deMogoda.cat
Santa Perpètua |
| Dimecres 12 de Març 2008, |
Carod: "Esquerra ha de triar entre ser oposició o un partit de govern"
Sembla que a ERC tenen problemes ocasionats per la pèrdua de suport. La política, els partits, els polítics no són res si no tenen un bon grapat de vots que donin suport a les idees. |
| Dijous 6 de Març 2008, |
La credibilitat és l’atribut més valuós per un polític i el que li pot donar més vots. El Rajoy, impotent front la solidesa del adversari en aquest aspecte, a la desesperada i sense escrúpols intenta confondre al electorat acusant al Zapatero de mentider. El passat debat, entre Zapatero i Rajoy, ha estat un exemple molt clar del que tracto de dir. Les propostes del Zapatero sempre tenien la mateixa resposta: “...es falso...” “Usted miente” “...miente siempre..” El Rajoy no va concretar cap proposta però sí va acusar al Zapatero de mentir un munt de vegades, intercalant cada una d’elles amb una altre de inoperància: “.., es que usted no ha hecho nada..” “...se han dedicado a vivir de la renta...” “... no se ha ocupado de los problemas...” Jo, que crec que TINC LES IDEES CLARES, el vaig “calar” enseguida, però potser el discurs simplista i populista del Rajoy va causar els seus efectes... No sé jo?! No cal ser massa espavilat per adonar-se de que no han aportat cap idea, ni solució, ni el que haguessin fet ells, per aturar --per exemple-- la pujada de preus dels últims mesos. I el mateix passa amb la resta de temes com el preu dels pisos, la immigració il·legal, etc. En aquest sentit, l’exemple que més crida l’atenció és quan parlen de terrorisme. Diuen que ells ho van fer molt bé i que la lluita antiterrorista va funcionar perfectament gràcies al pacte antiterrorista—sempre surt el famós pacte-- que van signar amb la oposició. El que no diuen mai és que la iniciativa del pacte va ser del Zapatero i no d’ells. Així doncs, el Zapatero ja va demostrar llavors que sabia el que s’havia de fer per assolir eficàcia en la lluita contra ETA. Si a aquesta circumstància afegim la ineptitud que varen demostrar amb la prevenció de l’altre terrorisme, el de caire islamista... Què els hi queda per l’estratègia electoral? La manipulació dels fets, la mentida i la desqualificació burda del adversari... Molt decebedor si pensem que són persones que aspiren a prendre les decisions en aquest país. El dia 8 a reflexionar sobre tot plegat i el 9 a votar amb totes les nostres forces! Voteu a qualsevol programa que us agradi i serà un vot intel·ligent i útil. Si creieu que les desqualificacions del Rajoy al Zapatero us poden solucionar algun problema... doncs voteu al PP! Joan López |
Qui menteix?Els vots catalans son per Catalunya, no pas del PSOE
La Sra. Chacón no te dret a dir que l'unic vot valid es el del PSC (PSOE). Pero que s'ha cregut¡¡¡, quin valor li dona al vot de la ciutadania, pensa que canviaren l'intenció del vot amb tanta frivolitat. Ha de vindre a rapinyar els vots que no son d'ella ni seran mai del PSOE.
La veritat es que aquesta Sra. no més diu vaguetats, l'unic que te es la marca PSOE i semble un ninot amb els mitings. L'han fet ministra per tindre prensa. Optimisme lo tindrá ella que ja te la carrera feta i no crec que l'ofege cap hipoteca, segur que viatge en l'ave i aquí lo tenin fotut amb les rodalies. Els vots de Catalunya son de Catalunya no pas del PSOE¡¡¡ Apa¡¡ ves amb el Bono
El libro blanco de Zapatero
J. Ramon [JoanRamon@demogoda.cat]
Hola Joan,
He rebut aquest correu (no fair més comentaris encara que podria).
El meu vot diumenge? Cap a un partit d’àmbit català i sense lligams externs. Clar i català.
Una salutació,
Joan Ramon Mercè i Aguilà
Asunto: elecccions 2008
La web PUTOPP.com <http://www.putopp.com> es dedica a recollir noticies relacionades amb el PP de cara a que quan hi hagi eleccions la gent pugui votar amb memòria dels fets....
Recordeu el que van dir de l'estatut i els catalans? quan recolzen el franquisme? quan l'església es manifesta contra les bodes gais però no contra la guerra de Iraq? El que van fer amb el 11M?
A PUTOPP hem fet un resum dels darrers 4 anys del PP. Els pots veure al següent enllaç
http://www.putopp.com/especial_espanyoles2008.php
Si hi estàs d'acord, reenvia aquest mail a amics i coneguts. Perque la memòria és tossuda. I la veritat també.
I cal deixar-ne constància.
Voto para Rajoy
Voto para Rajoy, para que Rajoy y sus amigos, el del bigote, Acebes... se den cuenta que no les necesitamos, que sin ellos nos encontramos muy bien, que tenemos libertad...
