Les últimes hores de vacances, l’últim dia de Festa Major a Sant Llorenç Savall, la primera cursa abans del primer entrenament, el primer dorsal de la seva vida, la primera vegada que mira de tirar les boles, ...
Últims dies de vacances i novament a la feina. A les nostres ments van apareixent les imatges que hauran de substituir les corresponents de la platja, estirats al sol o a l’ombra, sota el tendal del “xiringuito” prenen una copa de cervesa... O qualsevol altre situació diferent d’aquella que ens té subjugats la resta de l’any!
Aquest últim quadrimestre serà el de la reforma laboral, una reforma que portarà més precarietat i pèrdua de drets als treballadors en actiu i, amb tota seguretat , no tindrà masses efectes per la creació d’ocupació i perquè aquells que estant a l’atur millorin la seva situació.
Sort tindrem si les propostes del PP finalment no obtenen el suport necessari per sortir aprovades. En termes generals, el que pretenen els conservadors, per molt que se’ls ompli la boca amb missatges contraris de demagògia política, és incrementar la flexibilitat interna de les empreses en tots aquells aspectes on l’empresari encara no té total llibertat d’actuació perquè topen amb els drets dels treballadors provinents de la negociació col·lectiva: horaris, jornada laboral, salaris i demés obligacions establertes per conveni. Tot allò que es pugui negociar directament amb els representats sindicals de l’empresa sense control de cap autoritat externa és objecte de desig per part empresarial, saben perfectament que juguen amb avantatge, les amenaces d’acomiadament fulminat i col·lectiu o, fins i tot, de tancament sempre estan presents a qualsevol negociació.
Però, en la meva opinió, resulta molt més preocupant l’aportació que CIU està fent a la reforma, incidint i recolçant en les causes d’acomiadament objectiu per incloure previsió de futurs resultats econòmics, previsió de possibles afectacions sobre la plantilla i altres possibles previsions que puguin partir dels càlculs empresarials. En aquest cas, encara que es pugui demanar un acord amb els representants sindicals, saben perfectament que la negociació també es desigual sense la intervenció de l’autoritat laboral. Sempre resulta sorprenent la facilitat de l’empresa per presentar els números més adients als seus interessos, algunes compten amb el suport d’experts economistes, de mags i malabaristes financers, etc. Tot plegat perquè el dret a la indemnització de 45 dies per any treballat quan l’acomiadament no es procedent (no existeix la causa objectiva) es pugui quedar en 20 dies o--Com a màxim!--amb l’equivalent a 12 mensualitats... Un abaratiment considerable de l’acomiadament!
Les propostes de CIU són més preocupants perquè tenen més possibilitats de ser incorporades per raó de l’aritmètica parlamentària i les necessitats que té el govern del recolzament. Amb aquests plantejaments CIU s’alinea amb els empresaris que argumenten que abaratir l’acomiadament fomenta, finalment, l’ocupació. Cert és que tots, empresaris i treballadors, hem de lluitar i contribuir a l’objectiu comú d’assolir uns bons resultats econòmics. La diferència de plantejament consisteix en que els treballadors cerquem models empresarials (i socials) semblants als dels països del nord d’Europa basats en la qualitat, la formació, la competitivitat, etc, i cada cop més allunyats als models marroquins o xinesos on la precarietat laboral dels treballadors és fonamental per reduir la despesa de producció i obtenir bons resultats.
Els votants treballadors hem de tenir molt clares quines són les propostes i qui les fa!
Joan López
Dimarts 24 d'Agost de 2010
He recollit les ametlles!
La closca tova de les ametlles ja estava oberta i la fixació del fruit a la branca era feble. Calia, doncs, fer la recol·lecta sense dilació. Per sacsejar l’ametller i fer –les caure a terra, m’ha dit que podia fer servir les mateixes canyes que feien de puntals en una branca molt carregada. Després les he posat en una capsa de fruita que he trobat al porxo de les eines. Ella m’ha observat passejant lentament per l’empedrat de la l’entrada, sense baixar a l’hort. Ho hagués fet ella mateixa però ara no pot, no fins, potser, d’aquí a unes setmanes, si tot va bé. He cridat als nens per si m’ajudaven però estaven enfeinats amb les seves coses. No he volgut insistir perquè era poca feina, només un arbre, ... Cosa d’una estoneta!
Però la closca tova de les ametlles ja estava oberta i la fixació del fruit a la branca era feble. Calia, doncs, fer la recol·lecta sense dilació!
Cosa important per la bona cuina resulta la correcta condimentació. Al carrer Lluís Companys ens mancava això, una mica de sal i pebre per donar bon gust. Ni punt de comparació, la espectacular truita de patates, les cloïsses a l’estil mariner, les inqüestionables braves amb dues salses, una mica da cap i pota i uns cargols per sucar-hi pa, els popets amb all i julivert, uns xampinyons farcits... I el nen que s’ha demanat un entrepà de pernil ibèric!
Hem gaudit del carrer, tranquils i a la fresca... Amb sal i pebre!
He perdut la planxa, els cables s’han desconnectat novament i en el pitjor moment, quan només em quedàvem un parell de samarretes , uns pantalons i la camisa de la boda. El vapor a començat a sortir amb intermitència fins que s’ha extingit definitivament, he hagut de bellugar repetidament el tub i m’he cremat els dits varies vegades, finalment he tret la cinta aïllant de l’última reparació però no s’ha pogut fer res, el fil de color marró s’ha trencat i no ha estat possible estirar una mica més per tornar a intruir la part de coure a la regleta, he mirat d’obrir la planxa però els cargols són especials i com no tinc el tornavís adequat he trucat al servei tècnic. Adéu vacances...
El gos s’atura amb ganes de fer caca en plena vorera i a la dona que el porta li sembla perfecte. La defecacions dels gossos tornen la vorera en un lloc insalubre al que tots els vianants quedem exposats i els més petits encara més. Recollir els excrements no em sembla suficient doncs la taca queda i no sempre es possible eliminar completament les restes. Amb el cas del pipi el mal no es pot reparar... No es pot recollir!
Peso sincerament que l’ús de les voreres com a “Pipican” hauria d’estar del tot prohibit amb alguna ordenança municipal. També del tot necessària em sembla la tasca sensibilització i educació que s’ha d’exercir sobre els propietaris o passejadors de gossos.
En el cas de la foto, sembla que l’animal patia de restrenyiment i al cap d’uns segons mantenint la postura típica de “fer caca” s’ha aixecat i res... No ha fet res!
La dona semblava simpàtica... Potser l’hagués recollit!
La tornada està sent més dura del que es podia esperar... Fer pipi i fer caca, tan sols uns centímetres més enllà... Potser s’ha descuidat la bosseta verda per dipositar els maleïts excrements ... Potser a l’amo, l’amo, l’acaba d’acomiadar o, qui sap si alguna malaltia incurable li té absort el pensament...
Tinc la teoria de que sempre són els que viuen a la vorera del davant, que són molt gossos i sempre ho fan al lloc més proper de casa seva... Sense que ho sigui!
En acabar la jornada els pescadors ocupen la platja amb les seves canyes i el plaer de la sorra, del Sol i les onades, deixa pas a la tranquil·litat del capvespre... Les vacances al càmping s’han acabat com s’acaben els dies de platja,... Tornem a casa! A casa, a Santa perpètua, a vegades, els capvespres també són tranquils!
Per la Internet hem descobert que a Salou hi ha un càmping de luxe i, seguint el suggeriment de la Marta, hem decidit fer-hi una visita. Les consumicions a la terrassa de la piscina han resultat caríssimes, la clara no l’han fet massa bona, les cerveses les han servit amb gerra petita i no com a mi m’agrada, en copa, les patates no les han portat amb el corresponent platet, el terra estava brut, els bungalows semblaven altre cosa—Per Internet, vull dir!---, bonics, de colorins, sí però molt junts uns dels altres... No, no ens hem vist passant uns dies l’any vinent!
Abans, just a l’entrada, hem hagut d’esperar el pas del tren... Uff!
La pluja d’aquesta nit passada ens ha deixat un esmorzar fresquet i em decidit aparcar els estris de la platja per quan surti el Sol... Una excursió per la urbanització podria estar bé!
La càpsula de l’amor, cal utilitzar-la en cas d’urgent necessitat perquè no és la millor opció, s’ha de tenir cura amb la higiene per no agafar quelcom dolent. He vist varies persones que sortien amb cara de satisfacció!
Si anem a la platja una mica d’hora, el xiringuito “La Dorada” encara està tancat. A aquestes hores som pocs i no hi ha problemes per agafar lloc prou a la vora de l’aigua, que ens espera com si es tractés d’una piscina. El vigilant tampoc hi és i la primera capbussada la fem assumint el risc de fer-la sense la seva presencia; però per no deixar passar l’ocasió... Ens hem d’arriscar!
Cogombres agredolços per picar, espàrrecs blancs per gastar la maonesa que ens hem endut de casa, olives negres sense os perquè li agraden al nen, una ampolla de vi térvol i una de negre envellit per sopar o dinar, varies de cervesa per reposar existències, dues capses de gelats bombó de doble xocolata que estan molt bons, una bossa de mongeta tendre congelada perquè la fresca no té bon aspecte, filet d’Abadejo, molt bo i molt barat, filet de vedella per fer a la planxa, “ensaladilla” per un primer, dos cartrons de gaspatxo al estil andalús que és el ens agrada, un pot de cigrons cuits i una gran de costelles de porc, varies ampolles d’aigua mineral perquè amb la calor... Un paquet de macarrons i un de fideus gruixuts, un paquet de “tortitas” mexicanes per enrotllar el saltejat de verdures amb pollastre, blat de moro dolç per l’amanida, una capsa rodona i metàl·lica de galetes per després, amb el cafè, “sobaos” per esmorzar, tres barres de pa d’oferta, unes peretes de les que es mengen amb dues queixalades i uns tomàquets cherry per l’amanida, carbassons i pastanagues, dues ampolles de llet sencera i dues de desnatada i una d’orxata, unes cebes tendres, els preceptius Frankfurts i les hamburgueses, una dotzena d’ous grans per fer fregits o en truita, una plata de carn magra i una de pit de pollastre i una síndria,... I sucs variats!
Hem omplert la nevera!
Joan López
Dilluns 9 d'Agost de 2010
El càmping
Per tercer any consecutiu, el Càmping Joan de Cambrils en acull per tal de passar uns dies de descans. Només arribar, sense quasi bé desfer l’equipatge, hem agafat les tovalloles i... A la platja!
A la platja hem estat poca estona perquè les nens han volgut estar alerta de l’arribada dels amics de l’any passat... Potser també de l’any que ve!
Joan López
Dissabte 7 d'Agost de 2010
Una imatge
Una imatge fragmentada per mostrar que són indivisibles, incompatibles, inseparables, que no poden estar un sense l’altre, com dos pols oposats. Estan jugant a ser immortals en el moment, per passar l’estona, a la fresca d’una terrassa, d’un bar,...
La bèstia negra de bars i cafeteries, abans sempre feia la parada al bar “La parada”, just abans d’entrar, al costat de la feina; Abans tocava passejar i fer el cafè.
Està boníssim mestres miro un vídeo del Youtube que m’envia algun malalt del cap... Però calla! No està malament! M’agrada el ritme! De primeres no ho he notat però indagant a la xarxa he descobert que són coreans. Com l’I30,... També m’agrada el I30!
I també m’agrada la xocolata negra, com la que posen als bar i les cafeteries.
Amb una picadora Moulinex ha fet dels glaçons de gel la base perfecta per preparar un Mojito espectacular. El soroll que fa la picadora i la rotació del gel, cada cop més trossejat, m’hipnotitza i em suggereix diverses imatges que van passant ràpidament per la ment com diapositives... Pensaments impropis d’aquells que volen ser bona gent! Pregunteu-me que altres coses es podrien picar!
Em vaig equivocar, la bombeta no era del mateix tipus—Per molt que ho semblés!—i no vaig saber veure l’única diferència existent: dos pols i no un. L’error va provocar una fallida global del sistema elèctric i els pilots avisadors no van parar de fer pampallugues... Maleït cotxe!
Si no fos perquè el meu lloc de treball és insegur, em canviaria de cotxe, faria el que fan els bons mantenidors del sistema, demanaria un crèdit i consumiria, i aportaria quelcom per a mantenir (no a crear) algun que altre lloc de treball.
Veure’m el Mojito, al igual que la planxa d’ahir, ... També em relaxa!
Avui si que és dimecres, no com vaig posar ahir al Web... Els primers dies de vacances encara conserven el ritme estressant de la setmana passada. El més fort va passar el mateix divendres passat, just uns minuts abans d’agafar les vacances, els meus “jefes”, vetllant com sempre per la bona marxa de l’empresa, van decidir que era el moment oportú per acomiadar a cinc treballadors, tots companys meus de fa bastants anys... Ells sabran de l’oportunitat del moment! Nosaltres, els ingenus i ingènues que acatem les seves ordres, no hi comptàvem amb que passés res semblant, ni amb l’existència de plans tant incomprensibles... Acostumats a veure aquestes coses només a les “pelis” on surten els dolents! A la ficció, general i finalment , surten escaldats! A la realitat és més dificil!
Hem anat al sindicat per comprovar la correcció dels números i tot estava, més o menys bé, però hem hagut d’esperar una bona estona perquè els sindicalistes, està clar, també fan les seves merescudes vacances. No hem solucionat res perquè ja no hi ha solució... estem de vacances i la solució, la readmissió, no és possible perquè no hi ha lluita... Perquè estem de vacances!
Al taller estan amb serveis mínims i em desespero... No acaba de funcionar... Quan no són els intermitents és el llum de marxa enrere... I quan no les des posició! Passaré l’ITV el dijous? Estarà arreglat per poder marxa de vacances?
He anat a la caixa per fer l’ingrés dels llibres del proper curs, he visitat unes quantes seccions d’un conegut supermercat per adquirir el mínim necessari pel dia d’avui, abans de visitar, també, al meu sogre, que és barber, haig de cercar una mica de relaxació...
El divendres no va poder ser, ho vam intentar però l’embús de la nacional a l’alçada de Montcada i, sobre tot, la llarga cua per comprar les entrades ens ho van impedir. Per nosaltres era el millor dia, el dia de la Marta Domínguez en els 3000 obstacles i la final del 1500 amb el Reyes Estevez ... Era el dia! Però la victòria de l’Arturo Casado la vam veure perfectament a la tele de plasma del meu germà i després un gelat a l’avinguda Matadepera.
Ja no hi comptàvem quan el Rogelio em va trucar... Que tenia quatre entrades! I allà que vam anar! El dissabte per la tarda, també amb grans proves, ple de festa, el Barni i tancant la jornada la final dels 5000 metres ... Genial!
L’Antonio, el meu Secretari Comarcal del sindicat, m’envia la següent carta:
Penso que els treballadors viurem unes setmanes decisives pel que fa al futur dels nostres drets i no podem deixar d’implicar-nos en la seva defensa. El tràmit parlamentari de la llei de la Reforma Laboral no està sent gens favorable per als nostres interessos. Els polítics haurien d’assumir les peticions de la ciutadania treballadora i posar en marxa la veritable reforma laboral, aquella que defensi als TREBALLADORS, amb majúscules, ja siguin obrers o empresaris, i la que pugui significar un veritable impuls per l’ocupació. La vaga general del 29 de setembre és l’oportunitat que ens queda per fer-nos sentir.
En la reunión mantenida con el Regidor y la Técnica de Esports, les entregamos por escrito, a través del grupo municipal Plataforma Cívica Ciutadans a l’Ajuntament (PCCA) las reivindicaciones a que llegamos el grupo de abonados disconformes con el trato que recibimos. Una de las peticiones era la reflejada en el apartado quinto.
El regidor ha respondido que solamente permitiría colgar este escrito en el plafón de entrada si retirábamos el párrafo final (el del abono por el servicio no recibido). No lo hemos aceptado ya que entendemos que hacerlo significaría someternos a una manipulación de todo lo que realmente se ha pedido.
Por la presente y tal como prometimos, pasamos la información por esta vía. No se nos permite hacerlo en la forma que entendíamos más operativa, más cómoda y especialmente menos molesta para la sensibilidad de Esports, a quienes no les gustó se recogiesen firmas en el recinto (acatado) ni que se hablase del tema de forma descontrolada. Nos obligan a hacerlo por este medio y por aquellos otros que quieran recoger el tema. Lamentamos la actitud tanto de la Regidoría como también la del alcalde a quien hemos pedido interviniera sin que lo haya hecho hasta el momento.
Este es el texto integro de la demanda, que consta registrada de entrada al num. 2010010396.:
----------------------Para su traslado al Sr. Martí Bayés, Regidor d’esports de éste ayuntamiento, en la reunión a que hemos sido invitados el próximo 23 julio 2010, los abajo firmantes, entregamos la presente a Plataforma Cívica Ciutadans a l’Ajuntament (PCCA), en representación de los 44 abonados que a través suyo y con nuestras firmas, presentamos nuestras quejas por el trato recibido desde su Regidoria. Las peticiones concretas que aquí se recogen han surgido después de las dos reuniones mantenidas entre los abonados, como consecuencia de la difusión de lo que se nos dijo en la reunión mantenida con el regidor el pasado 11 junio 2010.
Primera:A primeros de junio ni se nos cerrará, ni se nos limitará el horario de uso de la piscina de 25 mts. Permanecerá a disposición de los abonados hasta el 23 junio, en las mismas condiciones en que se rige durante el resto de la temporada (Horario de 7 a 22 h.; sin acceso al público; cubierta y climatizada, etc.)
Segunda:Durante la temporada de Enero a mayo y Septiembre a diciembre, se reservará a los abonados un mínimo de tres calles, en cada una de las divisiones en que se fraccione el horario. Es totalmente injusto que por ejemplo de 17:30 a 19.00 tengamos una sola calle.
Tercera:Durante la temporada de verano se dejarán fijos los corchos que separen tres carriles que serán de uso exclusivo para los abonados,aunque cuando no hayan abonados, los carriles podrán ser usados por todo tipo de usuarios A cambio de ello renunciamos al espacio que actualmente se nos reserva en la piscina grande la cual dejaremos totalmente disponible para los usuarios de temporada.
Cuarta: Si se vuelve a invocar la falta de socorristas como motivo para no ser atendidos, hacemos constar que en la cuota que se nos cobra regularmente, ése es un concepto que forma parte del global de lo que pagamos durante todo el año. Por tanto si falta el mismo, no debemos ser nosotros quienes carguemos con las consecuencias. En cualquier caso sugerimos se estudie la posibilidad de utilizar el servicio de Creu Roja.
Quinta:En la temporada de verano la piscina de 25 mts. se nos cierra a las 20:45 y no a las 22 h. como en el resto del año. Si a esto sumamos que durante Julio se nos han quitado dos calles de 9:15 a 10:00 h., resulta que no solo nos limitan el horario comprometido para todo el año sino que además nos quitan dos horas más diarias de uso. Si además se confirma lo anunciado por el Regidor de que durante agosto la piscina permanecerá cerrada por obras, solicitamos se nos abone la parte proporcional por el dinero cobrado por un servicio que se nos sustrae.
Sexta: En la temporada de invierno, en que se realizan cursos en los que se reservan calles en toda su extensión, de las que se utilizan solo la mitad, ( la zona que no cubre), se limite el espacio realmente utilizado con la corchera, de forma que el espacio de calle que se pierde al no ser utilizado por los cursillistas se aproveche por los abonados.
Tal como nos temíamos desde el principio de nuestras reivindicaciones, éstas no han sido atendidas de forma útil para esta temporada, por lo que siendo conscientes de que la legislatura política está a punto de agotarse y como colofón y resumen a cuanto aquí se pide
SOLICITAMOS:
A/ Respuesta escrita acorde a los principios de eficacia y agilidad en el funcionamiento administrativo, a cada uno de los cinco puntos anteriores. Consideraremos eficiente una respuesta antes de finales de setiembre.
B/ Que la citada respuesta vincule a los servicios técnicos d’Esports de cara a la futura y siguientes temporadas. Consideramos que los políticos pueden variar de aquí a un año pero ellos no y son los técnicos, quienes realmente pueden valorar cada situación y valorar si puede mantenerse o no en el tiempo. Otra cosa es que después el político matice la decisión de acuerdo a la circunstancia política que deba asumir y que agradeceríamos se nos consultase aunque solo fuera para dotar de contenido aquello de la participación ciudadana.
C/ Se nos permita colgar la presente en los dos Tablones de anuncio de entrada a la piscina, permaneciendo allí para general conocimiento de los abonados, hasta que tengamos la respuesta escrita solicitada.
Muchas gracias a todos. A PCCA por su inestimable ayuda, que queremos continúe hasta el final del asunto y a Esports por la atención que pongan en el mismo.
A 23 julio 2010
En representación de los 44 abonados:
José ARBIZU MARTINEZ
Manuel GONZALEZ MARTINEZ
El estudio del clima futuro se realiza fundamentalmente utilizando modelos climáticos globales acoplados océano-atmósfera. De estos modelos se obtienen proyecciones climáticas a escala global. Sin embargo, dada su escasa resolución espacial, es necesario realizar una adaptación de los mismos a las características propias de cada país. La producción de escenarios es una labor técnica muy compleja que requiere especiales recursos de supercomputación y personal muy especializado. En cualquier caso, las proyecciones o escenarios climáticos regionales constituyen uno de los puntos de partida imprescindibles para valorar los impactos, la vulnerabilidad, y las necesidades futuras de adaptación frente al cambio climático.
En el Plan Nacional de Adaptación al Cambio Climático (PNACC), se identifica a la Agencia Estatal de Meteorología (AEMET), como el organismo responsable de la coordinación de la generación de escenarios climáticos regionalizados para la geografía española. También en el Estatuto de la Agencia se señalan entre sus competencias y funciones la elaboración y actualización de los escenarios de cambio climático.
De acuerdo con ello y para obtener estos escenarios, AEMET, en una primera fase (2006-2007) ya finalizada, utilizó técnicas de regionalización climática previamente desarrolladas y bases de datos de proyecciones regionalizadas procedentes de modelos globales así como técnicas dinámicas y estadísticas de regionalización. Todo ello se aplicó a la obtención de escenarios regionalizados sobre el territorio nacional y la información generada se puso a disposición de los usuarios en su página web: www.aemet.es . Hasta el momento ha habido un acceso creciente de usuarios por parte de la comunidad que trabaja en impactos. Actualmente hay aproximadamente 200 usuarios registrados, de los que el 55% corresponden a Universidades y a centros públicos de investigación, 18% a diferentes organismos de la administración general y autonómica, 14% a empresas privadas y 18% a otros sectores variados. Asimismo, se generó un informe en el que, además de explicar los métodos de generación de los datos, se analizan sus limitaciones e incertidumbres en un contexto lo más amplio posible.
En la segunda fase, que se desarrolla en estos momentos, se trabaja en la actualización de los escenarios regionalizados mediante la utilización de nuevos datos procedentes de los modelos globales que constituyen la base del 4º Informe de Evaluación (AR4) del IPCC. Además, el proyecto europeo ENSEMBLES, desarrollado entre 2004 y 2009 con la participación de AEMET, ha generado una colección de proyecciones regionalizadas de cambio climático para Europa basadas en diferentes modelos climáticos regionales con una resolución de 25 km y que ha utilizado principalmente el escenario de emisión intermedio A1B. La información gráfica que ahora aparece en la página web de AEMET constituye una primera entrega de resultados de la segunda fase de producción de escenarios regionalizados de cambio climático basada fundamentalmente en un postproceso de datos del proyecto ENSEMBLES.
De todas las variables climáticas disponibles, inicialmente se presenta en forma gráfica el cambio de las temperaturas extremas a 2 metros y de la precipitación a lo largo del siglo XXI, respecto al periodo de referencia (1961-1990). Las proyecciones regionales de cambio climático vienen afectadas de unas incertidumbres inherentes procedentes de diversas fuentes. Estas incertidumbres están presentes, de forma jerárquica, en todos los pasos dirigidos a la obtención de las mismas.
En la información que se presenta en la página web, se han utilizado dos tipos de gráficas para representar la evolución de las distintas variables y su dispersión,. Un tipo de gráfica muestra la evolución de cada una de las proyecciones obtenidas por un modelo climático regional anidado en un modelo climático global y, el otro tipo de gráfica muestra la evolución promedio de todas estas proyecciones así como su dispersión, evaluada por la desviación estándar (media +/- una desviación estándar). En este último caso, a todas las proyecciones se les ha asignado el mismo peso.
Las gráficas que se presentan corresponden a España Peninsular y a las diecisiete Comunidades Autónomas a escala anual y estacional. Como el dominio mínimo del proyecto ENSEMBLES no incluía la Comunidad Autónoma de las Islas Canarias, las proyecciones regionales de esta comunidad se han obtenido mediante un método de regionalización estadística basado en análogos y desarrollado en AEMET y aplicado a los modelos del AR4 del IPCC. Como los datos disponibles de modelos globales solamente cubren dos periodos del siglo XXI, 2046-2065; 2081-2100, las proyecciones regionales obtenidas para la Comunidad de Canarias se limitan a estos intervalos temporales. En este caso se presentan gráficamente resultados para los escenarios de emisión A2, A1B y B1 para las temperaturas máximas y mínimas y A1B para la precipitación.
