demagógicas de quienes se plantean vegetar en este sistema.

Sintiéndoles a ellos/as, no les faltan recursos dialécticos ni razones estratégicas muy “democráticas” para con esas actuaciones de vodevil barato, -que no conducen a nada practico-, y que han convertido a la justicia social, la igualdad, la equidad y la solidaridad en un remedo de las verdaderas políticas de izquierdas en este pueblo.

“Con estos mimbres no hacemos el canasto”; unos por poco, y otros “de boquilla”, por mucho; todo menos poner en tela de juicio y enfrentarse de cara a un sistema político y económico precursor de todos los males de la ciudadanía, en el que parecen encontrarse estos “políticos” como peces en el agua.

 J. Lozano.  SPM.- 5-6-2009

Damiá Barrera [damiabarrera@gmail.com]-Un greuge comparatiu.

Fent números del que li costarà a l'ajuntament els sous d'aquest mes de juny amb paga doble per als polítics i els seus càrrecs de confiança que el SR. Alcalde a doblat i triplicat, dóna por, i més estant en crisi com estem. Un exemple gens edificant, la regidora socialista que va col-locar al seu marit acomiadant al treballador que ocupava aquest lloc, els ingressarem a tots dos aquest mes en els seus comptes, més de 13.000 € de sou.
Comentant amb un conegut d'ERC, em diu que ells estan per les seves coses i tot això són els socialistes, jo li vaig dir que vagin amb compte que els estan ficant en un èmbol, però en veure tot el que passa, allà ells; això  dels sous  polítics i la seva gent de confiança en aquest poble on creixen els sense feina, és un greuge comparatiu.

La pujada del tabac i de la benzina

La crisi està desequilibrant les comptes públiques, s’incrementa la despesa i es redueixen els ingressos.  Cal prendre decisions i, si es volen mantenir – fins i tot, incrementar-- els nivells de cobertura social, no queda altre que pujar els impostos. Cada vegada que es fa una incisió en el sistema fiscal, salta la polèmica i les opinions enfrontades donen lloc al debat públic. Els ciutadans, patidors dels canvis però generalment inexperts en quests temes, ho tenim veritablement difícil per endevinar el veritable sentint de la mesura si no som capaços de “passar” del que no és més que burda crítica política,  per par d’aquells que només volem aprofitar la impopularitat de les mesures per desgastar al govern. 

Ja se sap que la dretà està més per baixar els impostos i de convertir el que és públic en privat, només a l’abast del que s’ho pugui pagar.  Vaig sentir al Sr.Montoro, l’expert en temes econòmics del PP, relacionar directament la pujada dels impostos amb l’increment de l’atur. Burda crítica política!  Les esquerres pensen tot el contrari, més impostos i serveis públics de més qualitat.  En aquets temps de crisi, un servei públic de millor qualitat pot significar una millor cobertura de les prestacions per atur, una millora de les pensions més baixes, més ajuda als més desfavorits i afectats, la supervivència de moltes famílies. 

Sembla que el govern espera recaptar més de 1000 milions amb aquest increment impositiu.  I als crítics els hi ha faltat temps per reclamar el que anomenen "una veritable reforma fiscal", tot i recordant que, per exemple, els famosos 400€ de Zapatero representen una despesa (reducció dels ingressos per recaptació) de 6000 milions.  Clar, els que reclamen la reforma fiscal integral no expliquen el que ells farien, igual que amb la reforma laboral propugnada per els mateixos sectors.  El que jo penso és que, donat l’evolució poc previsible dels paràmetres econòmics, les mesures s’han d’ajustar a cada situació i el que pot ser més important és que hi hagi capacitat i marge de maniobra per anar posant-les en marxa.  Sembla que la mesura dels 400€  no està tenint l’efecte esperat, sembla que s’està incrementant l’estalvi i no el consum.  Potser l’estalvi d’ara serà el consum dels propers mesos!

Però bé, penso que no es correcte interpretar la pujada actual com una forma de compensar rebaixes anteriors, com les del 400€, ja que no afecten als mateixos impostos ni als mateixos contribuents.  Llavors  es tractava de fomentar el consum d’aquells que tenen ingressos suficients com per fer la declaració i  ara l’objectiu es poder mantenir la cobertura social d’aquells que ja estan patint la crisi de forma més severa.

El tema és que la pujada del tabac la podem eludir, simplement deixant de fumar. I la pujada dels carburants també és eludible, en part, si només agafem el cotxe en els casos de veritable necessitat i la resta... La resta transport públic i bicicleta!

També serà bo si assolim una vida més saludable i menys contaminant, més sostenible energèticament... Un camí correcte per superar la crisi!

Joan López

Dilluns 15 de Juny, Taula Informativa de la campanya

"PROU ABUSOS- CONTROL SOCIAL DE LA CRISI"

Lloc: Centre Civic de Can Folguera
Carrer Pau Picasso
Santa Perpetua de Mogoda

Hora: 20:00 hores

Recordem que esteu invitats i agraïrem la maxima difussio.

Salutacions

Campions!

Acostumat a matinar, no ha calgut l’estridència del despertador per llevar-me molt abans de l’hora prevista.  El no haver d’anar a la feina m’ha portat al menjador, a la Internet i a les noticies de la ràdio.  Un cafè per acabar de prendre consciència i esperar per despertar-lo a ell, que dorm com un angelet. Quan falten cinc minuts vaig a la cuina i li escalfo la llet, una mica,.. Que no cremi!

Prèviament, a taula he posat un tovalló, el pot de “Cola-cao” i una cullera. El plàtan de Canàries que no falti per després de la llet... Si no el veu me’l  reclamarà!   L’equip, la samarreta blanca del patrocinador, el xandall, les sabatilles dels partits,... Tot ordenat del dia anterior, perquè es vesteixi ràpid!

I quan és l’hora li obro una mica la persiana perquè la claror faci la resta,... Això i uns tocs per bellugar-lo lleument!  És obrir els ulls i ja m’està preguntant l’hora, i jo l’enganyo una mica per no haver d’insistir.  I sense haver d’insistir es pren la llet, es menja el plàtan, es treu el pijama i es vesteix de jugador de basquet del premini del Santa Perpètua i sortim per anar al Pave.

Comentem el partit de la jornada, les indicacions que ha donat la Glòria, si són més o menys bons, els partits que han perdut els que han guanyat, i l’anàlisi dels resultats, on hem d’anar si toca desplaçament o quina sort si toca a casa.

Molts dissabtes han estat així, abans de jugar, de jugar i guanyar,... Abans de jugar, de jugar i guanyar! 

Campions! Campions!

Joan López

Centre cívic la florida, hot chilli, tooys for trumpets i altres.

Les cadires per la banda les han posat fent un semicercle i d’esquena a la paret. El professor Laure, nerviós com és ell, ha picat de mans per comprovar la sonoritat del lloc. Les cadires per als pares les hem posat davant, tancant el cercle i esquivant el sol, a pocs centímetres dels músics... Que les notes no s’escapin!

Un grapat de fustes, metalls, la bateria i l’arpa, primer el “hot chilli” i després “tooys for trumpets”,  seguit de la banda dels “beatles”. 

Una estoneta de música per veure el resultat d’hores d’aprenentatge a l’Escola de Música i Dansa de Santa Perpètua.

Varem acabar prenent una cervesa (només els pares) al bar del centre cívic. Amb la música encara ressonant a l’oïda, escoltem queixes de la inoportunitat del concert,  perquè sembla que ha destorbat les activitats normals del centre... Clar, sóc un pare i no ho puc entendre!

Joan López

Asociación Autismo  Espiral Catalunya


Autisme i trastorns greus del desenvolupament cognitiu, comunicatiu o relacional

Som una associació de famílies amb fills amb TEA, Trastorns de l’Espectre Autista i TGD,  Trastorn Generalitzat del Desenvolupament -  cognitiu, comunicatiu i/o relacional-.

Treballem per la defensa dels drets dels nostres fills i filles, pel seu progrés i benestar i la seva inclusió educativa, social i laboral.

Oferim espais d’intercanvi, assessorament, informació i orientació a les famílies,  com a suport a l’educació dels fills amb necessitats educatives especials

Vetllem per la realització d’activitats lúdiques, educatives i socials que ajudin  a progressar i créixer els nostres fills. Creem projectes de futur,pensant en les necessitats de tot el cicle vital dels mateixos. Pensant sobre tot en llur INCLUSIÓ i llur QUALITAT de VIDA.

SERVEIS I ACTIVITATS:

Suport a les famílies
Acollida personalitzada  i orientació, grups de pares, tertúlies, monitors de suport, professionals especialitzats, cursos per a familiars.

Programes d'inclusió a les activitats de la comunitat
Desenvolupament de programes per  la inclusió dels nostres fills als serveis d’educació, oci, cultura i esport de la comunitat, i a la vida laboral u ocupacional, amb les adaptacions i els suports, tècnics o d’acompanyament, necessaris, en funció de les seves limitacions i de les seves capacitats.

Formació d'educadors, monitors, acompanyants, cangurs...
Cursos de formació en TEA, TGD i altres trastorns que dificulten seriosament els aprenentatges o les relacions,  dirigits per professionals amb experiència i amb el suport de les administracions locals. Formació teòric- pràctica per atendre les necessitats dels infants amb discapacitat Intel·lectual o trastorns d’espectre autista, tant en tasques de suport al propi domicili com en l’acció educativa a les escoles o entorn comunitari (esplais, activitats extraescolars, etc.).

Activitats formatives i de sensibilització
Edició de materials, conferències, xerrades, etc., en torn al valor i als drets de les persones amb discapacitat (a desenvolupar a escoles, centres cívics, culturals, etc).

Observatori de drets
Vetllem i emprenem accions contra tota vulneració de drets o discriminació dels nostres fills per causa de la seva discapacitat.


Aprendre junts per viure junts!

Com pots col.laborar:
Fent-te soci, fent-te família col·laboradora, amb aportacions econòmiques puntuals, com a voluntari, participant en les tasques que fem de manera puntual o en un projecte concret, realitzant pràctiques, si ets professional o estudiant pots realitzar pràctiques participant en les diverses activitats que impulsem. 

Estem pensant en perfils com: monitors, mestres, vetlladors, acompanyants,  psicòlegs, pedagogs, terapeutes, etc.

Iguals en drets però diferents en capacitats, habilitats, necessitats...

...llegir més

info@espiralcatalunya.org

La Festa de l’esport, el mercat d’intercanvi i la cursa popular

Ha estat un cap de setmana ple d’activitats, dissabte la festa de l’esport i el mercat d’intercanvi, i el diumenge els “10 de Santa”.  Tot ha estat molt bé però cal destacar algunes coses:

El nou parc lúdic sembla que pot esdevenir unes de les grans instal·lacions esportives del poble. M’ha agradat molt veure la pista d’entrenament per córrer, crec que l’empenta que estant donant els atletes locals per la promoció d’aquest esport es mereixia aquest gest de correspondència. Aparells per fer gimnàstica, pista de patinatge, etc,... Per tothom i totes les edats! Fantàstic!

A la tarda, al Parc dels països Catalans, un grapat de jocs construïts amb materials provinents del reciclatge van fer que petits i grans passéssim una bona estona... I es van produir alguns intercanvis! Que era del que es tractava en la segona edició de la fira d’intercanvi, “ El Trasto”.  Són iniciatives destinades a conscienciar per un consum i una forma de fer les coses més racional i sostenible.

I el diumenge... Els 10 de Santa! La cursa popular de la Festa de l’Esport perpetuenc. De la cursa cal fer esment de dos aspectes importants:  En primer lloc el record de participació, conseqüència, sens dubte, del segon aspecte destacable, l’esforç organitzatiu.

Bé, amb tot, queda demostrat que si les coses es fan amb il·lusió, s’hi posen ganes i esforç, no queda altre... Són un èxit!

Felicitats a tots, participants d’aquests actes, organitzadors i col·laboradors, patrocinadors i a també a l’Ajuntament!

Joan López

Planeta blau

Bravo!

I forts aplaudiments,... Minuts abans he escoltat l’arpa, els ulls tancats per a veure les notes que la maleïda càmera no pot plasmar. Miro al sostre i els obro suaument, per a sentir la pluja de sons mullar-me la cara.

Plou i fa sól! Pentinat de festa a ritme d’arquet.. I ritme de peus picant a terra! Oracions sense lletra dites en el moment, en casos recordada... En casos inventada!

I tots quiets per no fer nosa! Que s’altera la música, que s’altera el moment. Un canvi de peça o una trucada impertinent, expressament contestada,... L’himne que no falti!

La veu de la noia, en el púlpit, pare nostre del planeta vermell, blanc, i blau grana. El planeta blau és ple d’aigua, ple de vida.

Si han aprés això, s’han guanyat el cel! I els profes també!

Joan López

> Festa de l'esport 2007, Dimarts 12 de Juny 2007

> La cursa de la Festa de l’esport 2008

12ª Festa de l’Esport
de Santa Perpètua

Héctor Saavedra Martín, Nadia Mahgoub, Sergi Castells Cabellos, Carla Muñoz Marín, Equip aleví del Club Hoquei Santa Perpètua, Equip benjamí del Club Natació Santa Perpètua, Club de Bitlles Can Folgueram Equp sènior femení del Club de Bàsquet Santa Perpètua, Joan Paredes Torredemert, Felipe Alcaraz Alcaraz, Lluís Valls Arisó, Club de Patinatge Artístic de Santa Perpètua, Sara Valenzuela García, Joan Bech Ricote, Alonso Sánchez González De la Rubia, Equip benjamí A de l’U.C.F Santa Perpètua, Equip infantil masculí del Club de Basquet Santa Perpètua, Victor Torrente Llamas, Equip aleví futbol del Club Esportiu Santa Perpètua, UCF Santa Perpètua, Club Bàsquet Santa Perpètua, Club Natació Santa Perpètua, Club Patinatge Santa Perpètua, Lorenzo Ruíz, Antonio López Martínez, Juan Pedro Verjaga Gozález, Javier Sánchez Piedra, tots els esportistes, tots el tècnics, tots els dirigents, tota la comunitat esportiva, saben de la practica esportiva, de les relacions humanes, de l’esperit de participació i cooperació, de competició, de ser el/la millor, del reconeixement social, de compartir, de treball en equip, de treball individual, d’organització, de guanyar i de perdre, de superar-se, de la perseverança, de l’esforç, de la força de voluntat, de patir i gaudir, de l’autocontrol,  d’aprendre i d'ensenyar, de viure sa, de fugir dels mals rotllos, de divertir-se, de lluitar i suar, d’agafar-se els genolls i respirar fort, d'estrènyer els punys molt fort, d’alçar els braços i cridar, de riure i de plorar, de viure...

De quan viure té premi!

Joan López

Demà és la festa de l’esport i el diumenge ...

Va d’intercanvi

Demà és el dia de mundial del medi ambient. Demà mateix, i durant tot el cap de setmana, es faran una sèrie d’activitats relacionades amb el tema. En primer lloc seran els alumnes de l’escola Sagrada Família que organitzen un MERCAT D’INTERCANVI INFANTIL; serà demà divendres, al recinte firal, de 9h fins les 12:30h. El dissabte es farà la segona edició del mercat d’intercanvi a nivell de tot el poble, EL TRASTO II. Això serà, igual que la vegada anterior,  al Parc dels països catalans, a partir de les 17h i fins les 20:30 h.

Ha estat el consumisme irracional i desenfrenat, que s’ha instaurat a les societats occidentals com a impulsor del creixement econòmic, el que finalment ens ha portat a la crisi. Bé, no el consumisme, sinó el fet de que el sistema s’ha demostrat del tot insostenible.  Incentivar el consum ha estat la única regla econòmica: Degut als preus, millor comprar la vivenda que llogar-la, grans facilitats amb interessos baixos per accedir al crèdit hipotecari i personal, abocats per la publicitat a canviar de cotxe cada pocs anys... perquè cal mantenir un estatus! I no diguem del mòbil, que sempre l’hem de portar a la última generació... Encara que no sapiguem fer servir moltes de les seves funcions!  I el mateix amb quasi bé tot! Però el més greu de tot és que no tenim assimilada la cultura de la reutilització. Molts dels objectes i aparells que ens canviem encara funcionen (poden fer correctament la funció per la que han estat concebuts) i els llencem generant un munt de residus innecessaris.

Bé, esta clar que mots com reciclatge, reutilització, estalvi, eficàcia, etc, i tot el que comporta el seu significat, hauran de jugar un paper d’importància en el nou model econòmic que s’haurà de construir per sortir de la crisi.

A deMogoda.cat tenim una zona d’intercanvi que, tot s’ha de dir, no està tenint l’èxit que s’esperava, però... Tenim perseverança! Que és el que fa falta per tenir èxit!

Joan López

L'atur va baixar el 0,68% al maig, la primera caiguda en 14 mesos de pujades consecutives

La crisi de la "WW"

L’atur ha baixat per primera vegada des de que va començar la crisi i ja hi ha qui diu que això pot ser el principi de la recuperació. “Brots verds” que comencen a créixer en mig de la sequera, como mostra aquest vídeo del partit socialista...

Sembla que ha estat el factor temporalitat, per això del bon temps i que ens preparem per les vacances i el turisme, el que ha fet caure l’atur al sector del serveis. I també les inversions del Plan E, les que han provocat el mateix efecte al sector de la construcció. L’industria, però, continua destruint ocupació, sobre tot a Catalunya. Potser quan els plans d’ajut a l’automòbil tinguin efecte en els propers mesos, també el sector industrial deixarà de destruir ocupació.

Quin serà el perfil de la crisi? Serà la típica gràfica en “V”, amb una davallada i una recuperació; o bé serà un perfil més escarpat i amb més petits repunts seguits de la corresponent davallada, més en forma de “W” o “WW”.  No sé, no sóc cap expert, però molt em temo que el perfil d’aquesta crisi serà d’aquest segon tipus. Les vacances arribaran i s’acabaran, i els que ara han assolit una ocupació temporal tornaran a l’atur. Les obres del Plan E també s’acabaran i passarà el mateix amb els recol·locats de la construcció. D’aquesta forma, és provable que comenci la segona davallada de l’activitat i un nou repunt de l’atur.  El govern haurà de tornar a prendre mesures del estil de les d’ara per provocar els successius pics de millora.  Amb tot això, potser el sistema bancari s’haurà anat recuperant una mica, potser s’hauran donat alguns passos per assolir el nou model productiu, potser s’hauran de repetir varies vegades aquestes petites pujades i baixades... Fins que arribi la tendència definitiva!  Però ull!! Que no torni una nova bombolla immobiliària!!

El que si que sembla molt clar és que la recuperació definitiva encara trigarà temps i el problema de l’atur, lluny de trobar solució, encara s’agreujarà més; perquè cada vegada hi haurà més aturats de llarga durada que deixaran de percebre les prestacions. El govern, tots els governs, hauran de prendre mesures addicionals per protegir a aquestes persones més desfavorides. Potser allargar la durada de les prestacions, i altres com ajudes directes per cobrir les necessitats més bàsiques de les famílies. No serà fàcil que tot l’excedent de ma d’obra  provinent de la construcció trobi ocupació en altres sectors. Ja veurem quines mesures pren el govern per solucionar aquest problema de forma més o menys definitiva!

Joan López

Les declaracions del cardenal Cañizares des de Roma

No és fàcil escoltar les declaracions del cardenal Cañizares, en la seva desafortunada comparativa entre l’avortament i els abusos a menors, i no fer cap comentari al respecte.  El cert és que els dos temes no tenen comparativa possible, a no ser que sigui per mostrar clarament el trenar hipòcrita a que ens té acostumats la cúpula de l’església catòlica. D’una banda “posen el crit en el cel” quan es tracta de defendre el dret a la vida, criminalitzant el dret a l’avortament que tenen les dones; i d’altre banda s’esforcen en amagar els crims contra la dignitat humana que representen els abusos sexuals a menors.

Criminals abusadors hi poden haver a qualsevol societat, comunitat o col·lectiu, però no calen estudis sociològics, ni psicològics, ni de cap tipus, per intuir que aquest tipus d’aberracions es donaran més en col·lectius amb la repressió sexual que pateixen els sacerdots catòlics... Perquè són persones! I si l’activitat sexual forma part de la naturalesa humana, i si a aquestes persones no els hi està permesa... Són persones humanes?  Sempre he pensat en la repressió sexual que pateixen els cures com en una malformació induïda per la religió.  Una malformació que afecta a altres funcions de l’ésser humà, al raonament, fundamentalment, i a la capacitat humana de tenir certs sentiments, com el de protegir al més dèbil.

Vet aquí la gran problemàtica de l’església en aquest aspecte:  Per un cantó proclamen la defensa del feble, de la vida digne i tot el que representa la bondat divina, per un altre són un viver de persones humanament incomplertes i malaltisses, fins el punt d’amagar i justificar els abusos a menors que s’han donat a les institucions on presumptament duien a terme la seva lloable tasca.

Joan López

12ª FESTA DE L’ESPORT
AGENDA D’ACTIVITATS

DISSABTE 6 DE JUNY:

JORNADA LÚDICA ESPORTIVA. LLIURAMENT DE PREMIS ENTITATS. MOSTRA D’ENTITATS. FESTA INAUGURACIÓ SKATEPARK

9’30-14’00 h: Nou Parc lúdic esportiu

Activitats recreatives amb inflables: Futbolí humà, Porteria gegant, Pista americana, Supertobogán, Cars ecològics   .   Inflables aquàtics a la piscina de 25 metres: Iceberg-rocòdrom, Cocodril, Inflable lliscant)   .   Activitats esportives a l’aire lliure i carrer per part de les entitats esportives   .   Partidets de bàsquet i fútbol (Club de Bàsquet, Club Esportiu, Esport Sala i UCF)   .   Exhibicions de judo, patinatge i aeròbic (Club de Judo, Club Patinatge i Regidoria d’Esports)   .   Mini circuit de cotxes elèctrics teledirigits i exhibició d’automodelisme (Club automodelisme)   .   Tirades de bitlles catalanes (Club Bitlles Can Folguera)   .   Partides d’escacs (Club d’Escacs) . Rocódrom (CESP)   .   Exhibició air soft (Club de tir) 

10’00-19’00 h: Piscines municipals

Jornada portes obertes, entrada gratuïta a les instal·lacions.