Es verdad, lo que dice Rajoy sobre su niña, todo lo que necesita lo tendra, porque el no estará al frente de nuestro gobierno, y un gobierno socialista, encabezado por Zapatero dará a la niña de Rajoy todo lo que necesita:
Libertad, educación, igualdad, dos papas o dos mamas, que no la me metan en la carcel con 12 años, que sea dueña de su cuerpo, que se pueda enamorar de quién quiera (chico o chica), que tenga una vejez con una ley de Dependencia, que pueda morir con dignidad...que pueda estudiar catalan, castellano y hasta inglés, que no la persigan si habla catalan... que no le congelen el sueldo si es funcionaria...
Rajoy me has convencido, iré a votar, votaré por el PSC, votaré por Zapatero, por Carmen Chacon y todo el equipo socialista... votare para que todo avance y podamos en libertad continuar viviendo.
El próximo domingo, el día 9 votare por las libertades, iré a colegio electoral de Can Folguera a depositar mi voto con más ganas que nunca, con las ganas, con la alegria y la ilusión de saber que horas más tarde Rajoy no estará, y seguro que seremos muchos los que votaremos para que este impresentable deje la politica y marche a cuidar...
Saludos,
Juan de Sta. Perpetua y sin estudios
Pd. En unas de mis primeras opiniones, ya hace muchos meses escribia "Desde estas líneas sugiero y pido, como ciudadano de Santa Perpetua, que los nuevos políticos realicen una auditoria del Ayuntamiento..." Sigo siendo de la opinión de la necesidad de la auditoria, para desemascarar la realidad de la economia del ayuntamiento y los poltronos que gobernaron.
| Dilluns 3 de Març 2008, |
|
Ciudadano/a: Vivimos unos tiempos delicados y en muchos casos graves para la clase obrera y capas populares, y el vergonzoso espectáculo que se está dando en estas elecciones no tiene nombre, prestándose los partidos llamados: mayoritarios a vulnerar las más elementales reglas de la ética política, prostituyendo la democracia y dejando bajo mínimos no solo la libertad de expresión de los demás sino que obviando los verdaderos problemas que sufre la ciudadanía, principalmente los trabajadores/as. Esta agudización de la perversión del sistema, poniendo a la venta la imagen dual del sector liberal-conservador (PSOE-PP), contribuye aún más si cabe, a ocultar o minimizar el dificil momento por el que pasan millones de personas en nuestro país, y a la vez reafirma el carácter de clase capitalista del sistema. El jolgorio y la fiesta de los que van a seguir exprimiendo el limón, y además viviendo a cuerpo de rey (nunca mejor dicho), son un insulto hacia las personas que hoy no pueden hacer frente a sus necesidades básicas. La extrema derecha (PP), no sorprende a nadie en cuanto a sus postulados políticos y actuaciones sociales, ya que sus raíces penetran profundamente en el lado tenebroso y más oscuro de la historia de la Humanidad, pero… y las autodenominada ”izquierda” del PSC-PSOE ¿qué hace?, vende un discurso vacío, demagógico y reaccionario, en algunos casos con olor a sacristía, donde dan patente de corso al sistema capitalista y a sus perniciosos resultados, adormeciendo las conciencias sociales del pueblo. Este espectáculo de pésimos actores políticos, “dará mucho circo pero poco pan”. |
No estic d’acord amb la seva idea sobre la perversió generalitzada del sistema polític, no és bo per la democràcia difondre la desconfiança en els nostres representants perquè això sí que ens deixa indefensos davant els “perversos”. El desànim i la despreocupació del ciutadà per reclamar i exercir els seus drets són els objectius principals dels que volen fer de la política, per exemple, la via per un ràpid enriquiment personal. En una economia cada cop més globalitzada i amb més punts d’ancoratge en elements de caire internacional con el preu del petroli o les matèries primeres, sembla una mica injust demanar al govern de qualsevol país una garantia de creixement i bonança perpètua. Estem patint una sobtada desacceleració econòmica, provocada per la punxada en el sector immobiliari, que està posant en risc molts llocs de treball. És un fet innegable que això està passant, però també ho és que l’esforç del govern socialista, pactant amb sindicats i empresaris unes optimes condicions per promoure la contractació indefinida, ha donat els seus resultats. Estarà d’acord el senyor Lozano en que no és el mateix que se t’acabi el contracte o que t’hagin d’indemnitzar per acomiadament. Així doncs, les actuals condicions laborals dels treballadors són molt més bones comparades amb la precarietat que varen promoure els governs del PP. No és el mateix, penso jo. Els 2500 € que ja han rebut moltes famílies com ajuda pel naixement d’un fill o el permís de paternitat no són fruit d’un discurs vuit i demagògic, són diners reals i beneficis palpables. I no diguem de la felicitat de totes les parelles