Todos estos resultados, que se presentan ahora en la web de AEMET, confirman los obtenidos previamente a pesar de que los escenarios de emisión considerados son diferentes. Las proyecciones de temperatura muestran un aumento, siendo más acusado en las máximas. Esta tendencia es mostrada en todas las proyecciones aunque los valores de la misma varían de unas a otras como consecuencia de las incertidumbres mencionadas. Para la zona de España Peninsular, el 90% de las proyecciones obtenidas para el escenario A1B muestran un incremento de la temperatura máxima, para el periodo 2071-2100, entre 3ºC y 6ºC respecto a los valores de referencia (1961-1990), mientras que para las temperatura mínima este incremento está comprendido entre 2ºC y 5ºC. Estos incrementos son ligeramente inferiores en la Comunidad de las Illes Balears, especialmente en los valores máximos, como consecuencia del efecto amortiguador de los océanos. Las proyecciones de precipitación muestran una mayor dispersión de resultados. No obstante, aunque durante la primera mitad del siglo no existe una tendencia significativa en la precipitación de la España Peninsular, sí existe una tendencia a la reducción de la misma en la segunda mitad del siglo XXI. Para el último decenio de este siglo, las precipitaciones medias de la España Peninsular podrían situarse probablemente en una horquilla situada entre el 15 % y el 30 % respecto a la precipitación del periodo 1961-1990. Esta tendencia a la reducción no es general para todas las estaciones del año ya que, en el caso de las precipitaciones invernales, no se puede concluir que exista una tendencia significativa, así como en la segunda mitad del siglo para el caso de las precipitaciones otoñales. Para el periodo estival, la tendencia es poco significativa por la escasez de precipitaciones que, en general, se producen en este periodo.
La puesta en la página web de AEMET de estos resultados en forma gráfica forma parte de las actividades desarrolladas por la Agencia que se enmarcan en la decisión adoptada por los gobiernos en la 3ª Conferencia Mundial del Clima celebrada recientemente en Ginebra. En dicha Conferencia, se decidió el establecimiento de un Marco Global de Servicios Climáticos para fortalecer la producción, disponibilidad y aplicación de predicciones y servicios climáticos basados en conocimientos científicos.
AEMET continúa trabajando para seguir poniendo a disposición de los distintos usuarios, en sucesivas entregas a lo largo de los próximos meses, actualizaciones con información relativa a otras variables, a extremos, otros escenarios de emisión y otras fuentes de datos. Por último señalar que AEMET continua trabajando mediante integraciones de modelos climáticos como contribución a la producción de proyecciones globales para el 5º Informe del IPCC.
Artículo publicado por Vicenç Navarro en la revista digital SISTEMA, 23 de julio de 2010
Este artículo cuestiona uno de los pilares del pensamiento económico neoliberal que sostiene que la bajada de impuestos es la mejor manera de estimular la economía y crear empleo. El artículo señala que la evidencia científica existente no avala tal supuesto. Antes al contrario, la subida de los impuestos de las altas rentas (que ahorran más que consumen) es beneficiosa para estimular la economía y crear empleo, si los fondos derivados de esta mayor gravación van a la creación de empleo publico, poco desarrollado en España.
Uno de los mitos que se reproduce en gran número de medios de información económica en España (reproducido también en los rotativos de mayor difusión del país) es que en momentos de recesión como el que ahora vivimos es importante no subir los impuestos, pues ello reduciría la demanda (al sustraer recursos a la renta disponible a la población) y con ello, el estímulo económico y la creación de empleo. En realidad, la teoría neoliberal indica que en momentos de recesión hay que bajar los impuestos a fin de estimular la demanda y el consumo. El Presidente Reagan fue el que introdujo esta teoría (a la cual se refirió el candidato Bush senior cuando competía con el candidato Reagan en las primarias del partido Republicano, como “voodoo economics”, es decir, economía de los brujos), reduciendo los impuestos (de la gente más rica) que, según él, estimularía la economía, generando más recursos al estado. La realidad es que tal reducción de impuestos a las rentas superiores creó un enorme déficit del estado, lo cual era, en realidad, el objetivo real de su política, utilizando este déficit para argumentar que había que reducir el gasto público (incluyendo el gasto público social) para disminuir y/o eliminar el déficit. Tal “voodoo” economics” se ha transformado en la política de los establishments europeos tales como el Consejo Europeo, la Comisión Europea y el Banco Central Europeo. Tal reducción de impuestos de los ricos originó, sin embargo, grandes déficits y una elevada deuda pública (tal como muestro en mi artículo “Las Políticas Fiscales Neoliberales”, Público, 08.07.10). Este aumento de los déficits y la deuda pública se utiliza como argumento para exigir, ahora, una reducción del gasto público (incluyendo el social) con el fin de disminuir el déficit. Tal postura es parte integrante del dogma económico neoliberal, reproducido a base de fe y no de evidencia empírica que lo sustente.
La otra alternativa, la de subir los impuestos, es desechada, pues, se nos dice, disminuiría la demanda y el estímulo económico. Dado que la mayoría de la población prefiere pagar el número más bajo posible de impuestos, entonces, aquel mensaje cala y se incorpora rápidamente a la sabiduría convencional. Es así como los dogmas se producen y reproducen. Pero como siempre ocurre en nuestro país, un elemento clave para entender quién paga impuestos y cuánto pagan, es la clase social del contribuyente. La gente con más ingresos, los ricos, son los que tienen mayor capacidad de ahorro. Tienen tanto dinero que, incluso después de consumir (consumo de lujo) les queda bastante para ahorrar. Pero lo que se necesita ahora, en un momento de recesión, no es tanto que la gente ahorre, sino que gaste, consuma y estimule la economía. ... leer más
Dissabte 24 de Juliol de 2010
Participa al consultori de la Carlota i vés al cine de franc!
Benvolgut/uda,
Avui (divendres 23) s'estrena "El Diario de Carlota", un film basat en la novel·la "El Diari Vermell de la Carlota", de l’escriptora i presidenta de Dones en Xarxa, Gemma Lienas. Com saps, la Carlota és el personatge que dóna nom i imatge al consultori de sexualitat i relacions afectives de Dones en Xarxa, La Carlota et parla de sexe. Doncs bé, aprofitant l’estrena de la pel·lícula, la nostra associació ha decidit sortejar, cada setmana, dues entrades de cine per veure aquest film entre totes les persones que participin en el consultori.
A partir del dilluns, 26 de juliol, Dones en Xarxa posarà en marxa aquesta promoció. El següent dilluns es realitzarà el sorteig de les primeres dues entrades entre totes les persones que, o bé hagin comentat alguna de les publicacions del blog de la Carlota, o bé hagin deixat alguna pregunta al consultori del mes, durant la setmana anterior. Quants més comentaris/consultes realitzis, més possibilitats tindràs de guanyar una d’aquestes entrades. Això sí, els comentaris i/o les consultes han d’estar estrictament relacionades amb el tema de la pàgina. No comptaran pel sorteig comentaris sense contingut com ara "Hola!" o aquells que es desviïn del tema que ens ocupa: la sexualitat i les relacions afectives.
El sorteig es realitzarà a partir de les adreçes electròniques que ens deixis en el formulari per a comentar/consultar. Per tant, assegura't que són e-mails vàlids i actius. Els noms dels o les guanyadores de les entrades seran publicats, setmanalment, al blog de la Carlota i a la pàgina web de Dones en Xarxa. Amés, els hi comunicarem a ells o elles personalment a través de dits correus electrònics. Els sorteigos d’entrades continuaran durant tot l’estiu, fins que el film caigui de la cartellera. Pots participar en tants sortejos com vulguis. Això sí, hauràs de tornar a visitar el blog de la Carlota i comentar o consultar, ja que les adreçes electròniques no s’acumularan de sorteig en sorteig.
Si estàs a Facebook, t'animem també a què t'uneixis a l'esdeveniment que hem creat per a l'ocasió.
Me acuerdo de una frase de Churchill que dice: “La falla de nuestra época es que los hombres no quieren ser útiles sino importantes”.
Si vosotros queréis ser importantes zanjar vuestros temas, si por el contrario queréis ser útiles sigamos denunciando porque creo que vuestros temas es de toda la comunidad. No me parece que tengamos que transigir a unos derechos que nos pertenecen como ciudadanas y ciudadanos. Los derechos (y esto es algo que me costó muchísimo de tomar conciencia), los derechos se exigen, no se piden, ni se suplican.
José creo que, la libre expresión que nada tiene que ver con el libertinaje de las palabras y que por tanto no debe censurarse, es complicado que se reconozca, se acepte y se respete. Quienes la practica tienen el poder de los conocimientos. Sin embargo el poder de los censuradores es el poder del miedo y la cobardía porque les falta conciencia de libertad, y sin conciencia no hay, ni se comprende la expresión libre.
Nuestro gobierno local no es útil por el libertinaje de sus palabras.
Así pues, entiendo que no se debe permitir, o mejor, no debemos permitir que los conocimientos se desanimen porque seria acrecentar más la absurda, ridícula y estúpida importancia de los inútiles.
Quiero que sepas que tus denuncias publicas no han caído en vano. Te confieso que ignoraba la problemática de la piscina, y captaste mi atención con tus pareceres sobre el Informativo, y aunque te suene a pedantería yo valgo un poquito y me merezco conocer a personas útiles, y como persona útil que te considero y acogiéndome a mi libre conciencia, te apoyo, me solidarizo y desearía que no cayeras en la trampa de la impotencia. (Oye!, que no es peloteo, vale?)
Juan, decirte que las injusticias sociales, como estoy empezando a definir la problemática de la calle, no debe silenciarse. Creo que tenemos que insistir, de lo contrario, permitiremos que los derechos de unos estén por encima de otros. Si lo crees conveniente publica el correo que te envié, es un apoyo más, una denuncia mas hacia la incompetencia del alcalde y su gobierno, sobre la inutilidad de la campaña sobre convivencia vecinal, sobre el inmerecido sueldo que les estamos pagando.
En fin que como vuestros comentarios me han dejado un poco ventosa, pues me apetecía despertaros un… no estáis solos. Y bueno… que lo que hagáis, penséis y sintáis es lo que hay que tener en cuenta.
Abrazos.
Pues pienso que el gobierno municipal no está por la labor de solucionar el problema que tenéis en Lluis Companys. Demasiadas palabras para decir que no se atreven a exigir el cumplimiento de normas escritas para toda la ciudadanía, a una comunidad que tiene sus propias leyes y fuera de ellas las/os demás importamos un huevo. No creo que le hallan dedicado tanto tiempo como dicen. El asunto lo metieron en un cajón y ahora lleno de moho no saben como limpiarlo, no saben como atajarlo. Lo mejor que podían hacer si no saben como defender los derechos de toda la ciudadanía por igual es irse, marcharse que dimitan, que muestren honradez, si les queda, y digan nos vamos porque no sabemos gestionar a más de cuatro vecinas y vecinos.
De que les sirve los juristas, la policía local, y los mossos? El alcalde tiene el poder de ponerlos a trabajar para cumplir el orden, la seguridad y la buena convivencia en todo pueblo.
Pepa Muñoz
Dijous 22 de Juliol de 2010
I quan arribo a casa
Me siento obligado a involucrarme en tu problema Joan. Todos nos merecemos un poco de solidaridad en momentos duros y éste para ti ha de serlo de verdad. Leyendo tus comentarios en este foro, como valoras la familia, la convivencia con los chavales a través del atletismo, la valentía que tienes al tirar adelante esta página, el agradecimiento que te debemos quienes si no fuera por esta web seguiríamos callados, censurados....
Lo debes estar pasando realmente mal. ¿Y qué se puede hacer? Tú sufres el problema, lo ves. Los demás lo vemos, lo ven. Pero quienes debieran tener la vista más afinada permanecen ciegos, tiran pelotas fuera. Son unos ineptos que desde sus púlpitos, desde sus templos de cristal, desde unos sueldos que no habrían soñado nunca en conseguir, nos toman a todos por tontos, ellos que se pasan de listos.
No sé cómo ayudarte Joan... Ojalá con esto al menos te reconforte y perdona mi inmodestia ?quien soy yo para tanta pretensión? y es que cada vez me siento más impotente ante tanta injusticia, tontería, cretinas, ¡¡frena!!.
De cualquier forma cuenta conmigo. Un abrazo
José Arbizu
.............................................................................................................. Gracias José
Muchas gracias por tu apoyo, José, mi problema es un tema de estrés. El estrés es lo contrario a la tranquilidad, la tranquilidad es lo que toda persona busca… También en el barrio dónde se decidió vivir y formar una familia. Mucho me temo que tendré que seguir buscando, quizás en otro barrio, quizás en otro pueblo. Ya veremos. Muchas gracias José.
Joan López
I quan arribo a casa...
Arribo de la feina, he aparcat al carrer perquè després haig de sortir, he deixat el cotxe davant del Bernat i només girar el carrer per la cantonada de les “chuches” ja sembla un altre món, hi ha bosses i papers per terra i la vorera està molt bruta.
Arribo de la feina, he aparcat al carrer perquè després haig de sortir, he deixat el cotxe davant del Bernat i només girar el carrer per la cantonada de les “chuches” ja sembla un altre món, hi ha bosses i papers per terra i la vorera està molt bruta.
Es veuen les cames d’algú que està assegut a l’esglaó del “super” però sembla que pot ser el noi que hi treballa prenent la fresca. Ara té un amic diferent, van canviant, com si fos un lloc de transit. El peu de la farola està pitjor que mai... Quin fàstic! Cosa d’aquells que treuen el gos a passejar!
Un home despullat de cintura amunt, recolzat al capó d’un cotxe xerra amb el que està assegut. Hem vaig apropant, no és el de la tenda, reconec a l’home dels tatuatges, feia temps que no se’l veia pel barri, a l'altre no l' havia vist mai. Passar entre mig fa cosa i no puc evitar creuar la mirada amb un i l’altre... Intimiden una mica! Penso en els meus fills, si haguessin de passar en aquest moment... I si els hi diuen o fan quelcom! Aquest parell no fan cara de ser bona gent...
L’esglaó de la pelleteria està totalment tacat, sembla que d’algun líquid tipus batut de xocolata... I això m’angoixa... Ara seuran al nostre portal per no embrutar-se els pantalons blancs. Quin panorama!
Haig de vigilar per no trepitjar un petit bassal grogós, podria ser un gelat dels de gel, dels de llimona, caigut i fos al terra però... No sé, per si de cas!
Un cop a casa, després de dinar, surto al balcó per recollir les tovalloles de la piscina i el cotxe groc arriba com molts dies, a la mateixa hora. S'atura sense aparcar davant del supermercat, porta la música “a tope”, estrident com per fer la guitza a qualsevol que estigui fent la migdiada. Cridant una i l’altre, ella i una nena petita han baixat del cotxe, han entrat a la tenda i han tornat al cotxe només un moment després... Les dues als seients davanters... Sense cinturó ni cadiretes! D’altra forma no hagués estat normal... Quin panorama!
A l’altre extrem del carrer, alhora que la música del cotxe es va allunyant, el que té el cabell vermell contacta amb un que el té més aviat fosc, es donen una encaixada, una abraçada, miren a dreta i esquerra, a davant i pel darrere, s’intercanvien uns obsequis i s’acomiaden, el que té el cabell més fosc s’allunya ràpidament, com el cotxe groc... És molt estrany!
Baixaré les persianes i posaré l’aire... No és l’aire del carrer però si està bé!
Joan López
Dimarts 20 de Juliol de 2010
Derechos y obligaciones
Santa Perpètua de Mogoda es una ciudad multicultural y plurilingüística donde predomina la cultura catalana enriquecida por y junto al resto de culturas de España. En nuestro municipio acogió una importante inmigración peninsular a partir de los años sesenta, con ella también se asentó una comunidad gitana tanto en Can Folguera como en la Florida y en los últimos años hemos visto incrementarse el número de personas llegadas de otras latitudes europeas, asiáticas, americanas y africanas con diversidad de confesiones y credos. Esta diversidad cultural genera en ocasiones problemas de convivencia vecinal que deben ser atajados desde la administración con respeto a las creencias de cada cual siempre que estén dentro de la ley, porque no olvidemos que nuestro país y nuestro municipio tiene un ordenamiento jurídico que iguala a todos /as las personas ante la Ley con los mismos derechos y las mismas obligaciones, y es aquí, cuando esto no se cumple por miedo, dejadez, desidia, etc., que los pequeños problemas de convivencia se transforman en algo más.
Todos/as los/as perpetuenses tienen derecho a una calidad de vida que no debe verse perturbada por la falta de autoridad municipal, ni por discriminaciones positivas ni por chorradas varias. El alcalde es el máximo responsable de la Junta Local de Seguridad y como tal debe actuar contra la alteración del orden público que se está produciendo en la calle Lluis Companys, orinar en las porterías, subirse encima de los coches, incendiar un colchón debajo un coche, ocupación de la vía pública, ruidos, cánticos, etc., todo ello son los efectos colaterales de un local destinado a la práctica del culto. En el pasado Pleno de junio le pedimos al alcalde que actuara y que suspendiera la actividad de centro de culto de forma cautelar y abriera un expediente informativo para encontrar la solución al conflicto. Nos contestó que eso no podía hacerlo y que la vía era el dialogo. Es evidente que el diálogo se utiliza cuando ambas partes quieren hablar, pero la Ley debe aplicarse siempre porque de no hacerlo el primer edil de nuestro municipio está haciendo un mal uso de su condición de alcalde y esta conculcando los derechos de un gran número de vecinos a poder vivir dignamente por no querer agraviar a unos pocos ni que le llamen xenófobo. Una cosa es el racismo y otra muy distinta el respeto mutuo y la convivencia en el marco de nuestro ordenamiento jurídico, las normas usos y costumbres de nuestra sociedad. Como decíamos, la Ley debe aplicarse a todos por igual sin distinción de color, raza sexo, religión ni cualquier otra condición humana o divina.
Francesc Rodríguez Claveria Portaveu Grup Municipal Plataforma Cívica Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda
La cursa de muntanya ens ha portat novament a Ossera (Alt Urgell), novament una excusa per passar un cap de setmana bonic i tranquil. Novament no hem deixat passar l’oportunitat de comprar formatges a la Formatgeria Serrat Gros. Aquests són uns productes de reconegut prestigi a nivell mundial!
Quan hem tornat a Santa Perpètua hem encetat un d’ells a l’hora del sopar... Boníssim!
L’estadi Olímpic s’omplirà d’atletes. Es disputarà el campionat Europeu. Anirem a seguir l’esdeveniment i farem algunes fotos. Estic una mica “depre”. Per culpa d’un dolor a la planta del peu no puc sortir a córrer... Vam anar al Míting Internacional Ciutat de Barcelona! Va ser la prova per l’europeu!
En el Ple de del passat dimarts, 29 de juny es va aprovar els estatuts del Consell Municipal de Benestar i Salut i malauradament des de PCCA entenem que s’ha donat un pas enrere en matèria d’atenció a les persones amb discapacitat, i lamentem aquesta situació ja que va ser PCCA la impulsora de la moció aprovada per unanimitat en el Ple de gener de 2009 per a la concreció de distintes mesures en aquestes matèries, entre elles la creació del Consell Municipal de Salut i Dependència. Amb aquesta proposta volíem donar resposta a un dels col·lectius més desfavorits i oblidats de qualsevol societat moderna on hom te molta cura i sensibilitat per a aquestos col·lectius però ningú fa gaire per satisfer llurs necessitats, amb festetes no ni ha prou. Per aquest motiu i veien que la resolució aprovada no avançava varem decidir, en març de 2009, presentar una proposta d’estatuts del futur Consell.
En desembre veien que encara estaven encallats, varem presentar una moció subscrita i aprovada per tots els Grups en el sentit de prendre distintes iniciatives en matèria d’atenció a les persones amb discapacitat, entre elles la de impulsar la creació del Consell Municipal de Salut i Dependència en un termini màxim de tres mesos. Aquella moció deia ”En consonància amb el punt precedent impulsarem la creació del Consell Municipal de Salut i Dependència en un termini màxim de tres mesos. Aquest Consell treballarà de forma tranversal i estaran representades com a mínim les regidories d’Educació, Salut i Benestar Social” .
Per tant és evident i manifesta la nostra voluntat de que Santa Perpètua avanci en aquesta matèria i per això varem assistir a la primera reunió de la comissió político-tècnica. En aquella reunió varem assistir els tres regidors i els tres tècnics del govern i a l’oposició PCCA. Es va evidenciar en aquella reunió que les pretensions del govern no eren ni anaven el l’esperit de les resolucions aprovades.
Malauradament PCCA no va poder votar a favor d’allò que tant havíem impulsat perquè el Consell naixia adulterat, per l’entrada de tants àmbits distints i inconnexes i això al nostra entendre és un maremàgnum difícil de conjugar i que tant sols funcionarà per a sortir en les fotos i repartir petonets. No diem que no hi hagi un Consell de Benestar Social i Salut però la discapacitat i la dependència tenen poc a veure amb les excursions i festes de la gent gran, la drogodependència, la immigració i els nou vinguts, infància i adolescència, fibromialgia, etc.
Per això a PCCA varem decidir no donar suport a la proposta i varem votar abstenció per tal de poder presentar en els terminis legals les al·legacions i suggeriments adients per tal de intentar reconduir aquesta situació. Es una llàstima haver arribat fins aquí per a sortir amb les mans buides però al final de tot la ciutadania sempre te la possibilitat de bescanviar tants despropòsits.
Santa Perpètua de Mogoda, a 30 de Juny de 2010 Francesc Rodríguez Claveria Portaveu Grup Municipal Plataforma Cívica Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda
Dijous, 09 de Juliol de 2010
Coses d’Internet
És evident que la Internet està canviant les nostres vides, cada dia més molts de nosaltres vivim enganxats a l’ordinador. És qüestió de connectar, de formar part d’una d’aquestes xarxes socials, de tenir moltes amistats cibernètiques. El cert és que, en general, la cosa funciona i va bé, que resulta útil i això... Que ens està canviant la vida!
En la comunicació més tradicional i natural entre les persones les paraules se les emportava el vent i si, per error, es deia alguna cosa indeguda sempre teníem el recurs “fàcil” de negar amb convenciment el que s’havia dit només un instant abans i això... ¡Tu palabra contra la mia! L’escriptura fidelitza els missatges i el fort vent no és suficient per esborrar-los. Però posar o demanar per escrit tot el que ens diem resulta inviable, per laboriós, perquè cal saber escriure... Vull dir sense faltes de cap tipus!
Amb la Internet tot canvia, hi ha una certa llicència amb la ortografia i la sintaxi, no cal posar segells ni trobar-se a un “palm” del interlocutor i no passa res si manca algun accent. Escrius ràpid, de qualsevol manera, selecciones a la llista de contactes la persona o a tots els membres del grup per enviar el missatge amb celeritat, perquè estàs enganxat i t’esperen per sopar i... I és tant fàcil polsar l’ “Enter”! I és tant fàcil deixar-se alguna cosa o posar més del compte!
Ell va voler enviar un “E-mail” als membres del seu grup, per error la meva adreça formava part de la llista seleccionada quan ràpidament va decidir “Enviar mensaje” (Així ho imagino). Volent simular la immediatesa del “Facebook” vaig publicar el seu missatge en aquest lloc web. Després les reaccions, lògiques o intencionades (caldria fer un anàlisis), un seguit de missatges d’una banda i de l’altre. Més errors i més correus, i tots volen acabar però no s’acaba d’acabar.
Total, uns veïns que van menjar botifarra acompanyada de cava... S’ho van passar bé? Segurament, jo no hi era, difícil esbrinar el més bó. Jo escric el que puc i publico el que m’envien. Internet és així, fàcil, ràpida, accessible,no hi ha vent que s’emporti el que es publica però... hi ha una certa llicència amb les paraules! Coneguda i necessària!
Joan López
Dilluns, 05 de Juliol de 2010
Per la festa major de Terrassa
Hem anat a Terrassa per participar a la cursa de la Festa Major. Primer han participat els nens i, una mica més tard, s’ha donat la sortida a la cursa dels grans. Pel que fa als nens, queda clar que el descans després de les competicions oficials no els ha fet perdre tot el potencial que porten dins y tot fa preveure que la temporada de curses populars serà també plena d’èxits. Per l’Andrea ha estat la primera participació amb la samarreta del CA Mollet i ... Fantàstic! Ha assolit el tercer lloc de la categoria infantil femenina!
Personalment he patit moltíssim per culpa d’haver participat amb molèsties en un peu i al genoll dret. La pitjor malaltia de molts corredors, les ganes incontrolades de córrer, m’ha passat factura... Avui no puc ni córrer!