9’30-10’30 h i de 11’00 a 12’00 h :

Master classe de Ciclisme indoor al carrer : Es realitzaran dues master classe en la que només es podrà participar en una d’elles. Inscripcions: de l’1 al 5 de juny, o al mateix dia de la master classe.

10-13’45: Festa inauguració Skatepark

10-10’30: Presentació de l’esdeveniment i inscripcions als cursets d’iniciació

10’30-12: Cursets i proves pels assistents (Sorteig als assistents d’una planxa i dues samarretes)

12-12,45: Demostració dels corredors del circuit català

12’45-13’45: Skate lliure

13’30: Pavelló 2

Lliurament de premis dels millors esportistes locals i de les entitats de la temporada 2007-2008, al Pavelló 2

14’30: Pavelló 2

Pica pica

17’30: Entrenaments oficials de BMX

DIUMENGE 7 DE JUNY:

2ª CURSA POPULAR FESTA DE L’ESPORT.
“ELS 10 DE SANTA”

8’45: Mini Cursa de 3.000 mts. Infantils, Cadets, Juvenils (ESO i Batx.)

9’10 h: Mini Cursa de 1.000 mts. Prebenj. Benjamins i Alevins (Primària)

9’30 h: Cursa de 10 km. Juvenils, Seniors, Veterans

Inscripcions: Mini cursa (1.000 i 3.000).Fins el 4 de juny al polisportiu o al mateix dia de la cursa de 8 a 8’40 h. Preu gratuït. Cursa de 10 km. Fins el 4 de juny per internet www.atletisme.com, www.fondistes-pepa.org o al polisportiu de 8 a 18 h. Preu: 10 € (amb xip propi 9 €)

Tots els participants de la Cursa i Mini cursa tindran una bossa amb obsequis (inclou samarreta commemorativa)

A l’edició anterior de...

Va agafar unes quantes  “caniques” amb intenció de fer algun “gua” i treure profit de la bona punteria guanyant alguna més. Però quan va veure les paradetes del mercat d’intercanvi ho va trobar interessant... i per un grapat d’elles va obtenir un segell molt maco de papallones, que va intercanviar per un DVD sobre l ’univers, que va intercanviar per un peluix de color verd, que va intercanviar per un cinturó fabulós de cuir, que va intercanviar per un llibre d’històries de Julio Verne, que va intercanviar per un joc d’ordinador passat, que va intercanviar per dos llibres d’històries de Julio Verne, el primer i un altre. I després va repetir el procés, més o menys, per obtenir un suport de Cds... Que va regalar a la seva germana!

Intercanvi al parc dels països catalans!

Joan López  

Ajudes a la catalana!

Finalment el problema per posar els 500€ no eren les finances de l’administració catalana, doncs el pla AutoCat09 preveu més despesa, inclús, que el plantejat pel govern central, anomenat 2000E.  Apart d’aportar els 500 € per la compra dels vehicles que  s’ajustin a  les condicions del pla 2000E, la Generalitat subvencionarà la compra de cotxes més cars, més contaminants, motocicletes i furgonetes i, per si semblava poc, l’empadronament a la comunitat no serà exigible  al comprador.  Sembla que els economistes del govern han fet números i ara veuen molt viable el que fa uns dies condicionaven al nou model de finançament.  Els d’ICV, socis de govern, han acceptat el pla català, no sense una fort oposició i crítiques a la subvenció de vehicles que superin els 149 g en les emissions de CO2.  Cert és que la mesura no sembla massa coherent amb els anunciats paràmetres del nou i necessari model econòmic, que ha de ser més ecològic, estalviador, sostenible, etc. Però s’ha de veure com una mesura d’urgència i de caire transitori per evitar la davallada total del sector. Treballar sobre com canviar les coses en tot el que envolta el món de l’automoció, i que s’adapti al nou model creixement, és feina pendent del tot ineludible.

El problema de Catalunya--Pel que fa a la finalitat del pla, que no és altre que lluitar contra la destrucció d’ocupació al sector de l’automoció!—consisteix en que els fabricants d’aquí, SEAT i NISSAN, sembla que fabriquen vehicles més cars i contaminats que els previstos en el pla estatal. Es diria  que aquestes dues marques no han tingut temps, o no han estat prou espavilats, per reaccionar i adequar la seva oferta a la situació de crisi actual.  El pla d’ajudes per la compra dels cotxes tindrà més èxit quan es pugui fer servir per la compra de  cotxes petits, que contaminin poc i siguin econòmics. Aquests han de ser el producte estrella!  Subvencionar la compra d’un cotxe més gran i més car  pot estar bé, però l’ajut de 1500 euros per aquests tipus de vehicles no sé si serà eficaç per incrementar las vendes tant com es veu necessari. La crisi ha reduït els ingressos dels possibles compradors i és més difícil obtenir el crèdit per part dels bancs...  I a cotxe més car... L’ajut significa menys!

El poder adquisitiu de les famílies s’ha reduït molt i reclama productes més petits, assequibles i fàcils de finançar, potser per sota dels 12000€ en el cas del cotxes.  Altres marques, diferents a les esmentades, potser si que disposen d’aquests productes i sortiran més beneficiades del pla català, però no seran vehicles fabricats a Catalunya i no contribuiran a evitar els ERE’S  de SEAT o NISSAN. 

Sembla que la Generalitat n’és conscient d’això i han pensat en  no condicionar el concedir l’ajut a que el comprador sigui un resident català. Si, per exemple, un comprador valencià està interessat en la compra de qualsevol model de Seat, o un tot terreny de NISSAN, que per preu o les emissions no entrin en el pla estatal, li pot interessar comprar-lo i matricular-lo a Catalunya... Per estalviar-se 1500€ gràcies a l’Autocat!

Ja veurem que els hi sembla a la resta d’Espanya!

Joan López

Zaragoza contesta a Espinosa que si le molesta el plan catalán de ayudas a la compra de coches, "es su problema"

José Lozano nos manda el enlace a un interesante artículo de Viçent Navarro, Catedrático de Políticas Públicas de la Universidad Pompeu Fabra y ex catedrático de Economía de la Universidad de Barcelona, sobre el sistema de pensiones en España.


SPM.-22-5-2009

Los errores de Almunia, Fernández Ordóñez y el PPE

Publicado en la revista SISTEMA DIGITAL, el 10 de Mayo de 2009

Este artículo señala los graves errores metodológicos de los informes de la Comisión Europea y del Banco de España, que han sido utilizados por el Comisario Europeo, Joaquín Almunia, y por el gobernador del Banco de España, Fernández Ordóñez, así como por el Partido Popular Europeo para apoyar sus propuestas de reducción de las pensiones en España.

 
La avalancha liberal en contra de las pensiones
Como era previsible, las voces conservadoras y liberales (desde el Partido Popular Europeo, del cual el PP español forma parte, al Sr. Almunia, Comisario de Asuntos Económicos de la Comisión Europea, y el Sr. Miguel Angel Fernández Ordóñez, Gobernador del Banco de España) han propuesto, una vez más, la reducción de las pensiones en España para garantizar su solvencia. Y los medios de información y persuasión del país han promovido tal mensaje, haciendo suyas tales propuestas. Así, El País, en su editorial del 23 de Abril de 2009 titulado “Pensiones en Conflicto”, apoyaba las propuestas del Gobernador del Banco de España escribiendo “Sobre la viabilidad de las pensiones, el gobernador tiene razón… Nada más lógico (para salvar la viabilidad de las pensiones) que subir la edad de la jubilación y aumentar el número de años de cotización para calcular la pensión…”. Y editoriales semejantes se han escrito en La Vanguardia, El Periódico, El Mundo, ABC, y en la gran mayoría de rotativos del país. La única diferencia es el énfasis que se da a cada una de estas recomendaciones, en la intensidad del apoyo al gobernador del Banco de España (y crítica, no carente de insultos, al Ministro Corbacho del gobierno español que ha cuestionado tanto el diagnóstico de inviabilidad de las pensiones como las recomendaciones hechas por el Gobernador) y a las propuestas parecidas del Sr. Almunia, y en la rapidez con que se pronostica el colapso del sistema de Seguridad Social en caso de que no se lleven a cabo las reformas que unánimemente se están proponiendo. Hay una avalancha ideológica muy acentuada para, aprovechando las crisis financiera y económica, hacer los cambios que las fuerzas conservadoras y liberales han deseado desde hace años. En realidad, en cada crisis económica, aparece una situación semejante, utilizando los mismos argumentos y en ocasiones incluso los mismos datos y cifras. El informe que la Comisión Europea ha hecho sobre la viabilidad de las pensiones en España, y que el Sr. Almunia utiliza en alguna de sus propuestas, es casi una copia del informe escrito por el Sr. David Taguas, entonces subdirector de estudios del Banco BBVA (y más tarde director de la oficina económica de La Moncloa durante el primer gobierno Zapatero), publicado en la revista Panorama Social de la Fundación de Cajas de Ahorro. Tal informe, que utiliza los mismos argumentos y casi los mismos datos que los que aparecen en el informe de la Comisión Europea, motivó también una editorial favorable de El País, titulado entonces (12.02.07) “Augurio de crisis”.

Un análisis detallado y riguroso de la evidencia empírica que tales informes y artículos presentan en apoyo de sus tesis y propuestas muestra que tienen problemas metodológicos serios que cuestionan su credibilidad. En realidad, es sorprendente la pobreza intelectual de su contenido y laxitud y flexibilidad en la interpretación de los datos. El hecho de que algunos de los errores que reproducen estos informes, artículos y editoriales estén ampliamente generalizados en el debate actual sobre las pensiones no excusa su aparición en tales documentos. Veamos algunos errores que centran tales informes y argumentos.

... Artículo completo

La Cursa d'El Corte Inglés

S’ha disputat la 31ª edició de la Cursa del Corte Inglés, una cursa important per l’atletisme català. És una festa de la  participació!

Molts atletes s’han iniciat en aquesta cursa, després d’haver participat per primera vegada, amb la família o amb un grup d’amics, corrent o caminant, amb equipació d’atleta o disfressats i fent gresca,... La practica de l’atletisme i la participació en les curses enganxa!  Però cal donar un primer pas, el que et porta de ser un espectador aplaudint als corredors des de la vorera a participar... De la cursa o de la festa!

Naturalment, hi ha qui es pren la cursa en “seriositat” i participa per fer un bon temps i acabar ben situat a la classificació. Si es va amb aquest plantejament, la cursa del Corte Inglés és de les més difícils per varis motius: La seva llargada--més de deu  quilometres—la fa idònia per corredors de fons amb experiència  i entrenament de molts anys, i és sabut que d’aquests n’hi ha molts, de gran qualitat i molt competitius; Això sense comptar amb el ventall d’atletes africans que copen els primers llocs de quasi bé totes les curses importants. En segon lloc, la gran participació és un “handicat” important si vols fer una bona cursa, perquè a la sortida t’has de situar molt bé per poder córrer des del primer moment; En cas contrari, l’aglomeració de corredors et fa perdre totes les opcions de fer un bon resultat. I un tercer factor de dificultat  és el recorregut perquè, esta clar, que s’hagi de pujar fins l’Estadi Olímpic de Monjuïc ho complica tot.  

He participat en vàries edicions de la cursa, amb diferent motivació, de la simple participació, quan les pretensions del meu entrenament eren mantenir l’estat de forma i sortia dues o tres vegades a la setmana a córrer una estona; i també amb esperit competitiu per mirar de fer un bon paper, durant els anys d’intensa pràctica de l’atletisme, amb entrenaments diaris de varies hores i seguint una estricta planificació per assolir bons resultats tant a les curses de mig fons (800 i 1500 metres) com a les populars.

Per fer un bon lloc a la cursa del Corte Inglés t’has de preparar per ser capaç de córrer els primers quilometres a un ritme molt fort (3’15” o 3’20” el quilòmetre i, fins i tot, més ràpid el primer), perquè és molt complicat situar-se al grup capdavanter quan hi ha tanta participació. Un cop aconseguit aquest primer objectiu, has de ser capaç de mantenir un bon ritme, al límit de les teves possibilitats, fins que comenci la pujada a Monjuïc on, molt probablement, sigui inevitable la “punxada” degut al sobreesforç de la primera part de la cursa. Quan punxes a les pujades necessites tenir una gran capacitat de recuperació, la que et proporciona l’entrenament diari adequat i rigorós, la que et permet afluixar però mantenir un ritme alt sense haver de parar; baixar el cap mirant a terra, relaxar una mica els muscles i el braceig, controlar i estabilitzar la respiració, escurçar la petjada per ser més eficaç,...

Arribar a dalt sense perdre molts llocs! I després ve la baixada, que pot ser pitjor que la pujada si no has recuperat correctament... Perquè s’ha de córrer igualment! Que no és igual que les bicicletes que per baixar pots deixar de pedalejar!  I per fi, un cop s’ha baixat, s’ha de tornar a la concentració i a la tensió, és la preparació de la part final, és d’introspecció  per esbrinar les forces que queden, la preparació per fer l’esprint si vas acompanyat d’altres corredors, d’encoratjar-se un mateix imaginant arribades triomfals, de veure que queda poc i que pots fer-ho, d’escoltar els crits d’ànim i els aplaudiments del públic... De guanyar, encara que no siguis el primer!

I quan veus l’arc de l’arribada fitxes la mirada en aquell punt, i el ritme cardíac s’incrementa paulatinament  per fer-te bullir la sang per dins, la respiració es torna més rítmica i accelerada, i les petjades, cada cop més llargues, et porten a l’esprint final... I treus pit i alces els braços!

Aquest és el diploma de la vegada que millor em va sortir:

I si no surt tant bé, també guanyes... Perquè la Cursa és participació”!!

El pròxim 7 de Juny, participa als 10 de Santa i guanya!

Joan López

La campanya de les europees

La campanya socialista per les europees no és original, ja van fer servir la mateixa tècnica en les últimes generals: “Si tú no vas, ellos vuelven”; O alguna cosa semblant... Però no és dolenta la tècnica subliminal d’atraure els vots mostrant el que és indesitjable del contrari. La crisi la van portar ells, la seva manera de fer i el seu model econòmic. Ells no ens podran treure de la crisi perquè les seves receptes no són vàlides.

Com a votant, i simpatitzant socialista, tinc molt clar que no votaré al PP, ja ho tenia clar abans de la campanya, tinc molt clar que la resposta a la pregunta dels cartells és un NO molt gran i sostingut. Però tampoc m’impressionen les campanyes com aquesta, no votaré a uns per por als altres!

Ens trauran de la crisi els Socialistes?

Aquesta és la pregunta, i que en aquests moments no hi hagi una resposta clara, ...  és el que m’inquieta!!

Joan López

Algunes noticies que caldrà reciclar

....[No es podia donar l’ajuda sense finançament, però ara sí,... En català!  I per les motos també, i per furgonetes, i durant més temps. Però quan? Però com? Però sense finançament!? Serà dilluns! Ara sí,... En català!] [Una dona puja a dalt de la muntanya més alta... Perquè és la vida! Com ella l’entén! El fred congela part del seu cos... Però no el cor que la fa tocar el cel! Edurne és així, l’he vist a la tele... Com s’alimentava de l’afecte de la gent] [Iniciativa Internacionalista es podrà votar! Perquè és constitucional! Rebutgen la violència? És poden perseguir les idees? Un tret és una idea o un crit de llibertat? La por és democràcia? Cal aplaudir els trets per ser lliure!] [En Paco s’emociona quan parla dels inscrits i es preocupa per si tot anirà bé... Tot anirà bé! Segur que sí! Les coses encaixen sempre, si són ben fetes, com una foto que fas amb l’iphone! Que si el gires encaixa!] [Un míting de les europees ha causat danys... No tant els missatges... Sinó que, segurament, algú no ha fet bé la seva feina... Un accident! No és normal que no es treballi bé!] [L’entrenador és candidat a príncep... blau i grana. I ell no vol] [Fa malt temps a Florida i l’Atlantis no pot aterrar] [La que anomenen A s’ha instal·lat en una caserna i uns escolar han sortit il·lesos] [Joan López] ...

Proposta de caire social-educatiu que PCCA...

Bon dia o bona nit  a tothom.

Us faig a mans la proposta de caire social-educatiu que PCCA  presentarà al proper Ple, sempre que La Junta de Portaveus doni recolzament a la proposta. La Junta de Portaveus es un Òrgan amb el vot ponderat i per tant sinó hi ha recolzament del govern en Ple o d’algun Grup del govern no entra en l’ordre del dia per a debatre i si s’escau aprovar-ho. Us dono aquesta informació perquè sapigueu que el fet de presentar la proposta no vol dir que la puguem defendre el Ple. Esperem que amb la modificació del ROM (Reglament Orgànic Municipal) això canviï però de moment és el que hi ha. 

Salutacions cordials

Francesc Rodríguez Claveria
Portaveu Grup Municipal Plataforma Cívica

Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda

Unitat de suport d’Educació Especial

M’agrada rebre aquest tipus de correus perquè demostren que els nostres polítics estan per mirar de facilitar les coses a la ciutadania, que és realment el que els ciutadans volem. En aquest cas és la Plataforma Cívica (PCCA) la formació que pren l’iniciativa. I no és el primer cop en l' àmbit dels que més ho necessiten!

El contingut de la seva proposta és molt important per Santa Perpètua, pretén moure els fils perquè els escolars de Infantil i Primària del nostre municipi, amb necessitats educatives especials, tinguin l’atenció especialitzada que es mereixen i, que en aquests moments, els manca.  I és necessari el recolzament de tots!  Tant debò sigui així i la proposta tiri endavant.

I que el departament d’Educació accedeixi a implantar la USEE (Unitat de suport d’Educació Especial) que necessitem!

Joan López

La Generalitat obre la porta ara a incentivar la compra de cotxes

Les ajudes per la compra dels cotxes

L’ajut a la compra de vehicles és una mesura que calia anunciar i posar en pràctica d’un dia per l’altre, d’altre manera hagués empitjorat, encara més, els resultats dels concessionaris durant el periòde de les negociacions. Ara, el principal problema del sector resideix a les vendes del mercat intern; les dificultats dels fabricants s’han pal·liat una mica amb les exportacions i amb les expectatives de futur que representen els nous projectes com el Q3 d’Audi que fabricarà la Seat.  Ara cal ajudar al mercat intern perquè la davallada de les vendes deixi de generar atur.  És a dir, l’objectiu final és sempre el mateix: mantenir els llocs de treball i, si és possible, crear-ne de nous. 

Tothom pot entendre que per mantenir el nivell cobertura que s’ofereix actualment, tant pel que fa a les prestacions per atur com als serveis públics que rebem tots els ciutadans, cal un mínim nivell d’ocupació i calen els ingressos, directes e indirectes, que aquesta ocupació genera a l’administració.   Un pla de xoc perquè la situació no empitjori serà possible si els polítics tenen clar quines són les prioritats, treballen tots en el mateix sentit i fan un repartiment dels recursos i unes inversions adients a la problemàtica actual.

Tothom, administracions locals i autonòmiques, empresaris i sindicats, grups de l’oposició, tots els sectors econòmics, etc, tothom demana responsabilitats i solucions al govern central per sortir de la crisi.  D’altra banda, no tothom fa propostes ni està disposat a acceptar les que fa el govern. 

Pel que fa a les ajudes per la compra dels cotxes, potser el govern central no ha cercat el consens amb les comunitats autònomes, però estic segur que coneix perfectament la situació financera de cada una d’elles, la seva capacitat i si estant o no en condicions de dedicar el que puguin representar aquests 500€ per subvencionar cada vehicle. 

Durant el debat de l’estat de la nació, en Zapatero es va cansar de demanar el recolzament i el consens de tots per lluitar contra la crisi. Llavors va quedar clar que havia grups--clarament el cas del PP--amb prioritats diferents i més encarades a desgastar al govern que a solucionar el problema de l’atur.  Això ha quedat de manifest amb l’actitud de la comunitat de Madrid envers aquesta ajuda a la compra dels cotxes. I és que no la donen per raó d’una pura i dura oposició a qualsevol iniciativa que provingui del govern socialista, encara que això representi un perjudici per als ciutadans madrilenys. 

A Catalunya el cas és diferent, penso que sí que estant preocupats per poder donar solució als problemes de la ciutadania, però crec que és un error condicionar les mesures d’aquest pla d’ajut a les d’un altre paquet de solucions que pot derivar-se d’un bon pacte de finançament.  Em escoltat atentament les declaracions del president Montilla i d’altres dirigents catalans reclamant un bon finançament com a premissa per desenvolupar un pla anti-crisi propi per Catalunya.  I tenen raó!  Però el govern català pot i ha de fer un esforç en la redistribució dels recursos i prioritzar envers l’únic objectiu que apuntava abans: lluitar contra l’atur.  Totes les iniciatives en aquest sentit, provinguin del govern central, l’autonòmic o local,  han de sumar i mai ser objecte de negociació entre elles. 

La Gerneralitat s’haurà d’esforçar en obtenir un bon finançament i el màxim de recursos per als catalans, però també ha de recolzar les iniciatives del govern central en la lluita contra l’atur, igual que el seu recolzament va ser vital per aconseguir l’assignació del Q3 a la fàbrica de Seat de Martorell. 

Els catalans podem!

Joan López

FORO DE OPINIÓN DE SPM.

Carta de Pérez Esquivel. Premio Nóbel de la Paz

Sr. Presidente del Estado Español
Don José Luís Rodríguez Zapatero

Reciba el fraterno saludo de Paz y Bien.

 Me dirijo a Ud. a fin de solicitarle intervenir y evitar acciones antidemocráticas de cercenar el derecho del pueblo español a la información y  libertad de expresión, de exponer sus ideas, incluso con aquellas que no compartimos.

 Estamos frente a grandes desafíos y cambios cada vez más acelerados que vive la humanidad y cada uno de nuestros pueblos y necesitamos fortalecer las bases de diálogo y participación ciudadana.

 Representantes del hacer cultural, educativo, social y político vienen reclamando el derecho a la participación presentando la candidatura encabezada por Alfonso Sastre, en las próximas elecciones al Parlamento Europeo, denominada  -"Iniciativa Internacionalista- La Solidaridad entre los pueblos", nacida de la convergencia de diversas corrientes dentro del marco de la ley y la democracia.