homonexuals que han vist com finalment se’ls han reconegut els drets a contraure matrimoni i a la adopció. Amb això també hi ha molta diferencia entre el que pensen els conservadors del PP i les idees de qualsevol partit d’esquerres. El mínim que se li pot demanar a un govern responsable és que intenti solucionar els grans problemes que pateixen els ciutadans. Al govern del Zapatero se li ha de reconèixer esforços en cercar solucions per al terrorisme, per a la violència de gènere amb la llei integral, per la discriminació de la dona amb la llei d’igualtat, per a les persones que necessiten ajuda amb la llei de dependència, per les persones que depenen d’una pensió incrementant la seva quantia, etc. Per això puc compartir les crítiques del Sr.Lozano quan les refereix a la gestió de la dreta, però no quan intenta ficar en el mateix sac també al govern del Zapatero. Però cal demanar resultats a les iniciatives benintencionades i no és admissible el conformisme amb les bones intencions. Tenen raó els d’ICV quan reclamen prioritat per les inversions que puguin afavorir més directament a la majoria. Primer Rodalies abans que l’AVE, per exemple. També qualsevol de les 35 propostes dels Republicans d’esquerra, començant per un finançament més just, són plenes de contingut i legitimitat. Cal aplaudir també la tradicional oposició col·laboradora dels nacionalistes de CIU demostrant que la preocupació no ha estat solsament en conquerir quotes de poder sinó enfocada en els problemes del ciutadà. Penso que actituds com la del govern socialista i la dels grups opositors que he anomenat no poden ser titllades de buides o demagògiques. Cal anar a votar i no és el mateix votar dreta o esquerra i tampoc és el mateix votar als que en lloc de aportar solucions creen els problemes. Joan López. |
Ni PP ni PSOE
Aquestes eleccions sembla que tot ens porta a triar entre el PP i el PSOE. Jo com a persona que vol que Catalunya sigui tan aviat com sigui possible una nació amb Estat propi no vull votar ni pels uns ni pels altres. Però hi ha altres maneres de participar en aquest bipartidisme. Si votes Inciativa és com si votessis en Zapatero; si votes els d’ERC, a la pràctica també seran vots per a la investidura de Zapatero; si votes CiU, encara pitjor, perquè també poden ser vots per a en Zapatero o fins i tot per a en Rajoy, perquè en Duran té moltes ganes de ser ministre…
I jo no vull que el meu vot independentista serveixi per a fer president en Rajoy o en Zapatero, perquè tots dos enganyen Catalunya. De fet si fos possible voldria que perdessin tots dos.
O sigui, que repassant del dret i del revés totes les candidatures al Congrés i al Senat, només en veig una que porti la bandera estelada: la del Partit Republicà Català. Jo estic segur que, si els voto, del meu vot no se’n beneficiarà cap partit espanyol. Doncs és el que faré. I a veure si som molts.
A quien vais a votar???
KHORNE [khorne70@gmail.com]
!! No se a quien votar !!
Pues yo, si os he de ser sinceros, el próximo 9 de Marzo, !no tengo ni puta idea a quien votar!
Sí, por que en algunas cosas estoy de acuerdo con lo que dice la derecha y en otras no (derechos sociales)...por otro lado, las cosas que nos vende la izquierda, en sus promesas electoralistas, coincido también en muchas cosas y en otras, los veo muy flojitos (extranjería).
Lo malo, que hace tiempo que deje de creer en política y mucho menos en sus representantes, los políticos.
Creo que salvo excepciones, cada vez se mete más la gente en partidos y en política por fines económicos, que no por inquietudes y convicciones.
Llegan las elecciones y el político es como la puta del barrio, va de mano en mano, prometiendo la luna, a cambio de una compensación, tu voto. Al final acaba vendiéndose con pactos antinaturales y matrimonios de conveniencias, con tal de conseguir el ansiado botín, el sillón del rey.
Luego, una vez conquistado el poder y sentado en su trono, el alzehimer, hace mella en sus frágiles mentes y las promesas caen todas en saco roto.
Ahora, es tiempo de cantos de sirenas, de grandilocuentes discursos y sobretodo, de regalar los oídos al maleable ciudadano. Es tiempo de contar y decir mentiras. Ahora toca "vendernos la moto"...
Como si despertaran de su letargo, ahora a la "pura" carrera, se acuerdan de que nos necesitan para sus intereses de partido, y que sin nuestros votos, no son nada, un tanto por ciento de voto, que nunca llego a la Moncloa.
La verdad, !no se a quien votar!, tampoco se, si algún candidato se merece mi confianza.
Me viene a la cabeza, aquella película de humor de Richard Pryor, donde interpretaba a un candidato que le decía a su electorado, que él, no era una opción buena, y que por supuesto, "No votaran a ninguno de los anteriores" ya que tampoco eran una alternativa fiable y con garantías para el pueblo americano.