Hacía mucho tiempo que no podía estar en los plenos, por el trabajo y los compromisos familiares, no obstante, pude asistir a este último (todo y que me los escucho todos). Cambia mucho de oír sus voces, a ver también sus gestos, y otra comunicación no verbal que siempre me pierdo. Sinceramente, lo que vi y escuché me pareció un completo disparate, dialogos de sordos, absurdos, en fin, que pagar a esta gente una millonada por lo que hacen y responden, me parece un insulto a los parados.
En todo caso, PCCA se encuentra a años luz del resto de partidos, y creo que ayer cualquiera que escuchara, lo pudo comprobar. Entre las cuestiones planteadas por PCCA, y las respuestas del gobierno, hay un abismo.
Las intervenciones de Plataforma están es su web, asi como las respuestas de los gobernantes. Tan solo comentar aquí el tema lluis Companys. Joan, tu me dijiste que se habían recogido firmas, que os habian dicho que no habia nada que hacer, etc. Ahora, escucha la respuesta dada, a ver si es todo correcto, o algo falla. Porque ahora todos son muy sensibles con este tema, pero llevan años pasando de los vecinos. Todo lo que dicen es cierto?, tu , y los vecinos implicados sabrán si nos gobierna Pinocho o no. Y si algo falla, ahora es el momento de exigir, ya que el tema está sobre la mesa, muy a pesar suyo.
Te adjunto la pregunta de PCCA y la respuesta de los honorables,
Preguntas y respuestas sobre la calle Lluís Companys
Hola Jorge, gracias por enviarme los cortes de voz del pleno sobre la calle Lluís Companys. Mis reflexiones sobre el tema son las que apuntaba el otro día (y en alguna que otra ocasión). Las resumo seguidamente:
Que no pueden hacer más y que hablemos con las autoridades es la respuesta que nos acaba dando la policía local cuando llamamos por algún incidente de los habituales en la calle.
Es bueno que se trabaje para encontrar soluciones pero eso no es suficiente ni sirve de consuelo. Alguien habrá al que se puedan exigir hechos y eso… ¡Soluciones!
Ya lo dice el regidor, que son muchos años. Después de tanto tiempo parece lógico que el desánimo, la desesperación y la sensación de que “no se hace nada” se hayan instalado entre el vecindario.
Cuando un vecino, viendo como saltaban sobre el capó de su coche, bajo a quejarse a los “feligreses” que consintiendo la conducta del menor charlaban en la puerta se encontró con una respuesta inesperada: ¡Aparca el coche en un parking! Bueno, creo que el Sr. Alcalde habla de la convivencia y de compartir el espacio vecinal.
Recuerdo el artículo de la “Llei de centres de culte” , de él se desprende que el derecho al culto se fundamenta y se adquiere sólo si se respetan los derechos de los vecinos . A mí me parece muy claro.
Me parece muy acertada la intervención y la propuesta que el Sr.Clavería ha hecho en el pleno. Las repuestas del regidor y el Sr. Alcalde no me resultan novedosas… Hace ya mucho tiempo, ha habido reuniones, se han recogido firmas, se ha dialogado con ellos, ha habido enfrentamientos, el problema persiste, las soluciones no llegan…
La capsa amagava una sorpresa, un inesperat de detall que ens va emocionar a tots. Què millor per immortalitzar els sentiments que les fotografies dels moments importants, per separat i després junts. Qui las va fer, cada una d’elles, volia això, un instant d’admiració, de tendresa, d’amor, de voler petonejar sense parar per gravar per sempre el sentiment.
Ella tenia el sentiment , ho va pensar, ho va fer i de sobte...
Unes llàgrimes d’emoció, fotografiades per sempre als nostres cors!
Joan López
Dissabte 26 de Juny 2010
Con los derechos pisoteados
Sí Jorge, efectivamente, así nos sentimos la mayoría de los vecinos de la calle Lluís Companys. Las ordenanzas municipales que deben regular el uso y la convivencia en los lugares públicos parecen no estar actualizadas a la realidad de lo que acontece en las calles de Santa Perpètua. Pero no sólo es la falta de normativa, sino que cuando recurrimos a la policía local para denunciar cualquiera de las lamentables situaciones que ocurren a diario, por “norma” suelen llegar tarde argumentando intervenciones de más importancia y falta de recursos. Y cuando llegan, cuando ya todo ha pasado, si insistes en denunciar siempre tratan de hacerte comprender la realidad de la situación: Que la denuncia sin pruebas, sin poder pillarlos “in fraganti”, sin el apoyo de la ordenanza concreta, etc, resulta inútil. También resulta reiterativo el argumento de que los mismos problemas están pasando en otras calles y barrios… ¡Somos conscientes y no podemos imaginarlo de otra forma! Pero no buscamos consuelo sino soluciones.
Y así estamos, sin una ordenanza que regule el consumo de bebidas “espirituosas” en la vía pública, aguantando que la propia policía sea la que nos informe de que no hay prohibición para que los “animales con mala compañía” hagan pipí en las aceras (otra cosa son las caquitas) y tampoco parece haber ninguna ordenanza que hable de los desórdenes públicos y el deterioro del entorno provocado por negocios o actividades tipo “el culto”.
En resumen, que no, que no existen ni las ordenanzas adecuadas, ni la capacidad interpretativa de las existentes, ni los recursos necesarios para velar por su cumplimento y buscar soluciones.
Un ejemplo:
… Article 8 Condicions materials i tècniques de compliment obligat per als centres de culte
1.Els centres de culte de concurrència pública han de tenir les condicions materials
i tècniques necessàries per a garantir la seguretat dels usuaris i la higiene de
les instal·lacions, i evitar molèsties a terceres persones. Aquestes condicions han
d’ésser adequades i proporcionades, per no impedir ni dificultar l’activitat que es
porta a terme en els dits centres.…
El artículo anterior corresponde a la “Llei de centres de culte” aprobada por la Generalitat en Julio del año pasado. Si nos referimos a la Iglesia Evangélica Filadelfia que hay en la calle Lluís Companys, está claro que no hay nada que les esté impidiendo realizar la actividad en dicho centro, a la cual cosa, por supuestísimo, tienen todo el derecho; resulta menos claro que se estén cumpliendo las condiciones para garantizar la seguridad y la higiene dentro del propio centro; Es del todo constatable, sin dar lugar a dudas, que el desarrollo de la actividad en dicho centro de culto compromete la seguridad y la higiene de la calle Lluís Companys porque, mientras se realiza el “culto” en el interior, los “churumbeles” campan a sus anchas en el exterior, descontrolados y dando muestras de una “educación para la ciudadanía” más bien escasa. Porque estamos hartos de verlos saltar sobre los coches aparcados, tirar objetos a los que circulan por la calle, maltratar el mobiliario y los servicios públicos, ensuciar la calle con los envoltorios de la merienda cuando se sientan en los portales a comer y un largo etcétera de situaciones que mencionarlas ahora no serviría más que para alargar este escrito. Está claro que lo de “evitar molèsties a terceres persones” que reza en el artículo no se está cumpliendo.
Aunque el tema del “culto” genera una problemática importante de convivencia, no es el único. El “Minisupermercat Lluís Companys” parece tener todo el derecho a estar abierto todos los días del año y con un horario mucho más extenso que los del resto de los supermercados y tiendas del pueblo. En este caso no es posible argumentar lagunas normativas en materia de ordenamiento laboral, horarios de apertura, restricciones para la venta de bebidas alcohólicas a menores de edad o, por qué no decirlo, todo lo relacionado con la inmigración ilegal y la explotación laboral asociada. En cualquier caso, creo que no puede haber permisividad con un negocio cuya actividad está comportando una degradación de la calle. En este caso sólo les queda argumentar que tienen asuntos más importantes que atender. Porque sobre las molestias que sufrimos los vecinos tienen buena cuenta en el Ayuntamiento y la Policía Local… ¡Otro día lo dedicaremos al “Minisupermercat”!
En definitiva, un derecho a la tranquilidad en el vecindario que está siendo pisoteado. Lo que no tenemos claro los vecinos es quién pisotea nuestros derechos.
Era la revetlla de Sant Joan de ja fa molts anys, una colla d’amics vam decidir continuar la festa a la platja. Per Sant Joan la platja és obligada! Ho va dir una de les noies del grup i la resta varem acatar el suggeriment amb entusiasme. Quan la gresca de les primeres hores anava perdent força, els soroll de les onades acariciant la sorra ens anava deixant adormits allà mateix , a la platja de Castelldefels. Moltes vegades recordem aquella nit amb l’agradable nostàlgia de les experiències maques que tens a la vida. Ahir, la trist notícia de l’accident em va impactar. El meu condol per les famílies.
Ha estat una sort que els únics seients lliures fossin precisament els de la primera fila. El teló, que no baixa del tot fins a tocar a terra, ens deixava veure els moviments inquiets de la preparació, uns peus accelerats i nerviosos, estilitzats i contorsionistes, que només un instant abans quedaven quiets, és la immobilitat abans d’esclatar moviment tot dibuixant la música.
Són carícies al terra de fusta, i també a l’aire, hipnotitzant als presents... Muts i bocabadats! És l’alegria que ens desperta les emocions... Pensar que ahir les portàvem de la mà!
PROPOSICIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PLATAFORMA CÍVICA EN DEFENSA DE L'ENSENYAMENT PÚBLIC, DE QUALITAT 1 DE L’ IGUALTAT D'OPORTUNITATS
L' educació és un dret universal i un bé públic al qual tota la ciutadania té dret a accedir i l' Administració té el deure de garantir en condicions de qualitat i d'igualtat.
A més, hi ha consens en la nostra societat sobre el fet que l' educació, a més de ser una necessitat per al progrés social, és la condició per fer possible una societat cohesionada i justa i que perquè això sigui possible I' ensenyament públic ha de ser l' eix vertebrador de tot el sistema educatiu i ha de garantir la seva funció social d' ajudar a compensar desigualtats.
L' ensenyament públic ha de garantir que totes les persones puguin estudiar i puguin aprendre i, a més, ha de ser democràtic i gratuït perquè no segregui les persones ni per classe social, ni per gènere, ni per llengua, ni per creences, ni per cultura.
No obstant, en aquests moments ens trobem en una greu situació de deteriorament de l'ensenyament públic, de la mà de la política educativa de l'actual conseller Maragall, que va justament en la direcció contraria: introducció de mecanismes de gestió privada, disminució de despeses i recursos per al' ensenyament públic i, per tant, més desigualtat d' oportunitats per al' alumnat i menys cohesió social per a Catalunya.
A partir de l'aprovació de la nova Llei d'Educació de Catalunya (amb el rebuig majoritari del professorat i de bona part de la comunitat educativa) i amb l'argument de la crisi, estem assistint a un atac sistemàtic contra l' ensenyament públic: retallades de plantilles de professorat, massificació a les aules, substitucions no cobertes, tancament de grups de batxillerat en barris desafavorits, disminució de professionals en els centres -vetlladores, tècniques d'integració social, mediadors/es, traductors/es, etc.-, disminució de la plantilla deIs serveis educatius (equips d'assessorament pedagògic, centres de recursos), disminució d'aules d'acollida, i places públiques insuficients (amb grans llistes d'espera) de cicles formatius, d'educació de persones adultes i de llars d'infants.
Juntament amb la retallada de recursos, assistim també a un seguit de nous decrets que pretenen canviar l’organització democràtica i participativa dels centres per tal d’imposar un model de gestió que allunyi el professorat i la resta de la comunitat educativa de les decisions pedagògiques, organitzatives i de gestió econòmica dels centres públics i que de cap manera afavorirà la bona marxa dels centres educatius ni ajudarà a millorar la qualitat educativa.
Tot plegat, no solament ens està portant a un retrocés de l’ensenyament públic sinó també a un retrocés en les condicions laborals del professorat, al qual es fa responsable de les mancances i els errors de l’Administració educativa. Finalment es canvia, també sense consens, el calendari escolar, complicant encara més la difícil conciliació de la vida laboral i familiar, sobretot de les classes amb menys poder econòmic.
Per tot això el Grup Municipal de Plataforma Cívica proposa al Ple de la Corporació l’adopció dels següents acords:
1. Sol·licitar al govern de Catalunya:
a. Que incrementi el pressupost per a les despeses de funcionament dels
centres públics.
b. Que incrementi les plantilles en base a les necessitats reals dels centres.
c. Que no tanqui batxillerats ni cicles formatius públics.
d. Que no suprimeixi professorat dels serveis educatius i dels CAEP.
e. Que substitueixi des del primer dia el professorat de baixa.
f. Que disminueixi el nombre d’alumnat per aula, sobretot en els centres que escolaritzen alumnat amb més dificultats.
g. Que apliqui mesures contra la guetització de centres. Per una distribució no segregadora de l’alumnat.
h. Que obri les portes del sistema a les persones que estan en atur. Més formació professional, formació bàsica per a persones adultes, més batxillerats i més universitat.
i. Que aposti per l’ensenyament d’idiomes i l’alfabetització digital.
j. Que aturi l’aplicació del nou calendari escolar.
k. Que el desplegament de la LEC no desmunti l’escola pública, ni l’organització democràtica dels centres educatius. En aquest sentit demanem que aturi la publicació dels decrets sobre autonomia de centres i direccions i que s’obri una moratòria d’un any per a la seva negociació i el seu debat social.
2. Traslladar aquests acords al govern de Catalunya, a les associacions
municipalistes FMC i ACM, i als sindicats signants del Manifest social en defensa de l’ensenyament públic; USTEC·STEs-IAC, CCOO, ASPEC-SPS,FETE-UGT i CGT.
Santa Perpètua de Mogoda, a 14 de juny de 2010.
Francesc Rodríguez Claveria
El Portaveu del Grup Municipal
Sus objetivos son reducir la dualidad, reforzar los instrumentos de flexibilidad interna y dar más oportunidades a las personas que se encuentran en desempleo, especialmente los jóvenes.
Con la reforma se incrementará también la productividad de las empresas españolas.
Se trata de una reforma de calado que, más allá de dar respuesta a la situación actual de la economía, afronta los principales problemas que el mercado laboral arrastra desde hace décadas.
El Consejo de Ministros ha aprobado un Real Decreto Ley de medidas urgentes para la reforma del mercado de trabajo. Se trata de un conjunto de modificaciones y líneas de actuación que conforman una reforma ambiciosa y de calado del mercado de trabajo español. Estas medidas se aprueban tras un intenso proceso de negociación con los interlocutores sociales, en el que finalmente no ha sido posible alcanzar un acuerdo, pero que ha servido para recoger propuestas de todas las partes, enriqueciéndose así el texto final.
El Gobierno considera que éstas son las medidas que requiere la situación actual, en la que se apunta ya claramente a una nueva fase del ciclo económico. Son, pues, necesarias actuaciones novedosas, que ayuden a sentar las bases de un nuevo modelo de crecimiento más equilibrado y generador de empleo de calidad, tal y como se recoge en la Ley de Economía Sostenible.
La reforma laboral del debut d’Espanya al mundial!
Quan escric això encara és dimarts i del decret de la reforma laboral només tinc les noticies que durant aquests últims dies han anat sortint als medis. També sé que hi haurà vaga general... I molt justificada, diria jo! Sembla ser que finalment el govern ha cedit més a les pressions de la patronal espanyola que a la dels sindicats. El que més preocupa es l’ampliació dels casos en que es podrà justificar l’acomiadament objectiu. L’acomiadament objectiu significa que només tens dret a vint dies d’indemnització per any treballat i, el pitjor de tot , que la quantitat està limitada a dotze mensualitats. Per poder fer servir aquesta modalitat d’acomiadament caldrà demostrar sis mesos continuats de pèrdues. M’imagino que la diferència amb el mecanisme actual, el famós ERO, consistirà en que s’eliminarà gran part del control administratiu, que es podrà aplicar de forma col·lectiva i, cóm no, que els representats sindicals perdran part de la seva capacitat negociadora en el procés.
Amb aquest panorama els treballadors hem de reaccionar i, apart de mobilitzar-nos fora de l’empresa fent vagues i manifestacions, ens hem d’organitzar dintre i que no hi hagi cap empresa sense cobertura sindical, sense delegats amb el recolzament del respectiu sindicat, que representin l’oposició a les veritables pretensions de molts empresaris que voldran aprofitar-se de la nova normativa. Potser hi haurà moltes empreses que voldran reduir la despesa de personal substituint treballadors antics amb sous elevats per treballadors nous amb els sous més baixos. Fins ara, aquesta operació només tenia un impediment: les indemnitzacions a les que tenen dret els treballadors més antics. A partir d’ara... Sis mesos de pèrdues!?
Quan la campana va indicar que era l’última volta en MOHAMED BENYAZID del CA Terres de l’Ebre i en MOHAMED CHOUIQUET del Canovelles imposant un fort ritme havien agafat uns metres de ventatge. L’Antonio va canviar el ritme per mirar d’atrapar-los i poder lluitar per la cursa. En DRISS RHIMO del Penedès (actual campió de Catalunya aleví de Cros) va seguir l’Antonio, els dos van avançar al del Canovelles i van retallar la distància que els separava de primer. A manca de 200 metres en DRISS es va posar primer per guanyar la cursa amb autoritati proclamar-se, també, campió de Catalunya dels 2000 metres. L’Antonio va plantar cara en tot moment als que eren els grans favorits, els atletes d’origen africà, com passa en l’actualitat a les grans curses, i va assolir la tercera plaça del podi...
Avui estem a El Prat per cridar i animar-lo cada cap que passi per davant nostre, en cada una de les cinc voltes que donarà a la pista d’atletisme. Ha dit que si guanya una medalla li dedicarà al seu entrenador de l’escola d’atletisme. El seu entrenador és l’Abdul, un jove atleta del CA Mollet, campió de Catalunya, campió en relacions humanes i en el tracte amb els nens. Malauradament l’Abdul no podrà ser-hi al seu costat per culpa d’un accident, sense conseqüències greus però que el mantindrà hospitalitzat aquest cap de setmana. Avui, amb el tret de sortida de cada cursa i amb cada una de les proves on participin atletes de l’escola, les ensenyances de l’Abdul es manifestaran en forma d’esforç i competició...
Vicenç Navarro ha sido Catedrático de Economía Aplicada en la Universidad de Barcelona. Actualmente es Catedrático de Ciencias Políticas y Sociales, en la Universidad Pompeu Fabra de Barcelona. Es también profesor de Políticas Públicas en The Johns Hopkins University (Baltimore, EEUU) donde ha impartido docencia durante 35 años. En esta entrevista realizada por Attac TV, Navarro analiza la crisis desde diferentes perspectivas y ofrece soluciones como el aumento del gasto público a nivel europeo o una mayor regulación del capital financiero. Habla del origen de la crisis y del coste que está teniendo en España, y aboga por “romper el determinismo económico buscando otras alternativas al margen de la voluntad política”. También explica que la lucha de clases continúa siendo esencial, y afirma que “el capital utiliza el Nacionalismo para dividir a la clase obrera” y, por tanto, en su opinión “hoy más que nunca es necesaria la solidaridad de las clases populares frente al enemigo común”. “Los medios de comunicación en nuestro país son instrumentos del capital” y “hay que constituir una Banca Pública que garantice el crédito”, son otras de las afirmaciones que Vicenç Navarro realiza en esta entrevista.
Ha estat el lament d’en Paco quan l’he trobat a la sortida de la cursa dels 3000 metres i la pluja encara ens mullava.
--Encara va rodat!
Ha estat la meva resposta i el meu parer més sincer. L’organització del la cursa “Els 10 de Santa”, les persones que l’han fet possible es mereixen un reconeixement. Quan hi ha organització i feina ben feta no hi ha ensurts ni entrebancs. De qualsevol forma... Tot va rodat!
Per a mi, avui era un dia importat, l’any passat per aquestes dates em vaig fer el propòsit d’entrenar, perdre pes i mirar d’aguantar la cursa dels 10 quilòmetres...
Tot gira entorn a l’ocupació i, en aquest sentit, les últimes dades que indiquen una reducció de l’atur en més de 76.000 persones indueixen un brot d’optimisme en mig de la negativitat generalitzada que domina l’àmbit econòmic.
Ja tenim assumit que les mesures d’ajust econòmic preses pel govern, amb retallades de la despesa i les inversions públiques, provocaran un menor creixement, una més lenta recuperació de la crisi i també, conseqüentment, de la taxa d’ocupació. Per pal·liar aquests efectes negatius l’objectiu és adaptar el mercat de treball a les noves circumstàncies que envolten tant als treballadors com als empresaris. El que s’espera de la reforma laboral és que les bones noticies sobre l’ocupació, com la que s’acaba de donar, ho siguin de forma sostenible durant els propers mesos i no degudes al factor estacional, com bàsicament ho ha estat aquesta última, que s’explica per la preparació de la temporada turística d'estiu. Ja veurem el que en surt de les negociacions dels agents socials o del decret governamental, si finalment és el cas, però personalment m’inquieta que el que transcendeix de les converses només faci referència al tema de l’acomiadament, a les quanties de les indemnitzacions i sobre la determinació de les causes objectives... Només estan parlant de l’acomiadament?! Si més no, resulta estrany que s’hagi de parlar d’acomiadament per solucionar l’atur.
Resumint: La crisi financera, la del gran capital, ha estat la causa de la crisi econòmica i de que els estats, havent de sortir al rescat financer, fer front a les cobertures socials, a mantenir l’activitat amb inversions públiques, etc, s’hagin endeutat fins a presentar uns comptes deficitaris que no són sostenibles a hores d’ara. I val a dir que si aquestes circumstàncies no són sostenibles, en part és degut a la poca tolerància que els mercats mostren davant un determinat nivell de risc, determinat, a la vegada, per les famoses agencies de qualificació... Famoses, per damunt de tot, per no haver detectat (!?) el veritable risc de les hipoteques “basura” americanes,... Que són l’inici de tots els problemes!
Però hem de continuar dien que la crisi financera dels estats aprofundirà més la crisi a nivell personal i familiar, a nivell del treballador. Ara s’imposaran les retallades als drets laborals—Ja es veurà si amb caràcter retroactiu!— que pretenen siguin l’inici de la recuperació... Serà l'inici de totes les solucions?! Podria ser... Que si gràcies a la reforma laboral es crea ocupació també pujarà el consum intern, el que fan les famílies en el dia a dia i quan es canvien de cotxe o de pis; els comptes públics milloraran perquè hi haurà menys despesa social i més ingressos fiscals, es produirà una reactivació econòmica i el PIB creixerà, la morositat del país es reduirà i els observadors internacionals ens valoraran més bé alhora que els mercats recobraran la confiança en els productes financers espanyols... I haurem pujat al tren de la recuperació gràcies a les retallades en matèria laboral... Que algú les presentarà com la solució de tot!
Però les retallades i les pèrdues de drets laborals mai no poden significar un benefici, ni que es pensi en els aturats o en el conjunt de treballadors... És per definició!
El patiment dels nervis abans del tret de sortida, la cursa calculada de les primeres voltes, els canvis de ritme per situar-se, l’acceleració de l’últim 400, l’extenuació de l’últim 100... La marca personal i la classificació per la final del Campionat de Catalunya de 2000 metres llisos.
L’objectiu és la reducció del dèficit. La crisi ha fet que els números dels comptes públics esdevinguin vermells de forma preocupant i ja cal prendre mesures urgents. Les mesures que s’han de prendre per arreglar la situació van encaminades a reduir la depesa i, d’altra banda, a incrementar els ingressos. Val a dir que la reactivació econòmica i la reducció de l’atur tindria efectes en aquest dos aspectes, menys despesa en cobertures socials dels aturats, per exemple, i més ingressos per la via fiscal lligats al increment del consum, de les rendes, etc.
El que sembla clar és que si la taxa d’atur continua pujant, la situació es pot fer insostenible. Ara toca retallades a la despesa que afectaran inevitablement a la inversió pública que, cal recordar, ha estat uns dels elements importants per frenar la creixent desocupació i això és un fet que ens ha de preocupar.
Així doncs, tal com s’ha anunciat, les retallades afectaran a la baixa les previsions de creixement i ens hem de tornar a preocupar per segona vegada doncs les gràfiques de creixement i ocupació solen anar paral·leles. Però si ara tenim una bossa tant gran d’aturats és perquè el sector que va fer fallida, el de la construcció, va generar molta ocupació i, està clar, ara patim les conseqüències d’un model productiu poc sostenible basat, en gran part, en la “bombolla” immobiliària. Que cal fer un canvi de model productiu amb rumb cap a la eficàcia, la productivitat, la competitivitat, la formació, el valor afegit dels llocs de treball, etc, és un fet inevitable si estem pensant en un futur que superi els errors del passat. Amb aquest pensament està treballant el govern però, novament ens hem de preocupar, aquest rumb no afavoreix la creació massiva de llocs de treball com ho va fer el sector de la construcció. En aquest punt cal reflexionar si la imminent reforma laboral no anirà encaminada a alimentar encara més el model productiu que ens ha portat a la situació actual i que, com ja s’ha dit, està basat en la creació de molts llocs de treball de baixa qualificació, de poca tecnificació, de baixa productivitat,... De molta precarietat!