 La única forma de fortalecer y avanzar en consolidar el Estado de Derecho y las libertades públicas es la participación social, el diálogo y el derecho de cada ciudadano y ciudadana  en la construcción de nuevos paradigmas que permitan construir caminos  de libertad y Paz.  Espero Señor Presidente que considere éste pedido. Le reitero el fraterno saludo deseándole mucha fuerza y esperanza.

Adolfo Pérez Esquivel
Premio Nóbel de la Paz
Buenos Aires, 14 de mayo del 2009

SPM.- 15-5-2009

Però si no són ETA...

En José Lozano envia aquesta carta del Premi Nóbel de la Pau, Pérez Esquivel, enviada al president espanyol en recolzament de la candidatura "Iniciativa Internacionalista- La Solidaridad entre los pueblos"   que pretenia presentar-se a les eleccions europees, i demanant la seva intervenció per evitar l'anulació de la candidatura per part dels tribunals.  Finalment, el passat 16 de Maig, el tribunal suprem va dictaminar l’anulació de la candidatura per considerar que ETA/Batasuna està al darrera.   

Indagant una mica en el que s’ha publicat i visitant la Web de la pròpia candidatura he pogut llegir sobre el seu ideari: Que tenen un fort sentiment anticapitalista i que  reclamen la “veritable justícia social”, enfront les situacions creades per les deficiències del sistema establert, com la crisi econòmica. Que la crisi la paguin els que l’han provocat!  Igualment reclamen el dret a l’autodeterminació dels pobles i “una plena llibertat democràtica”, criticant les actuacions de l’estat per anular o impedir que determinades formacions—com és el cas d’ells mateixos!—puguin presentar-se a les eleccions i optar a llocs de representació. També reivindiquen la NO discriminació per raó de sexe que dugui al ple control de la dona sobre el propi cos i les seves capacitats reproductives, per exemple.

Bé, un breu resum del que penso que és fonamental.  I no veig que aquest ideari sigui motiu d’anulació i, fins i tot, suposo que molta gent pot estar d’acord amb ell sense objeccions. Així doncs, per què l’anul·len?   Doncs sembla que alguns dels seus integrants tenen relació amb formacions com Batasuna, ANV, etc, que ja van ser considerades properes a la banda terrorista i, conseqüentment, il·legals.  

Ezquivel escriu:  “..evitar acciones antidemocráticas de cercenar el derecho del pueblo español a la información y  libertad de expresión, de exponer sus ideas, incluso con aquellas que no compartimos.”

La pregunta que cal fer al Sr.Esquivel, als integrants de la candidatura, i a tots aquells que la recolzen és la següent:

Per protegir la democràcia, la llibertat d’expressió, el dret a la representació, la justícia social, etc... Cal condemnar els atemptats, lluitar contra ETA i detenir als terroristes?

Joan López

El blog de Santa Perpètua Solidària

M’han parlat del blog de Santa Perpètua Solidària. Aquesta ONG organitza les colònies dels nens del Sàhara, participa en projectes a l‘Àfrica, com la creació i manteniment de centres sanitaris, infraestructures per l’abastiment d’aigua, etc, i altres projectes en països d’iberoamerica i Cuba. Val la pena interessar-se per les activitats d’aquesta associació ...

Alemanya pateix la pitjor crisi des de la Segona Guerra Mundial i França entra en recessió

L’economia europea s’enfonsa durant el primer trimestre. Aquesta ha estat la noticia econòmica del dia i a mi, aficionat a treure conclusions de les noticies, m’ha generat un estat d’enfonsament anímic.  En les últimes setmanes semblava que els brots d’herba tornaven a néixer en mig de la sequera...  Menys aturats durant el mes d’abril, un cert optimisme a l’industria de l’automoció perquè les ajudes al sector per part d’Alemanya i França estan generant demanda pels cotxes fabricats aquí; També el debat sobre l’estat de la nació on el govern va anunciar tot un paquet de mesures per plantar cara a la situació, etc.

Però no hi ha temps d’animar-se gaire quan les estadístiques i els indicadors macroeconòmics et tornen a la crua realitat de la crisi: Alemanya retrocedeix un 3.8% i França ja està en recessió.  I com les noticies, siguin bones o dolentes, mai no venen en solitari, es torna a sentir parlar d’EREs  i de mobilitzacions  de treballadors.

El més complicat de la situació continua sent la inseguretat de no saber com evolucionarà en els pròxims mesos... Quin serà el perfil de la crisi? Com serà el seu gràfic?  Potser a la ràpida davallada seguirà la recuperació, també més o menys ràpida... Potser serà un perfil allargat en el temps i ple de dents de serra, amb petis repunts abans de tornar a caure un cop i un altre...

A algunes persones en afecten les noticies i el nostre estat d’ànim pateix...

Com en els canvis d’estació!

Joan López

La deducció per vivenda

Durant els moments àlgids de la bombolla immobiliària, la deducció fiscal per la compra de la vivenda era un dels principals incentius per impulsar la demanda. Els bancs i els agents immobiliaris s’esforçaven en fer veure als compradors que tenir una hipoteca era fantàstic i un valor afegit a la pròpia inversió en vivenda. En efecte, aquells que, degut als seus ingressos,  presentaven una declaració de Renda positiva (a pagar), ,alhora que compraven una casa, tenien dret a NO pagar a hisenda bona part dels seus impostos. Això, junt amb els tipus d’interès baixos, la poca promoció de l’habitatge protegit, un mercat de lloguer pràcticament inexistent i que els preus, com et deien els experts,...  No baixarien mai! Tot plegat varen conformar el sector amb els paràmetres ja coneguts.   I va passar el que va passar, que els experts no ho eren tant, i que resulta que quan manquen els ingressos les devolucions d’hisenda no són cap solució ni et paguen l’hipoteca a cinquanta anys que tens amb el banc; Aquell banc que te la va concedir, a pesar de que llavors gaudies d’una fabulosa precarietat laboral (contractes “basura” amb ingressos de primera, però en negre) ... I que els preus no paren de baixar!

I ara podria ser el mateix si les entitats financeres no haguessin tancat l’aixeta del crèdit fàcil (ja no es negoci cobrar interessos anticipats i després recuperar el capital amb la subhasta  dels immobles embargats), si no hi hagués  tanta inseguretat laboral, ni tant atur galopant i... Si els preus de l’habitatge no paressin de baixar!

Perquè és aquest “no parar de baixar” un dels  principals motius de que no hi hagi demanda per part d’aquells que encara mantenen una bona situació econòmica i estan disposats a comprar o canviar de casa.  Si es frena la caiguda dels preus i el tema de les deduccions, com s’ha anunciat, caduca al 2011, potser repuntarà la demanda a curt termini per aprofitar-se de les deduccions abans de que les treguin, i potser es vendran molts dels pisos que ja estan construïts. Això farà que altres sectors, com el dels mobles, els electrodomèstics,etc , tornin a tenir feina i es reactivi un mica tot el conjunt de l’economia. 

Però tranquils, no hi ha perill de bombolla!  Les bonificacions fiscals s’acaben al 2011 per aquells que més ingressen i, amb aquests diners, es vol promocionar l’habitatge protegit i el de lloguer.  Perquè en aquest sector el creixement sigui més racional i sostenible.  I treure les deduccions no és un atemptat contra les classes mitjanes, com a dit en Rajoy, continua sent un incentiu per decidir-se a comprar... Però ha de ser abans del 2011!

Joan López

Campanya de seguretat de la Policia Local i els Mossos d'Esquadra

Data de publicació: 29.04.09 14:01
Agents d’ambdòs cossos fan patrulles mixtes a peu i realitzen controls conjunts d’alcoholèmia i seguretat ciutadana.

Amb el nom ”Operació Primavera”, des del dia 20 d’abril i fins al 24 de juny, Policia Local i Mossos d’Esquadra duen a terme diferents actuacions de seguretat als carrers de Santa Perpètua.

Durant les tardes, i en horari de 18 a 21 hores, dues patrulles mixtes formades per un agent de la Policia Local i un altre del Cos de Mossos d’Esquadra patrullen a peu per les zones comercials i els diferents barris de Santa Perpètua. Paral·lelament, i durant les nits dels dies festius i els caps de setmana, ambdòs cossos establiran controls conjunts d’acoholèmia i seguretat ciutadana en diferents punts de la població.

Com a objectius dels dispositius conjunts, s’han fixat l’increment de la seguretat ciutadana i la millora de la percepció que, al respecte de la mateixa, tenen els veins de Santa Perpètua. Igualment es pretèn facilitar la coordinació efectiva d’ambdòs cossos així com incrementar la proximitat de les institucions policials al ciutadà.

La valoració de les actuacions conjuntes realitzades fins al moment és positiva i es referma d’aquesta forma la línia de col·laboració mantinguda, entre Policia Local i Mossos d’Esquadra, des del desplegament d’aquests últims al Vallès Occidental, al novembre de 2006.

“Operació Primavera”

El títol té certa gràcia, però és el de menys si els resultats són bons. Pot ser  molt interessant el tema de les patrulles mixtes, Policia Local amb els Mossos d’Esquadra, si serveix per resoldre algun que altre problema dels que tenim al poble a nivell de seguretat. Perquè la gràcia està en anar una mica més enllà de la simple percepció—Poc perceptible només amb quatre agents més patrullant a peu per tot el poble!— i assolir nivells més alts i reals de seguretat ciutadana.

I és que amb la primavera i el bon temps ve de gust sortir i passejar pel carrer. Durant l’hivern, amb el fred,  els borratxos, “porreros” i altres tipologies integrants de la part menys amable de la societat —I que habiten al meu barri! — feien les seves activitats a cobert, a casa seva o dintre de locals d’aquests que ja fan la olor només de passar pel costat.  Ara, amb la brisa primaveral, bé de gust apropar-se al supermercat del barri, comprar unes quantes llaunes de cervesa i seure a l’esglaó de qualsevol porteria per emborratxar-se amb algun col·lega. I alhora un “porret”! Per acabar de posar-se bé i veure-ho tot una mica més clar!  I això a qualsevol hora, i qualsevol arbre és bo per deixar les buides i poc decoratives llaunes, i qualsevol racó és adient per evacuar l’excés de líquid ingerit, i qualsevol noia que passi pot ser candidata a escoltar alguna bajanada o insult... I això és inseguretat ciutadana poc resolta! Perquè aquests individus són poc raonables i fan por si t’has d’enfrontar, per exemple, perquè et deixin pas per entrar a casa teva o no t’embrutin la vorera. 

Preocupa especialment si, en aquest aspecte, les hores de “màxima inseguretat” coincideixen amb les hores d’entrada i sortida de les escoles properes i el carrer és espai compartit per nens i borratxos drogats. Tenim l’obligació d’oferir als nostres fills una imatge del barri agradable, sense agressivitat,  de netedat i, per damunt de tot, de normal i segura convivència entre els veïns.

És una llàstima que, per l’horari i la poca dotació, l’Operació Primavera sigui inútil en aquesta problemàtica.  Però si l’ajuntament i els cossos policials volen que els veïns tinguem una “millor percepció” envers la seguretat, caldrà que facin actuacions més enllà de la pura façana.

Joan López

9 de Maig de 2009, dia del cross... He anat al traster i he recuperat la bossa de l’atletisme, de fa molts anys...

a Ripollet, va acabar la cursa, ens varem dutxar al pavelló i després a la cua... De la botifarra i el pa en tomàquet...

...la cendra de les pistes de Sabadell o la neu del cros d’Igualada... l’hamburguesa  amb ceba ben cuita i patates amb quetxup, mostassa, tabasco,... i cervesa, croissant de xocolata i cafè americà...

...els tres mil i els obstacles... s’ha de ser valent per afrontar cada salt... i cansa, volta rere volta, petjada rere petjada,... els peus molls del pas per la ria... abatiment!

... la reixeta deixa passar l’aire i refresca la planta del peu, és agradable durant una estona... és al principi però no dura gaire... per les baixades és diferent... dolor als genolls i les altres articulacions... són voladores però córrer no és el mateix que volar...

Joan López

CROSS DEL BERNAT 2009

Hola Joan,

Como ya te comenté esta mañana, aquí tienes el enlace de Picassa con las fotos del cross, es un foto-montaje en el que la gente deberá hacer click sobre la imagen para ir al donde están ubicadas las fotos.

Si alguien está interesado en tener las fotos originales (ampliaciones y demás), solo tienen que pedírmelas a khorne70@gmail.com y ya se las enviaría por e-mail.

Un saludo

Francisco José Rueda Torres

! Haz click en la imagen para ver las fotos del cross!

Gracias Francisco. Y estas son algunas de las que he hecho yo...

Aznar receta contra la crisis despido barato y privatizaciones

Crisi, tothom en parla, fins i tot el mateix Aznar. Però la crisi d’aquest senyor és la mateixa que la d'alguns empresaris, aquella que s’arregla amb la flexibilitat laboral, amb les reformes estructurals i l’acomiadament molt barat o, millor,... Totalment lliure!

Però això no és flexibilitat del mercat laboral, sinó precarietat; la veritable flexibilitat és la que s’obté amb la qualificació professional i la formació, conceptes totalment desconeguts en la majoria de les empreses.

“España puede salir de la crisis”, diu l’expresident, escriptor i conferenciant, en un llibre que sembla—pel que diuen els que l’han llegit—un compendi  reivindicatiu de les seves receptes, front a l’actuació de l’actual govern socialista. Ja sabem que reconèixer errors no va amb l’Aznar i, està clar, no analitza l’efecte de les seves receptes sobre el tamany de la bombolla immobiliària. Que la seva llei del sol va servir per abaratir l’habitatge és una de les seves afirmacions més “fortes”.  Sí, va ser en els seus anys de govern quan més es va inflar la bombolla que després ha esclatat per agreujar més la nostra crisi.

Però la crisi dels treballadors és altra, són els acomiadaments, l’atur i les dificultats econòmiques en el si familiar. És una crisi que no superarem amb l’abaratiment de l’acomiadament. Tot el contrari! S’ha de lluitar per mantenir l’ocupació i per crear nous llocs de treball. I s’ha d’ajudar a les empreses en aquests dos objectius: mantenir i crear. No em sembla--és la meva opinió--que facilitar l’acomiadament sigui el mateix.

Espanya sortirà de la crisi, però no serà gràcies a les receptes del Sr.Aznar de les quals ja saben els efectes: creixement irracional e incontrolat, precarietat laboral, endeutament familiar inevitable i excessiu, cobdícia, estafes finaceres i després... l’esclat i la crisi!

Joan López

Jorge Ferrer [jorgeprofe@hotmail.com]

Y cuando se resuelva la crisis, que?

Debemos consumir, reactivar el consumo, producir más, y consumir más, es la única manera de salir de la crisis, nos dicen los entendidos en no se sabe qué. Debemos cambiar el modelo capitalista, refundar el sistema, pero no se refunda nada, se vuelve a lo de siempre, consumir, producir, consumir.....en un círculo del que no nos quieren sacar los que se benefician (aparentemente) los de siempre. Y la clase obrera, sin otra salida más, debe seguir el camino impuesto, y producir, consumir.....
 
Y si no se consume, todo el sistema se va a hacer puñetas. Y cualquiera no participa del sistema, no es ninguna broma, si no se consume, se cierran empresas, la gente se va al paro, y eso hace que se consuma menos, con lo cual, mas gente a la calle. La única salida, lo de antes.
 
Pero mientras, nos olvidamos de algo mucho más importante, de hecho, lo único importante, la Tierra. Mientras producimos más y mas, para tener dinero y consumir, la Tierra va siendo explotada hasta límites intolerables, vamos sacando provecho de su explotación indiscriminada, pensando que los recursos del planeta nunca se acaban, y por tanto, podemos producir y consumir hasta reventar. Pero es que la Tierra no está hecha para ser explotada, ni servirse de ella. Ese es tan solo el pensamiento occidental, que desde siempre, ha visto nuestro planeta como una fuete de recursos, y nada más. Capitalismo, Comunismo, y otros ismos, que pretendían organizar la sociedad según su filosofía, se han saltado la parte más importante, la Tierra no se explota. Creemos que podemos dominar al planeta, y nos olvidamos que formamos parte de él. El ser humano (básicamente occidental), es enemigo de todo cuanto se mueve, busca dominar, explotar, usar, y aplastar, tan solo para buscar beneficio. Un beneficio que al final, nos lleva a la extinción en un futuro.
 
Y las culturas que tenían una relación diferente con la Tierra, ya sabemos cuál fue su fin. Nativos Americanos del norte y del sur, Aborígenes Australianos, Africanos, etc, etc. Todos aplastados. Pero todavía siguen ahí, enseñándonos otra manera de relacionarnos con la Naturaleza, para quien quiera escuchar. Desde la Pachamama, hasta la isla de la Tortuga, nos recuerdan los habitantes originales que el destino de la Tierra y el nuestro es uno. Matando la Tierra nos matamos a nosotros. Y nos recuerdan el lazo de unión que tenemos con todo y con todos los seres.
 
Cuando acabe la crisis, y la economía vuelva a estar genial, seguiremos agujereando la Tierra, asfaltando su superficie (como si nos diera miedo pisar la Tierra), destrozando ecosistemas, y yendo de forma inexorable hacia el final. Eso sí, con la economía bien. Qué absurdo todo.
 
El camino para cambiar nuestro patético final, está claro. El cambio es simple. Empieza por uno mismo. Por las acciones y pensamientos, y claro está, las emociones. Cada acto en favor de nuestros semejantes, de cualquier especie, ayuda a cambiar nuestro futuro. Cada acto hecho de forma solidaria, altruista, con desapego, movido por el intento de ayudar sin esperar nada, es un acto con capacidad para cambiar el futuro. Para mi, esta es la solución, y cualquiera que siga esta vía, lo comprobará por sí mismo.
 
Venga, hasta la próxima.
 
Jorge Ferrer

PD: de regalo, un video que seguro mucha gente conoce ya, pero que es una autentica luz para muchos:

Pepa,

Una imatge perquè superis l’estrès de la quotidianitat.

Tanca el ulls i atança el nas a la pantalla per olorar-les virtualment i eixamplar els pulmons i la ment!!!

És possible que aquesta Setmana Santa hi passessis ben a prop d'on he fet la foto, vora Lleida, a casa de la meua padrina ('avia' per als de llevant), camí de la Vall d'Aran i ruta d'accès també per anar a Graus, Torreciudad, Ainsa i tot l'entorn de la serra de Guara

(http://an.wikipedia.org/wiki/Parque_Natural_d%27a_Sierra_e_as_Fozes_de_Guara) 
--> enllaç en aragonès) i la zona d'Ordesa i Mont Perdut

(http://an.wikipedia.org/wiki/Bal_d%27Ordesa).

Una salutació,

Joan Ramon Mercè  

La xerrada d’ICV sobre la crisi

Vaig ser-hi una estona escoltant a la Diputada d’ICV, Sra. Laura Masana, en la seva xerrada sobre la crisi. Cert és el que va dir sobre les receptes anti-crisi que s’estan apuntant des del govern central; i és que ICV (i IU) sempre han estat crítics amb el model econòmic que ens a portat la crisi. Sí, és cert que a totes les seves intervencions parlamentaries han reclamat i proposat un model més sostenible de creixement, basat en les energies alternatives, en la eco-eficiència, en un millor aprofitament dels recursos i, per damunt de tot, més solidari.  Malauradament-- ho va dir la Diputada--el seu discurs i les seves propostes no ha pres rellevància fins que no hi hagut més remei, fins que no s’ha fet necessària  l’alternativa, fins que el mateix Obama no n’ha fet esment. Efectivament, el que abans era nedar contra corrent, ara ja no ho és tant perquè el corrent comença a  canviar.  Però el canvi de model no s’aconseguirà a curt termini, moltes coses hauran d’anar canviant de mica en mica  i la sostenibilitat del nou sistema només servirà per evitar que la crisi actual tingui rèpliques futures. Ara calen mesures dràstiques i urgents que posin fre a la davallada i evitin el col·lapse del sistema actual... Que és l’únic que tenim!

La Diputada va  criticar les intencions del govern per promoure que els immigrants tornin al seu país d’origen. Va argumentar que no semblava massa ètic que es fes ús de la immigració quan ha fet falta i ara, quan s’han quedat sense feina, vulguem que es tornin a casa seva.  I té part de raó si pensem que per molts d’ells “casa seva” ja està aquí, a casa nostra.  Però el problema resideix en que una gran part dels aturats correspon a la població immigrant, molts d’ells provinents del sector de la construcció.  Els aturats d’aquest sector són, en general, persones poc qualificades, amb poques possibilitats de recol.locació en altres sectors alternatius, i molts d’ells  hauran de cercar altres noves possibilitats en llocs on la construcció estigui en alça, com passava aquí fins fa ben poc.  Com exemple Rumanía, on l’auge de la construcció està propiciant el retorn de la seva població immigrada.  Personalment, no veig malament que es determinin ajuts per promoure aquesta mobilitat demogràfica, ja que no es tracta d’expulsar-los sinó d’ajudar-los a millorar la seva situació.  Torno a insistir en que els efectes de la formació i el reciclatge laboral serviran per consolidar el nou model econòmic i social,  però difícilment poden representar una solució immediata per l’actual situació de l’atur.  

Em va incomodar una mica el sentir parlar de “les mentides d’en Zapatero” envers als seus pronòstics sobre  l’evolució econòmica; em va semblar una afirmació més pròpia d’altres partits, amb altres idees i amb menys càrrega moral que el grup d’ICV.  No posaré en dubte que Zapatero evités pronunciar la paraula “crisi” en època electoral, si va pensar que això donaria vots a la oposició, així funciona la política quan s’està en campanya; però penso que el discurs d’en Zapatero no hagués estat tant triomfalista si les previsions del seu equip econòmic haguessin estat tant diferents a les del seu discurs. Tant diferents  com les nefastes xifres del negoci immobiliari que s’havien de donar, el col·lapse del sistema bancari internacional que s’havia de produir i, per damunt de tot,  els seus efectes sobre la població en forma quatre o cinc milions d’aturats.  No recordo a ningú, expert economista, organisme internacional, partit polític,etc, que tot i parlant de crisi, fes una previsió encertada de la situació actual. D’altra banda ( No vaig sentir-ho a la conferència!), afirmar que no s’està fent res, com diuen reiteradament els del PP, si que em sembla faltar a la veritat per molt que les mesures preses no estiguin sent eficaces o suficients.   