See You
Eleccions 2008
Ciutadans-Partido de la Ciudadania en campaña
Como ya seguro todos conocen la campaña electoral ha comenzado, aunque los partidos mayoritarios llevan en campaña permanente desde hace muchisimo tiempo. Nuestro humilde partido, Ciutadans-Partido de la Ciudadania, propone coger aire y lanza una pregunta ¿Vas a seguir tragando?....Nosotros decimos rotundamente que NO. Ya esta bien de confrontación, de tratar temas que a la gente no le importan, es hora de hablar de temas que realmente interesan y preocupan a todos los ciudadanos, es hora de dar un cambio a la política de la cual muchos bien muy pero muy bien. En este partido estamos abiertos a cualquier persona que quiera informarse o colaborar con nosotros. El próximo 9 de Marzo volveremos a hacer historia. Ayudanos a llevar la voz de los ciudadanos al Congreso.
| Dimecres 27 de Febrer 2008, |
|
Hola, soy la niña que mencionó el Sr. Rajoy en su debate con Zapatero. |
Ramon Fotetes [fotlifort@yahoo.es]
Manifiesto de apoyo a Joan Herrera
Estimados amigos, os animo a firmar el manifesto de apoyo a Joan Herrera que os adjunto. Mi total apoyo a ICV en Cataluña y mi total rechazo a "ICV" en Santa Perpètua.
Salud a todos!
Jose Lozano Rivera [joselr41@telefonica.net]
Se nota que estamos en periodo electoral.
Se nota que estamos en periodo electoral, porque el PSC ya está utilizando el Síndrome de Fatiga Crónica (SFC) y la fibromialgia (FM) con fines electorales. Nada nuevo, ya lo hicieron en el 2003 cuando Manuela de Madre hizo el “Ay Manuela Tour 2002-2003”de Catalunya, animando a gente enferma de todo el país a crear asociaciones y a firmar un convenio con su fundación :Afectas i Afectades de Fibromialgia i Síndrome de la Fatiga Crónica, conocida como la Fundación FF.
En ese convenio, las asociaciones firmantes se comprometían a dar apoyo político a la Fundación FF a cambio de un cierto apoyo logístico para empezar la asociación. –Para leer el convenio de la FF del 2002 puedes descargarte el documento aquí -. Para las elecciones del 2006, el PSCdio mucha publicidad a lo que “estaba haciendo” por los enfermos con el lanzamiento del “Nou Model FM-SFC”, más conocido entre los enfermos como el “Plan Guantánamo”. (Ver como ha fracasado el Nou Model).-http://www.ligasfc.org/index.php?name=New&file=article&143.
Para las elecciones generales de este año, otra vez el PSC y sus colaboradores (Ciutadans pel Canvi), han diseñado otra noticia utilizando el SFC y la FM; consiste en el acto de firma del convenio entre la Fundación FF y el Centro de Regulación de Genómica para un proyecto sobre los “factores genéticos de susceptibilidad para la FM y el SFC, impulsado por el Laboratorio Esteve y coordinado por el Dr. Antonio Collado.
La Fundación FF es la impulsada por Manuela de Madre (PSC) y presidida por Emilia Altarriba (Ciutadans pel Canvi), no es como su nombre indica, una fundación de “afectados y afectadas”, esta Fundación junta en sus órganos de gobierno a Manuela de Madre, a los Drs. Antonio Collado, Cayetano Alegre y Joseph Carbonell, que son los tres reumatólogos que hicieron el estudio de las “sales mágicas” RECUPERAT-ION, patrocinado por la misma compañía y publicado en INTERVIÚ, estudio que no gustó a la Sociedad Española de Reumatología, ver:http://www.ligasfc.org/index.php?name=News&file=article&sid=127).
También está en la Fundación FF el Dr. José Alegre (Alegre y los tres reumatólogos mencionados son autores del “Plan Guantánamo”).
La Fundación es muy conocida por los afectados del SFC y de la FM por sus intentos de interferir en la independencia de las asociaciones de enfermos. Todos recuerdan como la FF intimidaba a las asociaciones para que les diera sus aportaciones al Catsalut sobre el “Nou Model” que la FF entregó al Departament de Salut (PSC) diciendo que representaban a los afectados. También está en la memoria reciente el lanzamiento por parte de la FF (sin mucho éxito) de una federación de “asociaciones de pacientes” en la Pedrera. En dicho acto, Emilia Altarriba dijo que ella era ahora la portavoz de los afectados del SFC y de la FM, aunque Altarriba asegura que ella no tiene ninguna de estas dos enfermedades.
No estamos en contra de la idea de estudiar la genética del SFC ni de la FM, el problema es que casi todo el dinero de investigación sobre estas enfermedades va al tema de la genética. Los médicos y científicos implicados en estos lucrativos proyectos intentan convencernos de que la genética es el primer paso necesario para llegar a medicaciones eficaces para estas enfermedades.
Esto no es verdad, ya se ha estudiado la genética de muchas otras enfermedades menos complejas y aún se tardarán muchos años antes de llegar a algo que pueda o no ayudar; dado que estas enfermedades son multisistémicas y que en realidad son muchos los subgrupos, la medicina genética no es el camino más eficaz hacia tratamientos útiles. Mientras tanto no se están investigando casi (en España, nada), los tratamientos obvios que necesitan los enfermos como son: inmunomoduladores, antivirales, etc.