En definitiva, que tot això de la despesa, les inversions públiques, el model productiu, les cobertures socials, el deute, la taxa d’atur, el creixement econòmic, etc, representa un trencaclosques de moltes peces difícils d’encaixar...
Seran capaços de resoldre’l, els nostres dirigents?!
Des d'ANDI us volem recordar que els pròxims dies 28 i 29 de Maig tindrà lloc la jornada sobre “Educació en família” al Casal Pere IV. La conferència corre a càrrec de Gonzalo Berzosa Zaballos psicòleg i gerontòleg.
Us adjuntem el cartell de la jornada per si en podeu fer difusió.
El lliure mercat, la llei de la oferta i la demanda, les revaloritzacions i les pèrdues, les expectatives de negoci, els mercats de valors,...
L’especulació! És la manera que tenim de funcionar pel que fa a tema econòmic. I quan per una banda manquen els escrúpols i per l’altre el control es produeixen les injustícies, les que patim els treballadors i ciutadans,... Estem en mans dels especuladors!
Un exemple: L’especulació amb el sòl i amb la compra-venda de vivendes va generar la gran bombolla immobiliària; provocant la pujada desmesurada dels preus de la vivenda i l’injusta situació de fer-la inaccessible per a molts ciutadans. L’administració, a tots els nivells, no va considerar oportú posar-hi fre a “l’especulació” i sí van aprofitar-se de les circumstàncies per obtenir quantiosos ingressos que, tot s’ha de dir, sembla que han tingut algun que altre impacte en els equipaments i els serveis destinats al conjunt de la ciutadania i que es posa en evidència ara, quan la crisi obliga a les retallades de pressupost.
Però els grans inversors, els grans capitals, els beneficis obtinguts no s’aturen quan un mercat s’esgota i l’especulació deixa de banda els pisos per cercar rendibilitat a les matèries primeres, al mercat internacional de productes alimentaris com els cereals, etc, o, perquè no, en l’àmbit de les pures finances i el mercat del deute públic! De manera que ja tenim l’administració com a víctima directa de l’especulació!
I és que als mercats de deute s’especula amb el “risc sobirà” (risc de morositat del deute situat en un determinat país, ja sigui personal, d’empreses o de l’administració) i en aquest àmbit s’està demostrant que la manca de mecanismes de control està generant situacions de veritable injustícia. És a dir, els diferents països es veuen obligats a demostrar de cara als mercats que tenen capacitat de fer front a les seves deutes i que són capaços de minorar els comptes deficitàris que ha provocat la crisi. Si Espanya demostra estabilitat en aquests aspectes, els inversors la veuran com una “llibreta a termini fix”, amb els pros i contres que això comporta, rendibilitat moderada però segura. Al contrari, si donem una imatge de feblesa, d’incertesa econòmica, podríem ser víctimes de l’especulació financera internacional,.. Haurem de pagar més interessos per atraure als inversors i aquest cost addicional podria tenir conseqüències molt més negatives per la ciutadania que, fins i tot, les retallades anunciades per Zapatero (cas de Grècia).
En temps de crisi, un cert nivell de dèficit sembla que és tolerable,.. Fins i tot necessari! Recordem que es tracta de mantenir la cobertura social, amb la partida corresponent a les prestacions per atur que fins que no es creï ocupació no deixarà de créixer, de mantenir, també, les inversions públiques que generin o mantinguin els llocs de treball, com el planE o el desenvolupament de la llei de dependència, etc. Però quan s’arriben a acords comunitaris per la salvaguarda contra els atacs i els moviments especulatius es lògic l’establiment de mesures encaminades a rectificar els majors desequilibris i que es demanin esforços individuals a cada país per assolir una convergència en les condicions econòmiques. A Espanya se li demana una reducció del dèficit i ja tenim aquí les retallades anunciades la setmana passada.
Apart de reduir la despesa retallant la nòmina dels funcionaris, congelant les pensions i retirant ajudes que es van posar en millors temps (400€ i xec bebè) hi ha qui demana una més gran pressió fiscal sobre les rendes altes. Això últim, per molta aprovació que obtingui de l’opinió pública no sembla tan fàcil... Són les rendes més altes les que tenen més facilitat per fer us dels anomenats paradisos fiscals i, perquè no dir-ho, per cometre frau fiscal.
Combatre l’especulació delictiva, retallar d'allà on es pugui, mantenir la protecció social dels més desfavorits--Què no són ni els funcionaris ni els pensionistes!--, mantenir la inversió per promoure l’ocupació i el canvi de model productiu, perseguir el frau fiscal i... Que paguin més els que més tenen!
I si hi ha desviaments d’aquest full de ruta caldrà ser més crític amb Zapatero!
Siempre hemos manifestado que Zapatero no es el culpable de la crisis ni del lamentable y ruinoso sistema productivo español, antes otros, desde los tiempos de González, tuvieron el dudoso honor de mal vender el patrimonio industrial estatal buscando una rentabilidad que al final ha ido a parar a bolsillos privados, recuerdan Endesa “antes alemana que catalana “, decían el PP con Pizarro y Rajoy a la cabeza i al final italiana, o la campaña contra el cava catalan, enfrentando territorios simplemente por la búsqueda mezquina y barriobajera del voto. Es “vox populi” que hoy en día los especuladores financieros y políticos militan en el partido popular y los casos de corrupción deleznable (Baleares, Matas; Castellón, Fabra; Valencia, Camps, Madrid, Bárcenas, etc.) que salpican al partido popular son tan solo la punta del iceberg de una forma de entender la política que pasa por el enriquecimiento rápido i ostentoso. Quien promovió que todo el territorio fuera urbanizable, con la excepción de los parques nacionales, fue el gobierno de Aznar en el año 2000. Todos recordamos aquella fastuosa boda entre la hija del Presidente del gobierno y un tal Alejandro Agag, en el Monasterio del Escorial, un real sitio, patrimonio de todos los españoles, que fue usado de forma privada y… ¿Recuerdan quien había en aquella boda? Francisco Correa, Álvaro Pérez; El Bigotes, etc., como decíamos, solo vemos la punta del iceberg y no sabemos si se querrá profundizar en la verdad o hay que seguir desvirtuando el sistema democrático y judicial imputando a jueces como Garzón, tan aplaudido cuando luchaba contra ETA y ahora tan denostado, por los mismos, por querer poner luz sobre las tinieblas.
Así pues Zapatero no tiene la culpa de que seamos un país de catetos que van a votar de forma ciega SI a la constitución europea mientras países como Francia decían NO y ahora nos quejamos de las directivas de la Unión como Bolonia, Bolkestein, etc. Quizá nos hace falta más cultura y menos televisión basura, leer más libros, mayor inversión en educación y cultura y formar ciudadanos y ciudadanas con criterio propio y no esperar que unos pocos desalmados vengan a decirnos lo que mejor nos conviene. Zapatero tan solo tiene la culpa de ser torpe, veleta, mediocre e incapaz de liderar un proyecto ilusionante que saque a España de esta profunda crisis. Es evidente que todos debemos arrimar el hombro pero deberá aportar más quien más tiene, quien más ha contribuido a meternos en este atolladero y quien de forma soez no tan solo no quiere aportar nada sino que encima quiere obtener beneficios.
Santa Perpètua de Mogoda, mayo de 2010
Francesc Rodríguez Claveria
Portaveu Grup Municipal Plataforma Cívica
Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda
El president de la Generalitat avança alguns dels paràmetres amb què el Govern de la Generalitat abordarà els nous ajustaments que cal fer als comptes de la Generalitat
Quan parlen d’accions decidides volen dir que cal retallar la despesa per reduir el dèficit públic, potser no descarten una “més gran” flexibilització del mercat laboral, ja sabem que serà una decidida rebaixa en el sou dels funcionaris o, com no, rebaixar la despesa en concepte de pensions, congelant-les i és possible que allargant l’edat per tenir-ne accés.
El cas Grec, els informes i propostes dels diferents organismes econòmics, com el FMI, la OCDE, etc, i molt especialment la qualificació que sobre el deute públic espanyol fan les agencies de qualificació de risc estan incrementant molt la pressió sobre el govern perquè demostri capacitat a l’hora de prendre mesures impopulars com les mencionades.
I és que finalment sembla que tot depèn de que l’executiu sigui creible articulant una política econòmica capaç de reduir els números vermells i propiciant, d’aquesta forma, que la posició dels productes espanyols en els mercats financers sigui més còmoda. El drama és que tots estem immersos en aquest tornado gegantí de l’especulació financera internacional, que la capacitat inversora i de cobertura social d’un país depèn, en gran part, de la seva capacitat per negociar les condicions del deute (diners que demana a crèdit) i que els interessos a pagar siguin els més baixos possibles. Clar, si les agencies de qualificació de risc ens rebaixen la nota argumentant que les inversions en el deute espanyol són més arriscades, si no donem confiança perquè diuen que la nostra economia té alguns punts febles que dificulten la recuperació i la sortida de la crisi, perquè consideren que els nostres salaris i les nostres indemnitzacions estan pels núvols, perquè diuen que el nostre sistema de pensions és insostenible... Què pot fer el govern (l’administració) per tenir accés al necessari crèdit en bones condicions? Al igual que passa amb qualsevol empresa, ha de donar confiança al que li deixa els diners de que serà capaç de retornar-los i amb els interessos corresponents. I el drama és que sembla inevitable seguir les indicacions que aquests organismes i agencies internacionals, més pel simple fet d’acontentar-los a ells i menys per l’efectivitat real que tindran sobre l’economia interna i el benestar del ciutadà.
Però tornant al tema de dèficit, apart de reduir la despesa, per reduir-lo també es pot mirar de incrementar els ingressos i que els diners que cal demanar prestats siguin els menys possibles... Sembla que pujar els impostos, poc o molt, també sigui inevitable! Clar, però si paguem més impostos, si tenim menys cobertures socials (pensions, ajuts als aturats, etc) i si cobrem menys, també consumirem menys i trigarem més en sortir de la crisi... Però, si els costos laborals baixen, les nostres empreses potser seran més competitives a l’estranger i exportarem més... I pot anar bé per sortir de la crisi... i que el PIB comenci a créixer! I que les agencies de rating ens qualifiquin més bé! I que tot comenci a rutllar en el bon sentit!
El que no veig massa clar és si tots aquests sacrificis serviran finalment , i en general, per reduir l’atur i millorar la situació de les famílies.... Els tornados solen deixar damnificats i també molta feina per la reconstrucció!
El passat dissabte vaig rememorar, al cap de molts anys, l’època del mig fons, del 800, del 1500 i de la Milla (1609m), quan els 23 anys i l’entrenament em feien sentir atleta. Una experiència dura però alhora estimulant ...
Ho he fet! Penso que puc millorar però estic content!
El passat dijous 29 es va aprovar definitivament el PAES (Pla d’Acció d’Energia Sostenible). PCCA va presentar 19 al·legacions al text inicial aportant noves iniciatives i propostes per tal de que Santa Perpètua avanci pels camins de la sostenibilitat. Totes les propostes varen ser desestimades pel govern. En el seu escrit de resposta a les al·legacions argumenten tres motius principals per a desestimar les nostres propostes. Segons el govern ho Desestimen perquè ja ho estant fent, perquè son inviables i perquè l’Ajuntament no te competències. Però alhora ens diuen que li semblem molt interessant i que les podrien afegit a l’agenda 21 local i inclús en la pròxima revisió del PAES dintre de 2 anys. Això que podria semblar una broma és la realitat política del nostre municipi. Com pretenen incloure-les si ja ho estant fent, son inviables i no tenen competències?
La realitat es que aquest Pla ha esta pagat i encarregat per la Diputació i elaborat per una consultoria pagada per ella. I la veritat és que el contingut pot ser discutible però la presentació es impecable, aquest document s’ha de presentar a Europa i ja estava fet i maquetat abans del període reglamentari d’al·legacions.
És evident que elaborà una Ordenança que reguli la captació d’energia solar es important per el futur desenvolupament d’aquestes tecnologies al municipi i la implementació d’un centre de producció, investigació, desenvolupament i formació d’energia solar tèrmica i fotovoltaica per a consum propi sense abocar-la a la xarxa seria un gran avenç pel nostre municipi tan pel que fa a la creació de llocs de treball en nou model productiu com amb la reducció del consum d’energies provinents de combustibles fòssils. El futur és a les vostres mans i de vosaltres depèn.
Francesc Rodríguez Claveria Portaveu Grup Municipal Plataforma Cívica Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda
“Per l'ocupació de qualitat i la protecció social”
La crisi ens ha portat a la taxa d’atur més elevada des de fa molts anys. La ocupació de qualitat està més en perill que mai perquè la necessitat pot obligar a acceptar unes condicions laborals precàries. La pressió dels quatre milions i mig de parats pot fer que el govern cedeixi a les demandes empresarials de retallar els drets dels treballadors. Totes les administracions, la central, l’autonòmica i la local tenen l’obligació de vetllar per la protecció social dels aturats i per aquest objectiu totes les forces polítiques s’haurien de posar d’acord i “treballar” conjuntament...
ICV-EUiA definirà demà en una jornada comarcal un full de ruta per combatre la crisi econòmica
El president d’ICV al Vallès Occidental, Xavier Boix i la coordinadora d’EUiA Marisol Martínez, han qualificat els debats de demà de “luxe”, en la presentació que s’ha fet aquest matí, per la qualitat dels ponents, entre els que destaquen el sindicalista Joan Alcántara, la diputada Laura Massana i el senador Joan Josep Nuet. La jornada ‘Contra la Crisi, Canvis que cal fer’ es celebra a Santa Perpètua com a reconeixement a les accions locals empreses pel grup municipal d’ICV-EUiA per fer front a la crisi econòmica
La lluita contra la crisi econòmica ha de ser una prioritat de les política, en espacial als ajuntaments, segons el president d’ICV del Vallès, Xavier Boix i la coordinadora d’EUiA, Marisol Martínez, que aquest matí han presentat a Sabadell la jornada comarcal Contra la crisi, canvis que cal fer. La coalició en ple d’ICV-EUiA al Vallès Occidental i els líders ecosocialistes de la comarca es trobaran demà a Santa Perpètua per posar en comú les polítiques econòmiques i les respostes contra la crisi impulsades per la coalició, però també per escoltar la ciutadania i definir noves mesures que permetin revifar l’economia, des de l’esquerra.
“Posarem sobre la taula les experiències al govern de la Generalitat i a la comarca, tant les iniciades per regidors de govern com des de l’oposició” ha explicat Martínez. Entre altres s’analitzaran les aportacions de Terrassa i de Cerdanyola, durant la primera part de la legislatura. Però també accions empreses per grups municipals a la oposició, com el d’ICV-EUiA de Santa Perpètua, que ha aconseguit iniciar el procés d’un pacte local contra la crisi, al forçar la convocatòria d’un ple extraordinari, segons ha explicat aquest matí la presidenta del grup, Isabel Garcia Ripoll.
En la jornada, que se celebra demà a la tarda a Santa Perpètua precisament per reconèixer la tasca feta pel grup d’ICV-EUIA, intervindrà la diputada de la coalició, Laura Massana i el Tinent d’alcalde de Desenvolupament Estratègic i Econòmic de Terrassa, Manel Pèrez, a més del Secretari d’Acció Sindical de la Federació d’Indústria de CCOO, Joan Alcàntara i el Senador de l’Entesa Catalana de progrés, Joan Josep Nuet. Les ponències, A Espanya i Catalunya (18 hores) i A peu de Carrer (19.30 hores) estaran presentades per Boix i Martínez, respectivament. Els debats es realitzen al centre cívic de Can Taió amb l’objectiu de marcar un full de ruta a la comarca i proposar una resposta conjunta a la situació de crisi, des de les localitats i amb esperit “constructiu, per davant d’interessos partidistes”, ha dit Boix. El president d’ICV del Vallès, junt amb el seu vicepresident, Santiago Cayuela encapçalaran dissabte la delegació d’ICV del Vallès en la manifestació del Primer de Maig convocada pels sindicats.
Divendres PCCA posarà estand a la fira de Sant Jordi i us volem obsequiar a tots i totes els que us i vulgueu atansar amb una rosa, un llibre i un regal al preu simbòlic de 2 euros.
Esteu tots i totes convidats a gaudir d’aquesta diada.
Salutacions
Francesc Rodríguez Claveria Portaveu Grup Municipal Plataforma Cívica Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda
Acabo de leer un libro sobre Auschwitz. Todas y cada una de las historias me han impresionado.
No dejo de pensar en lo fácil que es introducir el horror como elemento cotidiano si se hace poco a poco: primero se impide que se pueda vivir en una zona después se impide que se pueda trabajar en empleos cualificados y al final se acaba en un campo de concentración camino del exterminio y sin saber cómo ha podido ocurrir. Una de las frases más recurrentes de los supervivientes es que ellos llevaban una vida normal y que no sabían decir cuando se transformo en esa vida de opresión y prohibiciones.
De todas las historias hay una que me gustaría explicaros no porque sea la que más me ha hecho llorar sino porque es la que más me ha hecho reflexionar: Uno de los supervivientes vuelve a su pueblo natal en Polonia, vuelve después de haber emigrado a América y haber logrado cierto desahogo económico. Atrás deja el haber visto desaparecer a toda su familia, el haber tenido que trabajar despojando a los cadáveres de sus objetos valiosos para que los alemanes los revendiesen o simplemente se los quedaran todo esto con la edad de 17 años. La edad en que uno solo debería preocuparse por el incordio del acné juvenil y de cómo afectara a tus posibilidades de conquista.
Al volver a su pueblo los que habían sido sus vecinos le niegan la palabra el no sabe si por vergüenza o porque aun siguen pensando que al fin y al cabo los judíos se lo tenían merecido Al pasar por delante de su antigua casa no puede evitar llamar a la puerta para ver si le dejan echar una mirada a lo que fue su hogar. El hombre que le abre es un completo desconocido que le niega la entrada con el argumento de que ahora es su propiedad. Nuestro héroe saca unos cuantos dólares ante lo que el hombre cambia de actitud y le permite la entrada a la casa. Una vez dentro observa que los muebles son los mismos que dejo su familia antes de encaminarse al infierno. Un montón de recuerdos se agolpan en la mente, un nudo se le forma en la garganta. Su mirada se detiene en una de las sillas y observándola le dice al actual propietario de la casa “esta silla la hizo mi padre con sus manos”. El propietario le dice que es imposible porque el se trajo todos sus muebles y no hay nada que sea del antiguo dueño. Nuestro amigo presa de la ira le da la vuelta a la silla y le enseña al hombre el apellido con el que su padre marcaba los trabajos que hacía. Al dueño de la casa le cambia el rostro y de repente le aparece un brillo de codicia en la mirada y le dice “ya sé porque has vuelto, quieres recuperar el dinero que teníais escondido, dime donde lo teníais e iremos a medias”. Nuestro amigo ya no tiene capacidad para más ira sino solo un desolado sentimiento de que todo el horror no ha servido de nada y que los años de propaganda antisemita aun siguen dando sus frutos. Se marcha de la casa mientras el dueño sigue insistiendo en su oferta de colaborar para recuperar el dinero.
Al cabo de unos años volvió a regresar a su pueblo al pasar por delante de su antigua casa observo que estaba medio derruida. Pregunto a una vecina que era lo que había pasado. Esta le respondió que el dueño de la casa se había vuelto loco y que creía que había una fortuna enterrada el algún lugar de la casa y había ido picando en todos los lugares posibles hasta que al final se encontró con que no tenía ni fortuna ni casa.
No sé si la historia es cierta o simplemente el deseo de un superviviente de encontrar una mínima venganza, pero a mí me ha parecido de una belleza poética.
Antes de la II guerra mundial la población judía de Polonia era de unos 3.300.000, al acabar la contienda solo quedaban 300.000.
Actualmente se calcula que hay unos 20.000 judios en Polonia.¿Alguien duda del éxito de Goebbles?
El pasado jueves 22 tuvo lugar un Pleno extraordinario al que PCCA no pudo asistir porque se convocó a las 9 de la mañana y nuestro concejal tenía otras obligaciones. Solicitamos al alcalde el cambio de fecha para el viernes 23 ya que ese día había prevista la Junta de Portavoces del Pleno ordinario de abril, pero parece ser que al alcalde no le cuadraba la agenda, pues a nosotros tampoco. Desde PCCA queremos manifestar nuestro profundo pesar por esta manera de proceder ya que sufrimos la arrogancia del gobierno de ICV cuando le pedimos un Pleno extraordinario en febrero de 2006 que convocó a las 17 horas y nos otorgó tres minutos a los Grupos de la oposición para que defendiéramos nuestras propuestas y volvemos a sufrir la cortedad de miras del actual alcalde que en lugar de estar por encima de estos asuntos mundanos, se revuelca en ellos.
El fondo de la cuestión tiene un gran calado social puesto que se trata de un Pleno para aprobar una batería de medidas para la constitución de un pacto local contra la crisis económica. Se trata de un documento que presenta 45 medidas concretas que el gobierno lógicamente no está dispuesto a asumir y en verdad hay que decir que dudamos que ICV asumiera todas sus propuestas si gobernara la próxima semana. Desde PCCA siempre hemos dicho que este tipo de acuerdos, reglamentos y proyectos de futuro deberían ser pactos de ciudad que han de ser válidos tanto si se está en el gobierno como si se está en la oposición y francamente no creemos que este sea el caso.
PCCA presentó propuestas en octubre de 2008 y en noviembre de 2009 e incluso en el Pleno de presupuestos 2010 porque desde PCCA sabemos que un pacto de ciudad no solo comporta pedir una rebaja de sueldos de los cargos políticos y de confianza y un ajuste del número de estos sino que además, comporta la elaboración de unas ordenanzas fiscales consensuadas, un presupuesto ajustado, ayudas sociales suficientes, medidas de inserción laboral y creación de empleo eficaces y sobre todo muchas ganas de trabajar y no sabemos si el gobierno y el primer partido de la oposición están por la labor.
Santa Perpètua de Mogoda, Abril de 2010
Francesc Rodríguez Claveria Portaveu Grup Municipal Plataforma Cívica Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda
La clau pot residir en que es produeixi la mobilització social que “mobilitzi” als polítics en la direcció desitjada. La cadira buida pot simbolitzar la fi de l ’immobilisme d’aquells que són conformistes i despreocupats amb les injustícies que es donen a reu del món.
Malauradament, la crisi econòmica incrementa el número de persones que necessiten ajuda i disminueix el d’aquelles que volen i que tenen la capacitat de ser solidaris, de mobilitzar-se...
Quin cost electoral --O quin recolzament social!--tindria per Zapatero el compliment dels seus compromisos?
Un any més, sempre fidels a la seva cita amb la Festa de l’Esport, tornen Els 10 de Santa.
Totes i tots els “runners” s’enfilaran, beatíficament, muntanya amunt i lliscaran, diabòlicament, pels forts pendents de la baixada. Mentre tant gaudiran –en una segona cursa paralel·la- de l’impacte estimulant de les endorfines corrent embogides pel torrent sanguini.
En deixar les altures dels turons que envolten Santa Perpètua recuperaran forces, després d’un petit revolt que voreja la riera, i es faran els senyors de la Ronda de Can Taió. Després, com qui diu en un obrir i tancar d’ulls, engaltaran una pujada suau per la meitat de l’avinguda de l’Estela Ibèrica. Llavors, i tot dret fins al passeig de la Florida, amb camps d’ametllers per un cantó i cases per l’altre, es despenjaran vora 300 metres, amb la satisfacció d’haver fet, ja, una bona mossegada a la cursa: només restaran fer 3 quilòmetres i escaig.
La llarga avinguda de la Florida, amb l’ombra agraïda dels seus arbres, acollirà dins la seva frescor els prop de 800 atletes que esperem per enguany. Per tot el recorregut, tot un reguitzell d’experts i generosos col·laboradors immortalitzaran, amb imatges i vídeo (l’any passat varen fer més de 4.000 fotos!), l’empremta visual, esforçada i valenta, de totes aquelles i aquells que, per unes hores, seran els autèntics herois de Santa Perpètua.
A poc més de 2 quilòmetres de l’arribada, en acabar la llarga recta que s’inicia al passeig de la Florida, la Plaça de la Vila oferirà, amb una boca ampla com per empassar-se a tots els “runners”, la satisfacció de saber que ja queda poc, que els esforços reben el seu premi, que l’arribada –si més no, en la fèrria voluntat d’acabar- s’insinua en uns centenars de metres d’encefalograma vial quasi absolutament pla.