I vaig tenir temps d’escoltar algunes coses més,  abans d’haver de sortir per recollir als nens de les extraescolars...  Estic d’acord en els plantejaments fonamentals i sembla evident que la superació social de la crisi passarà perquè totes les administracions, en funció de les seves competències i possibilitats,  mostrin fermesa en la protecció dels més febles i l’exigència en corregir aquells factors que  l’han provocat.  

Els partits progressistes, i que es preocupen pel benestar de la majoria de la gent, a vegades han de deixar de banda les minses diferències ideològiques per sumar esforços, col·laborar, i mirar de trobar solucions reals i pràctiques. 

És el que els ciutadans necessitem!

Joan López

ARA, 13è Congrés d’UGT de Catalunya

En aquesta ocasió els afiliats i delegats hem estat convidats a les jornades d’inauguració i de cloenda.  Cal dir que m’he quedat impressionat per l’organització i els medis audiovisuals desplegats.. A part de l’espectacularitat del recinte! 

Però el contingut les ponències i dels parlaments no ha desmerescut la posada en escena i ens han mantingut atents durant quatre hores i fins quasi bé les tres de la tarda.  I que ens han dit?  El que jo he pogut extreure de tot plegat ho puc resumir de la forma següent:

Un representat del sindicalisme internacional ens ha fet veure que els períodes econòmicament expansius no són garantia de benestar ni de assoliment de drets. Ben cert! Doncs en plena bombolla immobiliària l’accés a la vivenda no era necessariament més fàcil--més aviat al contrari—degut als altíssims preus. Cal parlar de la crisi alimentària, especialment dramàtica per països del tercer món, ocasionada, en aquest cas també, per l’alça de preus i l’especulació amb els cereals bàsics per la seva alimentació. I  té tota la raó quan ha argumentat que la fallida del model econòmic s’ha gestat a partir d’un mal repartiment de la riquesa, desigual e injust.  Un discurs en francès que s’ha fet entenedor per moments, sense haver de menester la traducció escrita simultània. La crisi no la solucionarem aplicant les mateixes receptes que ens han portat a ella, que no són altres que les que dictaminen un creixement desbocat i poc sostenible; el nou model s’ha de fonamentar en un millor repartiment dels recursos... I en la solidaritat!

Especialment emotiu ha estat el missatge d’un convidat  llatinoamericà. La situació dels sindicalistes d’allà és molt dura i, visiblement exaltat, ha denunciat la mort de dirigents a mans dels poders corruptes i explotadors. Trets, amenaces i agressions a familiars són el pa de cada dia d’aquella gent!

El president Montilla ens ha dit que el Govern és plenament conscient de la situació crítica en que es troben els milers d’aturats que està provocant la crisi i, molt especialment, els que ja no reben cap mena de subsidi, agreujada en aquelles famílies on tots els seus membres han perdut la feina.   Un té la necessitat de creure’l quan afirma que prendran mesures d’ajuda i que no deixaran ningú a l’estacada.

En Candido Méndez ens ha volgut recordar que els responsables  de la crisi no hem estat els treballadors, que la normativa laboral actual no necessita reformes ni nous tipus de contractació i que és erroni pensar que les empreses serveixen per fer diners i no per fabricar o oferir serveis. Que cal incidir en la formació i en millorar la productivitat sense perjudicar les condicions laborals del treballador.

Per últim, en Pepe Alvarez ha centrat el seu discurs en el paper que ha de jugar el sindicat en l’àmbit de Catalunya i ha fet seves—nostres, dels treballadors-- les revindicacions del Govern envers l’estatut i el finançament... I un nou advertiment de que els treballadors no acceptarem pèrdues en els drets aconseguits amb l’excusa de la crisi!

Amb això m’he quedat  jo... De tot el que s’ha dit!

Joan López

Sant Jordi al Passeig de la Florida

Aniré a fer fotos al Passeig de la Florida, n’he fet moltes d’aquesta part del poble però les del dia de Sant Jordi...

Sant Jordi al Passeig de la Florida

Aniré a fer fotos al Passeig de la Florida, n’he fet moltes d’aquesta part del poble però les del dia de sant Jordi són més maques.  La meva tradició particular m’indica que haig de passejar mirant les parades dels llibres i de les roses, i la càlida brisa de la tarda  en farà veure que el bon temps ja ha arribat i cal posar-se la màniga curta...  Definitivament!

Faré una foto a la rosa vermella més espectacular i coqueta que trobi, i després l’agafaré , perquè la vull regalar...  A aquella que més estimo!

Un llibre amagat, en mig d’altres, nous i usats, apilats, sota uns quans quilograms de lletres i paraules, serà trobat... El trobaré i el compraré, per la meva degustació!

Caldrà escoltar la música, la de l’orquestra de l’escola, de nens ben ensenyats i ben dirigits, reclamaran l’atenció d’enamorats i lectors... I quedarem sorpresos!

El cavaller haurà derrotat al drac i alliberarà la princesa del seu sacrifici sense demanar res a canvi... Com fan els herois que ho són de debò!

Vaig a fer fotos al florit Passeig de la Florida, que haig de regalar  un rosa i cercar una història per llegir, i una música que escoltar... Tradicional! Com la derrota del drac i la llum i la brisa primaveral!

Joan López

De l’Ajuntament  m’arriba aquesta informació d’una propera exposició sobre l’art del graffiti... Caldrà que anem a veure l’obra d’aquests artistes urbans, a partir del 8 de Maig.

Joan López

Santa perpetua de Mogoda aposta per l'art de carrer a la seva sala d’exposicions Espai 1 de La Granja Espai Cultural. Des del 8 de maig fins al 14 de juny el visitant podrà gaudir d’una exposició composada per un grup d'artistes urbans de la ciutat i foranis, comissariada per la galeria ImpaktesVisuals de Sabadell.

La mostra  inicia el recorregut amb un composició dels graffiters Treze i Masive de Sabadell que exposen una crítica vers la tendència ha criminalitzar l’acte de pintar al carrer. Les seves obres defugen de l’automàtica criminalització del graffiti en pro de la reivindicació del grafitti des d’un punt de vista artístic i no com acte vandàlic amb la conseqüent persecució dels seus artífexs.

Si graffitejar és una acció penalitzada, aquesta acció es converteix en un acte vandàlic i el graffiter en una víctima de la persecució social. El graffiter és considerat un artista urbà i la seva intervenció artística a la via pública embelleix i personalitza la ciutat.
  
L'exposició es composa d’una mostra representiva d'artistes locals, del col·lectiu de Sabadell Treze i Masive i d’altres artistes convidats del món del graffiti. Tots ells, aporten a l’exposició estils i tècniques ben diferents emprant materials diversos com esprais, rotuladors, pintura acrílica, collage, etc. L’art urbà és molt extens i dóna al creador una llibertat d’expressió inacabable.

La mostra estarà ambientada amb mobiliari urbà com ara bidons i contenidors, etc., prèviament intervinguts pels diferents artistes que conformen l’exposició. Aquesta ambientació atorga a la mostra una relació més estreta entre l’espectador, les obres que s’exposen i el seu context habitual. Tot i que les obres es presenten en un entorn poc habitual, resulta fàcil imaginar-les en el seu espai natural: el carrer.

Els artistes han treballat conjuntament aportant propostes i interpretacions diferents sobre el món del graffiti. El resultat d’aquestes trobades ha posat en relleu les diverses problemàtiques que planteja en l’actualitat aquest tipus d’expressió artística. De les sessions se n’ha derivat, també la campanya “aquí pots” realitzada per l’Ajuntament de Santa Perpètua que posarà a l’abast dels artistes, a través de la web,  espais concrets del municipi per a poder graffitejar.

La Granja

La granja és un indret bonic de Santa Perpètua, algunes vegades acabem l’estona de passeig prenen alguna cosa a la terrassa del restaurant del mateix nom.  Haurà d’arribar el bon temps... Llavors, l’ombra refrescant dels arbres, el sorollet relaxant de la font d’aigua, una cervesa acompanyada de les olives marinades i una conversa distesa acabaran d’omplir el temps.  

A “La Granja” també es poden fer celebracions!

Joan López

¿Parálisis gubernamental?

Pasado fiestas vemos que las obras empiezan a extenderse por todo el municipio. Son las obras del FEIL, el famoso “Plan Zapatero” que evidentemente no nos va a sacar de la crisis, pero para los ayuntamientos representa un fuerte empuje y en nuestro caso vamos a poder financiar y ejecutar 16 obras. Visto así podemos afirmar que nos ha tocado la lotería y proyectos urgentes como la remodelación de la Granja Soldevila, el tejado del Pabellón o el alcantarillado de la calle A se van a realizar.

Ahora bien, también es cierto que visto desde el punto de vista económico laboral este plan no resuelve ningún problema estructural sino que tan solo contribuye de forma coyuntural a frenar el aumento del desempleo. La crisis económica que nos envuelve no la va a solucionar este Ayuntamiento, ni la Generalitat ni la Moncloa, pero no es menos cierto que si podemos incidir para paliar en la medida de lo posible los efectos nefastos para los perpetuenses. El Pleno de noviembre 2008 aprobó la implementación de un Plan Local de Medidas contra la crisis económica que comportaba entre otras cuestiones la creación de una comisión de seguimiento de las medidas del Plan. PCCA hizo propuestas en el aquel mismo Pleno y las henos remitido a la Comisión y todavía estamos esperando que se reúna ésta por segunda vez y evidentemente así no se resuelven los problemas.

PCCA considera que el gobierno municipal está sumido en una parálisis preocupante en materia económica y social, les falta transversalidad entre promoción económica, educación, servicios sociales e igualdad de género lo que conlleva por ejemplo, que la aplicación de medidas para la inclusión social de personas con discapacidad sea pura entelequia en Santa Perpètua.

Paràlisi vol dir que no hi ha motricitat, moviment,...

Potser que no ens hem posat les piles!  I penso que deu ser molt dur si la paràlisi ens impedeix dur a terme els desitjos del pensament. Llegeixo que en el ple del mes de novembre es va pensar, i es va desitjar, que fer un pla de mesures contra la crisi era adient. Desconec si, al igual que passa amb el pla Zapatero (Plan E),  ja existeix una llista de mesures que integrin el pla local o si ja s’està duen a terme i la seva evolució pel que fa als resultats.

Com molt bé diuen els de la PCCA, el pla del govern central té pretensions de frenar els efectes més preocupants de la crisi, el galopant increment de l’atur.  L’administració central té més capacitat que la local i pot aspirar a contribuir de forma important en la superació de la crisi. Frenar és el primer que s’ha de fer per controlar la situació, i si tens el control pots decidir i actuar. En aquest sentit el “Plan E” no em sembla que vagi mal encaminat i, de fet, ja comencen a fer-se sentir els seus efectes.  

L’administració local no té les capacitats que té el govern central ni pot tenir, per tant, les mateixes aspiracions. Potser les capacitats de l’Ajuntament per invertir i crear ocupació són, penso jo, força limitades.  On el pla local més pot actuar no és en combatre directament l’atur, sinó en els seus efectes.  Els serveis que proporciona l’ajuntament tenen un cost que paguem cada un de nosaltres, els ciutadans de Santa Perpètua, i que si hem perdut la feina i els ingressos ens resulten especialment “costosos”.  Un pla local d’ajut específic pels aturats estaria bé. En temps de dificultat diuen que cal posar-hi imaginació... I treure benefici de l’adversitat a vegades és possible!

No sé si a l’Ajuntament hi ha paràlisi, però és ben cert que el “moviment es demostra caminant”.

Joan López

S’ha acabat la crisi?

Portem uns dies escoltant missatges “no tant dolents” envers les dades econòmiques i sobre l’atur. En efecte, sentim a parlar dels ERO (Expedient de Regulació d’Ocupació) a les grans companyies automobilistes en el sentit del seu aplaçament; sembla que la seva producció s’ha espavilat una mica gràcies a les exportacions i a que les ofertes del mercat intern estant tenint el seu efecte.  El mateix Obama i un bon grapat d’experts economistes parlant d’un punt d’inflexió en els gràfics de la seva economia que es podria donar a finals d’aquest mateix any.  Pel que fa al nostre país, a la “desacceleració” en l’increment de l’atur del passat mes de Març, cal afegir el fet de que les empreses sembla que vulguin contractar més personal. Que hem tocat fons ha estat el missatge dels més optimistes, i que és un típic rebot d’aquesta fase de la crisi és el missatge dels que, potser, toquen més de peus a terra.

Personalment, i sense ser cap expert en la matèria, sempre he defensat que aquestes notícies “no tant dolentes” poden tenir un efecte molt positiu sobre el component  més psicològic de l’actual estat de les coses. També penso que la inèrcia d’aquest petit rebot, sens dubte provocat per totes les mesures que s’estan prenent, caldria que fos aprofitada--sobre tot a partir de la col·laboració entre administracions i empresaris— i amb un nou i decisiu impuls pogués ser l’inici de la veritable recuperació econòmica.

Cal incentivar fiscalment, i a través de les cotitzacions, la creació de d’ocupació i el manteniment dels que encara hi són.  Donar més seguretat als que encara conserven l’ocupació és primordial per mantenir un mínim nivell de consum. Una ampliació en la durada del subsidi d’atur podria contribuir positivament en aquest sentit, al igual que mantenir el nivell adquisitiu dels salaris. I mentre pensem tot això i molt més, no cal perdre de vista que el nostre problema no s’acaba solucionant el tema financer i dels bancs...

Perquè el nostre problema “de fons” radica en el nostre model productiu i la seva incapacitat, per absorbir l’excedent de ma d’obra amb sectors alternatius al de la construcció i els serveis.

Hem arribat al principi del fi de la crisi!?

Joan López

La coordinació

Reunions varies, d’uns amb els altres i tots amb un; “tots per a un i un per a tots”, cridaven els mosqueters, guardians del rei. I així ha estat, després de quatre dies de reunions bilaterals entre els ministres més sensibles a la crisi i amb la vicepresidenta econòmica, els tres s’han reunit amb el quart, en Zapatero, que ve a ser el D’Artagnan del govern.

La novel·la d’en Dumas, feta pel·lícula en varies ocasions, m’exaltava les emocions de quan era petit, em feia somiar aventures en les que jo era l’heroi i, com el D’Artagnan,  era valent per  enfrontar-me  tot sol a grans dificultats, gràcies a les pròpies habilitats i la destresa amb l’espasa.  Però la ficció del relat no és res més que l’ embolcall de la veritable realitat i de l’ensenyança que hem d’extreure de la història dels mosqueters. I la realitat ens porta a assumir el fet de que quan l’empresa és difícil no hi ha herois solitaris i els altres mosqueters són necessaris... És el “tots per un” del crit mosqueter!

M’agrada que president i ministres vulguin planificar, coordinar esforços enfront la crisi, per aturar l'atur. Des de que vaig veure com en D’Artagan necessitava de l’ajut dels seus companys, Athos, Porthos i Aramis,  de com els quatre es repartien l’enemic i de com es cobrien  les espatlles uns als altres, vaig comprendre que aquell era el camí per derrotar al Cardenal Richelieu.

Coordinació contra la crisi!

Restem a l’espera de mesures concretes, d’espectaculars escenes de combat , de malabarismes d’esgrima  i de victòries contundents!

Joan López

Una estona sense pluja

El mal temps d’aquesta Setmana Santa ens va donar una treva el dissabte a la tarda.  La llum d’uns rebels rajos de Sol entrant per la finestra ens ha acabat de decidir. Hem tret el cap i, al veure que no plovia, hem proposat als nens una petita excursió al “Parc de Palau”. Nosaltres caminat, ells amb bicicleta i patins!

Per ells no ha estat res, per nosaltres un suplici de mal de peus i genolls!

Joan López

Museu Marítim de Barcelona

Per Setmana Santa, un museu!  Turisme de ciutat... Com si d’una ciutat llunyana es tractés, hem anat a Barcelona, divendres sant plujós, amb la intenció de visitar algun dels tants museus que encara no hem vist. Hem fet algunes fotos, mostra del que s’hi pot trobar.

Joan López, visitador ocasional de museus!

...més fotos

La crisi alimentària

La dels aliments és una crisi anterior i  subjacent a la financera. La pujada en els preus dels aliments bàsics va fer saltar totes les alarmes al 2007 i les dificultats de molts països per l’abastiment van ser els titulars dels medis de comunicació.  Els polítics del G8, que són dels més poderosos del món,  van analitzar la situació l’any passat i van decidir convocar una reunió de ministres d’agricultura per aquest any--en plena crisi econòmica i financera—amb la finalitat de tractar el tema.  Durant aquests mesos han estat elaborant un informe—d’aquells que no aporten res que no sigui ja de domini públic—on sembla que s’adverteix sobre la possibilitat  de que les creixents dificultats per obtenir aliments arreu del món poden provocar fractures socials, inseguretat e inestabilitat política.

Que països econòmicament forts es facin plantejaments entorn a la fam mundial no evidència res més que el fet de que ja s’hi veuen afectats directament. Perquè quan el problema era exclusivament del tercer món no preocupava tant.

El que jo no veig massa clar és la solució apuntada en l'informe, consistent en duplicar la producció agrícola d’aquí a l’any 2050. Si la població augmenta caldrà augmentar la producció d’aliments,  està clar i sembla lògic. Això si les adversitats produïdes pel canvi climàtic no fan perdre les collites amb, per exemple, inundacions o pedregades; Això si el països del primer món no fan servir els cereals per fer biocombustibles; Això si el negociants de l’ajuda humanitària i l’abastiment d’aliments als països del tercer món  no posen treves; Això si el creixement de la població no és fa encara més insostenible del que ja ho és!

Opino que un millor aprofitament i repartiment dels recursos actuals seria una solució més sostenible del problema. Malauradament, la posada  en marxa de polítiques i mecanismes en aquest sentit no partirà de reunions com les del G8 o el G20;  i potser caldrà el temut cataclisme mundial perquè tots obrim els ulls a realitats més justes i solidaries... fora de les lleis del mercat!

Joan López

El canvi de ritme

Ho ha dit el mateix Zapatero, es tracta d’un canvi de ritme necessari per afrontar una etapa crucial en la lluita contra la crisi. 

El que ha volgut dir el president ho saben molt bé els atletes i aficionats a l’atletisme del mig fons. La prova reina d’aquesta modalitat atlètica és, sens dubte, la dels 1500 metres. Degut al fort ritme que s’ha de portar durant tota la carrera és especialment dura, però la mitja distància que representa el quilòmetre i mig permet establir estratègies de carrera i fer plans entorn al moment idoni per atacar o ser conservador.

Fent us de la comparativa, la cursa per la recuperació econòmica s’està mostrant especialment dura. La davallada del consum, la caiguda de la producció industrial, l’augment de l’atur, representen uns competidors duríssims que ens avancen al ritme que no podem seguir sense esforços addicionals. I en aquestes embogides condicions resulta difícil la planificació estratègica.  Amb tot, després d’una primera fase, d’unes primeres voltes a la pista amb desconcert, de molts cops de colze i alguna traveta, la cursa s’ha tranquil·litzat en un ritme dur però uniforme que permet rumiar i prendre decisions per afrontar les fases més decisives.  La passada reunió del G20 ha escenificat la fase en la que ens trobem, sembla que s’han identificat perfectament aquells rivals als que hem de vigilar i no deixar que marxin, s’ha posat sobre la taula un pla d’atac que inclou les instruccions per dur a terme els "canvis de ritme" adients.

I ara ens trobem apunt de creuar la marca de l’últim 500. Durant la cursa dels 1500 aquest és un punt on s'acostuma a fer-se el primer canvi de ritme seriós abans de la meta. Aquest canvi serveix per assolir una bona posició abans de que soni la campana de la última volta. És el canvi que vol fer en Zapatero en el ritme del seu govern. Ja s’ha fet la major part de la cursa, s’han pres bona part de les mesures econòmiques anti-crisi i ens han de quedar forces per afrontar la part final, encara queden dues corbes dificultoses i no val a badar.  Superada la primera corba després de la campana--últims 300 metres—caldrà un nou canvi. Ja veurem si aquest segon canvi també implica un canvi en el ministeri d’economia, però la col·locació a la sortida de l’ultima corba—abans del esprint—si que és de vital importància.

Si tot ha sortit bé, l’esprint, un nou canvi de ritme, el podrem fer, per mantenir la posició si anem els primers o per guanyar-la si hem estat conservadors. És molt probable que per aquest últim canvi en Zapatero hagi de comptar amb gent d’altres partits diferents al Socialista .

Tant fa, si és per guanyar a la crisi!

Joan López

Una prova fiable mesurarà el nivell de matemàtiques i llengua als 11 anys.

El nivell de matemàtiques i llengua als 11 anys

Aquesta prova és molt interessant! El fet de que siguin professors externs a l’escola de l’alumne els que duguin a terme el control i la correcció fa que la prova sigui semblant a la selectivitat. Semblant però no igual, perquè el resultat no condicionarà el pas a la següent etapa educativa, en aquest cas la ESO.  

Si els resultats d’aquestes proves per col·legis i per poblacions es fan públics, els pares tindrem una bona referència per saber quin és el nivell dels diferents centres. El persistent debat sobre el nivell de coneixements i si són millors uns o altres centres pot quedar resolt amb els resultats d’aquestes proves.  Personalment, penso que els centres públics no estan en desavantatge envers els concertats i triar un o altres obeeix a altres raons no tant mesurables objectivament. És llàstima que aquests exàmens no siguin també per als centres privats... Seria un informe complert!

És de suposar que Ensenyament  extraurà conclusions i posarà els medis necessaris per que tots els centres puguin oferir un servei adequat i de qualitat. D’aquesta forma, la tria de col·legi per als nostres fills només haurà de respondre a criteris de proximitat al domicili o la feina... Què ja és prou complicat amb aquests factors!

Una prova per mesurar les matemàtiques i la llengua  que hauria de preocupar més a professors i administració que als propis alumnes.

Ja veurem que passa!

Banksy

Si se sabés qui és no seria el mateix. L’obra de l’artista furtiu té un valor afegit per això mateix, perquè és furtiu i un pseudònim amaga la seva identitat.