Mientras la FF y los colaboradores del PSCse ponen medallas y salen en la prensa en su campaña electoral utilizando esas enfermedades, los enfermos ven como sus vidas pasan sin tener ningún tratamiento útil. Sus vidas y sueños se esfuman mientras ellos buscan maneras de llenar las urnas.
Y mienten. El Dr. José Alegre, en el periódico “Público” del 21 de enero de 2008, dice: “cuando se describa el perfil genético de la enfermedad, dejará de ser psicológica o fantasma y se diagnosticará sobre una base sólida”. No tendrían que ser los enfermos los que recuerden al Dr. J. Alegre de que la FM y el SFC son enfermedades reumatológicas y neurológicas –respectivamente – y clasificadas por la ORGANIZACIÓN MUNDIAL DE LA SALUD con los números M79.7 y G93.3 (CIE-10).
Hace muchos años que dejaron de ser enfermedades “fantasmas”, y para diagnosticarlas, nos preguntamos, ¿porque el Dr. J. Alegre y otros especialistas, necesitan la medicina genética, cuando no están haciendo uso en sus hospitales de las pruebas que ya se pueden hacer para diagnosticar el SFC y la FM?.- Por si no están al día, doctores, lean: “The Complexities of Diagnostic” del Dr. Byron Hyde en el libro “Handbook of Chronic Fatigue Síndrome del Dr. Leonard Jason, 2005-. También es importante que los pacientes se pregunten, que otros usos se podrían dar a esta información genética. A los pacientes que estando enfermos con el SFC y la FM pero no tienen “el perfil genético”, ¿el ICAM les negará la baja?. A las personas que tengan “el perfil genético”, aún si no están enfermas, ¿se les negará contratar un seguro médico?. Solo preguntamos.
Y tú, persona enferma, ¿en que urna caben tus sueños?.
J. Lozano
Can Folguera.
20-2-08.
| Dimarts 26 de Febrer 2008, |
|
De les propostes d’esquerra vull fer menció de la número 30, la que parla de promocionar el català a nivell estatal. És important per tots aquells que hem triat al català com a llengua d’expressió habitual el prendre iniciatives de contraatac per lluitar contra les agressions, sobre tot de la dreta, que s’estan produint en els darrers temps. Estar interessat per comprendre la diversitat cultural i lingüística que es dóna al territori espanyol és senyal d’intel·ligència... i algunes altres coses bones. Joan López |
Mari Carmen Moreno Soriano [moreno.mc@hotmail.com]
EXIGE CON EL VOTO
En espera de respuestas positivas para mujeres y hombres de todas las edades, planteo estas cuestiones sobre la jubilación, las pensiones de viudedad y pagas existenciales de incapacidad. Si los jubilados y pensionistas se organizan pueden resolver estos problemas y exigir hoy mediante el voto una mejor justicia social; esto sería la mejor herencia que puedan dejar a sus hijos y nietos.
Asunto pensiones: Resulta que si has cotizado al SOVI antes del 1-1-1967, tienes derecho a una paga miserable, pero si no llegas a ese año cotizado, no tienes derecho a cobrar ni siquiera por los descuentos que te han hecho.
Luego tenemos los jubilados que se quedan viudos/as: Tenemos los que cobran el SOVI que hoy día es compatible con la pensión de viudedad, siempre que no se supere en dos veces la cuantía de la pensión mínima de viudedad para los beneficiarios de 65 años o más. Si te jubilas actualmente habiendo cotizado como mínimo los últimos 15 años antes de cumplir, los 65 años, si puedes cobrar las dos pagas.
Así que si eres joven, con los “contratos basura” y la precariedad en el empleo que actualmente hay, no sé si alguien en los próximos años va a poder cobrar ni siquiera una paga contributiva, porque por otra parte cada vez se alargan más los años para concretar las pagas de jubilación, con lo que el volumen de los cobrado cada vez será menor tanto en jubilación como en pensión.
Las personas de 55 a 60 años que están en el paro hasta que se jubilen, como en los últimos años han cotizado menos, la cuenta para dicha jubilación será una miseria (si no hay convenio de empresa en contra). Si trabajas en una empresa, con la cobertura legal y sindical que tenemos, y te pagan la mitad en “negro”, que son la mayoría, y además con la amenaza de que eso es así o a la calle, esas personas cuando tengan que jubilarse, al tener unas bases de cotización tan exiguas ¿Qué jubilación les quedará?.
Hay otro caso sobre los viudos/as en el que el marido o la mujer no han cotizado como mínimo 500 días dentro de los últimos 5 años de sus vidas laborales, aunque tengan hijos a su cargo, no cobrarán ni viudedad ni orfandad.
Estos casos se están dando cada vez más a menudo, ya que con los contratos que existen, poco se cotiza por el tiempo exigido, y menos si eres mujer.