La Plaça de Miró –i ara de debò!- és l’avantsala d’una meta somiada que, ara sí, està a tocar de mans; la dolçor de la tasca ben feta, dels 10.000 assolits amb voluntat d’autèntics campions, només es veurà tènuament enterbolida per l’acidesa d’uns pocs metres, prop de les piscines municipals. Però aquesta pujada agra encara farà més desitjable l’empenta última –potser amb esprint i tot!- per conquerir aquell cobdiciós objecte del desig que és la meta. L’infern s’ha acabat!
L’objectiu prioritari de l’organització, en creuar la línia d’arribada, serà rehidratar els/les participants, tenir cura de reomplir els seus dipòsits de glucogen, mimar els músculs adolorits amb un servei d’excel·lents professionals fisioterapeutes, oferir-los la possibilitat de treure’s la suor de sobre -a les dutxes del poliesportiu- i obsequiar-los amb una bossa que recull les aportacions dels nostres col·laboradors. Finalment aquelles i aquells que, a sobre de vèncer-se a si mateixos també ho han fet a d’altres, rebran els guardons testimonis de la seva gesta.
Com d’altres anys esperem del tarannà amable i càlid del poble de Santa Perpètua que, amb la seva inestimable presència al carrer animarà totes i tots els convidats que, per unes hores seran els invitats d’honor del nostre poble. Fem, entre tots i totes que, quan se’n vagin, els quedi un tan bon regust de boca que els sigui impossible no repetir Els 10 de Santa l’any vinent. Que vegin el nostre poble, els nostres camps, la seva gent com un espai familiar en què la paraula adéu queda proscrita del diccionari per l’expressió Fins aviat!
Els 10 de Santa, com d’altres anys, vénen acompanyats pels seus germans petits: els 3.000 i 1.000, dels quals, amb el pas del temps, s’acaben nodrint ells mateixos.
Ens veurem el proper 6 de juny. Sigueu matiners!!
CEF FONDISTES FEM FORÇA. SANTA PERPÈTUA DE MOGODA.
Publicado por Vicenç Navarro en el diario digital EL PLURAL, 6 de abril de 2010
Este artículo critica al Tribunal Supremo por haber aceptado la denuncia del partido fascista, la Falange (responsable de miles de asesinatos de españoles durante la dictadura fascista) contra el Juez Garzón, el único juez que investigó tales asesinatos. El artículo señala que esta situación es inaudita en una Europa democrática, siendo un indicador de lo inmodélica que fue la Transición.
Cuando volví del exilio me sorprendió encontrar el mensaje tan generalizado (promovido por los establishments políticos y mediáticos del país) de que la transición de la dictadura a la democracia en España había sido modélica. Tal transición –se decía y continúa diciéndose- nos permitió pasar, sin mayores convulsiones, de una dictadura a una democracia homologable a cualquier otra democracia europea. Es más, algunos protagonistas de aquel proceso hablaron incluso de ruptura con aquel sistema dictatorial anterior, ruptura liderada por el Monarca que, aún habiendo sido nombrado por el Dictador, condujo el proceso hacia una monarquía constitucional, equiparable a otrs monarquías europeas.
Esta lectura idealizada de la transición continúa a pesar de que la evidencia que muestra que tal transición no fue modélica es extensa, clara y robusta. No sé si hubiera sido posible otro tipo de transición. Sobre ello no quiero pronunciarme, pero lo que sí está claro es que de modélica tuvo poco. Se hizo bajo el enorme dominio de las fuerzas conservadoras que había apoyado aquella dictadura y controlaban el aparato del Estado, desde la Monarquía al Ejército, pasando por la Judicatura. Ni que decir tiene, que las izquierdas, y muy en particular las movilizaciones populares (sobre todo de la clase trabajadora de las distintas naciones y pueblos de España) fueron determinantes en abrir aquel proceso iniciado por la Monarquía (cuyas propuestas iniciales de cambio eran claramente no democráticas). Franco murió en la cama, pero el régimen que lideró murió en la calle. Pero la abertura, que introdujo la democracia, se hizo en términos muy favorables a las fuerzas conservadoras que continuaron controlando el aparato del Estado.
La paritat a les llistes electorals o als consell d’administració no son exemples vàlids
Benvolgut Joan,
T’agrairia publiquessis aquest escrit de rèplica al teus comentaris sobre l’article d’opinió que publicarà PCCA al proper Informatiu. A PCCA no defugim el debat polític ni la confrontació d’idees perquè pensem que és la manera d’avançar en la recerca d’una societat més justa i solidaria. Respectem la teva opinió però com comprendràs no la compartim. Volem que quedi clar que el qüestionar la discriminació positiva com a model resolutiu en la recerca de la igualtat no te res a veure amb la lluita contra la violència de gènere. PCCA sempre ha manifestat que contra la violència de gènere tolerància zero. Aplicar en aquesta matèria politiques selectives per a dones no es discriminació positiva sinó simplement aplicar politiques de lluita contra els cafres.
Entrant en matèria, en el teu escrit poses uns exemples d’estereotips que no s’ajusten a la realitat. Mira, la paritat a les llistes electorals o als consell d’administració no son exemples vàlids de discriminació positiva, si més no, d’igualtat real, plena i efectiva que, és precisament, el que proposa PCCA. La discriminació positiva en els teus exemples seria que, a igualtat de condicions s’agafaria a una dona abans que a un home, és a dir es faria una discriminació positiva per raó de gènere. Això si seria discriminació positiva i en això, PCCA no hi està d’acord perquè per a nosaltres en un model d’igualtat escolliríem a la persona més capacitada independentment del seu sexe, i possiblement així ens estalviaríem algun/a assessor/a.
Un altre exemple, una família monoparental formada per una dona amb dos fills/es ha de tenir més ajuts socials i laborals que una altre família convencional amb els mateixos fills/es, però no perquè sigui una dona sinó perquè la família és monoparental, però per a PCCA passaria el mateix si estigués formada per un home amb dos fills/es, que també n’hi han, seguiria sent una família monoparental i tindria dret als mateixos ajuts. Aplicant la discriminació positiva aquesta família monoparental no tindria els mateixos drets.
En quan al tant argumentat mon laboral, si és veritat que hi ha certa discriminació salarial i laboral. Per sort cada dia menys. Ara bé, no és menys cert que aquesta, discriminació bé donada, en la majoria de casos, pels tipus de feines a desenvolupar i els tipus de contracte signats, majoritàriament a temps parcial, perquè els convenis col·lectius, d’empresa, provincials o estatals no reflecteixen sous distints per a homes i dones sinó per a categories professionals ja siguin de taller o d’oficina. A les administracions públiques no existeix la discriminació salarial per raó de gènere i si ha alguna empresa que per a la mateixa categoria professional, una dona cobra menys que un home, el que ha de fer es denunciar davant l’administració de justícia competent perquè de ben segur el seu empresari/a es un/a pirata. La legislació laboral, social, i la pròpia Llei Orgànica 3/2007 per a la igualat efectiva entre dones i homes ho prohibeixen expressament.
A tall d’exemple reproduïm l’article 5 de la esmentada Llei Orgànica 3/2007
“Artículo 5. Igualdad de trato y de oportunidades en el acceso al empleo, en la formación y en la promoción profesionales, y en las condiciones de trabajo.
El principio de igualdad de trato y de oportunidades entre mujeres y hombres, aplicable en el ámbito del empleo privado y en el del empleo público, se garantizará, en los términos previstos en la normativa aplicable, en el acceso al empleo, incluso al trabajo por cuenta propia, en la formación profesional, en la promoción profesional, en las condiciones de trabajo, incluidas las retributivas y las de despido, y en la afiliación y participación en las organizaciones sindicales y empresariales, o en cualquier organización cuyos miembros ejerzan una profesión concreta, incluidas las prestaciones concedidas por las mismas.
No constituirá discriminación en el acceso al empleo, incluida la formación necesaria, una diferencia de trato basada en una característica relacionada con el sexo cuando, debido a la naturaleza de las actividades profesionales concretas o al contexto en el que se lleven a cabo, dicha característica constituya un requisito profesional esencial y determinante, siempre y cuando el objetivo sea legítimo y el requisito proporcionado.”
La discriminació positiva es una proposta caduca i anticuada. El que toca es treballar des de tots els àmbits per aconseguir la igualtat plena, real i efectiva entre dones i homes i en aquest camí esta treballant PCCA des de fa molt de temps.
Joan, et convidem a que entris en la nostre pàgina web i llegeixis les al·legacions que presentarem al reglament de funcionament del Consell de dones així com també les que varem presentar al Pla d’igualtat de gènere i si vols en podem parlar
En el decurs de la sessió plenària del passat 25 de febrer varem votar abstenció al reglament de funcionament del Consell Municipal de Dones, i ja varem fer constar que estàvem treballant en el document i no descartàvem presentar al·legacions. Quan varen aprovar el Pla d’Igualtat de gènere, PCCA manifestava que les dones i els homes som iguals i equivalents, iguals en quan a drets i deures i equivalents física, moral, intel·lectual i espiritualment, per tant, des de les administracions públiques hem de ser constants i resolutius a l’hora de emprendre les politiques d’igualtat que es desenvolupin a partir del Pla d’Igualtat de gènere per tal que, la ciutadania perpetuenca pugui gaudir en un entorn de democràcia, la plena igualtat, real i efectiva, entre dones i homes.
Varem presentar 51 al·legacions al Pla presentat i aprovat perquè veiem la possibilitat de millorar el document i ara en presentarem 28 al reglament de funcionament del Consell Municipal de Dones.
Certament hi ha dos realitats distintes alhora de presentar les qüestions; PCCA que planteja la igualtat real, plena i efectiva entre dones i homes i el govern que encara planteja propostes del segle passat com la discriminació positiva. A PCCA ja fa temps que varem superar aquest estadi que ens proposen i per això, per tal d’avançar en la igualtat fem tot una seria de consideracions al govern que sabem no seran ateses però no per això deixarem de fer les nostres propostes.
Arribarà un temps on tots els essers humans seran tractats per llurs capacitats, propostes, mèrits, i altres elements objectivables i no seran discriminats per raó de sexe, religió, raça, discapacitat o qualsevulla altre diferencia humana. PCCA fa propostes de futur i el govern encara esta ancorat en el passat.
Discriminació positiva
Malauradament,avui dia, la discriminació positiva envers les dones pot ser necessària, perquè encara no es dóna la igualtat efectiva entre sexes, perquè les dones encara pateixen discriminació en molts àmbits de la vida i un exemple clar el trobem en el món laboral. Els plans d’igualtat han de contemplar aquesta realitat i proposar mesures efectives per tal de superar un present que encara no pot ser considerat satisfactori. Malauradament, els exemples de discriminació positiva com, per exemple, la paritat en les llistes electorals o en els consells d’administració de les empreses, o les bonificacions a la contractació, etc, potser no tenen alternativa si es tracta de continuar avançant per la igualtat. Està clar que, avui dia, les capacitacions de les dones són equivalents a les dels homes, sinó superiors en molts aspectes, i és de justícia que això es vegi reflectit en la societat garantint, encara que sigui per via administrativa, la igualtat d’oportunitats per ambdós sexes.
El dilluns de Pasqua ens ha portat a Canovelles on es disputava la XX Cursa de fons i la X Minimarató. L’aglomeració de clients per comprar la tradicional Mona de Pasqua ens ha impossibilitat el prendre un cafè en una granja-pastisseria de la zona. Ell, nerviós com sempre, s’ha situat al costat dels seus rivals de sempre. La cursa es preveia complicada perquè també participàvem els de categoria superior (alevins de 10 i 11 anys) que lògicament han portat un ritme un pel superior al de les seves possibilitats. Finalment ha estat la quarta posició general i segon de la seva categoria (benjamins de 8 i 9 anys), un excel·lent resultat amb l’afegit de que ha superat per primer cop a un dels seus rivals “de cada cursa”. I per completar un partidet de futbol per esperar l’entrega de premis.
En la cursa dels grans, l’Abdel , un conegut promesa que entrena a Mollet, ha fet segon amb la facilitat d’una jornada d’entrenament. També hem vist alguns corredors de Santa Perpètua fent un gran temps, com l’Antonio... “Els 10 de Santa” ens esperen el 6 de Juny d’enguany.
Fins llavors encara queda una mica de preparació!
Joan López
Dilluns 5 d'Abril 2010
Barcelona
La caminada fins al centre va ser inevitable per culpa de l’aparcament... Els carrers estrets equipats amb mesures de seguretat per evitar la caiguda d’objectes... Et dóna seguretat! Però no per un ciclista confiat! Per la rambla, allò que és típic... Per captivar als turistes!
Hem anat a Sant Llorenç per tallar l’herba del que havia estat l’hort del meu pare. Ha portat molta feina perquè, com va ploure l’altre dia, estava una mica humida i fa que sigui més difícil ...
Ara les mans en fan mal d’aguantar la palanca de la màquina. També em passava quan ho feia amb l’aixada. L’aixada gran era la preferida del meu pare i gràcies a ella treia tot el que treia de la terra, més que cap dels del voltant.
Quan hem tallat l’herba hem instal·lat la xarxa i ells han jugat al bàdminton.
Ja fa temps que la pàgina Santa Perpètua deMogoda.cat està creada al Facebook però no tenia gaires admiradors ni massa activitat. L’Ana s’ha proposat el rellançament d’aquest espai i està fent un manteniment diari penjant comentaris, fotografies i proposant temes de debat. Encara que no es vol defugir de la opinió crítica, el que si és pretén és deixar-lo lliure de la disputa purament política... Per a això utilitzeu la pròpia deMogoda.cat!
Us vull animar a que visiteu també la pàgina al Facebook, a que us feu admiradors i pengeu les vostres valuoses aportacions.
Per primera vegada hem estat a les pistes de Can Dragó, un dia assolellat i maco però fins ven arribat el mig dia no s’ha deixat sentir per culpa del vent. L’Abdul estava interessat en que reforcés la seva experiència a la prova de 600 metres llisos. Val a dir que aquesta distància és l’equivalent als 800 m de categories superiors. Aquestes distàncies, ho dic per experiència, són molt complicades perquè ratllen el límit entre les proves considerades de fons i les que són més pròpies per atletes rapits. Són proves molt exigents físicament i calen entrenaments específics i molt ben planificats. Conèixer a la perfecció els propis límits pel que fa al ritme de carrera és de vital importància per fer una bona cursa. Com els rivals més forts no hi eren, les instruccions eren portar la responsabilitat de la cursa des del primer moment i mirar de fer millor temps que la vegada anterior (1’54”) on sí que van participar. El pla l’ha executat tal i com estava previst però la inexperiència l’ha fet sobrepassar els seus límits de ritme durant el primer tram de la cursa, 200 metres molt ràpids fins que ha sentit la campana indicadora de l’últim 400 i un final de cursa agònic per acabar en segona posició. Ah!! I el defecte pertorbador de mirar contínuament enrere!
L’Ajuntament posa en marxa la campanya “Santa Perpètua és casa teva, cuida-la”
Data de publicació: 23.03.10 16:56 Sota el lema “Santa Perpètua és casa teva, cuida-la!”, l’Ajuntament ha posat en marxa una campanya de convivència que es portarà a terme durant aquest any 2010. La iniciativa vol fer arribar a la ciutadania “una imatge de respecte envers el municipi, com si es tractés de casa seva i de convivència amb la resta de la ciutadania”, segons ha explicat l’alcalde, Manuel Ruiz en el decurs d’una roda de premsa.
La campanya s’estructura en cinc àmbits: respecte de l’espai públic i el mobiliari urbà; temes relacionats amb el soroll, recollida selectiva, animals i convivència veïnal. Tots aquests àmbits tindran una imatge pròpia, i es desenvoluparan diferents missatges que es faran arribar a la població mitjançant L’Informatiu, postals, cartells i les minideixalleries. Utilitzant diferents escenaris de playmobil, la campanya vol identificar el saló d’una casa amb un lloc significatiu del municipi.
L’anunci de la nova campanya que vol impulsar l’Ajuntament és un fet que cal aplaudir amb entusiasme. Si més no, en aquest cas, sembla que la consciència del consistori esdevé el reflex del pensament individual i comú de molts perpetuencs i perpetuenques que sempre em considerat l’espai públic del nostre poble com part de casa nostra. “No facis al carrer el que no faries a casa teva” o “comporta’t com si estiguessis a casa teva” podrien ser alguns dels missatges que pedagògicament es volen inculcar. Tinc tendència a desconfiar de l’eficàcia d’aquest tipus d’iniciatives perquè sembla que les problemàtiques perduren per damunt de les campanyes per molt cridaneres, incidents o impactants que aquestes arribin a ser. Un exemple clar el tenim amb el tema dels accidents de tràfic on les campanyes de la DGT per sí soles no han donat resultats fins que no s’han vist recolzades per la penalització dels punts de carnet i les multes elevades.
Sí, malauradament som així, ens és difícil prendre consciència de les coses sense que els nostres interessos particulars siguin afectats d’alguna forma, premiats o castigats. Però de l’anunci de la campanya caldria remarcar alguns aspectes que, per diferencials amb altres campanyes, incrementen les meves expectatives envers l’obtenció de resultats. En primer lloc, l’anunci de que afectarà a totes les regidories fa pensar que el nivell d’implicació que es pretén assolir en la cerca de solucions és coherent amb l’abast global del problema, que ens afecta a tots i en tots els àmbits de la nostra vida ciutadana. Que es vulgui incidir a nivell escolar és un altre dada a tenir en compte, doncs tots sabem que és molt important començar aquesta tasca educativa a edats quan més curtes millor. Per últim, també resulta interessant que es compti amb les entitats veïnals dels barris i el contacte directe amb les persones. Bé, tot plegat resulta esperançador.
Però que passa amb els problemes de convivència amb aquells que precisament consideren això... Que el carrer és seu! Que són els amos, com a casa seva! Segurament ells ja actuen com ho fan a casa... Qui sap com deuen tenir la casa!
És com els llançaments, per fer salt de llargada has de tenir en compte les equacions físiques de moviment parabòlic, els factors que el determinen, la velocitat inicial i la caiguda lliure en funció de la gravetat, és com el llançament de pes o el de la javelina, però és el propi cos el que fa d’objecte llençat... En definitiva, saltar tant com puguis!
Has de ser un velocista per assolir la màxima velocitat en el moment de la batuda, t’has d’impulsar amb força i amb l’angle de sortida idoni respecte al terra (potser 45 graus!?) i has de lluitar contra l’inevitable caiguda amb convenciment de victòria, tirant el cos i els braços cap endavant, corrent per l’aire, volant si és que la competició t’ha dotat d’unes ales invisibles... I al caure has de vigilar amb les mans perquè el que val és la marca més enrederida que deixes a la sorra.
Ell no és velocista però pesa poc i està aprenent la tècnica.
Per aquelles persones
que es posen en contacte amb nosaltres per primer cop, explicare en
aquesta secció, la historia de la nostra entitat.
Tot va venir d'un
somni, el somni de tenir una entitat dedicada exclusivament a la
poesia, a la seva difusió i a crear l'interés per la
mateixa, per part dels mes menuts. Vet aqui que una tarda, pensant en
fer realitat aquest somni, ens vam reunir sis persones per decidir
fundar l'entitat, llavors erem presents Salvador, Isabel, Mary, Jordi
Gil, Jesus Avila i un servidor, tots plegats vam posar els fonaments
per posar en marxa aquell projecte que va començar dient-se Peña Poetica Pluma de Oro, tot començant com una branca de l'Associació de Puntaires
de Santa Perpetua que ens va apadrinar d'alguna forma. Amb aquest
suport va sorgir el primer Taller de poesies, per a la canalla i la
tertulia poetica per els mes grans, cosa que va fer ampliar el nombre
de socis i com a consequencia, vam començar els tramits per
legal.litzar-nos com a entitat, llavors va sorgir el canvi per Agrupació poetica
Pluma de Oro, els tramits avançaven i mentres tant, el primer esdevediment, la
1ª Trobada de poetes, poeteses i rapsodes amb aquell nom, el qual
no podreim util.litzar mes, ja que la Generalitat es denegava aquell
nom per que hi havia ja una entitat amb un nom semblant.
PCCA ha mostrado una especial sensibilidad con el colectivo de personas con discapacidad en nuestro municipio y con la colaboración de entidades de este ámbito hemos presentado tres proposiciones al Pleno del ayuntamiento para mejorar dentro de nuestras posibilidades la calidad de vida de estas personas y sus respectivas familias. También presentamos en marzo de 2009 una propuesta de Estatutos del Consell Municipal de Salut i Dependència con la única finalidad de agilizar el trámite y poder contar con esta herramienta de asesoramiento lo más rápido posible. Casi un año después, todavía se esta trabajando sobre los Estatutos, y lo curiosos es que se basan en nuestra propuesta inicial de marzo de 2009. Sinceramente no lo entendemos y francamente estamos decepcionados con la forma de trabajar, cansina y hasta cierto punto torticera del gobierno. Nos preocupa ver como se priman intereses partidistas a los intereses de los ciudadanos que evidentemente no siempre son coincidentes.
Nosotros no vemos mal que se celebre en nuestro municipio la fiesta que organiza FEDISVA (Federació d’Entitats de Disminuïts del Vallès) pero realmente consideramos que las personas con discapacidad y sus familias al margen de la fiesta necesitan recursos, un centro de formación ocupacional, aulas USEE, necesitan apoyo moral y psicológico, precisan un centro de recursos, asesoramiento, formación, canguros, monitores, asistentes personales, respiros, colonias inclusivas, las familias necesitan apoyo ante los abusos del EAP, o ante otros organismos como el CDIAP, etc., y para ello es fundamental lo que no tenemos, el trabajo coordinado y transversal de las aéreas de educación, servicios sociales y sanidad. Así pues menos fiestas y más trabajo.
Hola a totes i a tots!
un any més celebrem plegats un cap de setmana ple d'activitats meteorològiques, que esperem que tinguin molt d'èxit.
Us adjunto en pdf un programa actualitzat de les activitats perquè el pogueu enviar per correu electrònic als vostres contactes, socis, amics, empleats... perquè el pengeu a les vostres pàgines web i en feu la màxima difusió.
Al pdf hi he inclòs una ENTRADA GRATUÏTA a una sessió de Planetari pels dies 20 i 21 de març.
Totes les persones que rebin aquest pdf només l'hauran d'imprimir i entregar-lo a les taquilles de CosmoCaixa perquè els entreguin una entrada gratis al Planetari del museu.
L’Abdul els va anar a buscar, a ell i al Raúl, a la fila del llançament de pilota perquè s’estava endarrerint la prova i no tindrien temps d’escalfar per la veritablement important: els 600 metres llisos. La seva primera prova en pista i tot era expectació per veure que tal aniria. Pel que a mi respecta tot eren nervis, però això és el mal que patim tots els pares dels atletes just abans de les curses. La sortida es va precipitar perquè, com ja he dit, el retard en l’horari ho estava trastocant tot. Alhora que jo li lligava fortament les sabatilles de claus, l’Abdul, el seu entrenador, li donava les instruccions precises: si la cursa anava lenta havia de ser ell el que prengués la responsabilitat de imposar el ritme. Això no ca fer falta perquè la cursa no va ser lenta en absolut.
El jutge va seleccionar setze atletes a dit i els va col·locar ràpidament a la línia de sortida. Sense temps per adonar-se de quins eren els seus rivals es va produir el tret de sortida. Un dels participants es va situar primer i va imposar un ritme molt fort des del començament. Ell va tractar de seguir-lo, en segon lloc tota l’estona, mirant d’atrapar-lo con fos. La campana de l’últim quatre-cents es va sentir i donava molt la impressió de estar pagant l’esforç realitzat. A falta de tres-cents metres el van avançar i va perdre la segona posició per la que tant havia lluitat. El pitjor ( o el millor, segons es miri!) era que el quart atleta el pressionava, amenaçant amb avançar-lo també només a falta de cent metres. Però va treure forces per un esprint final i va acabar la cursa amb una marca molt bona, 1’54”, que li dona la classificació per poder participar al campionat de Catalunya de la seva categoria.
Jo treballo a Mollet del Vallès i quan el passat dilluns vaig sortir de la feina no em va preocupar l’ intensitat de la incipient nevada, eren les dues de la tarda, el dinar i la migdiada m’esperaven com cada dia. Un cop a casa i mirant per les finestres, d’un cantó i l’altre del pis, semblava que la neu no quedaria perquè el terra estava moll de la pluja caiguda prèviament. Una mica més tard, quan vaig sortir de l’habitació, encara mig adormit, el nen em va interrogar sobre la possibilitat de tornar a Mollet. El motiu és que pertany al Club Atlètic de la veïna localitat i volia aprofitar la festa escolar per entrenar. Com el to de la seva pregunta havia estat de preocupació, abans de contestar vaig repetir la ronda de visionat per les finestres per comprovar l’estat del carrers.