Parets i murs apareixent pintats a l’endemà i els vianants valoren el fet, la dificultat de l’obra i de la realització. S’escolten comentaris sobre com ha estat possible sense que ningú els enxampés... I que és maco o que no és res més que l’obra d’un incívic!  Obra d’un o de varis!

Però si la gràcia consisteix en l’ocultació i en no ser trobat mai amb l’esprai a la ma,  com és que s’organitzen trobades del grafiti a Santa Perpètua.

Es trobava en Bansky entre ells!

L’estratègia del G20

És molta la desconfiança existent sobre la capacitat resolutòria dels polítics envers el tema de la crisi. Es pot resoldre en poques hores la desastrosa situació creada a nivell mundial en anys d’abusos i malifetes?

És fàcil ensorrar l’economia d’un país o del món sencer... S’ha demostrat!  Però la recuperació, arreglar les coses, sembla que no és tant fàcil i que requereix el seu temps.

Am tot, el principal per solucionar el problema és tenir un pla d’actuació.  Aquest pla ha d’estar ben definit i fitxar actuacions en dos fronts diferents: sobre les causes del problema i sobre les conseqüències.

En primer lloc s’ha d’actuar sobre els factors causants de la crisi financera. En aquest sentit s’ha decidit una reforma del sistema bancari per acabar amb els famosos “Actius tòxics” i s’articularan sistemes de control a cada país que hauran de col·laborar amb el FMI (Fons Monetari Internacional) per detectar qualsevol tipus de “mala praxis” d’aquells que es dediquen a negociar amb els diners.  Això hauria de contribuir--i segur que ho fa—a recobrar la confiança del sistema interbancari i restablir la normalitat del flux monetari entre bancs.  També, dintre d’aquest paquet de mesures, s’actuarà sobre els anomenats paradisos fiscals; per combatre les operacions fraudulentes o delictives com poden ser el rentat de diners i l’evasió fiscal.  I, està clar, controlar els elevats sous dels directius. Perquè es elevats e indecents sous d’uns quants poden fer trontollar la bona marxa de qualsevol empresa i, com s’ha vist, de l’economia mundial. Sous i beneficis d’uns pocs que superen el pressupost de molts països i que no paguen impostos gràcies a l’existència d’aquests paradisos fiscals!

El segon paquet de mesures anti-crisi que ha de contemplar el pla ho han de ser per pal·liar les conseqüències. Es tracta de reactivar l’economia i de crear llocs de treball. S’ha acordat més d’un bilió de dòlars—apart de l’aportació pròpia de cada país—per restablir el crèdit i crear ocupació.  També hi pretensions de rellançar el comerç mundial i lluitar contra el proteccionisme comercial i la competència deslleial que fan alguns països. S’han de protegir especialment els països amb economies emergents perquè un fre del seu desenvolupament, apart de significar una restricció  dels mercats internacionals, ens portaria a estadis anteriors on la misèria i el patiment de les persones estaven més estesos.

Per últim, un tercer aspecte que ha de tenir el pla i per garantir l’eficàcia de les actuacions dissenyades és que ha de ser global,... Acordat per tots!

I bé, el primer que s’havia de fer era tenir un pla i això és el que han assolit el polítics durant la reunió del G20 del passat dijous.  Ara és hora de posar fil a l’agulla i dur-lo a terme per obtenir resultats.

La tradicional submissió del poder polític al econòmic ens ha fet desconfiats... Però aquesta vegada no ens queda altre que tenir esperança en que, al menys per una vegada, això pugui canviar.

Joan López

La plaça Gal.la Placídia

Una reunió familiar ens va porta diumenge a Barcelona. Com era d’hora per la trobada varem passejar per carrers coneguts de fa temps fins arribar a la plaça Gal.la Placídia. En una cantonada, just davant de la sortida del metro, de l’estació de Gràcia, varem prendre un cafè alhora que observava la confluència d’alguns missatges i senyals. Em va generar una sensació especial...

Aquesta és l’oficina on vam  demanar l’hipoteca per la compra del nostre pis, la promotora que va construir els habitatges a Santa Perpètua tenia la seu central per la zona i allà que vam anar perquè ens deixessin els diners. A sota dels cartells dels “1000 acomiadaments diaris” un de la pròpia entitat anunciant el tancament de l’oficina per causes alienes...

Els cartells anti-crisi, anti-acomiadaments, anti-injusticies, enganxats a les parets...

Al costat dels cartells la pintada referent a les mobilitzacions estudiantils i les carreges policials...

I ocupant la part central de la plaça, el provisional Mercat de la Llibertat  mentre fan la remodelació del vell...

Caldrà remodelar la llibertat?!

Joan López

EEUU abandonará la expresión 'guerra contra el terrorismo'

El término fue acuñado después de los ataques del 11 de septiembre de 2001 contra las Torres Gemelas, planeados en Afganistán por milicianos de Al Qaeda. CadenaSer.com

Temps de canvi

Resulta adient deparar en la noticia i reflexionar una mica.  L’atemptat de l’11 de setembre no només va fer caure les torres bessones, també va fer trontollar alguns dels pilars sobre els que s’aguanten els drets i les llibertats de les persones.  Això ha estat així per les formes que l’administració Busch ha demostrat, sobre tot a partir de la fatídica data. Els exemples més palesos han estat Guantánamo, amb mètodes d’interrogatori posats reiteradament en dubte; la pròpia guerra de l’Iraq, al marge de l’aprovació internacional i de la ONU;  L’enduriment de les mesures de seguretat en llocs públics com els aeroports, la pèrdua de confidencialitat pel que fa a les  dades personals, etc.  Però era la guerra, i a la guerra tot val, i es perden drets i llibertats; alguns en favor de la seguretat i d’altres de més difícil justificació.  

Ara és temps de canvi als Estats Units, ja no estan en guerra i sembla que volen fer les coses més ben fetes. El terrorisme es pot i s’ha de combatre sense fugir de la legalitat i sense minorar els drets de les persones.  L’argument de la guerra contra el terrorisme va servir per justificar un conflicte bèl·lic amb rerefons econòmic.  L’Obama ha rebut un país en situació desastrosa pel que fa a la seva imatge, a com és vist per la resta del món. El gir que vol donar a la seva política exterior, anunciant el tancament de Guantánamo i les intencions de deixar l’Iraq, insinuar  un intent de diàleg amb els sectors  més moderats dels Talibans, els contactes amb l’Irán, etc...

Bé, que ja no estiguem en estat de guerra és motiu per estar una mica més tranquils  perquè, molt  probablement, hi hauran menys atemptats a reu del món.

Temps de canvi... De canvi esperançador!

Joan López

La sostenibilidad del Sistema Público  de Salud.

Es vergonzoso y se le tendría que caer la cara de vergüenza a la Consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya, por omitir y ocultar el trabajo que está llevando a cabo privatizando la salud pública, a espaldas de los usuarios y con su dinero.- J. Lozano.

Enviat per José Lozano:

"El petip príncep"



Un bon grapat de persones adultes ens hem trobat al pavelló per escoltar als petits prínceps i princeses. Les escoles de Santa Perpètua, els seus alumnes de tercer i quart,  s’han aplegat per cantar la història ...

D’un que només sabia pintar una boa que es menjava un elefant i el petit va plorar perquè volia un xai... I després de intentar i no saber, va trobar la solució pintant una capsa i dient que el xai estava a dins... I així el va acontentar... Què tot es possible amb imaginació i ganes de fer!

Sempre és satisfactori i agradable assistir-hi i veure que en manifestacions com aquestes... Ja ho he dit, aplegats tots, de totes les escoles, més que mai... Aquesta unió i el treballar plegats seria de necessitat en altres aspectes de la vida social i quotidiana del poble.

“Al món no hi ha cap cosa més bella que una rosa. Coqueta i presumida, té un deix de vanitat, però és ben eixerida, i em té tot enartat.”

La narradora ha donat pas a la cançó de la rosa, que explica un altre manera de ser que tenim alguns adults... Un xic defectuosa!  I és que en ocasions ens costa entendre les coses o, simplement, no em estat al cas de l’explicació... 

I encara s’han sentit aplaudiments que havien de ser al final!

Un rei que com a ceptre duu una canya i per corona un cistell i que per manar no té a qui mani, per ministre té un puça i per general un mosquit.  I la cançó del vanitós: “Com més m’ho miro i remiro, és a mi mateix que admiro.” 

I la de l’embriac: “Molt més hi veu el qui beu: que jo, on n’hi ha un, n’hi veig deu”

Han repetit la que parla del negociant, pel seu ritme encisador, i per allò de no tenir mai prou quan es tracta d’escoltar com canten els nostres fills i filles... I que això quedi gravat, que no té preu!

La vida trista del fanaler, sense recompensa, dedicada als demés sense descans, i , fins i tot, sense ningú a qui serveixi la llum del fanal: “Sense  cap casa ni cap veí encén i apaga i, doncs per qui?”  I, certament, també hi ha gent així!

Com també hi ha persones com aquell geògraf  que vol fer mapes sense sortir del despatx ni saber de les coses reals. Cal viure de ple la vida!

I la cantata, ja per acabar, ens ha dit que cal el cor per veure clar i que clar és el camí que marquen els estels quan hi ha foscor. Picarols en la foscor!

“El petit príncep”, aquest compte és difícil d’entendre però cal que els adults ens esforcem en la seva interpretació. Ens pot anar millor!

Joan López

MANIFEST DEL 7 DE MARÇ DE 2009

Els catalans i catalanes que som aquí i tots els que no han pogut desplaçar-se però que hi són amb el cor, som aquí perquè volem que Catalunya tingui el seu lloc al món, com les altres nacions europees. Som aquí perquè volem una nació lliure, moderna, desenvolupada, justa, responsable, respectuosa, culta, oberta al món i orgullosa d’ella
mateixa. Perquè en tenim dret i volem un Estat propi.

Des de l’Edat Mitjana fins al segle XVIII, la nació catalana, els Països Catalans, va gaudir de personalitat política pròpia i independent. Com recordava Pau Casals a l’ONU el 1971, Catalunya, bressol de la democràcia europea, va tenir el primer Parlament, abans que Anglaterra. Als inicis de l’Edat Moderna, la nació catalana va entrar a formar part d’una confederació amb la corona de Castella però, malgrat els intents imperialistas dels monarques espanyols, va mantenir el seu Estat fins que, per la força de les armes, el rei espanyol, amb l’ajuda dels francesos, va conquerir el País Valencià el 1707, el Principat de Catalunya el 1714 i Mallorca el 1715, va abolir les nostres institucions de govern i parlamentàries i va intentar eliminar la nostra llengua i la nostra personalitat per assimilar-nos i convertir-nos en espanyols.

Des d’aleshores ençà, la nació catalana ha viscut sotmesa al poder espanyol, i el més recent intent del president Macià de constituir la República catalana dins la federació de nacions ibèriques va acabar de forma cruenta a causa de l’aliança feixista del dictador Franco amb Hitler i Mussolini.

Recuperada la democràcia, Catalunya va viure la il·lusió de recuperar el seu estatus polític dins una federació democràtica, però amb el cop d’estat del 23 de febrer de 1981, les aspiracions de Catalunya d’arribar a tenir una relació bilateral amb Espanta van anar minvant fins a arribar a l’esperpèntic ridícul de l’Estatut, que es consolidarà amb la sentència del Tribunal Constitucional espanyol, on uns jutges parcials i al Server dels partits espanyols, decidiran contra la voluntat del poble expressada en les urnes. La dependència de les decisions de l’Estat dels espanyols ens està portant a la ruïna. Així, la llengua catalana perd força i prestigi i veu reduït el seu ús social mentre que les institucions espanyoles enceten una ofensiva cultural d’homogeneïtzació al voltant d’una llengua única, la seva, considerada superior. La diferència entre els impostos que la nostra ciutadania ha de pagar i els serveis públics que rep representa un veritable espoli, sense parangó en el món occidental. Aquest espoli afecta diàriament a la vida de les persones i posa en risc la cohesió social.

La supervivència de Catalunya com a nació, i del català com a llengua mil·lenària, llengua de cultura i patrimoni europeu està en risc. Cal que els catalans ens mobilitzem I aixequem pacíficament en defensa dels nostres drets individuals i col·lectius. Tots nosaltres, hem entès que és l’hora de dir prou. L’Europa dels Estats es consolida per la voluntat dels Estats que la formen i el somni de l’Europa dels pobles i de les nacions s’ha esvaït per molts anys, si no definitivament.

Hem vingut a Brussel·les amb dos objectius i depèn de nosaltres, catalans, assolir-los. Volem que els partits nacionals catalans, d’una vegada per totes, posin la independencia com a objectiu en els seus programes electorals i l’autodeterminació com prioritat en la seva acció de Govern. No volem pactes de govern que no diguin amb claredat que el Govern de Catalunya promourà l’autodeterminació amb l’objectiu d’aconseguir la independència per fer que arribem a ser un estat de la Unió Europea amb els mateixos drets i deures que la resta dels Estats actuals.

Des d’aquí, volem mostrar al món que a Catalunya existeix un conflicte, un conflicto pacífic. Els catalans tenim el dret d’autodeterminar-nos i volem exercir aquest dret. Volem tenir la possibilitat de decidir el nostre futur col·lectiu. Volem votar.

Europa ho ha de saber: l’Estat espanyol no serà una democràcia si ens nega el dret de decidir. Nosaltres només demanem una democràcia vertadera, volem decidir lliurement el nostre futur col·lectiu, com ho han fet no fa gaire els montenegrins, els grenlandesos, i fa uns anys els eslovacs, els eslovens, els lituans, els letons, els estonians, com abans  ls irlandesos, polonesos, finlandesos, hongaresos, i tants i tants pobles europeus, a mesura que han anat retrobant la llibertat.

Amb il·lusió, amb força i amb coratge, volem cridar ben fort i ben alt:
Som una nació, volem exercir l’autodeterminació, volem votar!

Volem l’Estat Propi. Visca Catalunya lliure!

IES Estela Ibèrica

Ja va ser,... La jornada de portes obertes va ser el passat dissabte.  L’Estela ha estat el seu preferit des del primer moment. Una professora d’anglès ens ha fet l’explicació en Català i també, a estones, en Castellà... I ens ha dit que les classes de Francès estan molt bé i acaben en una representació tradicionalment premiada... I un viatge a París!  

Els anys no han passat en va per l’institut però les portes al llarg dels passadissos amaguen aules amplies i naturalment il·luminades.  M’ha agradat molt la biblioteca i els espais oberts que envolten l’edifici; i me’ls he imaginat escoltant la lliçó asseguts a la gespa i amb la brisa primaveral diluint les paraules en el seu viatge entre mestre i alumne.

Ja està, la preinscripció feta!

Joan López







...més fotos

La cursa Popular de Sabadell de 1986

Era diumenge, 7 de Setembre de l’any 1986, i com la cursa acabava al centre vam sortir molt d’hora per deixar els cotxes aparcats prop de l’arribada i no haver de tornar al punt de sortida un cop acabés.  Caminant--deurien ser les nou del matí--vam iniciar el trajecte fins el camp de futbol del Sabadell, la “Nova Creu Alta”, doncs era allà on s’havia de disparar el tret de la sortida. Els nervis típics del moment condicionaven la conversa amb el meu company Francisco Carrasco... Que si no he passat gaire bona nit, que si una molèstia en un o altre muscle, que si les sensacions regulars tirant a dolentes,.. Tot especulant  sobre els rivals del dia  i comentant com els havíem trobat la setmana anterior a la cursa de Ripollet.  D’aquesta manera, al cap de mitja hora, ja estàvem allà saludant a amics i coneguts, cercant la conversa distesa i bromejant  amb l’Ernesto, en Salva, Jaramillo... Amb els de sempre!

I sempre el mateix ritual, un trot suau de primer escalfament, la taula d’estiraments per ordre, primer el coll, després el tronc i les extremitats,   estirats a terra per fer els que afecten  més a les cames, i per acabar empenyent una paret o aprofitat qualsevol tanca de les que posa l’organització. Continuavem amb una estona de carrera suau i, uns deu minuts abans, fer alguns progressius perquè la sortida sempre és un esprint i no val a badar per situar-se bé.  En Salvador Arrabal havia guanyat la cursa en varies ocasions i jo,  assegut a la vorera mentre canviava les meves sabatilles d’escalfament per les de carrera,  pensava en el que m’havia dit una vegada sobre aquesta cursa:

--A Sabadell, la primera meitat, la baixada, és molt dura perquè es va molt ràpid;  però si arribes a la avinguda de Barberà ben situat i  et queden forces, ja només et queda aguantar la posició durant la pujada per la Rambla... I fins l’arribada!—

Al contrari que de costum, vaig decidir quedar-me en segona línia per evitar el desgast d’una sortida massa ràpida, l’idea era recuperar posicions, amb comoditat i sense empentes,  durant la baixada per l’avinguda Francesc Macià, la Plaça Catalunya  i la Ronda Ponent  fins arribar als adoquins de la carretera de Terrassa, on molts corredors es quedarien enrere per l’efecte “trenca cames” que produeixen.

...Llegir més

Fondistes Santa Perpètua

Parlar de l’atletisme, dels entrenaments, de les curses populars del cap de setmana, de córrer plegats i compartir experiències... És parlar d’un dels millors moments de la meva vida, de quan formava part d’aquesta gran família que són els atletes aficionats.

La practica de qualsevol esport, i en especial l’atletisme de les curses de fons, et pot canviar la vida.  Encara que sigui a ritme suau, quan pots córrer deu o més quilometres i acabar tranquil·lament, amb ganes de continuar, la sensació que jo experimentava era fantàstica,... De llibertat i control!  De domini sobre el medi i vèncer les dificultats! De poder anar al poble del costat sense menester cap vehicle, només amb els teves cames, els pulmons  i el bombeig sanguini d’un cor ensinistrat, amb la ment centrifugant els mals de cap del dia o somiant  curses glorioses amb records i marques impressionants...

I acumular jornades d’entrenament et fa créixer l’autoestima, perquè cada dia estàs més fort i et trobes més bé. I abans i després de les curses es coneix gent i es fan amics,.. Que és el millor d’aquest esport!

I els fondistes de Santa Perpètua saben molt bé del que estic parlant!

Joan López

P.D.
Els fondistes de Santa Perpètua remouen els meus records i em fan venir ganes d’explicar alguna de les curses en les que vaig participar. Demà recordaré la Cursa Popular de la Festa Major de Sabadell de l’any 1986, i si m’envieu les cròniques de les vostres curses amb molt de gust les publicaré.

Hola Joan,

T’envio, adjunts, els posters del Dia Mundial de l’Aigua (22 de març) i del Dia Meteoroòlgic Mundial (23 de març), així com els links corresponents a les dues celebracions.


Dia Mundial de l’Aigua: http://www.unwater.org/worldwaterday/index_es.html

Dia Meteorològic Mundial:
http://www.wmo.int/wmd/index_es.html

Una salutació,

Vaig viure l’època  en que alguns d’aquests vehicles, els més normals, eren els més vistos per les carreteres.  A les carreteres estava jo, sense carnet de conduir i sense edat per tenir-ne, fent auto-stop. I quan em parava un cotxe dels bons... Era cosa d’explicar!

Joan López

La propuesta sobre discapacitados que presentó Plataforma

Bon día Joan.

Creo que es interesante que se sepa que  la propuesta sobre discapacitados que presentó Plataforma al gobierno municipal y aprobado por todos los grupos políticos, no ha quedado guardada en un cajón, sino que están trabajando muy en serio en el tema y confían que así lo haga también el gobierno.  


ESPIRAL CATALUNYA

El passat dia 14 de març de 2009 es va inaugurar el primer Curs-taller a Santa Perpetua adreçat a monitors, professionals de l’educació, vetlladors, estudiants,etc, sobre la inclusió amb suport dels infants amb TGD-TEA (trastorn generalitzat del desenvolupament- Trastorn de l’espectre autista) a l’àmbit educatiu, social i de lleure al centre cívic El Vapor. Ha estat promogut per l’associació ESPIRAL CATALUNYA i a càrrec de la Carme Fernandez, psicòloga especialista en TGD-TEA. El quòrum va ser de 62 persones i es pot dir que va ser un gran èxit d’afluència. Aquests cursos s’han vingut desenvolupant al llarg del 2008 i ara al 2009 essent el present el quart que es fa. La problemàtica social actual de dependència que pateixen moltes famílies envers la necessitat de disposar de professionals formats en els trastorns que ens ocupa per accedir als serveis que per dret haurien de tenir en els seus municipis com ara esplais, lleure, colònies, assistència domiciliaria, cangurs, assistència personal, assistència a l’escola i un gran etc ha despertat aquesta iniciativa, primera de moltes altres que esperem tirar endavant a Santa Perpetua i a d’altres municipis, i que sense l’ajuda impagable de persones compromeses com.........., Plataforma Cívica............ no s’hauria fet realitat.

 José Luís Fernández Oliva
 Junta directiva associació
 ESPIRAL CATALUNYA 
607 84 74 27 - jlfo66@gmail.com        

   

Jornada per la vida

El 25 de març, jornada per la vida; ho diu la conferencia episcopal en el seu polèmic anunci. Personalment m’agradaria que concretessin una mica més:  jornada per la vida digna, per la vida sense maltractament masclista, per la vida sense patiment, per la vida sense condemnes injustes com la que dóna el  SIDA, per la vida sense marginació, per la vida tolerant, per la convivència, per la vida en igualtat entre sexes, per la vida on poder estimar lliurement, per la que rebutja l’opressió, per la vida que dona l’educació, per la vida sense l’abús infantil, per la vida en la tolerància, per la vida on es puguin rectificar els errors, per la vida amb drets, per la vida respectuosa amb la natura i el mon animal, per la vida del “Lince” i del ésser humà ...

Perquè la vida no sigui un infern... Per la vida que cal tenir per protegir-la després.

Joan López


.La Conferencia Episcopal Española pone en marcha una campaña
de comunicación con el lema ¡PROTEGE MI VIDA!