También tenemos a jubilados viudos/as que cada año les aumentan una previsión del IPC por debajo de la realidad, y luego como un “gran logro social” les dan el porcentaje del IPC trucado en Enero, cuando llega Febrero, ya han vuelto a perder el poder adquisitivo de ese aumento.
Yo lo que creó es que todas las personas que llegan a los 65 años, como mínimo, tendrían que cobrar el equivalente al sueldo mínimo interprofesional adaptado al sueldo medio español, para poder vivir con dignidad y no de manera inhumana los últimos años de sus vidas.
Es un problema que lleva demasiados años presente y ni siquiera ha sido tema de interés para los gobiernos tanto del PP como del PSOE; ni tampoco un planteamiento sindical adecuado a los trabajadores/as pensionistas o jubilados. Se hacen manifestaciones por colectivos ciudadanos afectados, se recogen firmas… y ni se las miran; con lo cual queda establecido el carácter social que estos gobiernos del sistema tienen, cuando las pensiones no deben ser sinónimos “de limosnas electorales” sino de justicia social.
Ojo con la intención del PP en valorar las pensiones de jubilación por toda la vida laboral, espero que el PSOE no caiga en el mismo error, porque si así fuera, ¡que no nos pase nada!.
M.C.Moreno
| Dissabte 23 de Febrer 2008, |
No hi ha dubte que Catalunya (i Espanya encara més) estan en el subdesenvolupament més absolut en la comunicació per ferrocarril. Només cal comparar el nombre de kilòmetres i el tramat de via que tenim amb qualsevol dels països europeus. Si haguéssim de dir on estem, em situaria a començaments del segle XX, no del XXI, tot i la recent arribada del TGV ( o AVE) a Barcelona. L’estructura, disseny i pensament ferroviari espanyol no difereix molt dels primers plans de desenvolupament del ferrocarril a Espanya, amb algunes simplificacions que no vénen al cas. Aquest pensament fa, per exemple, que ara sigui impossible anar, per exemple, de Barcelona a Madrid, si no és amb els Siemens d’alta velocitat. Han desaparegut els Altaria i Álvia que fins ara feien el mateix servei a uns preus més econòmics i amb parades intermitges con Valls o Monsó. Això contrasta amb la política d’altres països amb més experiència amb l’alta velocitat, com per exemple Itàlia, en els quals el viatger pot triar si anar entre dos punts en trens d’alta velocitat o no (com de Nàpols a Roma), amb un import més car o més econòmic. L’arribada d’un mitjà no ha suposat la desaparició de l’altre, sinó que són complementaris. És l’usuari, en funció de les seves necessitats, qui escull. Aquí de moment la cosa és diferent. Aquest pensament fa també que tinguem els servei de Rodalies (Renfe) que tenim, que el mateix dia d’estrena de l’AVE va tenir greus problemes (companys de feina m’han dit que van estar mitja hora parats a Vilanova i la Geltrú). Aquest servei, pel propi disseny de la xarxa i les parades, és millor en els FGC. De fet ja fa uns quants anys que l’anomenat Metro del Vallès funciona i des de fa poc FGC ha posat en servei el Metro del Baix Llobregat. Fa anys que la societat civil reclama un major suport al ferrocarril i sembla que ara, amb l’excusa del canvi climàtic i la mobilitat sostenible, els partits polítics i les administracions comencen a fer-se ressò d’aquesta necessitat. M’alegra que ICV aposti per al ferrocarril i vulgui potenciar-lo, però no com una moda, sinó com una necessitat de comunicació i vertebració del país. En qualsevol país mitjanament desenvolupat els principals nuclis de població tenen comunicació amb ferrocarril, per tant es de calaix que Sabadell tingui comunicació directa i ràpida amb les comarques properes (Manresa, Granollers, Barcelona, etc.). Però no nomès Sabadell, sinó qualsevol capital de comarca catalana, com Viella i Sort o la Seu d’Urgell i Puigcerdà. Pel pes que té Barcelona, és lògic que la comunicació amb aquest municipi sigui més important, però no cal oblidar que això no és tot i que cal proposar aquelles comunicacions d’equilibri territorial que fa que en la resta d’Europa hi hagi pols d’atracció fora de les capitals polítiques del països (a primer cop d’ull se m’ocorren Reading al Regne Unit, Toulouse a França o Darmstadt a Alemanya). En el Pla d’Infraestructures actual no vaig aquest reequilibri si fem l’excepció de la línia Lleida – Girona), tot està enfocat a donar servei a Barcelona. En quan a la línia Mollet – el Papiol, tothom sap que el seu origen està en la impossibilitat de fer passar pels túnels de Barcelona trens de mercaderies amb materials perillosos (està prohibit per legislació ferroviària) i també se sap que des del mateix dia de la seva construcció els diferents ajuntaments per on passa han reclamat la conversió en línia també de passatgers. Amb els primers projectes sobre el traçat d’un tren d’alta velocitat entre Madrid i Barcelona, a començaments de la dècada dels 90 del segle passat, apareixia ja com una línia circular de Rodalies amb enllaç amb FGC a Rubí – Sant Cugat (lloc inicial previst per RENFE per fer l’estació de l’AVE a Barcelona). Ara, amb la necessitat d’haver d’habilitar una línia de transport de mercaderies en alta velocitat fora dels túnels barcelonins (per la mateixa legislació anterior), ADIF aprofita, per encàrrec del Ministeri de Foment (MF), per acabar de desdoblar els pocs kilòmetres que