--Ostres, la cosa s’està posant seria! – Va ser el meu pensament expressat en veu alta. Li vaig explicar que agafar el cotxe podria resultar perillós i que hauríem de córrer un altre dia. Les queixes del nen per haver trencat els seus plans no van aconseguir que la meva atenció és desviés del que estava succeint al carrer. Quan la tarda va estar més avançada vaig voler sortir a fer unes compres. Arribar fins al Passeig de la Florida va ser dificultós i, com no portava roba ni calçat adequat, vaig acabar amb les sabates i els baixos dels pantalons totalment molls. Naturalment, els peus se’m van congelar totalment. I tot plegat per comprovar que la Festa Major d’Hivern mantenia tancats tots el comerços i la sortida havia estat en va. De tornada a casa em vaig col·locar novament a la finestra. Vaig observar un seguit de relliscades de diverses persones i un camió grua que remolcava un cotxe molt abonyegat per la part del capó, imagino que va ser per un xoc frontal inevitable amb la calçada gelada. Els cotxes d’ara els fan així, molt segurs gràcies a les parts més febles que són les que absorbeixen la major part dels efectes de l’impacte, però per petit que aquest sigui les destroces a la carrosseria solen ser de consideració. També vaig assistir, des de la finestra del lavabo, a l’intent frustrat d’un vehicle per sortir del pàrquing del nostre edifici. Això últim va fer que la meva preocupació s’incrementés un grau perquè em vaig imaginar amb la mateixa situació quan al dia següent hagués de treure el cotxe per anar novament a la feina.
A partir d’aquell moment en varies ocasions vaig baixar fins al pàrquing per comprovar d’aprop l’estat de la rampa. Davant la manca de recursos per treure el gel jo mateix i després de descartar per ineficaces varies solucions, com per exemple tirar aigua calenta per desfer-lo, vaig prendre la decisió de deixar-ho i esperar que el dimarts no fos tant impracticable com es preveia... I com preveien tots els informatius!
Va ser una gran sorpresa que al dia següent, a quarts de sis del matí, quan vaig sortir al carrer com cada dia, m’ho trobés tot net de neu, la calçada, la vorera i, fins tot, la rampa del pàrquing. Les visibles restes de sal que em vaig trobar al terra van delatar el que probablement havia succeït durant la nit: La brigada municipal havia estat solucionant el meu problema.
Bé, ja està, només volia agrair a l’ajuntament la feina feta el dia de la nevada.
En Miquel ha fet la marató de Barcelona. Hi ha qui parla de marató per referir-se a qualsevol cursa popular, independentment dels quilòmetres que s’hagin de córrer. Però parlar de Marató és parlar d’una cursa molt llarga, concretament de 42 quilòmetres i 195 metres. Filípedes va ser un soldat grec que va córrer des de la ciutat de Marató fins la d’Atenes per anunciar un victòria de l’exèrcit grec i la gesta li va costar la vida degut a l’esforç. La distància que va recórrer Filípides va ser precisament aquesta, els 42,195 Km. En Miquel s’ha preparat durant mesos, guanyant fons en cada sessió d’entrenament, fent llargades de fins a trenta quilòmetres per adaptar el cos al desgast de la gran cursa. Amb tota seguretat va cuidar una mica l’alimentació per arribar al dia clau amb el pes just i l’organisme ven sortit de proteïnes, d’hidrats de carboni, vitaminat, hidratat, etc.
Va comprar unes sabatilles noves especials per aquesta cursa, lleugeres i amb bona capacitat amortidora, les va estrenar durant els entrenaments previs per adaptar-les als peus. Els peus els té molt delicats i calien les degudes precaucions... Segur que va imaginar el moment... De l’arribada vull dir!
Quan passes sota l’arc ho has aconseguit, s’acaba el patiment i s’alcen els braços en senyal de victòria.
Durant la cursa hi ha temps per tenir pensaments de tot tipus, i va bé perquè és com conversar amb un company de cursa. Si ho fas acompanyat potser és més fàcil perquè a estones t’oblides del que t’està fent mal. Però el 30 és el mur... Si el superes tens un peu a la meta!
En Miquel ha corregut durant quatre hores i ha passat sota l’arc d’arribada, jo l’he vist per la tarda i m’ha explicat l’experiència...
L’he felicitat i m’han vingut ganes d’intentar-ho.
El passat dissabte va ser inaugurada la plaça Can Folguera després de la seva remodelació. Sembla obligat dir que l’ espai regenerat representa un tret important per la nova imatge del barri, a la que cal sumar la remodelació de les façanes, la construcció dels pisos per la gent gran i altres canvis. “Can Folguera a més “ és l’eslògan de la comissió del pla de barris que treballa persistentment des de la seva creació, si la memòria no en falla, ja fa uns tres anys.
L’anterior govern d’ICV va impulsar la regeneració del barri de Can Folguera aprofitant les subvencions que la Generalitat dona a través del Pla de Barris amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida a algunes zones (barris) del territori que es troben en situació desfavorida. Val a dir que la regeneració no solsament afecta als immobles i espais públics sinó que es destina part dels diners a programes de caire social, per promoure l’ocupació, la inserció social, etc.
M’agrada parlar d’aquesta plaça perquè, tal com he dit en altres ocasions, vaig participar en el taller on els veïns vàrem poder exposar les nostres inquietuds envers el barri i les expectatives de remodelació de la plaça. Va ser una experiència molt interessant, demostrativa de que la participació ciutadana és possible i pot donar fruits positius.
Les eleccions municipals van propiciar un canvi de govern quan la remodelació de la plaça tot just s’havia de posar en marxa. Aquest fet va suposar la paràlisi inicial del projecte de la plaça i també d’altres que igualment havien estat planificats per l’anterior govern; els nous camps de futbol representen un exemple més.
Però, finalment i com era d’esperar, hi ha hagut continuïtat i el que uns van iniciar encertadament els altres ho estant finalitzant amb èxit. Amb les eleccions va quedar demostrat que la gestió d’ICV tenia una acceptació majoritària perquè va ser la llista més votada. Ara, amb les inauguracions, potser seria just reconèixer aquest fet alhora que felicitar-nos de que el tripartit actual no hagi desenvolupat una política de “borrón y cuenta nueva”, el que potser hagués estat un greu error amb conseqüències per la ciutadania.
Uns diran que els projectes eren seus i acusaran als seus rivals de manca d’iniciatives pròpies, els altres s’atribuiran la capacitat per la realització efectiva de les obres superant tot tipus de dificultats i denunciant un llegat en males condicions. Els ciutadans poc polititzats que vivim a Can Folguera a tot això només veiem “col·laboració” i els fruits que es van donant. A Santa Perpètua estem assistint a un enfrontament visceral entre els diferents grups polítics que potser atén més a raons de caire personal que a les comprensibles diferències ideològiques.
Les diferències polítiques existents entre ICV i PSC, per citar un exemple, no són tantes ni tant insalvables com perquè no puguin treballar plegats per satisfer les necessitats ciutadanes...
Fa uns dies el líder del Partit Popular va presentar les seves idees per combatre la crisis, una d’elles consisteix en baixar els impostos. A la seva pàgina Web hi ha un apartat titulat “ Qué piensa el partido popular” on diuen textualment:
“Diseñar un sistema tributario justo que permita establecer rebajas selectivas de impuestos para liberar renta disponible de los contribuyentes y contribuir a la dinamización de la economía.”
Sense entendre massa bé el que volen dir amb això de rebaixes selectives, cal pensar malament per encertar. No es pot ser massa selectiu si el que volen es rebaixar els impostos a la gran majoria dels espanyols, i sí pot resultar més fàcil seleccionar si només parem atenció en una minoria, la que menys paga proporcionalment a la seva renda, que són precisament els que més tenen.
La major part dels impostos recaptats per l’estat ho són via declaració de la renda, provinent dels assalariats que paguen religiosament allò que els pertoca. Al contrari del que passa amb les rendes altes on són més aficionats al el frau fiscal.
El govern necessita pujar els impostos per poder mantenir la despesa pública, mantenir la despesa pública és necessari per sostenir la cobertura social dels que estan perden l’ocupació, els serveis i, també, per mantenir la inversió que ha deixat de fer el sector privat. De manera que la reforma fiscal que el país necessita no és la que està dissenyant el PP, consistent en afavorir encara més a les rendes més altes, ni tampoc la que el govern posarà en marxa properament pujant l’IVA, que afectarà a tots per igual.
Quan el PP parla de “dinamitzar” l’economia ja sabem de que estan parlant: Menys impostos per incentivar el consum de les famílies, per damunt del seu endeutament i el seu precari estat econòmic. El PP no ofereix res diferent d’allò que ens ha portat a la situació actual. I és que cal recordar que ells també defensen reformes laborals tenin com a base la precarietat i l’abaratiment de l’acomiadament!
La reforma fiscal que cal no és altra que un major control del frau fiscal...
Tothom ha de pagar el que li toca!
I després tampoc estaria del tot malament una bona pujada en l’IVA dels objectes de luxe i una bona baixada d’aquells que ho són de primera necessitat.
Volem arreglar aquesta situació, i no esperarem que ningú ho faci per nosaltres.
Perquè si no ho arreglem nosaltres, qui ho farà?
Fa massa temps que veiem per tot arreu que les coses van malament. I això és gairebé l’únic que ens expliquen.
Però la crisi no només és a fora, també és dins dels nostres caps. Ens ha fet perdre la confiança, ens ha contagiat el pessimisme, el desànim.
Això és el primer que hem d'arreglar: volem recuperar la confiança.
Tenim motius per animar-nos. En aquesta web en trobaràs molts.
Històries de gent com tu i jo,
que s’enfronten a aquest moment, que demostren que amb il•lusió, creativitat, esforç i compromís es pot aconseguir tot.
Gent que creu en si mateixa i que ho demostra cada dia desafiant la crisi.
Per exemple, sabies que cada mes es creen cinc mil empreses en aquest país? No et semblen cinc mil poderoses raons per creure-hi?
Volem que coneguis aquestes i altres històries, que t’inspirin, que t’animis, que les comparteixis, que formin part de les converses i que, entre tots, aconseguim fer-les arribar als mitjans de comunicació, als telenotícies, als editorials...
Hem de contagiar la confiança de la mateixa manera que s’ha contagiat el pessimisme.
Perquè quan tu, i tu, i tu, i jo, ens convertim en nosaltres, no hi ha res que no puguem arreglar.
Resulta molt decebedor veure com a aquestes alçades de la crisi, després de tants mesos de dificultats, després d’haver-se perdut milers de llocs de treball, hagi de ser el Rei d’Espanya qui reclami a tots els polítics del país la formació d’un front comú per plantar cara a la situació i mirar d’adreçar les coses. Ara les coses estan pitjor del que ens podíem imaginar, els reiterats missatges optimistes del govern ja no fan cap efecte perquè l’entorn europeu en el que estem immersos ja ens ha posat en evidència i ens ha obert els ulls a la crua realitat. I la realitat és que les nostres dades macroeconòmiques encara són negatives perquè la base per la remuntada, la capacitat productiva i competitiva, és de les més febles. Encara més preocupació si pensem que la ocupació encara trigarà bastants mesos en recuperar-se un cop l’economia comenci a mostrar dades positives, perquè sembla cert que fins que no s’estigui creixent a un determinat nivell (entorn al 2 o el 3% del PIB) no serà efectiva la creació neta de llocs de treball. Clar, potser hagués estat més fàcil posar-se d’acord i conjurar-se per evitar una davallada tant gran com la que s’ha produït, però això era cosa de fa més d’un any... Ara potser necessitarem un miracle! Ara pocs confien en la capacitat del polítics que fins ara no han estat capaços.
Amb tot, no seria just ficar a tots en el mateix sac i que els retrets siguin per a tots iguals. Del govern es pot criticar que no hagin estat prou encertats en les mesures adoptades o, fins i tot, que no han estat prou capaços o que ho han fet fatal i que són els principals responsables del estat actual del país. Però que ha fet l’oposició? En algun moment han mostrat predisposició per cercar posicions de consens ? Rotundament ,NO! Els polítics, sobre tot els del Partit Popular, han demostrat ser de molt baix nivell, sempre amb visió partidista, sempre cercant un rèdit electoral; ho van fer amb el terrorisme, ho fan amb l’educació, amb els temes de política exterior, ho fan amb qualsevol tema per molt “d’estat” que aquest sigui i ho fan també amb el tema de la crisi. Però el tema de la crisi, la situació d’atur que ja pateixen més de quatre milions de ciutadans, ha esdevingut el tema d’estat més prioritari del moment.
El cap de l’estat espanyol és el Rei Joan Carles i s’ha vist obligat a posar ordre ...
El grup del PSC de Santa Perpètua estrena nova Web. El cert és que els grups polítics del poble fan poc us de la xarxa per tal de difondre les seves idees i opinions (No és el cas de PCCA ni de ICV). Internet és una bona eina per tal d’assolir que la ciutadania conegui el dia a dia de la vida política local. Seguirem amb atenció l’evolució d’aquest nou lloc!
Joan López
QUIENES SOMOS
El PSC de Sta. Perpétua de Mogoda lo componen hombres y mujeres capaces de conseguir una Sta. Perpétua que todos nos merecemos y trabajaremos unidos para conseguir nuestros objetivos que no son otros que vuestras necesidades e inquietudes
Cada dia és més evident, un cop més els que haurem de ser impulsors en la superació de la crisi serem els propis treballadors. L’empresariat està mostrant molta inèrcia per abandonar les receptes que ens han portat a la precària situació actual. Ja ho he comentat en vàries ocasions, la crisi financera, amb les restriccions creditícies com a principal conseqüència, va paralitzar les economies europees portant a la UVI a una gran part de les empreses i incrementant les tasses d’atur fins als nivells actuals. Quan la majoria de les economies europees ja estan deixant les cures intensives i es preparen per passar a planta, l’espanyola encara està greu. Ara ens adonem de que sota la bombolla tot eren debilitats: precarietat laboral, sous baixos, poca qualificació, temporalitat, baixa productivitat, etc. És a dir, l’empresariat d’aquí ( i sé que soc injust al generalitzar) va cercar la competitivitat de les seves empreses restringint al màxim la despesa de personal i no invertint ni un euro en el factor humà de les seves organitzacions, donant lloc-- seguint amb el símil mèdic--a organismes amb una salut extremadament feble. Ara el govern vol impulsar una reforma laboral per enfortir la salut del malat i que la seva recuperació sigui efectiva i sostenible. A les empreses cal injectar una gran dosi de formació i capacitació, cal omplir-les de millores laborals i de contractes estables amb futur, cal dotar-les de la fortalesa que dona la implicació del treballador en el projecte empresarial, cal impulsar totes les revindicacions sindicals com els pilars del nou model econòmic . Perquè, que no ens enganyin, ....
Són la solució!
Joan López
¡Gracias, sindicatos!
Una vez más, los sindicatos mayoritarios del país han convocado una manifestación y han salido a la calle para defender los derechos sociales y laborales de la población trabajadora de nuestro país. Esta vez ha sido para rechazar la propuesta hecha por el gobierno español de retrasar obligatoriamente la edad de jubilación de 65 a 67 años. En varios artículos he mostrado que tal medida es una medida injusta, además de innecesaria. A tales artículos, publicados en varios forums y colgados en mi blog (Es un error retrasar obligatoriamente la edad de jubilación), remito al lector.
Esta nota no es, pues, para repetir los argumentos y la evidencia científica que detallé en aquellos artículos. La nota es para, además de agradecer a los sindicatos su coherencia y defensa de esta conquista social, invitar a todos los lectores de este blog a que se sumen a las manifestaciones en Barcelona, Valencia y Madrid y que aquellos que no puedan asistir a las manifestaciones reenvíen artículos colgados en mi blog (donde explico porque es un error desarrollar tal política) al máximo número de personas, incluyendo a los portavoces liberales en los medios de información que predeciblemente menospreciarán y marginarán tales movilizaciones. ....leer más
Si la consellera acudeix demà a la reunió amb les associacions i organitzacions que defensem el compliment íntegre de la Resolució 203/VIII, (Comissió Promotora de la ILP FM/SFC, Federació Catalana per a la FM/SFC, Plataforma Familiars FM/SFC i Liga SFC) li demanarem resposta a les 10 preguntes que es varen entrar pel registre en la passada (i accidentada) reunió de la Comissió de Seguiment.
Recordo quines eren aquestes 10 qüestions que de fet es resumeixen en els punts clau de la Resolució i que considerem totalment vinculats: atenció digne i de qualitat en uns terminis "humans" (90 díes màxim), formació i investigació des de l'atenció primària fins a les unitats especialitzades, formades per equips multidisciplinaris (amb especialistes de pediatria i on s'elaborin informes per donar suport a les persones malaltes que s'hagin de presentar davant l'ICAM).
Però com que el temps no s'atura malgrat la Conselleria s'entesti en lo contrari, aquí teniu les 10 preguntes posades al dia de la qüestió que ens ocupa i preocupa, i que demà a les 7 de la tarda, defensarem a la Conselleria de Salut:
1.- El desconeixement social i mèdic sobre aquestes patologies i de les problemàtiques que comporten, segueix essent encara el principal problema. És necessari que el Govern de la Generalitat faci un veritable esforç per tal de que es faci una campanya de sensibilització que doni una imatge real d’aquestes patologies. Tenen prevista alguna campanya de sensibilització social en aquest sentit?
2.- Continuen arribant queixes sobre les deficiències en les derivacions des de l’EAP a les Unitats Hospitalàries Especialitzades (UHE), tant per el desconeixement que tenen els metges de primària sobre a on poden derivar els afectats com fins i tot, per el desconeixement generalitzat de que aquestes UHE existeixin. Quan es desplegaran del tot, i en els termes que marca la Resolució, les UHE per tot Catalunya?
3.- Ens consta que encara no s’han obert totes les UHE que es consideraven necessàries segons la Resolució, i que les que teòricament ho han fet no estan dotades d’equips mèdics multidisciplinaris, com recomanen tos els experts. A dia d’avui quines unitats disposen de metge internista i quines de pediatre? Està estudiant Catsalut la conveniència d’incloure viròlegs o retroviròlegs en aquests equips multidisciplinaris?
4.- Segons la resolució, per a accedir a les UHE els malalts de FM o SFC no poden romandre més de noranta dies en espera. Les poques unitats de les que tenim coneixement que existeixen, segueixen totes molt per sobre d’aquesta premissa. Quan pensen reduir les llistes d’espera?
5.- Sobre el funcionament d’aquestes unitats, una de les queixes més recurrents és que aquestes gairebé no emeten diagnòstics de Síndrome de Fatiga Crònica, i que gairebé tothom rep únicament diagnòstic de Fibromiàlgia, fins i tot persones que ja tenien diagnòstics clars anteriors en l’altre sentit. Poden donar una resposta satisfactòria al respecte?
6.- Donat que la immensa majoria dels malalts se’ls tracta exclusivament amb antidepressius, es fa palès que segueix havent-hi una importantíssima manca de qualitat formativa en l’àmbit dels professionals mèdics. Desprès de les crítiques i propostes que varem fer en el Parlament de Catalunya davant la Comissió de Salut, han rectificat en la orientació i contingut de la formació que imparteixen des del Departament?
7.- En quan a la promoció de la recerca, el Departament de Salut està promovent o finançant algun estudi o alguna línea d'investigació, relacionat directament amb la Fibromiàlgia o el Síndrome de Fatiga Crònica, tant per tal d'esbrinar si els malalts de SFC a Catalunya tenen el XMRV com per a la resta de línees d'investigació que estan obertes (disfunció mitocondrial, afectació cardíaca, disfunció immunològica, NK, carregues virals, disfunció en l’eix hipotalàmic-hipofisari-adrenal (HHA), etc)? En quin laboratori es fa i qui ho dirigeix? En aquest sentit, les unitats d’excel•lència han pres alguna mesura o estant preparant alguna mena d'estudi que repliqui lo publicat per la revista Science el 9 d'octubre de 2009? El Departament ha concedit a aquestes unitats finançament per tal de tirar endavant aquests estudis?
8.- Els metges de l’ICAM han rebut ja la formació especifica per tal de poder fer una avaluació mèdica correcte, i es disposa ja de la certificació corresponent de que s’ha a dut a terme aquesta formació? Sí és així, com és que encara no tenen en compte els informes mèdics que presenten els malalts ni el gran nombre de queixes respecte a les avaluacions de l’ICAM?
9.- Les persones afectades d’aquestes patologies, poden donar sang? És cert que els bancs de Sang de Catalunya tenen ordres de no agafar sang de gent afectada de FM/SFC? S'ha estudiat si la sang emmagatzemada esta infectada amb el retrovirus XMRV o s’ha pres alguna mesura en aquest sentit?
10.- Tenim excel•lents laboratoris a Catalunya i Espanya (la majoria pagats amb els impostos de la ciutadania) que fan un gran treball amb el retrovirus VIH i en els quals es pot treballar i investigar el retrovirus relacionat amb la SFC, l'XMRV. Es pensa fer en aquests laboratoris investigació en el retrovirus XMRV?
Podeu donar la vostra opinió i suggerir qüestions que ens ajudin en els comentaris (que ja funcionen) i us recordo que també podeu donar suport amb els vostres amics, amigues i familiars, a la causa de Facebook:
El viatge de tornada ha estat com sempre que hem d’agafar la AP-7, complicat perquè aquesta autopista no m’agrada gens, menys encara quan el vent és tant fort que et va bellugant el cotxe i has d’estar molt atent i agafar el volant molt fort. Però tot s’ha vist compensat pel cap de setmana que hem passat a Castelló, on una selecció d’atletes escolars de la comarca han estat convidats a participar en el XXXI CROSS INTERNACIONAL “CIUTAT DE CASTELLÓ”. Nosaltres, els pares, els hem acompanyat només en el moment de la cursa i la resta del temps l’hem dedicat a visitar alguna que altre terrasseta de la zona del port, a riure tot el dia amb els acudits que s’han explicat.... I a gaudir de la paella quan hem dinat a l’hotel!
Hay que ver la cola que está teniendo el tema Santiga, no?. Es que no hay para menos. Voy añadirme al rabito de comentarios en contra.
A este gobierno nuestro se le ha ido la pinza comprometiendo parte de los fondos municipales en rehabilitar una casa de la iglesia.
A mi me parece que si la honradez es una cualidad de quien es justo, este tres en uno nuestro carece de ella. Ni es honrado ni coherente. Es una burla indecente hacia las ciudadanas y ciudadanos que vemos como se debilita nuestro bienestar día a día por una mala gestión en la política, la economía y demás.
¿Por qué no se hace una consulta publica para saber si se quiere donar parte de nuestros fondos a la iglesia, en lugar de hacer una por la independencia de Cataluña?
Santa Perpetua bien se merece infraestructuras nuevas, pero también se merece una atención respetable y considerada hacia la población; les falta valorar al ser humano como parte integrante de la comunidad. (Desacreditar a un comité de empresa y a una asamblea de trabajadoras y trabajadores, es un ejemplo. Retirar el convenio de colaboración con la escuela Barcanova es otro. No reconocer a nuestro colectivo de discapacitados para no invertir en su plena integración, otro. No mencionar a las mujeres gitanas en un plan de igualdad, otro más ).
Opino que el tiempo y el gasto que están empleando con Santiga, se lo están quitando a resolver la crisis que nos ha salpicado por la inoperancia de unos cuantos. Es posible que no tengan soluciones y nos entretengan con el tema del patrimonio ( que bien poco me importa el patrimonio ajeno si no tengo el mío propio, y mucho menos me importa el de la iglesia. Que cada cual arregle su casa).
No es momento de recuperar una ermita sino recuperar la estabilidad de muchas familias con problemas. Creo que es momento de preocuparse por equilibrar la historia presente y no distraerse con la pasada. Ya habrá tiempo para eso.
Lo dicho: que la iglesia se levante la sotana y se moje, y deje de hacer tantos chantajes emocionales.
Y completo esta repetición de inconformidad con un correito que me enviaron con los negocios de la santa madre iglesia que no es la mía.
Para conocimiento general….
¿Cuál ha sido su ayuda a HAITÍ, a excepción de hostias y rezos silenciosos?. Está claro, SU REINO NO ES DE ESTE MUNDO !!!!!!!. Pero sí dominan sus riquezas.
Algunos de los humildes negocios del Vaticano:
BANCOS: Banco Di Roma,
Banco Dil Santo Spiritu,
Credito Centrale Di Lazio,
1era. Centrale di Credito,
Banco Catolico Veneto,
Banco Comerciale Italiano
Cassa di Risparmio di Roma,
1er. Bancario Italiano
ORO DEPOSITADO EN: Credit Suisse (Genova),
Hambros Bank (Londres),
Morgan Bank (N.Y.)