.Soria afirma que la Iglesia "sigue un camino distinto al de la sociedad"

Pepa Muñoz [arantxecrisster@gmail.com]-No tienen vergüenza

Bon día Joan

Las mujeres se movilizan en Internet contra la campaña de la Iglesia

Per un front comú d’empresaris i treballadors

Que la CEOE  (Confederación española de organizaciones empresariales) proposi pujades salarials màximes del 1 % com la millor garantía per mantenir els llocs de treball no ens ha d’estranyar.  Sempre és el mateix, i més en els temps que corren.  Acusen als sindicats de no ser flexibles en les seves revindicacions i de no tenir present la situació de crisi.  Francament, penso que algú els hauria d’explicar que ni les causes ni les solucions de la crisi es troben en les revindicacions salarials dels treballadors. Al contrari, més evident sembla que s’hagi de mantenir el nivell adquisitiu per frenar la davallada en el consum i  perquè  les seves empreses comencin a tenir més demanda de producció. Penso que les causes de que les empreses i l’industria espanyola estiguin patint més acusadament la dura crisi hi ha que cercar-les en el baix índex de productivitat i la poca competitivitat que presenten moltes d’elles.  Que estiguem a la cua d’Europa en aquests aspectes—I també en els salaris!-- sembla que no ha preocupat massa als responsables empresarials durant els temps de bonança. I ara,  recuperar el temps perdut en aquest aspecte és una tasca molt més complicada que demanar als treballadors que s’estrenyin un punt més el cinturó.

Bé, no és temps de retrets ni de baralles estèrils,  moltes de les empreses ja han estat redimensionades per a la nova situació, amb acomiadaments, reduccions d’horari i demés retallades vàries. Ara, per superar la crisi, caldrà la formació d’un front comú entre treballadors i empresaris per millorar els paràmetres de productivitat, competitivitat i rendibilitat. Una evolució positiva en aquest sentit faria més viables els projectes, incrementaria  el nivell de confiança en les organitzacions i seria bo per atraure la inversió externa, alhora que facilitaria l’accés al crèdit.  

Els empresaris capacitats saben sobradament on es troben les solucions i que l’estratègia correcta no passa per l’abús i la conflictivitat laboral,  perquè la clau està en la confluència d’interessos i la col·laboració.

Joan López
Afiliat d’UGT

“Fem Dissabte”

Hola a tots i totes!!! 

Pels que ja ho sabeu, i pels que encara no, el dissabte 28 de març farem per primer cop el “Fem Dissabte”, una jornada de neteja de la riera de Caldes, amb coca i xocolata per a tots i totes les participants, i després una plantada d’arbres a la riera, mostra de material de medi ambient, exposició de la Conca del Besós, ... 

Quedarem a les 9h del matí a la Plaça de la Vila i anirem tots cap allà! Esperem que us animeu a participar! Podeu venir amb nens/es! És una activitat oberta a tothom! 

Us passo el cartell perquè ho veieu, i perquè ho ensenyeu a qui penseu que li pot interessar. 

Fins ara! 

Alba Sanuy
Medi Ambient
Ajuntament de Santa Perpètua

Firart 09

MARGA GARCIA
Alumne Espai de les Arts

Mòbil 687 204 302

I quan ha vist el cor l’ha volgut comprar per regalar-li a la seva mare... M’ha demanat un préstec de 3 €... M’ha semblat un gest molt maco... M’ha semblat un cor molt bonic!

Joan López

Per superar la crisi cal pujar els salaris

Aquest any s’han de negociar molts convenis col·lectius i les dificultats per arribar a acords es veuen incrementades per causa de la crisi econòmica. Els sindicats reclamen pujades del 2% i els empresaris no volen sentir ni parlar si no és a canvi de coses com, per exemple, abaratir els acomiadaments.  Els temes per la negociació no són nous, sempre són els mateixos, però les circumstàncies de cada moment donen força a una o altra part negociadora. Es a dir, quan hi ha feina i bonança és més difícil argumentar en contra dels increments salarials i ara, amb la crisi, passa tot el contrari, la necessària reducció de costos és la principal argumentació de la patronal. Reduir la despesa en qualsevol operació que faci l’empresa, fins i tot a l’hora d’acomiadar treballadors, és el primer i únic objectiu dels gerents.

Però la situació actual és molt diferent del que s’ha viscut fins ara i aquells que no sàpiguen interpretar aquesta realitat ho tindran molt més difícil per tirar endavant.  L’enemic, la crisi, és comú per treballadors i empresaris, ambdós estan patint situacions crítiques i es necessiten mútuament per superar-les.  Si les produccions cauen, el redimensionat de les plantilles és inevitable. Però un cop s’ha fet aquesta primera i necessària maniobra, no s’ha de continuar amb més exigències sobre la partida de personal. Empitjorar les condicions dels treballadors que encara queden a l’empresa no sembla bona estratègia. Ni empitjorar ni, per suposat, escatimar drets com els increments salarials pactats als convenis. 

En primer lloc, no actualitzar el poder adquisitiu del treballador afectarà negativament sobre les dades del consum, unes de les raons principals en la davallada de l’activitat empresarial i productiva.  D’altre banda, és sabut que la principal partida de despesa en la majoria de les empreses no és la de personal, sinó la corresponent a la factura dels proveïdors, a la despesa fitxa i d’altres recursos que són necessaris per assolir un determinat nivell de producció.  Clar que a l’hora de retallar sempre és més immediat i fàcil fer-ho en la nòmina que no pas aconseguir un millor  índex de productivitat gràcies a fer un ús més eficaç dels recursos materials.  Si, com s’ha dit, és cert que el personal representa una part petita en el cost final del producte, si el veritable estalvi està en un millor aprofitament de les matèries primeres, en assolir mètodes de fabricació més optimitzats i eficaços... I si perquè això sigui possible és necessària la col·laboració de tothom que formi part de l’empresa i la manca de conflictivitat laboral... I si el raonament és correcte...

Doncs és clar que l’estratègia empresarial correcta per la lluita anticrisi, i trobar solucions, és la de mantenir unes bones condicions laborals dels treballadors que es necessiten per treure rendibilitat dels nivells més baixos de producció.

Joan López

De cap de setmana a Pontons
Primera part/El Molí i l’excursió

De color blanc i bigues de fusta restaurada, és el sostre de “El Molí”, la casa rural on vam estar el passat cap de setmana. Quan en Josep ens va obrir la casa per ensenyar-nos-la va ser el primer que vaig veure. A mi em passa, quan entro per primera vegada en un lloc sempre faig el mateix, primer miro al terra per evitar l’entrebanc i després al sostre, per assegurar el cap, suposo.
 

Impecable pel que fa a la netedat i decorat amb molt de gust amb elements “com els d’abans”, complementant les parets i l’estructura original restaurada, l’antiga quadra i el forn de pa.  Els colors càlids i el mobiliari culminen el que sempre s’espera d’aquests llocs, un ambient acollidor i agradable.

...llegir més

El treball dignifica! 

És un conegut postulat amb el que no tothom està d’acord.  Certament, si les condicions laborals no són dignes, difícilment el treball et dignificarà. Clar, amb la crisi, si perds la feina potser la teva situació i condicions de vida perdran la dignitat, no seran les correctes, vull dir.  I tampoc veig clar que la monotonia de la cadena de muntatge o la tasca administrativa t’hagi de fer més digne del que ja puguis ser. 

És molt digne si saps fer quelcom i el pots oferir als demés, i guanyar-te la vida amb això... Tant fa del que es tracti!

El treball dignifica! Un postulat dels instructors d’abans, al servei d’aquells que necessitaven obrers submisos i  que anessin a la feina contents, acceptant-ho tot sense cap plantejament contradictori.

No tothom està d’acord amb això de la dignitat i el treball, i ho expressa amb to de protesta, dient a les coses pel seu nom, emprenyat i desfogant la paraula acumulada d’anys d’ofuscació i engany. El treball només dignifica quan es fa en condicions dignes i en funció de que representi un creixement personal,... Crec jo!

I quan algú ens mostra la realitat de les nostres vides i ens fa riure és bo, com a mecanisme de defensa, com a teràpia necessària per no embogir de ràbia o per no engegar-ho tot i maleir la vida avorrida i fastigosa que “ens a tocat a viure”.

Ell sabia de les coses de la vida, de l’actualitat i del passat... I ens ho explicava amb gràcia! Em va agradar i vaig riure molt veient el seu espectable...

Un fort aplaudiment!

El diván de Sigmund Freud 
23_01_09

Horacio Yepas, alias Dc W@zhyn había confesado sin complejo, ni turbación alguna, tener tendencia al “asesinato vocacional”. El sumario dice que se trata de un personaje hábil, siniestro y frío. ...leer más

La manca de civisme... El que més preocupa a Can Folguera!


Veure el centre cívic de Can Folguera ple de gent,  i que no paressin d’entrar persones i cadires per seure, em va causar bona impressió. L’ajuntament, encapçalat per l’alcalde, va explicar els projectes del pla estatal d’inversió local.  Van explicar la importància de la inversió pública en temps de crisi, les limitacions de l’administració local pel que fa a la creació de llocs de treball, i també van explicar les mesures anti-crisi iniciades.

Una bona representació del barri, amb varietat cultural, de situacions i circumstàncies particulars, coherent amb la composició demogràfica d’aquesta zona del poble.  Vaig veure persones preocupades, interessades per comprendre la situació i per exposar als membres del consistori les seves inquietuds.  “Inquietuds”...  Sí, inquietuds i preocupacions!   Per no poder pagar un lloguer, per la degradació del barri en el seu entorn més proper, per tot allò que reiteradament s’ha escoltat en altres reunions o en converses de veïns al carrer.

Les intervencions del torn de preguntes van evidenciar—és la meva opinió!—la desconnexió  entre l’objectiu de l’acte i les expectatives dels assistents. No recordo cap pregunta que directament tingués a veure amb el que s’havia exposat.  La majoria van incidir sobre el vell tema del “civisme” i la problemàtica pròpia del barri.  Van demanar respostes a l’ajuntament!

Seria fantàstic trobar la fórmula per lluitar contra la crisi, ajudar als aturats del poble  i combatre  la manca de civisme,...  Tot alhora!

Una idea és allò de la targeta cívica!


Joan López

Dia: 27 de febrer de 2009   
Hora: 19´30
Lloc: C. Cívic El Vapor
Organitza:
CREM (Centre de Recerques i Estudis Mogoda)

Carnestoltes

Sempre hi ha dies especials, sortim al carrer contents i amb ganes de festa, però sense la por per les criatures sinistres que deixen tombes i amagatalls per perseguir i alimentar-se dels humans. Com a les millors pel·lícules de terror, els “zombis”, demacrats i ensangonats  persegueixen les nostres rialles o plors,... segons qui!  Són ànimes turmentades, esperits que amaguen vides de patiment amb interminables hores de fer deures, esgotadores extraescolars i molt estudi.

Hi ha dies en que els morts vivents surten a divertir-se!

14 de Febrer. TALLERS DE DANSA. Escola de música i dansa.

"Thriller" Grup: Jazz Mitjanes

14 de Febrer. TALLERS DE DANSA. Escola de música i dansa.

"No ano que vem" Grup: Contemporani Adultes

Què volen els jutges?

Amb el jutges i les seves revindicacions

Totalment d’acord, amb el jutges i les seves revindicacions,... Què ja és hora de que s’acabi amb tants errors judicials i tanta víctima innocent!  Perquè la Mari Luz  no tenia cap culpa de que el jutge no tingués ordinador, ni espai per posar els expedients, o la màquina del cafè reparador per a després de la guàrdia, o si va ser un problema de la formació d’un que era interí, o que el trasllat forçós l’havia incomodat, o qualsevol de les coses que demanen... Amb tota justícia!  I el ministre haurà de esbrinar si el veritable problema és que els jutges estan mal pagats i, si és això, doncs... Una mica d’augment no estaria malament! 

Però està bé que facin vaga, com qualsevol treballador, i que s’abandoni aquesta creença errònia que considera als jutges fets d’una pasta especial.  Que no són funcionaris normals, vull dir.

Sempre he pensat--i així passa a qualsevol feina—que per exigir primer cal complir. És la màxima del treballador honest i responsable. El jutges exigeixen i estic segur que fan tot el possible per ser complidors.  O no?

A banda d’això, hi ha un jutge que sembla que no fa vaga, que no fa vacances, que no descansa, que persegueix a corruptes i terroristes sense descans, i a tot tren de medis de comunicació...

En Baltasar treu temps, fins i tot, per anar de cacera.

Joan López

P.D.
Demà divendres hi ha menú especial i festa de carnestoltes al restaurant “Triar i Menjar” de Santa Perpètua.

14 de Febrer. TALLERS DE DANSA. Escola de música i dansa.

"Ratatouille" Grup: Creativa II

14 de Febrer. TALLERS DE DANSA. Escola de música i dansa.

"Ballant sota la pluja" Grup: Creativa I

14 de Febrer. TALLERS DE DANSA. Escola de música i dansa.

"Cinema paradiso" Grup: Clàssic Mitjanes

Prudenci Llonch [prudenci_ll@yahoo.es]

Les reunions del Sr.Alcalde

L’altre dia se’m va passar pel cap anar a una d’aquestes reunions del Sr.Alcalde i els regidors sobre el pla d’inversions del govern central per pal·liar la crisi.

Està molt bé el disseny de la presentació i el tipus de les obres, altre cosa és que serveixi per alguna cosa, si donarà feina a alguns treballadors del ram de la construcció durant uns mesos. El que contractin aturats és un altre dir, és un pla molt rígid i hi ha poc marge de maniobra per no entrar en temes confosos de la subhasta pública. A Santa Perpètua no anem sobrats d’empreses per fer obra pública i els adjudicataris, segurament, seran de fora. D’altra banda, avui dia, les empreses van sobrades de personal i potser no contractaran personal nou.  Per aquestes feines es fa servir maquinaria pesada, no disponible en l’àmbit local, i les subcontractes normalment ja les tenen fitxades amb petites empreses satèl·lits habituals per assignar aquesta feina.

En la meva opinió sols servirà per endinsar-nos més en el problema, després tindrem que pagar i només per donar una mica d’oxigen als aturats deguts a la crisi del totxo, sense aportar cap valor afegit. Després tindrem el mateix problema, sense requalificar els treballadors  que sobren de la construcció.

Em pensava que el prioritari per sortir de la crisi era invertir més en I+D i no tirar els diners del contribuïen per crear més dèficit públic que després es tindrà que pagar i crisi serà més llarga. A més deute més impostos, a més impostos menys consum i a menys consum més aturats.  Si algú no atura aquesta roda, començaran els conflictes socials que poden portar molt problemes de convivència i si no... Temps al temps!

No parlem de l’ensenyament... Tampoc s’invertirà en FP ni altres coses per millorar el nivell que està caient any rere any. Cada dia parlen de que millora i les estadístiques del la UE diuen tot el contrari, amb més fracàs escolar cada dia, alumnes que abandonen la ESO per apuntar-se  en una empresa de treball temporal o, simplement, voltar pel carrer sense fer res.

I els aturats de la industria, qui els donarà feina... Faran de peó a la construcció! La construcció ja no serà mai igual i encara que crisi afluixi, la meitat dels seus aturats no podran tornar mai a aquest sector.

Prudenci Llonch

14 de Febrer. TALLERS DE DANSA. Escola de música i dansa.

"El viatge amb bus" Grup: Sensibilització

Una pizza vegetal ha seduït l’Andrea

Una pizza vegetal ha seduït l’Andrea, perquè era pizza de pasta cruixent i no pas pel carbassó, que a casa no el pot ni veure si no és ben cuit i triturat en forma de crema.  Però és normal que passi això quan es tracta de gent jove, sempre descobrint i experimentant ... Dic jo!

El formatge de cabra, suspès sobre una varietat d’enciams, gratinat i exquisit, i tou. Quan he volgut, jo he triat  el Secret d’Ibèric i, a hores d’ara, imagino que no deu ser cap secret,...  Que no té sentit amagar res d’allò que ha de ser públic i, en justícia, compartit. 

Fora de sèrie han estat els "Tortellini  de Carn amb salsa de bolets" que s’ha demanat l’Ana.  Ens ho ha explicat mentre servia el vi rosat, exclusiu del moment i la situació, del Penedès. Els bolets, no sé!  Però la pasta es nota que no està feta en sèrie, sinó a ma, farcits amb gustosa carn i segellats, d'un en un, penso que amb forquilla... Amb un precís moviment de canell!

Es nota la diferència i tot molt bo!  Una flor de Crema Catalana i pètals de fresa, ideal per aquest dia enamorat d’avui,  de mil fulls de..., o amb..., com allò.., uf... i la xocolata! Que tots hem tastat després d’uns segons de degustació visual.

Una salsa feta amb oli, all i formatge és l’Almadroc, sense la “h”,... Però ja he dit que el lloc i el menjar és diferent; i no sé si la lletra afegeix quelcom... Cal anar-hi i tastar-ho!

I per acabar cafè i tallat, metre l’Andrea dibuixava la pizza sobre la paret de pissarra.

Joan López

Almadroch Restaurant
C/ Dr. Fleming 5, a Santa Perpètua 
93 574 27 26
630 86 70 69

Control de presència

Els gossos no són els culpables, però la seva “presència” pot evidenciar la presència, molt prop d’ells, d’espècies veritablement nocives per al paisatge urbà. Caldrà que la Policia estudiï les seves costums i estigui atenta sobre les pistes que, de forma habitual, van deixant sobre les voreres i parcs de Santa Perpètua.  Resoldre el problema pot significar un gran benefici per la comunitat.

Joan López

'El bigotes' y la 'mamachicho'

És l’argument de la pel·lícula “Los bingueros”, del Pajares i l’Esteso.  “El bigotes” és Álvaro Pérez, un dels imputats en la trama de corrupció del PP i que sembla que va participar o va tenir quelcom a veure amb la pel·lícula.  Potser va ser llavors on, igual que els seus protagonistes, va començar el vici per l’extravagància,  l’èxit i el diner fàcil. Ara deu estar vivint la integritat de l’argument,... Doncs sembla que també pot sortir mal parat!

No tinc res a dir, però és curiós. I tampoc passa res per que la seva dona fos una de les “Mamá Chicho me toca, me toca...”

Joan López

Prudenci Llonch [prudenci_ll@yahoo.es]

La crisi 

El meu parer és que la crisi és més profunda del que sembla, s’ha acabat el creixement insostenible que hem tingut fins ara i el problema és que ningú va fer res per canviar-ho. D’altra banda, all govern li ha anat “de coña”  la crisi mundial per fer-la responsable d’una crisi d’aquí que ja es veia venir fa temps.

El tema del crèdit, al govern li va molt bé, tira “pilotes fora” cap a la banca quan el cert és que la meitat de la banca està nacionalitzada... O de qui són les caixes?  Un ex -ministre  està de director d’una caixa, altre està amb lluita interna del partit d’una comunitat... Així acabarien tots els bancs nacionalitzats, on tots els dinosaures de la política trobarien el retiro. El cert és que aquest país no genera prou estalvi per finançar tanta deute i la banca ha tingut de cercar els diners a fora; aquest endeutament ha fet que a hores d’ara el nostre país estigui en situació de risc.

El crèdit no crec que solucioni mel problema perquè les empreses estan asfixiades, no només per la manca de liquidés sinó per la davallada de les vendes i la producció. Per què vol un concessionari de cotxes més crèdit?  Per comprar més cotxes i no vendre’ls? El que fabrica portes vol més crèdit per tenir més portes al magatzem? Crec que més d’un farà servir el crèdit per pagar indemnitzacions quan acomiadi als seus treballadors!  Ja hem diràs si algú vol un crèdit per comprar un solar i fer-hi pisos o per fabricar alguna cosa si després no sap si vendrà.

Què farem ara amb tots els treballadors que van vindre de fora i tant bé als hi anaven a les empreses de restauració i de la construcció que tractaven—encara que soni fort—en règim de semi-esclavitud. És deia que els autòctons no volien fer aquestes feines però hem de ser clars: No les volien fer al preus d’aquests, ni treballar els set dies de la setmana les hores facin falta.  La majoria d’aquests treballadors van venir sense cap mena de preparació per cercar alternatives a la industria o altres sectors. Són els treballadors del model de creixement insostenible.

Poden impulsar el pla A,B,C,D,E i arribar fins el Z sense cap solució. Al govern no el creu ningú, van fent plans—penso que fora de temps!—sense cap mena d’efectivitat, com el cotxe elèctric que, anant bé, arribarà d’aquí quatre anys.  Així doncs, penso que la cosa anirà a pitjor, i més encara després d l’estiu si es confirma la, també, davallada del sector turístic que s’ha pronosticat.  A veure com acabem! Si s’apugen els impostos tindrem menys diners per consumir! Si els empresaris aplacen els pagaments d’hisenda els hi cobren interessos!

I no em vull posar en temes més difícils com l’educació, que fa temps s’escapa de la ma. A algú si aconsellaria que anés a veure una pel·lícula molt controvertida sobre l’educació a França... Encara que es ven que tot va bé, no és tant real com sembla.

Però no em limiti només a la crítica, la meva proposta és la següent:  Pujar el tipus  de l’IVA  fins el 20% o més, i destinar aquests excedent a la Seguretat Social per reduir les quotes empresarials i dels autònoms. El producte d’aquí s’hauria de mantenir i gravar els productes que es fabriquen amb menys cost  a països on no hi ha cap protecció pels treballadors.  Als empresaris que contractin ma d’obra il·legal, sense papers, cal que es empresonin, perquè per mi són delinqüents.




Prudenci Llonch

Ens hem telefonat durant quasi bé mitja hora

Anava pensant jo en l’article de demà...

 “...  El Botín diu que és impossible donar més crèdit, que no farien bé si donessin crèdits de forma irresponsable...”  “... Però que han fet tots aquests anys de la bombolla immobiliària!? ...”  ” ...No era irresponsable concedir crèdits de 50 milions a pagar en quotes altíssimes fins a la jubilació!? ...”  ” ... Llavors no calculaven el risc i van pensar en cobrar interessos fins a l’extenuació de les famílies i després vendre la propietat embargada per treure més benefici encara ...”  “... A veure com lligo tots aquests pensaments per acabar fent l’acudit, ja una mica passat, del cognom d’aquest bon home...”

... quan m’ha trucat en Josep Maria i ens hem telefonat durant quasi bé mitja hora de rellotge.  Quan m’estava parlant --molt bé i molt entusiasmat -- d’un nou restaurant que s’ha obert a Santa Perpètua, com no podia ser d’altra forma, ha sorgit el tema de la crisi.