hi ha de via única en aquest tram (de Sta. Perpètua a Mollet) i adequar-la tota ella amb vies mixtes a l’ample europeu i ibèric, i al mateix temps fer el bucle de retorn cap a Barcelona al terme de la Llagosta. D’aquesta forma tanca l’anella i permet que en aquesta via passin també trens de passatgers. Si tenim en compte que l’únic municipi en què aquesta línia passa prop del nucli de població i no hi ha cap estació ni baixador és Sta. Perpètua, és lògic que MF hagi inclòs fer-hi un baixador (que no és una estació) en el nostre poble. Sé que una de les condicions que MF va imposar per fer aquest baixador fou que havia de ser en un tram de via recta. Si ens fixem, l’únic tram que hi ha amb aquesta característica comença a la Granja Soldevila en direcció Martorell. El nostre Ajuntament només ha pogut decidir en quin punt d’aquest tram volia el baixador, a part de les al·legacions que en el període d’informació pública hagi estimat convenients, com ha pogut fer qualsevol ciutadà dels municipis implicats. Recordo que actualment RENFE disposa de la línia de Rodalies R7 que circula pel tram desdoblat d’aquesta via (Martorell – Rubí - Sant Cugat – UAB – Cerdanyola - Montcada – Barcelona – L’Hospitalet). Per acabar, vull recordar que RENFE té previst simplificar la circulació de trens dins Barcelona ciutat. Aquesta simplificació farà que se suprimeixi la circulació de trens pel túnel de Meridiana, que afectarà especialment a Torre Baró, i presumiblement el tancament de l’estació de França, al desviar-se tota la circulació actual cap a la nova estació de la Sagrera. En quant als nous túnels que s’han de construir a la capital catalana, no crec que resolguin la limitació actual que presenten les rodalies de RENFE, ja que no amplia la capacitat de circulació de trens (el nou túnel és per l’AVE) sinó que queda com fins ara. Perdoneu per l’extensió del text, però m’ha vingut de gust. Una salutació, Joan Ramon Mercè i Aguilà
|
Sobre el ferrocarril| Divendres 22 de Febrer 2008, |
El desdoblamiento de las lineas de la Florida y Papiol Mollet y la nueva estación, obras reivindicadas y gestionadas con el Ministerio de Fomento por el Ajuntament de Sta. Perpetua gobernado por ICV, acuerdos que J. Ramón nos documenta con la publicación de sus aprobaciones en los BOE y las referencias en L'Informatiu, son parte del Pla Ferroviari, como todas las lineas e infraestructuras ferroviarias que existen o en proyecto y como tal aprobado a llevar a cabo. |
El Pla Ferroviari al Vallés Occidental
para dar paso a una mayor frecuencia, como es el caso de las dos que pasan por nuestra población, la de la Florida y la de Papiol que se dota de Estación a la altura de la Granja, así como las nuevas lineas de TranVallés, tranvías del Vallés Occidental y el Metro del Vallés. Una apuesta posibilista y real, que moderniza el transporte publico y aposta per la mobilitat sostenible, la contribució més efectiva en la lluita contra el canvi climàtic, els accidents, la contaminació i la congestió viària.
| Dijous 21 de Febrer 2008, |
He llegit el díptic d’IVC sobre les propostes d’infraestructuras ferroviàries previstes al Vallès fins al 2014. Desconec l’estat actual de la majoria de propostes que presenten, però concretant a la que ens afecta més (la línia Mollet – el Papiol) al seu pas per Sta. Perpètua, t’envio els enllaços a algunes de les publicacions del BOE. http://www.boe.es/boe/dias/2007/01/26/pdfs/A03869-03871.pdf http://www.boe.es/boe/dias/2007/05/24/pdfs/B05818-05818.pdf i en l’Informatiu municipal, com per exemple el número 256 del 13 d’abril de 2007 I, en l’últim enllaç ja han començat el tràmits d’expropiació de terrenys per a fer l’obra pública. http://www.boe.es/boe/dias/2007/12/12/pdfs/B14776-14778.pdf Per tant, crec que el punt 2 de la proposta del Pla ferroviari d’ICV al Vallès Occidental és ja una obra executant-se mes que una proposta a fer. Potser algú des de l’Ajuntament ens podria dir com va anar el passat dia 22 de gener. Com a comentari, espero que la resta de propostes que presenten no siguin obres que també s’estiguin executant sinó que responguin a una visió de futur i recolçament al sector ferroviari. Perquè proposar coses que s’estan fent… doncs dóna una imatge de buit de contingut. Ep, i això no ho dic només per a ICV, sinó per a qualsevol partit, que ara que ve campanya electoral cal estar atent a les promeses, propostes i idees que ens arribin, que l’experiència diu que moltes vegades només es queden en això i potser cal, com a votants, demanar alguna cosa més. Una salutació, Joan Ramon Mercè i Aguilà |
| Dijous 14 de Febrer 2008, |
 El dia dels enamorats
La meva dona fa broma i diu que estic enamorat del Zapatero. Jo ho nego i ella insisteix, i jo torno a dir que no és veritat.. I que no, i que no! P.D. Ara que venen eleccions, vull oferir la web a tots els polítics que la visiten i que participen perquè facin campanya a favor dels seus candidats o grups. En la línia de costum, em comprometo a publicar qualsevol opinió que m’enviïn. Com a les passades municipals, es podria obrir un apartat temàtic. |
| Diumengue 10 de Febrer 2008, |
Mirar i esbrinar els secrets del pensament, ho fem tots. Mirem i ens miren i creuem les mirades, intercanviem pensaments, sentiments... Sense paraules ens diem coses, amb una mirada.