EMPRESAS: Alitalia,
Instituto Opere Religiose,
Sogene (Constructora),
Montecatini,
Selt-Vaticano,
Olivetti,
Ferrosmatto,
Vittorio Olcelse (Textiles),
Sanitplastica,
Lancia (Automoviles),
Franco Tosi,
Soc. Italiana Peril,
SAMA,
Grupo Pesenti (Cemento),
Progredi,
Pibigas,
Pantanella (Pastas),
Efim,
Rca Victor,
SME (Financiera),
1er. Romano de Beni Stabili,
Invest,
Cisa-Viscosa,
Vianini (Constructora),
Antonio Biondi (pastas),
Condotte D'Aqua (constructora),
Hilton Di Roma (Hotel)
MAS ACCIONES EN: General Motors,
Betlehem Steele,
Bankers Trust Co.,
Gulf Oil,
Shell,
Fiat,
General Electric,
Casino de Montecarlo,
Beretta,
TWA,
Chase Manhattan Bank
Rostchild Bank
Dijous 11 de Febrer 2010,
Sobre Santiga y ERC
Joan, he leído tu escrito, y me gustaría puntualizar algunos datos. Primero de todo, el ayuntamiento dirá que no ha puesto un duro, pero entrando en detalle, ha puesto más de 100.000 euros del presupuesto. El total sube a unos 900.000 euros, la gran mayoría de subvenciones, pero eso no quita que han tenido que poner (para no perderlas), de su, perdon, de nuestro bolsillo. Decir que esto lo tienen que recuperar a base de donaciones, es poco menos que absurdo. Pero en fin, si esto es lo que dicen, pues poco se puede hacer. Pero yo diría que la propaganda que hacen de estas donaciones es para ayudar a las obras, no para que el Ayuntamiento recupere un dinero que no tenía que poner.
Pero el dinero del ayuntamiento que pone en la Iglesia no acaba aquí, sino que se pagan también otras cosas. Vidrios para la Iglesia, 800 euros, butacas, más de 1000 euros, etc. (Facturas colgadas en la web de PCCA, que no me invento nada).
Que el trato del ayuntamiento hacia la Iglesia es de claro favor, y que este favor nace de ERC, eso es obvio. Que quieran excusar sus creencias católicas, bajo la idea de que Santiga es del pueblo, eso ya no cuela. La ermita está cedida por 40 o 50 años. Una vez pasado ese tiempo, será de total propiedad del Obispado., que tendrán una ermita totalmente reformada sin haber puesto un duro, ya que se han negado en redondo a financiar las obras. Lo que se debería haber hecho es expropiarla, ya que gracias a la dejadez de sus dueños, se estaba arruinando (mira tú qué interés le ponen), y entonces, una vez que hubiera sido del pueblo realmente, hacer las obras necesarias. De esta manera, ni tenemos nada, ni tendremos nada. Eso sí, una tomadura de pelo bien grande, y alguna con aureola de santa.
Resumiendo, cada cual es libre de tener sus creencias, pero está claro que teniendo la que tenemos hoy día, con el Ayuntamiento justito de dinero, y con la necesidad que tienen muchas familias, me parece muy poco cristiano dilapidar ese dinero en obras para otros, y no usarlo para los que lo necesitan de verdad.
Data de publicació: 02.02.10 12:46 L’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda aprofitarà el nou Fons Estatal per regenerar el Bosc Soldevila i millorar la integració ecològica i paisatgística de la connexió verda urbana entre l’espai agroforestal de Santiga i el parc d’interès natural de Gallecs. El projecte actuarà en la zona compresa entre el Bosc Soldevila i el Parc d’Europa i té un pressupost d’uns 200.000 euros. Aquest és un dels onze projectes i tres programes socials que el Consistori ha presentat a la convocatòria del Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local (FEOSL) que destina al nostre municipi 2,6 milions d’euros.
Entre els projectes que es volen executar durant aquest any aprofitant aquest nou Fons Estatal figuren: la rehabilitació i supressió de barreres arquitectòniques del Casal d’Avis, la regeneració del Bosc Soldevila, la rehabilitació de les cobertes de la Granja Soldevila, el soterrament de línies elèctriques i telefòniques amb la renovació de la xarxa d’aigua en un sector de la Florida, la conservació i manteniment de l’escola bressol Els Pins, adequació de l’enllumenat públic a la Creueta i al Centre, el subministrament d’equips informàtics per al pla de modernització local, la xarxa de telecomunicacions externa a la Granja Soldevila, la intercomunicació de tretze equipaments municipals i creació de dues xarxes wi-fi, la xarxa digital de telecomunicacions de la Policia Local i un caixer per a gestions municipals i pagament de tributs. ...més
FEOSL
Com de costum, en les dependencies del Centre Cívic Can Foguera ens han presentat el detall del nou Fons Estatal, en aquest cas uns diners que han de servir per promoure l’ocupació i per invertir en sostenibilitat local. La presentació del nou fons, precedida per un balanç de les actuacions de l’anterior FEIL i d’altres inversions promogudes directament des de l’Ajuntament, s’ha fet de forma clara i concisa, amb suport informàtic i la intervenció dels corresponents regidors. Personalment he quedat satisfet per les explicacions, prou esclaridores en alguns casos. Ha quedat molt clar, per exemple, que per la rehabilitació de l’església Santa Maria l’Antiga a Santiga l’ajuntament no destinarà cap partida provinent dels fons públics i sí de les obtingudes de l’administració en concepte de subvencions i les aportacions voluntàries d’empreses, del comerç local i de la ciutadania. És cert, segons van dir-- i si no vaig entendre malament!--, que l’ajuntament s’ha vist obligat a fer un avançament de part dels diners per tal de no perdre les subvencions, i ara faran campanya per recuperar-los amb les aportacions ciutadanes. Al acabar l’explicació, es va obrir un torn de paraula i alguns dels assistents van plantejar les seves preguntes als membres del consistori... Per les preguntes que es vàrem formular,--no recordo cap que tingués a veure amb el contingut de l’exposició prèvia--, em va donar la impressió de que el veïns aprofitàvem, un cop més, l’avinentesa de tenir l’equip de govern a l’abast per manifestar les seves queixes, sobre els problemes de convivència al barri, sobre algunes deficiències urbanístiques, etc. Fet que considero del tot legítim i molt ben fet!
Vaig haver de marxar abans de que finalitzes l’acte i quan caminava sota la pluja de camí cap a casa, alhora que pensava en el sopar i en l’actualització del Web, les dues coses encara per fer, tenia la sensació de que l’explicació havia patit alguna mancança. No vaig pensar més fins uns moments abans d’anar a dormir... FEOSL, fons estatal per l’ocupació i la sostenibilitat local... Per l’ocupació...
A Quans perpetuencs i perpetuenques ocuparà el nou fons?!
Si la dada es va donar, demano disculpes per no haver estat prou atent.
El
presidente del Gobierno ha convocado a los representantes de los
empresarios y de los trabajadores, en el Palacio de La Moncloa,
para darles a concocer las propuestas del Gobierno sobre la reforma del
mercado laboral....
La reforma laboral
El govern posa sobre la taula un document que ha de ser el punt de partida per la reforma laboral. El contingut de la proposta ha estat criticada per tots els partits polítics a excepció del Partit Socialista, normal, és el que toca si estàs a l’oposició i no tens l’obligació de la iniciativa ni la voluntat de sumar per les possibles solucions. Tothom veia necessari la presa de mesures per adaptar l’ordenació laboral establerta a la realitat actual: L’atur galopant fins a xifres insostenibles, la caiguda lliure de l’activitat econòmica, la despesa social en subsidis cada dia més gran,etc .
Que arriba amb retard és un fet de consens, fins i tot entre els afins al govern. És desesperant, veure com els més de quatre milions d’aturats només han aconseguit, a aquestes alçades, un “document de partida”. Quans mesos hauran de passar per tenir i aplicar les mesures definitives!?
Certament, si la recessió continua, si cal massa temps de negociació i les dificultats d’arribar al consens sobre reformes en profunditat són moltes, poden fer que les mesures acabin sent poc efectives si la situació s’agreuja. Sembla que fomentar la contractació indefinida en detriment de la temporal és l’estratègia adequada per assolir una major confiança, per poder mirar al futur, per poder parlar de plans de formació, per reviure el consum, etc. Però hi ha d’haver contractació!
Sobre la contractació a temps parcial és difícil la no coincidència en que pot ser molt adient per als temps que corren. Pot ser la solució per moltes empreses i en molts sectors on el repartiment del treball és factible i la conciliació és un factor a tenir molt present.
Jo, per molt que tingui una tendència natural per aplaudir les decisions del govern, no tinc més remei que sumar-me a les crítiques...
Leo en el informatiu 416, las páginas centrales sobre el PAES, el Plan de Accion para la Energía Sostenible, y me sorprendo, ya que parece ser que la participación, eso que dicen que todos debemos hacer, les importa un bledo. Pero ya estamos acostumbrados. El PAES no está aprobado de forma definitiva, ya se dijo que PCCA presentaría alegaciones, para incluir las más de 70 propuestas que recogimos en las jornadas de medio ambiente y democracia participativa, y así tener un documento mucho más completo. Yo a eso lo llamo participación, ya que estas propuestas también han salido de la gente, y tienen el mismo derecho a ser recogidas. Pero no, ya sale anunciado como si fuera algo definitivo, sin tener en cuenta a nadie más, porque está claro, es "su" PAES, y que nadie le toque el paes a la sra Bonàs.
Ahora sólo decir que Plataforma Cívica intentará que se incluyan más propuestas que tenemos, acciones valientes, reales y de sentido común, con la decisión de aplicarlas. Por otro lado, una buena medida para fomentar la seriedad en el PAES, sería haber comprado un coche ecológico para el ayuntamiento, no uno muy contaminante. Por cierto, que es una de las medidas que proponen. Vamos bién. O quizá también el que han reconocido que las bolsas que repartieron, ni son ecológicas, y encima son de China, con la contaminación y gasto energético añadido. Eso sí, este PAES es muy bonito, aunque quedará mucho mejor si conseguimos que acepten todo el material que tenemos.
¡Vamos a ello!
Jorge Ferrer
Amb 25 Euros menys
Hola Joan,
Aquest és l'augment net que he tingut en la primera nòmina d'aquest any comparant-la amb la de l'any passat. Això vol dir que enguany hauré de passar l'any amb 350 Euros menys.
Si, ja sé que estem en crisis i n'hi ha que ho passaran més magre, però de fet he de reduir 350 Euros en despeses. No és una gran quantitat, és cert, tot i així algú deixarà d'ingressar aquest 350 Euros que no em puc gastar. No crec que pels meus 350 Euros algun empresari es vegi obligat a reduir plantilla o que algun autònom hagi de plegar, però si aquesta és una minva generalitzada per a tots els funcionaris (3,1 milions) vol dir que 1085 milions d'Euros deixaran d'estar disponibles per al consum.
Jo ja he fet els meus càlculs. En principi puc esmorzar en dies alterns (la resta me l'estalvio) i anar menys al cinema (en especial en aquelles sales que han tancat el primer dilluns d'aquest mes). Ah, i els botiguers que no em busquin fora de l'època de rebaixes. Tampoc faré cap reforma i, evidentment, no canviaré ni d'habitatge ni de cotxe aquest any. Vacances? Doncs de ca la sogra a ca la mare i s'ha acabat. Això sí, intentré estalviar per pagar la hipoteca i que el pis sigui una mica més meu que del banc. Ai, m'oblidaba de la pujada de l'IVA a mitjans d'any. Carai, hauré de tornar a fer números.
En resum, que amb 25 Euros menys cada mes no crec que ajudi a ningú a sortir de la crisi.
Santa Perpètua organitzarà la Consulta sobre la Independència el proper 25 d’abril
Santa Perpètua de Mogoda, 2 de febrer de 2010.-
Fruït de la iniciativa ciutadana, Santa Perpètua de Mogoda celebrarà el proper 25 d’abril la Consulta sobre la Independència de Catalunya.
Una “Comissió Ciutadana” ha començat a treballar amb l’objectiu d’organitzar un referèndum democràtic al nostre municipi en el que perpetuencs i perpetuenques puguin expressar lliurement si estan d’acord o no, amb que Catalunya esdevingui “un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea”. A la consulta podran excercir el seu dret a vot, els majors de 16 anys i empadronats al municipi sense discriminació per nacionalitat
Aquesta Comissió formada per diverses persones a títol individual de diferents àmbits del nostre poble, ja treballa en l’acte de presentació oficial de la Plataforma “Santa Perpètua Decideix” – vertebradora de la Consulta -, que tindrà lloc el proper 12 de Febrer a les 20 h. al Centre Cívic El Vapor (c/ Enric Granados s/n), en el marc de l’assemblea constituent de l’Entitat i que està oberta a la participació de tot aquell i/o aquella que ho desitgi. En l’acte participaran en Jaume Sobrequés, historiador, i l’actor perpetuenc David Selvas.
La Plataforma ha començat a recollir suports i adhesions tan a nivell individual com col.lectiu d’entitats, i són diverses les persones que s’han ofert per col.laborar i ja treballen en les diferents comissions de treball (Voluntaris, Campanya, Logística, Relacions amb Entitats, Tresoreria, Comunicació…) que s’han creat per a organitzar de manera rigurosa, independent i amb garanties, aquesta Consulta a Santa Perpètua.
Santa Perpètua, s’adhereix així a l’onada de Consultes sobre la Independència que s’estan duent a terme per tot Catalunya després que Arenys de Munt donés el tret de sortida el mes de setembre passat. La del 25 d’abril serà la tercera onada de consultes massives, després de la del proppassat 13 de desembre i de la que està prevista pel 28 de febrer a una cinquantena de pobles del Principat.
El fill li segueix les passes, a prop de ser atrapat ha pensat sobre el fet inevitable del relleu generacional. Llei de vida, evolució, millora de l’espècie, la sàvia genètica que sembla molt més simple del que diuen els científics, i tambè molt més moderna i tecnificada. Però l’esforç sempre hi és, igual d’inevitable, la lluita constant per poder arribar a la meta, i no és tant important la posició... El cas és arribar en millors condicions!
Amb les fotos es poden fer muntatges per simular situacions de la vida, es poden donar o treure els colors dels esdeveniments, per fer realitat els somnis que s’han tingut.
PCCA demana al Alcalde la convocatòria extraordinari del Consell Municipal de Mitjans de Comunicació. Entenem que des de l’editorial de l’Informatiu no es poden lliurar amenaces a ciutadans/es ni acusacions sibil·lines a partits politics. Si aquesta editorial estigues signada per l’Alcalde per qualsevol altre responsable polític, sigui o no electe PCCA no tindria res a dir perquè cadascú ha de ser responsable de llurs paraulers i de llurs actes, però PCCA porta lluitant en aquest poble per aconseguir un mitjans de comunicació municipal plurals, transparents i al servei de la ciutadania i no descansarem fins aconseguir-ho.
Salutacions
Francesc Rodríguez Claveria Portaveu Grup Municipal Plataforma Cívica Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda
Sr. Alcalde
Manuel Joaquín Ruíz Montero
En Francesc Rodríguez Claveria, regidor d'aquest Ajuntament i actuant com a membre del Consell Municipal de Mitjans de Comunicació, davant l' Alcalde i President d'aquest Consell,
EXPOSA:
PCCA no comparteix de cap de les maneres i a més condemna de forma enérgica, l' espectacle lamentable que varem viure el passat 23 de desembre en el decurs de l'acte protocollari en el que, l' Ajuntament de Santa Perpetua de Mogoda i l'empresa pública Adigsa van fer ellliurament de les claus a la gent gran que viurá de lloguer en els habitatges de l'avinguda de Mossén Jacint Verdaguer.
Precisament un dia de joia per els beneficiaris i llurs famílies que per fi obtenien un pis adaptat
a llurs necessitats, es va veure ombrejat per unes persones que varen escridassar a l'alcalde amb
retrets i insults injustificats i al nostre entendre extemporanis, cosa per la que compta vosté amb el suport del meu Grup Municipal.
Ara bé, una cosa no pot justificar l'altre i des de PCCA considerem també poc encertada i fora de lloc l'editorial de l'Informatiu núm. 415 que amb el títol "Espectable lamentable" diu el següent:
Espectacle
lamentable
El 23 de desembre, l' Ajuntament de Santa Perpetua
de Mogoda i l'empresa pública Adigsa van
donar les claus a la gent gran que viurá de lloguer
als habitatges de l'avinguda de Mossén Jacint
Verdaguer.
Per a aquestes persones i les seves famílies
aquest era un dia de felicitat, ja que finalment podran
viure en pisos adaptats i adequats a les seves
necessitats.
Però no va ser així per a tothom. Un grup de
persones, en realitat sis persones, van interrompre
l’acte per insultar, cridar i faltar el respecte a
l’alcalde i, per extensió, a tota la gent que havia a
la sala de plens de l’Ajuntament.
En cap cas s’han de confondre aquestes línies
amb una defensa enfervoritzada de l’alcalde com
a persona, sinó de la institució que representa.
En moments de tensió és fàcil que algunes persones
s’omplin la boca d’insults i difamacions...
però també han de saber aquestes persones que
això no és gratuït, que cridar “lladre” a algú té les
seves conseqüències, que la llibertat d’expressió
no ho justifica tot i que la dignitat i la integritat de
les persones també s’han de respectar.
Fa temps que els mitjans de comunicació van
plens de casos de corrupció política que propicien
el pensament de “són tots igual”, però que
no justifiquen accions incíviques com la viscuda
aquell dia a Santa Perpètua.
El resultat va ser un espectacle lamentable i una
falta de respecte d’aquells que cridaven i dels incitadors
que abaixaven el cap. Tant de bo no es
torni a repetir!
Lamento dir-li que aquestes línies van molt mes enllà d’una editorial. Si aquest article estes signat per a vostè o per qualsevol altre càrrec polític del govern sigui o no electe, PCCA no tindria res a dir, perquè cadascú ha de ser responsable de llurs paraules, de llurs afirmacions i de llurs actuacions.
Però no és el cas, perquè és l’editorial de l’Informatiu, per tant es suposa una independència plena i cap periodista esta autoritzat a utilitzar les págines de l’informatiu per a fer amenaces; però també han de saber aquestes persones que això no és gratuït, que cridar “lladre” a algú té les seves conseqüències” i assenyalar culpables “cridaven i dels incitadors que abaixaven el cap.”
Per tant saben que té vostè el suport del meu Grup Municipal per evitar que es reprodueixin fets lamentables coms els que varen succeir i per derivar responsabilitats si ni han, però vostè. No des de la redacció de l’Informatiu.
Per tot això, el Representant al Consell Municipal de Mitjans de Comunicació del Grup Municipal Plataforma Cívica,
SOL·LICITO
Que convoqui amb caràcter d’urgència una reunió extraordinària del Consell Municipal de Mitjans de Comunicació per tal de donar explicacions sobre els fets que exposo.
Ben cordialment,
Santa Perpètua de Mogoda, 21 de gener de 2010
Francesc Rodríguez Claveria
El Portaveu del Grup Municipal
Fotos de el Juan Díaz Casares
El Parc dels ametllers
27/01/2010
Exigen "Inclusión" en el PACTO EDUCATIVO de ESTADO
Exigen el décimo punto en el Pacto
Educativo de Estado: "Inclusión"
Más de 3.800 personas se unen en la Red, por el respeto de los Derechos Humanos de los niños con diversidad funcional.
Ante el insostenible rechazo y exclusión por parte de los centros escolares y administraciones
educativas, un grupo de padres y madres de niños con diversidad funcional (discapacidad) son los
promotores de la campaña "Inclusión en el Pacto Educativo de Estado", para exigir que en el
mismo se añada un décimo punto que contemple la educación inclusiva de sus hijos y cumpla íntegramente lo dispuesto en la Convención de la ONU sobre los derechos de las personas
con discapacidad y en la Ley Orgánica de Educación, independientemente de la administración
responsable del proceso educativo. Hasta el momento son más de 3.800 personas las que han
apoyado esta iniciativa a través de Internet.
Hacen llegar cartas a las comisiones de educación y políticas integrales de la discapacidad del
Congreso de los Diputados, así como a las Consejerías de Educación de todas las comunidades
autónomas, en las que solicitan reunirse y poder exponer sus propuestas.
La Carlota et parla de sexe: Nou consultori de relacions sexuals i afectives
Apreciada amiga,
Dones en Xarxa està apunt d'encetar un nou projecte i ho volem compartir
amb tu. Quantes vegades no haurem tingut preguntes sobre sexualitat i no
ens hem atrevit a fer-les? Doncs ara és una bona ocasió per a resoldre
qualsevol dubte sobre sexe que tinguis, perquè la Carlota et respon! Sí,
la Carlota, has sentit bé.
Potser la recordes de quan era adolescent i escribia els seus diaris
(Diari Vermell, Diari Blau i Diari Lila). Doncs ara, la Carlota s'ha fet
gran i vol compartir amb tu les seves experiències i ajudar-nos a resoldre
els nostres dubtes.
Com funcionarà el consultori 'La Carlota et parla de sexe'? Doncs es
publicarà un post sobre sexe 2 o 3 vegades al mes i tu hi pots anar
deixant comentaris. A més, hi haurà un xat on podras fer preguntes. De
tant en tant, la Carlota es connectarà en directe (ho anunciaré amb
temps!) per anar-les responent.
Ja pots entrar al Consultori de la Carlota i donar un cop d'ull als
primers posts. Comenta'ls!
Benvolguts/des, per la present demanem doneu difuss¡o al comunicat adjunt que ha emes la TAULA DE CONTROL SOCIAL DE LA CRISI devant de la situacio actual a Santa Perpetua de Mogoda.
Agraïm la vostre col·laboracio. Salutacions cordials.
COMUNICAT
La Taula de Control Social de la Crisi de Santa Perpetua de Mogoda, (integrada per Associacions Veïnals; Partits Politics, AMPAS i Sindicats) vista l’eternitzacio i endarreriment d’aplicacions de mesures contra la crisi per part de l’Ajuntament de Santa Perpetua de Mogoda vol manifestar les següents puntualitzacions:
¿Que ha fet fins ara la Taula de Control Social de la Crisi?
Va Començar a treballar al Març del 2009 davant de la Crisi econòmica que ja es perfilava en aquell moment.
Va reunir informació de propostes i mesures que altres taules a altres municipis estaven tractant en aquells moments.
Va comunicar a tots els agents socials l’oportunitat d’integrar-se a la Taula de Control Social de la Crisi i entre tots treballar per cercar solucions.
Va insistir des de el mes d’abril del 2009 en reunir-se amb l’alcalde de Santa Perpetua, fins que per fi ens va convocar a mitjans de setembre. Se li va manifestar d’intenció de que, al igual que en altres municipis l’Ajuntament formes part de la Taula.
Es van presentar Propostes de Mesures contra la Crisi al Alcalde.
Es van presentar al·legacions a impostos i taxes municipals.
Es van presentar quasi 800 signatures de suport de ciutadans a les al·legacions presentades.
Mantenir reunions puntuals amb agents socials d’altres municipis a traves de la Confederació de Federacions d’Associacions Veïnals de Catalunya per analitzar la situació moment a moment.
Algunes de les Associacions integrants van renunciar a la subvenció de l’ajuntament per les festes de barri en benefici d’accions socials (llibres per les escoles, Caritas, etc...)
¿Que ha fet l’Ajuntament de Santa Perpetua de Mogoda?
No es va reunir amb aquesta Taula fins el mes de Setembre de 2009.
Va rebutjar formar part de la Taula.
No ha contestat encara a les propostes presentades per la Taula.
No ha tingut en compte les al·legacions presentades als impostos i taxes municipals.
No ha tingut en compte les quasi 800 signatures de suport a les al·legacions.
Ha reunit la Comissió de Crisi (integrada per els partits politics amb representació municipal) nomes dues vegades des de que es va crear.
Ha publicat a l’Informatiu Municipal un conjunt de mesures contra la crisi que no s’estan desenvolupant o son ineficients.
No te voluntat d’aprofitar la constitució d’aquesta Taula per cercar mesures pal·liatives a la crisi econòmica i laboral que estem patint.
Aquesta Taula de Negociació continuarà treballant, presentant propostes i cercant solucions, i encara que no estes participada per l’ajuntament esperem la sensibilitat necessària per part de l’Alcalde per treballar entre tots i trobar solucions immediates a aquesta crisi. No podem permetre deixar passar el temps i esperar que les solucions vinguin soles.
Santa Perpetua de Mogoda 25 de Gener de 2010.
Dilluns 25 de Gener 2010,
Campionat de Catalunya de Cros 2010
Durant la setmana havíem evitat parlar de la cursa amb l’objectiu de que ell estigués tranquil. El cros de Mataró, que també ha estat el Campionat de Catalunya, ha esdevingut la cursa més important de la temporada.
Com és la seva primera temporada, també ha sigut la cursa més important de totes en la que ha participat fins ara.
Quan li han fet la foto tractava de mantenir-se entre els deu primers, lluitant amb els seus rivals d’altres curses. L’esprint final no ha estat suficient per millorar la novena posició, però si la prova de que sap seguir les instruccions del seu entrenador: Donar-ho tot!
PROPOSICIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PLATAFORMA CÍVICA PER IMPLEMENTAR EL TRANSPORT PÚBLIC GRATUi'T PER A LES PERSONES AMB SITUACIÓ D'ATUR A SANTA PERPETUA DE MOGODA
La dura crisi que ve patint la ciutadania, sovint desemboca en situacions de precarietat laboral, de tancaments i/o deslocalitzacions d'empreses, i per tant, milers de persones han estat abocades a l'atur. Les institucions de l'Estat com a garants dels drets i el benestar dels habitants, té el deure d'aplicar les mesures que siguin necessáries perqué les persones aturades, puguin trobar una nova ocupació, i mentre aixó succeeix, protegir el seu accés a serveis básics. En el cas dels desocupats, les despeses en transport suposen una cárrega ja inassolibles per a les seves precáries economies.
L'Ajuntarnent, com institució propera a la població, ha d'actuar per a protegir els
col.lectius més necessitats. Una de les mesures que s'apliquen en molts paises i en
altres poblacions de l'Estat, és la gratuitat dels serveis de transport públic pels aturats.
Amb aquesta mesura es fomenta que les persones puguin desplacer-se per a trobar ocupació, sense haver amés, gastar els pocs diners que tinguin, alhora que
s'aconsegueix un major ús en el transpon públic, beneficiant el medí ambient. A les grans capitals europees aquesta mesura ja s'aplica. No només tenen molta més varietat d'abonaments socials per discapacitats, treballadors que estan en situació de precarietat, per la gent gran etc., sinó que en moltes d'elles la gratuitat pels aturats/es és un fet. A BrusselIes és gratuít, a Viena descompte d'un 60%, a Torí d'un 33 a un 87% de descompte. A l'Estat espanyol, ciutats com Sevilla tenen un abonament gratuít pels aturats. La crisi ha forcat l'aplicació d'aquesta mesura. El maig, a Málaga, l' empresa EMT comença a emetre un abonament gratuit per aturats. A Saragossa, el passat desembre s'aprovà l' abonarnent del 90% del cost del transport als aturats i aturades de llarga duració.
Iniciatives com la de la T-12, vinculada a la franja d'edat, es podrien vincular a
criteris socials, com els ingressos o la situació d'atur. La gratuitat del transport urbà seria positiu per l’equilibri ecològic i la justícia social.
Per altra banda està demostrat que facilitar un transport accessible a les persones desocupades és una eina molt eficient per l’ocupació, ja que el bon accés a la mobilitat ajuda a la recerca de feina.
Per tot això el Grup Municipal Plataforma Cívica proposa al Ple de la corporació l’adopció dels següents acords:
Instar a la L’ATM i als Departaments d’Acció Social i Ciutadania i Política Territorial i Obres Publiques de la Generalitat de Catalunya que cerquin formules adients per aconseguir la gratuïtat dels transports públics a les persones en situació.
Cercar les formules necessàries per a garantir la gratuïtat del transport públic municipal a les persones aturades empadronades a Santa perpètua de Mogoda.
Comunicar aquests acords als Conseller Sr. Joaquim Nadal. A la Consellera Sra. Carme Capdevila, Als Grups Parlamentaris del Parlament de Catalunya, a la FMC i a l’ACM i a la FAV de Santa Perpètua de Mogoda.
Santa Perpètua de Mogoda, a 14 de gener de 2010
Francesc Rodríguez Claveria
El Portaveu del Grup Municipal
He rebut aquest correu i haig de reconèixer que—En un primer moment!—no he dubtat de la seva veracitat.
Asunto: vale Mercadona
Hola a todos,
Si mandáis este mail a 8 personas y le mandas también la copia a sugerencias@mercadona.es te envían un vale de 100 euros para comprar en Mercadona, y como esta la vida, me parece el mejor email reenviado que he recibido jamás.
Si además, lo enviais a 20 personas entrais en el sorteo de 200 viajes.. Un saludo y a comprar en Mercadona, chavales!!!
Promoción Mesrcadona.
MERCADONA TE REGALA VALES DE 100 EUR EN COMPRAS Y CIENTOS DE VIAJES POR TODO EL MUNDO .
Abrimos 12 nuevos establecimientos, y por ello queremos captar nuevos clientes. Sabemos de la calidad de nuestros productos, y por ello tenemos la seguridad de que si te invitamos a tus primeras compras ya no querrás ser cliente de otro supermercado. Todo lo que hay que hacer es enviar este e-mail a ocho de tus conocidos. Una vez finalizado el proceso de autentificación recibirás un mensaje en tu mail solicitándote los datos necesarios para hacerte llegar tu premio.. Además, si el mensaje es enviado a 20 personas o más, entrarás en el sorteo de 200 viajes a diferentes destinos por todo el mundo .
Però abans de reenviar-lo m’he adonat de que el “logo” de la marca no apareixia enlloc... Que estrany! –He pensat. Quan he navegat una mica per la xarxa he trobat força informació al respecte, un exemple:
03/09/2008
Dos de cada tres internautas no saben distinguir una información verdadera de un bulo Borrado
de cuentas en el Messenger, cheques de Mercadona o gatos encerrados en
botellas son algunos de los más frecuentes | ¿Qué bulos te has llegado a creer?
Quan el sol es colava entre els núvols donava peu a l’esperança de que el matí fred en el Parc del Mirador, a Les Franqueses, s’arreglés amb el pas de les hores.
El terra amenaçava rascades, o cops dolorosos, si la caiguda s’arribés a produir en els trams de ciment, i unes incrustacions de fusta humida i relliscant no eren menys perilloses. A més, un circuit exigent—Amb una baixada llarga i pronunciada!—el feia estar més nerviós del costum. A ell li agraden les pujades, però no les baixades!
Des del tret sortida la foto ja va indicar el que finalment seria el pòdium i la primera pujada va ser l’encarregada d’establir l’ordre. Va ser una persecució estèril des de d’alt de tot, set o vuit metres de distància, constants fins l’última corba... I la caiguda!
No ha alterat les posicions finals, però ha arribat amb una rascada al genoll!
Ja ho diu la noticia, Haití, el país més pobre de l’hemisferi occidental. I sempre és el mateix, els pobres, com si no tinguessin prou desgràcia amb la maledicció de la misèria, sempre són els més desprotegits per quan algun deu, ja sigui divinitat o força sobrehumana, decideix enviar un càstig als éssers humans. Quines conseqüències hagués tingut el mateix terratrèmol al Japó? Amb tota seguretat, i comparativament, poc més que anecdòtiques en els noticiaris de tot el món. Les poblacions afortunades veiem aquesta catàstrofe amb la relaxació de que les coses són com són i no les podem canviar, i ens tranquil·litza la consciència quan veiem que els nostres governs envien uns quans avions d’ajut humanitari o donen recolzament al voluntariat de les ONG. Potser és difícil, o impossible, preveure els terratrèmols però les víctimes són evitables i està en les nostres mans. Tot seria diferent si un nou ordre econòmic i social fos possible, amb més justícia i un repartiment més equitatiu de la riquesa.
El terratrèmol que sacsegi les consciències del primer món encara no ha succeït!!
Resulta más barato atender a la pobreza en situaciones de catástrofes que trabajar contra ella día a día.
No entiendo de economías pero se me ocurre pensar que el fanatismo por el poder crea una mala gestión provocando terribles diferencias entre los seres humanos.
Convido a tots els visitants d'aquesta pagina que hagin assistit a alguna de les seguents nits, celebrades de manera "pilot" al nou equipament municipal de propera apertura, a opinar obertament.
Que us han semblat, que us va agradar, que no us va agradar, si en farieu mes sovint, menys sovint, fins mes tard, etc.
En Joan Ramón ha rebut aquesta pregunta per part d’un visitant del Web... En Joan Ramón m’ha suggerit que és podria obrir un nou apartat on rebre preguntes que poguessin trobar resposta a través d’algun col·laborador o visitant de deMogoda.cat. La veritat és que m’agrada la idea i va amb un dels principals objectius de la pàgina, que no és altre que el d’aportar informació d’utilitat per aquells que la visiten... Què és una Aurora Boreal? Docs, apart d’un fenomen espectacular i molt maco... El cas és que, personalment, poca cosa més puc dir... Tinc molta curiositat! La resposta d’en Joan Ramón, una autoritat en la matèria, és la següent:
Una aurora polar és un electrometeor que apareix visulament en forma d’arcs, bandes, domassos o cortines quan el camp magnètic terrestre capta les partícules provinents de les tempestes solars principalment en les regions polars. L’aurora polar es produeix pel pas d’un corrent d’electrons (d’origen solar) a través de la ionosfera. Quan s’observa a l’hemisferi nord s’anomena aurora boreal i quan ocorre a l’hemisferi sud s’anomena aurora austral.
A veure, és a dir, que el camp magnètic terrestre—Perquè la terra és com un gran iman!—capta les partícules (electrons) que emet l’activitat solar i quan impacten amb l’atmosfera terrestre es produeix el fenomen òptic, de formes i colors, anomenat Aurora Boreal... Que si estàs fent un tomb per aquelles latituds et deixa bocabadat!
Però si voleu més informació podeu consultar la Wikipedia.
A veure si els internautes s’animen a enviar més preguntes i respostes!
Els amics del càmping s'han retrobat, aquesta vegada, lluny de la platja i abrigats perquè feia fred. L'efecte sorpresa del primer moment no ha tingut les conseqüències esperades i la timidesa ha evitat els petons i les abraçades pròpies de l'ocasió, però als pocs minuts s'ha manifestat el pacte, segellat sota l'assolellat cel de Cambrils, i han passejat junts pel parc de Barcelona.
S'han explicat que la polsera encara no l'han perdut o que la tenen guardada en una caixa, la dels objectes valuosos, la de les vivències que no s'obliden... Per a ser del club s’ha de ser del Barça! Quelcom més que un club! Això diuen! I t’ha d'agradar investigar a la nit, només amb la llum d'una llanterna, o explicar històries de por asseguts en l'últim banc del final del carrer.
Quan és de dia, després d’esmorzar, un bany a la platja o una volta amb bicicleta... I no fa falta llogar-la, perquè són amics i se la van deixant els uns als altres,...
Iniciamos un nuevo año deseando felicidad y ventura a todos/as los/as perpetuenses aún y a pesar del gobierno, porque aunque hemos cambiado de año seguimos padeciendo sus últimos acuerdos por lo que el gobierno municipal nos merece un cero patatero. PCCA dio apoyo y respaldo al cambio de ejecutivo porque entendíamos que era necesario oxigenar nuestras instituciones puesto que, tantos años de gobierno suman vicios y quiebran voluntades, y la alternancia democrática es la base en la que se sustentan las instituciones y nuestra democracia.
No nos arrepentimos, aunque queremos manifestar que se acrecenta nuestra insatisfacción a la vez que nos invade una cierta sensación de engaño, y la verdad que, para tan corto recorrido no hacían falta tanto equipaje. En el pleno de diciembre pudimos comprobar con hechos concretos el despropósito del gobierno. Como se puede aprobar un PAES (Pla d’Acció d’Energia Sostenible) consumiendo páginas enteras de l’informatiu sobre las políticas de reducción de gases efecto invernadero, y la primera medida que toman es comprar un coche de protocolo por el que pagaremos un alquiler de 4.773 euros anuales durante 5 años, un vehiculo fabricado en la República Checa con tecnología de hace 15 años. Un vehiculo de 140 CV y un cubicaje de 2.000 cc. Es que no sabe este gobierno con el montón de asesores del que dispone que, ¿a mayor cubicaje, mayor emisión de gases efecto invernadero se expelen a la atmosfera? Y ¿qué hay vehículos fabricados en España con tecnologías de plantas motrices de 1.500 cc. que rinden potencias de entre 100-110 CV, por lo que no es necesario un coche con un motor de 2 litros?
Le dijimos al gobierno que apoyábamos la adquisición de un vehículo nuevo para protocolo, pero este debía estar fabricado en España. Los trabajadores de ESSA de la republica Checa le agradecerán al gobierno de Santa Perpètua su apoyo, pero los que trabajan en la planta de ESSA Palau, muchos vecinos de Santa Perpètua, seguro que no les hará mucha gracia cuando tienen un nuevo ERE de suspensión recién negociado y otro ERE de extinción para 50 trabajadores sobre la mesa.
Otra cuestión que también apareció fueron los vados. PCCA apoyó en octubre 2008 las Ordenanzas Fiscales para el ejercicio 2009, y concretamente la OF. 19 que regula los vados porque se nos dijo que aumentaba el IPC; el 4,5%. Nosotros no podemos estar con una calculadora comprobando que todos los impuestos, tasas y precios públicos aumenten aquello que el gobierno dice y el resultado es que los vados han aumentado el 36%. Un vecino que pagó en 2008 por un vado de 3,1 metros 29,4 euros, paga 40 euros en 2009. El que pagó en 2008 22,05 por uno de 2,80, en 2009 paga 30 euros. Y así sucesivamente. No son los 10 euros, es que nos sentimos estafados y emprenderemos acciones para que la ciudadanía proteste contra este atropello porque desde PCCA no admitimos subidas de impuestos encubiertas, hechas con nocturnidad y alevosía, ni antes ni ahora.
Francesc Rodríguez Claveria Portaveu Grup Municipal Plataforma Cívica Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda
L’atur continua augmentant i serà molt complicat que la tendència s’arribi a invertir a curt o mig termini. Com ja s’ha comentat moltes vegades, un dels principals problemes que tenim per tal de superar la crisi resideix en la competitivitat del nostre sector productiu. Guanyar en competitivitat, en capacitat de vendre la producció, sembla ser l’objectiu principal perquè els paràmetres econòmics de les empreses comencin a mostrar dades positives, es a dir, a ser rendibles. Els preus van a la baixa i les empreses, per tal de mantenir-se en el mercat, han de reduir les seves despeses de producció. I vet aquí el problema de l’atur: quan es tracta de reduir despesa el primer que es mira l’empresari és la partida de personal. Acomiadaments, congelacions salarials, baixades de sou a canvi de mantenir l’ocupació, la “cantinela” de sempre demanant rebaixes a les cotitzacions, etc. Però les mesures establertes per ajudar en aquest sentit, els ERO de caire temporal, les bonificacions a les cotitzacions, els acords i les clàusules dels convenis que permeten despenjar-se d’aplicar les pujades salarials, etc, no semblen ser suficients per la nostra patronal; S’han malacostumat a obtenir beneficis amb models de baixa productivitat, on no han calgut esforços per assolir processos de producció eficaços, on la competència no era un problema perquè hi havia de sobres per a tots, on no calia lluitar massa per les comandes i la demanda era poc exigent per necessitat. Millorar en productivitat i eficàcia és l’alternativa per reduir costos i guanyar competitivitat, però és un camí més difícil, amb menys acceptació entre els nostres empresaris i els resultats poden no ser tant immediats. Jo soc del parer de que la precarietat laboral és incompatible amb la productivitat, per la importància que el factor humà sempre té en aquesta. Està clar que competir amb precarietat laboral no és el camí i és una partida que ja la tenim perduda si ho hem de fer contra països com India o Xina.
Els treballadors no podem acceptar retalls en els nostres drets per tal d’allargar l’agonia de l’empresa amb l’únic objectiu de que el tancament definitiu del negoci surti més barat a l’empresari. Al contrari, hem de col·laborar amb l’empresari quan aquest ens parli de millorar la producció, de flexibilitat par adaptar-se al mercat, de augmentar la qualitat del producte, de millorar l’organització del treball, de que ens hem de formar per fer servir noves eines de treball, quan ens parli del futur...
Quan l’atur afecti als gerents i directius “poc preparats” per les situacions difícils, estarem al començament del final de la crisi...
Pel que fa a l’atur i als problemes dels treballadors!
Els Reis de l’Orient ja han portat els regals, als més petits fantàstiques joguines, instruments musicals de mida reduïda... Però que sonen molt bé! Un joc de realitat ampliada que ha omplert el menjador i la cuina de petits monstres que caldrà capturar amb tècniques variades, ja sigui bufant huracans o sacsejant terratrèmols ... Increïble! Un coixí anti-estrès molt gran, per repenjar el cap a qualsevol lloc i en qualsevol moment que sigui necessari ... Per aquest incert 2010!
FORO DE OPINIÓN DE SPM. -CARTA ABIERTA A LA OPINIÓN PÚBLICA
Apreciado/a,
Dirijo este correo a una larga lista de personas y organizaciones pertenecientes al mundo de la comunicación, de la sanidad, de la educación, de la política, de los gobiernos central, autonómicos, locales, algunos eurodiputados, representantes del mundo asociativo ... También a una larga lista de amigos y amigas, compañeros y compañeras ... Y también a personas que conozco, únicamente, a través de la blogosfera y con las cuales no he tenido nunca ningún tipo de contacto directo pero que, de una u otra manera, celebro que existan. La razón es haceros partícipes de un documento que lo nombro "carta abierta multimedia" y que dirijo a la consejera actual del departamento de Acción Social y Ciudadanía, de la Generalitat de Catalunya, honorada Sra. Carme Capdevila.
Aquéllos que me conocéis sabéis del problema que sufrimos, desde hace ocho años, con la enfermedad de nuestro hijo, diagnosticado de Síndrome de Fatiga Crónica en grado III (severo) y también de Fibromialgia en grado III (severo). Probablemente también sabéis -en este caso, aunque no me conozcáis- sobre la particular lucha de los enfermos y enfermas de estas enfermedades, no sólo para intentar mitigar sus brutales efectos en el día a día, sino para hacer sentir su voz ante la actitud adoptada, desde hace demasiados años, por las administraciones que, perfectamente conscientes -lo dice la ciencia actual de este mundo globalizado en el que no se puede esconder casi nada- de los indicios sobre los orígenes de estas enfermedades y perfectamente conscientes del mordisco económica que les puede suponer, han determinado recurrir en el más primitivo de todos los mecanismos de defensa que tiene la humanidad: la negación. Los que nos hemos visto obligados a acercarnos a estas realidades, hemos podido ir intuyendo y descubriendo, poco a poco, el turbio entramado de complicidades y silencios que lo sustentan.
En noviembre de 2008 solicité una entrevista personal con la consejera. Era perfectamente consciente que no conseguiría cambiar nada, porque la consejera Capdevila, o la consejera Geli, son sólo peones en esta historia. Sólo pretendía comprobar si la consejera sería capaz, mirándome a la cara, de decirme que mi hijo sufre un "síndrome depresivo recurrente", que es la etiqueta diagnóstica que, en el mejor de los casos, aplican a los enfermos y enfermas de Síndrome de Fatiga Crónica, Fibromiàlgia y Sensibilidad Químico Múltiple, en los procesos de valoración de incapacidades o discapacidades. Durante un año no recibí respuesta a mi petición de entrevista. A primeros de noviembre, envié una carta comunicando que interpretaba el silencio como una negativa y que, si pasados quince días no recibía respuesta en sentido contrario, entendería su silencio como negativa confirmada. Pasados los quince días, empecé a redactar la presente carta abierta.
No os pido que os lo traguéis todo (le he dado la duración que creo que tendría que haber tenido la entrevista en el despacho de la consejera) a menos que estéis directamente interesados o afectados por el tema. La carta está fragmentada en seis capítulos, cuyos enlaces a YouTube, se incluyen a continuación. En la medida en que podáis o queráis, os agradeceré que lo hagáis seguir, no de forma indiscriminada, pero sí a quién creáis que le puede interesar.
Muchísimas gracias por vuestra atención. Salud y feliz año 2010.
Josep Carbonell Mestre josepcarbonell@violer.com
Carta abierta a la Consejera Capdevila 1. La entrevista que no fue
Se hace una introducción a la problemática y se explica la razón de esta "carta abierta multimedia". 2. “Devasting Illness”
Se hace una síntesis de lo que representa el SFC, de la forma como se presentó en mi hijo y del menosprecio que recibe esta enfermedad, comparativamente con otras enfermedades víricas que afectan, entre otros, al sistema inmunológico, como el SIDA. 3. Un cuento al lado del fuego
Se presenta una metáfora sobre la situación social que viven las personas que sufren estas enfermedades. 4. Los profesionales del CAD
Se hace una síntesis de las valoraciones recibidas, por una parte de la medicina pública y privada y, por otra, del CAD-Badal. 5. Historias de terror
El quinto módulo gira en torno al trato dispensado, en el momento de ser evaluadas sus incapacidades o discapacidades, los enfermos de Síndrome de Fatiga Crónica, Fibromialgia y Sensibilidad Química Múltiple. 6. Una petición desde el laberinto de la vergüenza
En este último módulo se sintetiza la situación actual de mi hijo, la reciente constatación de existencia de intoxicación ambiental y se plantean a la consejera, las conclusiones.
Avui a les 18h tindrem animació infantil. Animació extra a la que ja hem tingut durant aquets últims dies, al pavelló esportiu, a l’edició d’enguany del Saló de la Infància i la Joventut. Avui i ahir hem estat, pel matí i també per la tarda. I han estat tocant la guitarra, saltant als inflables, fent curses de cotxes, jugant a cuinetes, al futbolí i al futbol... I moltes coses més!
Una activitat d’èxit l’any passat i millorada en aquesta ocasió.
Cuando era pequeña ustedes no me visitaban; tal vez porque no ponía sello a la carta, y no porque no quisiera no, simplemente porque mi madre prefería comprar algunas rodajas de mortadela para cenar, que darme centimillos para algo que no sabía dónde iba.
Ahora que soy mayor y a pesar de ponerle sello, de certificarla con acuse de recibo, de enviarla por correo electrónico, de leerla en mis viajes astrales, de gritarla en todos los idiomas, de escenificarla con el lenguaje de los sordos (por si acaso sus oídos estuvieran endureciéndose), pues, a pesar de todo eso, ustedes siguen sin visitarme.
He llegado a pensar que mis deseos son muy pesados, difíciles de conceder por que el ingenio y la sabiduría están en desuso. Pero yo sé, que en el cordoncillo que rodea sus generosas capas llevan guardados montones de genialidades que no liberan.
Desearía que descosieran ese cordón y dejaran caer con truenos y relámpagos pedruscos de sensatez para que de una vez por todas, la tierra dejara de sufrir.
Desearía que tranquilizarais a los orgullosos, herméticamente encerrados en sus egoísmos de poder, para que vieran con calma su propia esclavitud.
Y por último desearía, que si es posible, no trabajéis con intermediarios; suelen cambiar el verdadero valor de las cosas, saben?
No pido más. Creo que es suficiente. Con sensatez y generosidad podremos empezar a probar un poquito de PAZ.
Un abrazo ligerito y cariñoso…por aquellos de no estropearos el disfraz.
Pel que fa a la salut, aquest any passat no ha estat del tot catastròfic, i més si pensem en totes les amenaces hagudes, com la grip A i altres. És cert que estic una mica “enganxat “ al Ibuprofeno, per uns “problemilles” de caire crònic que tinc a l’esquena i que van sorgint de tant en tant ... Però he tornat—Si ho recordeu, des del estiu!—a fer una mica d’esport, a córrer, que és el que a mi m’agrada; i de passada faig us de les instal·lacions municipals, com el nou parc ludico-esportiu al costat del pavelló. La bona forma física és molt important per obtenir un rendiment òptim, a la feina, als estudis, a qualsevol àmbit; perquè, si ho rumiem una mica, quasi qualsevol activitat o projecte pot ser considerat com una cursa de fons, cal tenir resistència i perseverança en el treball diari...
Bé, el que tracto de dir és que estic satisfet de com ha funcionat el Web deMogoda.cat durant el passat 2009 i no vull deixar passar l’ocasió per donar les gràcies a tots aquells que han dedicat una mica del seu temps en visitar el Web, i molt especialment als que, donat un pas més, han volgut col·laborar enviant un escrit o una opinió. Assolir el repte de caviar els continguts del Web a diari ha estat possible gràcies al gran nombre d’aportacions rebudes ... Moltes gràcies a tots!
També és un bon moment per reconèixer errors i demanar mil excuses a algunes persones que s’han vist perjudicades o agredides per continguts que mai s’haguessin hagut de publicar. La possibilitat de l’anonimat s’ha fet servir per agredir impunement... I jo no he estat prou encertat en el control d’aquells correus que contenien aquests tipus de missatges. Demano disculpes i prenc el compromís de millorar en el futur!
Gràcies a tots i que el 2010 sigui un millor any per tothom!
Joan López
Per participar!
Si esteu interessats en formar part de la comunitat “deMogoda”, podeu enviar un e-mail, o bé omplir el formulari amb les dades de contacte. També podeu trucar o enviar un SMS a través del mòbil. ...Llegir més
S’acaben les vacances!
La imperiosa necesidad de subir los impuestos
Con cariño
I quan arribo a casa
Pleno de Junio
PROPOSICIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PLATAFORMA CÍVICA EN DEFENSA DE L'ENSENYAMENT PÚBLIC, DE QUALITAT 1 DE L’ IGUALTAT D'OPORTUNITATS
Hola Joan, 
Un enllaç enviat per Juan Díaz...
Què volem?
¡Gracias, sindicatos!
Exigen el décimo punto en el Pacto 