--La meva teoria és que aquesta crisi és provocada per la gent que està retenint els diners—Ha estat la seva primera afirmació. Després ha continuat l’explicació:

--Els diners hi són, i és posaran en circulació quan tot no pugui empitjorar més. Llavors, quan aquests inversors vegin que no poden trobar millors oportunitats, que no poden comprar a preus més baixos, el diner començarà a circular i la reactivació serà ràpida, igual de ràpida que ha estat la caiguda— Ha dit, i jo he escoltat amb atenció, mentre pensava que tant debò sigui així i la crisi s’acabi en pocs mesos.

--Algú està invertint en la crisi!—M’ha assegurat,... I jo he imaginat al monstre de “l’especulació” escapant-se del sistema borsari per fer mossegades a l’economia real,... la del pa nostre de cada dia! 

Però de la crisi, no sé com, hem passat a parlar de la mobilitat—per allò del grup d’acció de mobilitat—i dels plans de l’ajuntament per transformar els carrers de la zona centre. Quan varem debatre—entre nosaltres!—sobre aquest tema, en Josep Maria sempre portava “la veu cantant “ amb la força dels seus arguments i premisses: La necessitat de fer un plantejament global i no començar la casa per la teulada,... i d’altres més secundaris!

Després hem parlat de la participació ciutadana, de fugir de les bones intencions que no donen resultats, d’aprofitar la feina feta i de ser eficaços...

Anava pensant jo en l’article d’avui!!

Joan López

RESUM DE LA 1º SESSIÓ DEL PROJECTE - ESPAIS DE DEBAT EDUCATIU
 
Data: 20 de gener de 2009
Hora: 17.30 hores
Lloc: Centre Cívic El Vapor 

Desenvolupament de la sessió:

S’inicia la sessió amb la presentació de les persones que hi assisteixen i de la dinamitzadora/conductora de la sessió. S’explica que l’objectiu de les sessions serà crear, entre tothom, un discurs comú entorn d’un tema en concret. Aquest tema serà el que, entre tots, s’haurà de prioritzar i la metodologia de treball serà la posada en comú, el debat i la reflexió.

S’explica que es farà ús del correu electrònic, el  web municipal i L’informatiu per donar publicitat dels temes tractats i de les conclusions a les quals s’arribi.

A continuació s’indiquen els temes que van sorgir durant el transcurs de la reunió:

- La participació de les famílies a l’escola: com s’acull  les famílies des de l’escola, com s’adrecen les famílies al professorat, com elles s’informen del que es fa a l’escola. Responsabilitats de l’escola i la família en l’educació dels infants. Els rols de cadascú: família i professorat. Com establir diàleg i bona comunicació.

-Les activitats extraescolars (quantes hores, quants dies, a quina edat...) i mesures de conciliació de la vida laboral i familiar, què fem quan estem amb els nostres fills/es.

-Educació en valors (respecte, tolerància...) i com els adults actuem de models.

-L’autonomia i els hàbits.

-Necessitats de la infància i l’adolescència: límits, normes, necessitats emocionals.

-Fer front als conflictes.

-Ús de les noves tecnologies de la comunicació i la informació.

-Interessos dels infants i adolescents en el lleure.

Vaig assistir-hi!

La vida que portem la majoria, estressats per jornades laborals maratonianes o d’horaris totalment incompatibles amb els dels nostres fills, angoixats per les hipoteques, les lletres del cotxe i demés despeses domèstiques, sense massa temps per la convivència familiar,...

La vida que portem la majoria... És la que volem que portin els nostres fills?!  O ja ens hem adonat d’algun error que podrien corregir les properes generacions?! Sembla que no hi ha dubtes envers la importància de LA FAMILIA –L’entorn i la bona convivència familiar, diria jo – en el procés educatiu dels més joves.  Què aporta i que ha d’aportar la família a l’educació dels fills? Què és allò que només es pot trobar en el si de la vida familiar? Quins són els efectes de la seva mancança? 

Una reflexió autocrítica, i en veu alta, sobre el funcionament de les famílies perpetuenques i els seus efectes sobre l’educació,... Penso que pot ser interessant i potser ajudarà a més d’un, i d’una, a prendre decisions i a confeccionar més correctament la seva llista de prioritats.

EDUCACIÓ FAMILIAR, PER UN MODEL DE SOCIETAT SOSTENIBLE

En consonància amb el que es va parlar durant la primera sessió, seria la meva proposta de tema per debatre.

edef@staperpetua.cat

És l’adreça per participar amb idees i opinions!

Joan López

Ajuts als aturats

L’atur continua galopant cap als  quatre milions, i si a aquestes alçades ja no es descarta la xifra... Malament! Molt malament es presenta l’any!  Ja comença a ser difícil trobar famílies en que algun dels seus membres no s’estigui veient afectat.  Amb aquest escenari, perdre l’ocupació esdevé un drama per qualsevol. Els afectats miren les diferents administracions i als responsables polítics esperant solucions i ajuts,... El que sigui que pugui millora la seva situació!

A Santa Perpètua s’ha anunciat l’ocupació de 142 persones gràcies al Fons Estatal d’Inversió Local. No m’atreveixo a valorar la rendibilitat en aquest aspecte de l’inversió de més de quatre milions d’euros,  però frenar l’atur és el principal objectiu d’aquestes inversions i tant debò es pugui assolir en el si del nostre municipi. De moment la xifra d’aturats a Santa Perpètua no deixa de créixer.  L’administració local és la més propera als ciutadans i, per aquest fet, la més capacitada per arribar directament a la vida quotidiana de les persones... Allà on més es nota la crisi!  Vull dir que els vilatans notem més  i més ràpid un descompte en un servei local, proporcionat per l’ajuntament,  que un dels avals que el govern central ha posat en marxa envers els bancs.

Fa mesos --I també més recentment-- vaig fer una proposta consistent en la possibilitat d’obtenir descomptes en serveis i avantatges fiscals locals a canvi dels punts acumulats en una “tarja cívica”, tot si s’observaven conductes com l’estalvi energètic, el reciclatge, la integració cultural, etc.  Està clar que la situació actual, pel que fa l’atur al nostre municipi, fa que els premis de la “tarja cívica” esdevinguin possibilitats d’ajut directe molt a tenir en compte per aquelles persones que han perdut la feina.

Es a dir, ajuts en el transport públic, descomptes en les quotes per la practica d’activitats esportives i l’escola de música, rebaixes fiscals, més beques de menjador a les escoles, etc, i qualsevol aspecte on l’ajuntament pugui incidir per ajudar als perpetuencs i perpetuenques que estiguin en situació d’atur i ho acreditin degudament.

Seria viable?  Peso que sí, perquè haig de reconèixer que l’idea no és del tot original...

L’he trobat a la pàgina web de l’ajuntament de Castellar del Vallès!

Joan López

DESAPARECIDA

Marta del Castillo Casanova

16 años, 1,65 de estatura, ojos verdes,  pelo largo de color rubio.
Salió de su casa el pasado día 24, vistiendo  cazadora negra de pana y pantalón vaquero.

En caso de tener alguna información, el teléfono de contacto es:

 610 742 839

“Cercar solucions i posar-les en practica”

És el que diu en Jorge i la practica  que pot fer que els ciutadans confiem en la política, en els polítics... En el sistema!  I, més enllà de la confiança, que puguem dir amb orgull que vivim a Santa Perpètua.  Pel que fa al protagonisme del PCCA en fer la proposta... Què puc dir?  Que la imatge de partit relegat a la denuncia de carrer, de pancarta i megàfon en ma que mostraven la legislatura passada, i de dubtosa acceptació entre els vilatans, sembla que ha canviat definitivament...

Cercar solucions i posar-les en practica!

Joan López

Ràdio Santa Perpètua-"Arco Cuesta, Bárbara" [arcocb@staperpetua.cat]



Hola,

Em poso en contacte amb vosaltres per informar-vos que a Ràdio Santa Perpètua realitzem un programa en el qual tota persona que visqui al municipi o que hi tingui relació pot venir a participar.

Es tracta del Veus Anònimes, un “magazine” cultural que s’emet de dilluns a divendres de 12.30 a 13 h i en el qual una persona durant tota una setmana va explicant els seus gustos culturals pel que fa a la música, el cinema, la televisió o la literatura, entre d’altres.

A més a més, la persona que hi participi formarà part de la contra de L'informatiu, dedicada al Veus Anònimes.

Us faig arribar aquesta informació amb la voluntat que en feu difusió i sobretot amb l’objectiu de que aquell que hi estigui interessat participi.

Per fer-ho només us heu de posar en contacte amb mi al telèfon de la Ràdio o per mail.

MOLTES GRÀCIES,

Bárbara Arco Cuesta
Mitjans de comunicació
93.574.13.14
arcocb@staperpetua.cat

Ajuda per l’industria

A hores d’ara, la crisi esta copejant  amb força el sector industrial català. He parlat amb un representant del meu sindicat, l’encarregat de portar els ERO, i m’ha fet una descripció desastrosa de la situació.  Són varis els expedients que s’estan presentant diàriament i sembla que l’hemorràgica  ferida de l’atur no tingui sutura possible.

 L’activitat industrial està molt frenada i això està posant a moltes empreses en greus dificultats, els empresaris i les organitzacions sindicals estan demanant a crits l’elaboració d’un pla de rescat per al sector.  Les ajudes a les grans empreses de l’automoció són molt importants perquè d’elles depenen molts llocs de treballs de les industries auxiliars que fan els components. Però també caldrà ajudar directament a PYMES i als autònoms. Però...

Què es pot fer per ajudar a les empreses a mantenir l’ocupació?

 Aquesta pregunta és de difícil resposta si, d’entrada, hem de descartar el manteniment de la producció al nivell del llindar rentable.  S’imposa, doncs, la reducció de costos i el més fàcil són els acomiadaments i els ERO.  Penso que una mesura idònia per formar part d’aquest pla de rescat podria consistir en concedir rebaixes en la part empresarial de les cotitzacions a la seguretat social. Els requisits per poder accedir als descomptes haurien de ser, en primer lloc, un compromís de mantenir la integritat de la plantilla i, en segon terme, la presentació per part de l’empresa de plans de viabilitat i futur. Perquè l’equilibri entre ingressos i despeses també es pot assolir incrementant la productivitat i la competitivitat. Es a dir, una producció eficaç i optima fa que la fabricació sigui més econòmica, el que dota de recursos a la funció comercial perquè miri d’augmentar la cartera de comandes oferint millors preus sense perdre rendibilitat i, conseqüentment,  incrementant la producció.  Però per iniciar aquests processos de millora cal que les plantilles, la majoria ja molt ajustades, mantinguin la seva operativitat. Perquè si el personal s’ha reduït a la mínima expressió possible... Què passarà quan entrin les comandes? I més si aquestes són urgents!

Bé, és el que jo penso, són els punts bàsics d’un possible pla d’ajuda a l’industria:

1. Ajudar a la reducció de costos de les empreses que mantinguin l’ocupació; a través de la reducció fiscal i les quotes de cotització empresarial.

2. Incrementar les ajudes  per a l’exportació i l’obertura de nous mercats a les empreses que, alhora, presentin un pla de millora productiva.

3. Més incentius i la injecció dels fons destinats a la formació directament a les empreses que elaborin plans de reciclatge i formació continua dels propis treballadors. Per aprofitar les capacitats formatives de les empreses i que puguin destinar els excedents de jornada laboral per a tals efectes.

I alguna proposta més que es podria fer...

Joan López

MANIFESTACIÓN SOLIDARIA

He rebut aquest correu de M.Carmen Moreno Soriano [moreno.mc@hotmail.com]

MANIFESTACIÓN SOLIDARIA CON PALESTINA.

LUGAR. Pº DE LA FLORIDA CON 11 DE SEPTIEMBRE.

DIA: 7 DE FEBRERO A LAS 11 DE LA MAÑANA.

RECORRIDO: MONUMENTO MIRO HASTA PL. DE LA VILA (Ayuntamiento).

Por la PAZ y la LIBERTAD del Pueblo Palestino, participa.

A banda d’això voldria matisar el que vaig escriure sobre l’anterior convocatòria de la manifestació:

En primer lloc, tal i com demostra el correu de la M. Carmen i tal com va quedar clar el passat dissabte, dia 24, en el meu escrit hauria d’haver parlat d’aplaçament de la convocatòria i no de “desconvòcatoria”.

En segon lloc, m’han confirmat que la recomanació de suspendre l’acte va partir de l’ajuntament al·ludint motius de seguretat i responsabilitat, tal com --megàfon en ma--ens va explicar el representant de les associacions musulmanes convocants. M’han assegurat la inexistència de qualsevol “transfons polític” en les recomanacions que es van donar, que l’ajuntament és especialment sensible en recolzar aquests tipus de iniciatives i que ho tenien tot preparat (tema de la megafonia, etc) per si les condicions de seguretat i protecció civil – insisteixen molt en aquest fet— haguessin estat favorables i la manifestació s'hagués dut a terme.

Reconèixer l’encert de les recomanacions i decisions preses, penso que és de justícia, a la vista del que varem viure el mateix dissabte i de les conseqüències que el vendaval ha produït a tot el territori afectat,  incoïn-t’hi el cost en vides humanes.

També, tal i com m’han fet veure, haig de reconèixer el propi error al haver considerat convocants a totes les associacions i entitats que recolzaven el manifest, doncs recolzar no significa convocar. Els convocants  són  les comunitats musulmanes de Santa Perpètua , amb les quals l’ajuntament va contactar per tal de fer arribar les seves recomanacions sobre l’acte.  Així doncs, al contrari de la meva opinió anterior, l’assistència i el consens de tots per desconvocar l’acte no era necessària.

Per últim, sembla que si van assistir-hi membres del PSC i també de la Plataforma Cívica. Demano disculpes, també per haver estat imprecís en aquesta apreciació.

Bé, ara la M. Carmen Moreno m’envia la nova “convocatòria”  de la manifestació, de la d’abans vaig rebre un cartell amb les sigles d’ICV , el manifest que vaig penjar me’l va enviar un membre de la Plataforma Cívica y vaig rebre la mateixa informació de varis particulars...  Tant fa, el que importa és que l’acte sigui un èxit!  És el que penso i el que volia expressar amb l’escrit anterior.

Joan López

MANIFIESTO POR LA PAZ EN GAZA                              Enero 2009

La Franja de Gaza está sufriendo una  tragedia humanitaria desde el pasado 27 de diciembre, provocada por el uso desproporcionado de la fuerza por parte del Ejercito Israelí, el cual, con su escalada militar y de invasión de la zona está provocando centenares de víctimas civiles entre las cuales se contabilizan una significativa proporción de niños. Esta actuación es absolutamente inaceptable  por parte de la Comunidad Internacional ya que se está vulnerando indiscriminadamente el Derecho Internacional y Humanitario. Así como, también lo es la política practicada por Hamás y otras organizaciones armadas, que conculcan el derecho de los Israelíes a la seguridad, afectando también a la población civil.

Este ataque ha tenido consecuencias nefastas para el conjunto de la población civil palestina, una población que en los meses anteriores a la escalada militar ya padecía muchos sufrimientos. En primer lugar fruto del bloqueo de la Franja por parte del Estado de Israel, que ha provocado una falta de alimentos básicos y la imposibilidad de poder entrar o salir de la Franja y en segundo lugar por la congelación de fondos destinados a la cooperación y desarrollo de la Unión Europea, después que Hamás ganara las elecciones palestinas en el 2006. Una población, que desde ese momento ha estado sostenida por la ayuda oficial al desarrollo de numerosos países, entre ellos Catalunya.

Durante estos días los ataques militares por parte de Israel han afectado de manera directa a la población civil, incluso a aquella que se había puesto bajo la protección de Naciones Unidas. La Agencia de Naciones Unidas para los Refugiados Palestinos en el Próximo Oriente también ha sufrido estos ataques y ha paralizado sus trabajos en la zona. Esta agencia suministra alimentos a cerca de la mitad de la población de la zona.  También ha habido ataques a escuelas y hospitales.

Delante de esta situación La Asociación de la Comunidad Musulmana de Santa Perpetua de Mogoda y La Asociación PAZ de Santa Perpétua, juntamente con todas las entidades que se han adherido a esta movilización pedimos:

1.- El cese inmediato y permanente de los ataques de Israel a Gaza y la adopción de un alto el fuego permanente como reclama Naciones Unidas.

2.- La apertura de un corredor permanente de ayuda humanitaria y la provisión urgente de todos los recursos para dar soporte de emergencia a la población de la Franja de Gaza.

3.- Garantizar la protección de la población civil y la satisfacción de sus derechos y necesidades fundamentales.

4.-Pedimos a los gobiernos y las administraciones públicas que no impulsen o fomenten acuerdos políticos i comerciales con el Estado de Israel hasta que éste no respete los derechos humanos, las resoluciones de Naciones Unidas y el Derecho Internacional Humanitario. También pedimos a los ciudadanos que, mientras no se resuelva esta situación, aporten su granito de arena no comprando productos de empresas israelíes.

5.- El inicio sin demora del dialogo político entre todas las partes que posibilite un acuerdo para una Paz justa y duradera, basada en las resoluciones de las Naciones Unidas, conforme al derecho internacional y bajo el principio de “Dos Estados para Dos Pueblos”.

ASOCIACIONES Y ENTIDADES QUE RESPALDAN  ESTE MANIFIESTO

Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda
SANTA PERPETUA SOLIDARIA
Seccio Sindical CCOO  Ajuntament Santa Perpètua de Mogoda
ASOCIACION DE VECINOS DE Can Taió
Asociación de vecinos Mas Costa
INICIATIVA PER CATALUNYA-VERDS
PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA
JOVES  PSC
JOVES AMB INICIATIVA
BRIGADISTES SPS
PLATAFORMA CÍVICA (PCCA)
ASOCIACION FRERES UNIS DE BOUANZÉ
ASOCIACION DE VECINOS DE CAN FOLGUERA
ASOCIACIÓN DE MUJERES GAMBIANAS

En Santa Perpetua de Mogoda a 24 enero de 2009

No he pogut dormir!

Llevar-me de matinada, a les cinc, no va ser cap fet excepcional, sinó pel fet de que ja portava varies hores sense poder dormir.  Pitjor va ser el breu somni dels deu minuts d’abans que sonés el despertador...  Pels efectes del sabotatge em robaven el saldo i la identitat, per eliminar-me sense contemplacions.  I per què!? Què havia fet jo!?

Encara amb la por al cos, vaig córrer cap al lavabo perquè el mirall em confirmés la pròpia existència.  Ja més relaxat, em vaig vestir, vaig prendre el cafè amb llet i la magdalena, tot rutinari i com sempre, abans de sortir cap a la feina.  Al passar pel menjador, però, no vaig poder evitar el mirar l’ordinador.  Apagat, tancat, desendollat,... Semblava inofensiu...

--Maleït aparell, si no el connectés a Internet no passaria res!—vaig murmurar per mi mateix alhora que donava un cop de peu al cable de connexió,  deixat per terra el dia d'abans. No podia treure’m de la ment el que m’havia passat, aquell missatge d’advertència, i si vaig fer-ho bé,... Perquè no domino l’anglès! Joder,  que tot està en anglès!

--Merda d’informàtica i els virus i les xarxes socials!  Potser va ser aquell nou amic del Facebook que no coneixia de res! --- vaig continuar parlant tot sol.  Va ser just després d’acceptar la seva amistat quan em va sortir el missatge... Que algú estava observant els meus arxius i el que estava fent amb l’ordinador!

I vaig executar el programa "Anti-Spy", l’antivirus, després de baixar la última versió... I vaig modificar manualment el registre i les claus tal com  posava a les instruccions per la restauració del sistema.

--No pot haver estat tant fàcil!— I aquest pensament em va provocar la intranquil·litat. Mentre conduïa per arribar a la feina, tot el viatge va ser el mateix:  No pot ser! Jo no visc a Madrid! No sóc del PP! No m’agrada el Rajoy ni el Gallardon! Ni l’Esperanza tampoc! 

Haurà estat una broma informàtica!

Joan López

La Fiscalía investigará la trama de espionaje en el Gobierno de Aguirre

140 comentarios

Granados califica de "gran mentira" la red 'parapolicial'.- Zapatero exige a Rajoy que "asuma responsabilidades" y éste ordena una investigación

• El Gobierno de Aguirre espió a un consejero afín a Rajoy

• Alfredo Prada: "Indignación es un calificativo muy suave cuando han espiado a tu mujer y a tus hijos"

• Gallardón: "No es lógico que se monte este dispositivo"

Obama, un ensayo de Zapaterismo práctico

Obama tomó posesión y en su discurso no han faltado las referencias a España  por varios motivos, desde el reproche a su contrincante electoral por la actitud de la anterior administración hacia nuestro país, hasta los elogios por los planteamientos españoles en temas como las fuentes de energía alternativas o nuestro reconocido sistema de seguridad social.  Parece, a juzgar por su discurso de investidura, que las tesis de Zapatero y su equipo económico sobre el control del sistema financiero --cuya inexistencia en los Estados Unidos son el origen de la crisis--, son de su agrado y están en la base de la futura política económica del nuevo presidente.

Tiene razón el Sr. Lozano en sus persistentes críticas sobre el capitalismo, el libre mercado, el papel de las grandes multinacionales en un mundo globalizado y las nefastas consecuencias para la población de una u otra región del planeta,  el poco margen de maniobra de que dispone la clase política para diferenciar los respectivos planes económicos, etc.  Pero, a pesar de ello, creo que no hay que caer en la desesperanza de un discurso fatalista,  falto de propuestas y de alternativas reales.  La esperanza de que no sea lo mismo Obama que Bush  o Zapatero que Aznar es lo único que nos queda. Sí  Sr. Lozano, esa esperanza la necesitamos para ofrecer un mejor futuro a nuestros hijos y nietos.

Es de lógica que Obama se fije en Zapatero si, como nuestro presidente, piensa que la convivencia entre el liberalismo económico y el estado del bienestar es posible.  Obama recibe una herencia de más de cuarenta millones de ciudadanos sin seguro médico y en España la asistencia médica es universal y a un preció que parece razonable, incluso estamos desarrollando leyes como la “Ley de Dependencia” con las que se pretende una extensión del amparo a los más necesitados.  

Igual que hizo Zapatero, las primeras medidas del mandatario americano han sido relacionadas con los asuntos de la guerra, suspender los juicios en Guantánamo y parece que solicitar un informe sobre Irak y la retirada de las tropas. Puede ser Zapaterismo o la prueba de que la dignidad y los valores vuelven a inundar la casa blanca...

¿Qué más da, Sr. Lozano?

Joan López

Obama, un ensayo de zapaterismo imperial.

Una provincia, Spain, de población hispana pero extrañamente situada en Europa, utilizó uno de los recursos que posee la lógica del estado cuando ve frenada su marcha: pasar de la mano dura a la mano izquierda.

Ánsar (Aznar) con su certeza moral y su bigote no estaba acertando a la hora de galvanizar las virtudes patrias y las esencias, sino que estaba transformando a pacíficos ciudadanos/as de clase media y aristocracia obrera, en resueltos manifestantes contra su estilo bigotudo de hacer política. El estado se resintió y los aparatos represivos empezaban a mirar con desconcierto a las masivas y repetidas manifestaciones, concentraciones, etc. ...más

Els combats a Santa Perpetua

Joan, el promès es deute, tret de la Biblioteca Cervantes els parts de guerra sobre els combats a Santa Perpetua i Mollet.

Prudenci Llonch [prudenci_llonch@yahoo.es]

Cumplido uno de los objetos que se había propuesto Áugereau, le faltaba llenar del todo el otro , reducido, como se ha dicho, á limpiar de partidas el camino de Barcelona, á la que se propuso proveer de víveres. Para verificarlo, púsose en marcha con nueve mil hombres y un abundante convoy, apoderándose de paso de la villa de Hostalrich, y dejando bloqueado su castillo, en el cual se habia encerrado el gobernador con la guarnición. Sabiendo Duhesme (que continuaba en Barcelona sumamente escaso de víveres y recursos) la dirección de Áugereau, salió sin dilación á su encuentro; pero seguido de las divisiones de Orozco y del marqués de Campo Verde, fué derrotado por este en Santa Perpetua el dia 20 con pérdida de cuatrocientos prisioneros; y llegando al mismo tiempo la división del brigadier Porta, atacó á este una columna de mil y doscientos franceses que ocupaban á Mollet con dos piezas de artillería, y la destruyó tan completamente, que apenas se salvaron doscientos hombres, quedando también en nuestro poder sus dos piezas.

Los prisioneros cojidos en ambas acciones fueron paseados por en medio del ejército, precedidos de los dos cañones con inscripciones y cubiertos de guirnaldas de laurel, sirviendo de ovación á los nuestros. Esta especie de pompa triunfal, aunque nada usada en nuestros dias ni muy conforme en verdad con la moderna ilustración, fué disculpable en aquella ocasión para reanimar el espíritu de los soldados, algo decaído desde la rendición de Gerona, El mariscal Áugereau llegó con el convoy á Barcelona, en la que hizo so entrada solemne como gobernador de Cataluña, ofreciendo en aquella ocasión un nuevo ejemplo de las vicisitudes humanas y de lo que pueden los talentos ayudados de la fortuna; puesto que treinta años antes habia estado de guarnición en aquella plaza como simple guardia wabn al servicio de España. Luego que entró en la capital del Principado, depuso al general Duhesme y envióle á Francia, protestando el mal trato y dureza que habia usado con los catalanes. Este acto de justa severidad, que tan buena opinión hizo formar del nuevo de fe, habría acreditado que conocía y quería respetar los deberes que imponen á las autoridades la equidad y la justicia, si su ulterior conducta no hubiera desmentido tan bello concepto.

La escasez de víveres qae siempre esperimentaba Barcelona no dejaba permanecer a sus alrededores largo tiempo al ejército francés, por lo que, encargando Áugereau el mando de aquella plaza al. general Mathicu, regresé á la de Gerona, dejando algunos batallones sobre las alturas de Masanet para estrechar el bloqueo de Hostalrich, y ver si podía rendirlo por hambre. El general Souham recibió orden de adelantarse basta Vich, y pasó, casi sin resistencia , los desfiladeros de la Garrjga, por donde va el uncamino transitable para carruajes y artillería, pues por los demás que confluyen á aquella ciudad, tienen que ir tos transportes á lomo de mulos

La crisi envesteix les sortides, activitats i menjadors escolar

Extraescolars

El titular de “El periódico” no és res més que la constatació per escrit d’una realitat que observem diàriament tots els pares que tenim fills en edat escolar. És clar que si els ingressos familiars disminueixen cal disminuir la despesa. Som del parer – penso que com la majoria – de procurar la millor formació i benestar pels nostres fills; i si parlem de les activitats extraescolars que fan els meus fills faré tot els possible per mantenir-les fins que no hi hagi res més per retallar.

Pel que fa al servei de menjador i de guarderia fora de l’horari escolar s’ha de dir allò de...  “Com a casa, en lloc!”

De que el domicili familiar és millor per quasi bé tot no tinc cap dubte; i no per l’estalvi en temps te crisi sinó perquè sempre hem estat en contra de “guarderies” substitutòries de la vida familiar si no són del tot necessàries i, en aquest sentit, em triat sempre l’opció dels menys ingressos, de la jornada reduïda, de no fer hores extres, de la conciliació, d’ajudar als fills amb els deures,etc, abans que el canvi de cotxe, de casa o dels restaurants en cap de setmana.

És clar que aquesta tria no és possible fer-la per moltes famílies on els dos, tant el pare com la mare, es veuen obligats a fer jornades laborals molt extenses per poder cobrir les necessitats bàsiques com són el menjar, la vivenda, la roba, etc.

Les empreses del sector demanen més ajuda de les administracions per poder contrarestar la disminució de la demanda, amortitzar inversions, afrontar la morositat i mantenir la qualitat dels serveis que ofereixen.

Personalment, crec que donada la greu situació econòmica que vivim, les administracions haurien de concentrar tots els recursos en prendre mesures que puguin incidir directament en el manteniment dels llocs de treball i en la creació de nous. Les subvencions a les empreses han de ser en funció d’aquesta finalitat i no per corregir comptes de resultats negatives. Les empreses, igual que fem els pares amb els fills i les seves extraescolars, han de fer el possible per mantenir l’ocupació, esgotant totes les possibilitats de que disposin abans d’acomiadar, posant iniciativa e imaginació per cercar alternatives de negoci, mostrant capacitat d’adaptació i, fins i tot, acceptant un determinat nivell de pèrdues.

D’aquesta manera, la crisi passarà, recobrarem els ingressos i recuperarem el que s’hagi pogut perdre.

Per cert, a l’escola dels meus fills, el menjador és boníssim i no ha perdut qualitat!

Joan López

Història local

Hola Joan Ramon,  el que dius sobre la guerra 1808 està al llibre de Fermi Vinyals, no es cap descobriment y també hi ha altres coses sobre el temps.  Poses el que va passar a Sevillà i et deixes de posar el d’aquí,.. És un llàstima! 

Va ser el 18 Gener del 1810, el lloc és a la Torre Blanca, sobre Can Banús  on està avui en dia la autopista. Va ser capturat un Regiment de Corsers francesos per la divisió Almansa; Una mica es el que posa, van capturar algunes peces de artilleria i als soldats als van posar corones de flors per ser un victòria molt important. Aquesta divisió Almansa, al cap de pocs dies va ser desfeta en una batalla a la plana de Vic. 

Sobre els Miquelets, és un altre tabú, que els manava el Francesc Milans del Bosch. Els sometents poca cosa van fer, limitant-se a petits atacs per ajudar a les tropes regulars. 

Els miquelets eren la lleva forçosa que van reclutar per lluitar contra la invasió. Tots els homes de 18 a 40 anys que tenien obligació de allistar-se però de 60.000 que tenien que reclutar sols van aconseguir 20000 y molts es van perdre, sobre tot  als setges a las capitals. Són molt curiosos els bàndols de las juntes, miraré de penjar-lo un dia de aquets a la meva pagina web. Ja tinc bastant investigat però amb falta per posar-lo amb una mica de ordre. 

El que em preocupa avui en dia és que tinc vista una pintada racista sobre Palestina a la escola Tabor. Es pot defendre al poble palestí i no tornar a las èpoques passades de “judios y masones”.

Prudenci Llonch

Santa Perpètua i la Guerra del Francès

Hola Joan,

La meua última lectura ha estat el llibre Catalunya contra Napoleó. La Guerra del Francès 1808-1814, d’Antoni Moliner Prada, un llibre d’història (no de novel·la històrica) que descriu com es va viure aquests anys en el nostre país.

Llegir aquest llibres sempre porta sorpreses, perquè és clar que un no sap de tot i hi ha fets que o te’ls diuen o els desconeixes.

En la descripció de les accions militars de l’any 1809, diu que “el 30 de desembre (el marqués de) Portago va deixar el comandament en mans del mariscal de camp Jaime García Conde i després al general Hinestrosa, que va abatre els francesos a Santa Perpètua de Mogoda.” (pàg. 176).

I vet aquí que se m’ha obert la curiositat. En quins camps perpetuencs van tenir lloc aquests fets? Ostres tu! I aviat en farà 200 anys d’aquests fets! 200 anys que uns francesos de l’exèrcit de Napoleó van deixar la vida en algun indret on és possible que hi passen cada dia. He estat cercant per internet si hi havia alguna cosa, amb un resultat negatiu (tampoc no és que hi hagi dedicat massa temps). Però segur que algú deu saber quelcom!

Quin va ser el paper de Santa Perpètua durant la Guerra del Francès? Contra quin general francès va combatre el general Hinestrosa? Va lluitar amb forces regulars de l’ejercit espanyol, o van ser amb miquelets i somatents? On va tenir lloc la batalla?

Estic segur que algú em podrà donar alguna resposta. Perquè segur que la no és tan complicat i en algun lloc deu haver-hi informació.

Una salutació,

Joan Ramon Mercè

...més

Què és pla E?



El Presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, presenta el Plan E,

http://www.plane.gob.es/

Sobre el pla...

Voldria dir que veig bé la seva existència. És a dir, que finalment el govern presenta el seu pla contra la crisi... Què ja tocava!  El que fins ara eren un conjunt de mesures, més o menys inconnexes,  algunes d’elles --com els 400 €--  preses en temps de desacceleració,  conformen ara els diferents eixos del “PLAN E”.   Els aficionats als escacs sabem que no és possible guanyar cap partida si els moviments propis no responen a un PLA. Sí, l’existència d’un pla aglutinador d’objectius és del tot necessari perquè les diferents mesures sumin forces envers l’objectiu final, que no és altre que el de fer ESCAT I MAT A LA CRISI.

Com ja he opinat moltes vegades sobre la crisi i les diferents iniciatives que s’estan duen a terme, voldria fer un comentari sobre l’últim dels punts que es presenten en el Web:  “MODERNIZACIÓN DE LA ECONOMÍA”

En efecte, a tots ens està afectant aquesta crisi, individualment, en l’àmbit familiar i en l’empresarial; i tots hem de reflexionar sobre les deficiències que, en aquesta basant econòmica, hem patit en el passat i han agreujat el nostre grau d’afectació.  En l’àmbit familiar, potser hem abusat a l’hora de demanar diners a crèdit i ara estem molt endeutats i patint una caiguda dels ingressos. Individualment, potser no ens ha preocupat la formació laboral continua i ara, si hem perdut la feina, tindrem més dificultats per trobar-ne una de nova. O potser sóc un empresari poc conscient de la importància de fer servir la filosofia de la “millora continua” en la eficàcia i la  productivitat...  I també en temps de bonança!  Per molt que llavors resulti  més fàcil l’obtenció de bons beneficis.

Per això, ara, mentre esperem que s’arregli la cosa, per si sola o gràcies al “Plan E”, tots farem molt bé si som capaços d’aprofitar l’avinentesa per corregir i “modernitzar la nostra economia”.

Joan López

Obama queda per dinar en una hamburgueseria amb l'alcalde de Washington

Menú popular

És una noticia que apareix en l’apartat de curiositats de varis medis de comunicació. La noticia, distribuïda per l’agència EFE, crida l’atenció i potser mereix algun comentari. 

Aquí passa, els restaurants de “menjar ràpid”—que és la forma amable d’anomenar-los— són una opció econòmica per als temps que corren on gaudir d’un menjar, més bo que saludable,  amb la família. Als Estats Units sembla que aquests establiments són quelcom més per una franja molt amplia de la població i els “hot dogs”, les “burguers” i demés formen part fonamental de la dieta dels d’allà.

Aquí, que valorem més la bona cuina, seria impensable que en Zapatero i en Gallardón és trobessin en algun dels “populars” i coneguts establiments de Madrid per tenir un dinar de treball o, simplement, per intercanviar opinions. Els polítics, mandataris, executius i demés espècies destacades del paisanatge ibèric utilitzen els àpats precisament per això, per distingir-se de la resta dels mortals. I és normal que quan es parla de dinars, viatges i altres despeses “de representació” es faci per treure a la llum algun que altre us abusiu dels diners públics.

D’aquí a pocs dies el Sr. Obama serà l’home més poderós del seu país i de tot el mon, haurà de gestionar una nació sumida en una profunda crisi i llavors es veurà quins han de ser els veritables principis que articularan la seva política.  Caldrà veure si l’Obama, com el seu predecessor, es situa al costat dels més poderosos o de la majoria dels seus ciutadans que estan passant necessitats.

Bon profit,... Si és el segon!

Joan López

Avui has estat convidat a/al MANIFESTACIÓ 10 GENER 2009 BCN pel Toni.

Nom: MANIFESTACIÓ 10 GENER 2009 BCN
"’Aturem la massacre a Gaza’"
Tipus: Protest
Amfitrió: CATALUNYA
Data i hora d'inici: Avui, 09 gener a les 17:00 Dia i hora de finalització: Avui, 09 gener a les 20:00
On: PL. UNIVERSITAT BCN

Per veure'n més detalls i respondre, segueix l'enllaç inferior:
http://www.facebook.com/n/?event.php&eid=43234043903

Gràcies,
L'equip del Facebook

Mari Carmen Moreno Soriano [moreno.mc@hotmail.com]

Subject: Solidaridad amb Palestina

BARCELONA: dissabte 10 de gener MANIFESTACIÓ a Pl. Universitat, a les 17:00

En cas d'invasió terrestre concentració urgent el mateix dia a les 19h als Jardinets de Gràcia

Cartell: http://www.palestina.cat/images/stories/cartell.jpg

Jose Lozano Rivera [joselr41@telefonica.net]

Recordatori, DEMÀ MANI SOLIDARIA AMB PALESTINA

Juan Díaz [jdiazares@yahoo.es]
assumpte: ATUREM LA MASSACRE A GAZA

comentari: PALESTINA EN EL CORAZÓN

On vas amb les banderes i avions i tot el cercle de canons amb que apuntes al meu poble? On vas amb la vergonya per galó i en el fusell duus la por amb que apuntes al poble? On vas quan ja l'infant no vol jugar perquè el carrer vessa de sang i ets tu qui la plena? On vas quan ja l'infant no pot ni mirar el blau del mar, ni aquest cel clar i ets tu qui ho roba? .

Lluís Llach

Cartes als diaris

Vaig enviar l’article sobre el conflicte de l’orient mitjà als diaris per si estimaven oportú la seva publicació. Ahir, dia 8 de Gener, “El Periódico” i “La Vanguardia”  van posar el text a la secció de cartes dels lectors. Tot i que vaig enviar el mateix text als dos diaris, els del “El Periódico” van publicar un resum que, malauradament i per excessiu, em sembla que desvirtua una mica el sentit del que volia expressar amb el meu escrit. A “La Vanguardia”  també han canviat coses però... Molt millor!  

Bé, voldria agrair a tots dos diaris la publicació de la carta.

Joan López

8/1/2009 - LECTORS


Conducta malaltissa

Justícia o venjança?

Descomptes i rebaixes

Han començat les tradicionals rebaixes de després de reis, les estàvem esperant per comprar sabates i algunes peces de roba.  Fa uns dies, durant la campanya nadalenca i amb els grans descomptes que s’anunciaven als aparadors, vam tenir temptació de comprar però...  Si encara baixaran més!  Va ser el pensament per esperar i mirar d’allargar una mica més el pressupost.

La constant caiguda del consum al llarg de tot l’any passat ha obligat als comerços a baixar molt els preus dels seus productes, en un intent de salvar l’exercici sense pèrdues. S’ha  de vendre com sigui per cobrir les despeses, i la necessitat de vendre sumada a la poca demanda en temps de crisi fa que la baixada de preus sigui continua i generalitzada, fins i tot fora de la temporada de rebaixes. Així doncs, les rebaixes que han començat és veuen com una continuïtat en la davallada dels preus que s’està observant en els últims mesos, quan la crisi s’està deixant notar de debò. 

El problema és que una continua davallada dels preus, lluny de incentivar el consum i solucionar el problema dels comerços, fa que aquest es contregui encara més perquè, com ens ha passat a nosaltres,  molts esperem a que els preus encara siguin una mica més baixos.  Quan els preus s’apugen passa el contrari, ens llencem a comprar per por a les pujades i a que quan preguem les decisions sigui més car.  Quan el preu de l’habitatge pujava els pisos es venien com rosquilles i ara que estan baixant no es venen perquè, entre d’altres factors, els compradors esperen que encara continuen baixant molt més.  Però el cercle viciós es tanca quan els nivells baixos de consum i demanda afecten a la industria fabricant omplin els seus magatzems de productes que no tenen sortida. Les necessitats de producció es redueixen i s’imposen les regularitzacions de plantilla.  L’atur i la precarietat laboral s’incrementen i, queda clar...  No comprem fins que no arriben les super-rebaixes!

Finalment no sabem que és pitjor per la economia, si que els preus vaguin a l’alça o a la baixa. Com tot, sembla que el problema esdevé quan les fluctuacions són sobtades i desmesurades.

Bones rebaixes!

Joan López

Justícia o venjança

Un càstig proporcional al dany produït pel crim sembla de justícia. No és aquesta justícia la que proclama la llei del talió?  “Ojo por ojo y diente por diente”, es pot llegir a la bíblia, llibre inspirador de religions, compendi de principis ètics i morals...  

Erròniament, crec jo,  es té l’idea de que el jueus funcionen sota aquest principi. Perquè no hi ha res de proporcional en la resposta jueva als atacs dels extremistes palestins. No pot ser aquesta l’explicació del comportament jueu en els seus conflictes, atacant indiscriminadament, produint la mort i el patiment dels que són innocents .  En primer lloc, perquè qualsevol forma de justícia implica l’existència d’un jutge que dictamini les sentències justes i reprimeixi reaccions més viscerals com les que provoquen, per exemple, els desitjos de venjança.

L’explicació de la malaltissa conducta dels jueus com a poble s’ha de cercar en els manuals de la psicologia i la sociologia.  Un mecanisme semblant a aquell que transforma en maltractador al que estat víctima del maltractament, podria ser l’explicació de les embogides actuacions jueves.  El poble jueu, històricament maltractat amb èxodes i expulsions fins arribar al brutal genocidi dut a terme per l’alemanya nazi, podria haver esdevingut un malalt sense curació possible.  Com aquell que és violent i no pot evitar-ho, que es creu just i proporcionat en els seus càstigs, que es reconeix el més fort i amb possessió del control però que sovint el perd nefastament, que a qualsevol contratemps reacciona amb un cop de puny  a la dona o els fills.  Argumentar la defensa pròpia per justificar l’assassinat  d’innocents infants és símptoma inequívoc d’haver perdut  l’enteniment i la prova irrefutable de que la covardia a desterrat la dignitat humana de les seves ments.

Caldria la intervenció dels jutges internacionals, si existissin, la repressió per part de les autoritats internacionals, si existissin i fos possible, la teràpia reparadora i per la reinserció, si la turmentada ànima jueva la demanés voluntàriament.

Joan López

La diversió de les festes

Unes cadires de “Parxís” per seure mentre els més petits s’ho passant bé...

Poden fer tir a l’arc... Que és difícil si és el primer cop!



Fer carreres de F1 a tota velocitat... Que no els veus a passar!



Escalar l’Everest per la cara nord ... Sense perill!



I Batman, amb molta marxa,  posa la música per donar ambient...



La massiva assistència demostra quan encertada ha estat l’organització del Saló de la infància i la joventut.  Enhorabona als responsables!

Joan López

L'Ajuntament invertirà 4,1 milions d'euros en diferents projectes

Notícia publicada el dia:
Dimarts, 30 de Desembre del 2008 (14:50:40)

En complau llegir la noticia perquè sembla que l’equip de govern han estat treballant de valent  per aprofitar les opcions d’inversió que proporciona l’Estat.  Fa uns dies opinava sobre la necessitat de fer servir aquestes partides extraordinàries per millorar les infraestructures del municipi.  Penso que la quantitat de 4,1 milions d’euros és prou important com perquè les millores siguin patents i els vilatans les pugem  notar amb la conseqüent millora de la qualitat vida (o de residència) en el si del nostre poble. 

També he llegit, en referència al pressupost per l’any que ve, la intenció estalviadora i d’optimització pel que fa a la prestació dels serveis municipals i l’ús dels recursos que manifesta l’equip de govern municipal.  Com expliquen al Web municipal,  alhora volen incrementar la despesa en mesures anti-crisi, prioritzant les polítiques socials i de promoció de l’ocupació.

Així doncs, reiterant-me  en la meva opinió, crec que és l’estratègia correcta i la que ens pot anar bé per superar aquests moments de contracció econòmica que estem vivint.  Aprofitar oportunitats d’inversió i subvencions que proporcionin les administracions autonòmica i de l’Estat, reduir la despesa optimitzant  els recursos per incrementar la inversió social, etc...  És la “política real”, la que necessitem i que hem de demanar als nostres governants. D’entrada crec que hi ha motius per felicitar-nos perquè sembla que és la que el govern municipal té intenció de dur a terme.

Ara bé, els deures cal fer-los i cal fer-los ben fets per obtenir resultats. Quans llocs de treball es crearan o no es perdran? Quans aturats de Santa Perpètua trobaran feina?  Quantes empreses de Santa Perpètua s’hi veuran implicades?  No podem oblidar que tot això és per frenar l’atur i promoure nova  ocupació!

Si els deures han estat ben fets ho sabrem després de passar la revàlida dels propers mesos.

Feliç 2009!

Joan López.