Altres sempre amb la mirada amunt, mirant a esquerra i dreta, endavant i darrere, observant la diversitat que ens envolta sense por. Mirant la diferència al mateix nivell, com és mereix tothom, que et corresponen i t’ajuden, que tant fa el color o l’idioma si ens podem entendre com amics... Perquè tots som persones! Ho criden les mirades clares i lluentes d’emoció, les que són valentes, dialogants, de debò, de pau, creïbles i optimistes,... que donen seguretat.
|
| Dimecres 6 de Febrer 2008, |
El sector immobiliari i de la construcció s’està refredant ja fa uns mesos. Això sembla ser la principal causa de que les dades de l’atur siguin negatives mes a més. A poques setmanes de les eleccions, aquesta circumstància i el tema econòmic en general són els protagonistes del discurs polític dels principals grups polítics i del govern. Quan governa la dreta (cas del PP) i rememorant la seva gestió, és posen al servei dels empresaris i elaboren lleis encaminades a facilitar l’acomiadament i la precarietat laboral. Precarietat per al treballador que ells anomenen flexibilitat per l’empresari. Les empreses tenen molta facilitat per ampliar o reduir la plantilla segons els seus interessos. L’argumentació del govern de la dreta és que cal afavorir les condicions de contractació als empresaris, que són els que generen l’ocupació. Això pot ser un argument vàlid si la situació és de veritable crisis i els plantejaments ideològics es veuen superats per la dura realitat. Un exemple el trobem durant la crisis post-olímpica quan el govern de Felipe González feia front a la pèrdua de 1000 llocs de treball diaris. Però durant els vuit anys del govern popular hi va haver creixement econòmic, poc sostenible com s’està demostrant amb la punxada de la bombolla immobiliària; però creixement i no crisis! Durant el seu mandat el PP no va fer res per pal·liar la precarietat laboral dels treballadors i, en tot moment, van dissenyar la legislació laboral com si d’una situació de crisis es tractés. El PP es va treure de la màniga un decret que pretenia l’establiment de l’ocupació precària i temporal com a model de contractació i van provocar una vaga general. D’altra banda, el govern del Zapatero ha girat la vista cap al treballador pel que fa a les lleis aprovades en aquesta matèria. El que resulta més evident i és un fet de gran importància ha estat el increment de la contractació indefinida, fruit de l’acord amb empresaris i sindicats. Està clar que si hi ha creixement i les empreses obtenen guanys no són justificables les polítiques que beneficien, encara més, a l’empresari en detriment del treballador. La realitat actual, tot i la desacceleració econòmica, no és pitjor que la que va deixar el PP fa quatre anys, encara que s’esforcen en fer veure que ja estem immersos en una profunda crisis. Si guanyen les eleccions aplicaran les seves idees i tornarem als nivells de contractació precària de quan governàven i els treballadors ens haurem de conformar simplement amb tenir feina. Joan López
|
| Diumenge 20 de Gener 2008, |
Francisco Pizarro, conqueridor espanyol del Perú junt al seus germans Gonzalo, Juan i Hernando, tots ells Pizarro. He llegit de ell que era un home de fort caràcter i molta empenta. Va ser el capturador del Inca Atahualpa. El poble Inca va pagar un fabulós tresor com a rescat del seu líder però sembla que el Pizarro els va enganyar i, amés de quedar-se amb l’or i la plata, el va executar igualment. Llegim fets de l’historia i esbrinem la personalitat dels seus protagonistes. Quan hagin passat els anys potser llegirem sobre Manuel Pizarro, el gran conqueridor de la política espanyola que sota la bandera de les dues “P” va fer, ja veurem el què, amb l’economia del país. I serà conqueridor, doncs no li coneixem dots de defensor, que prefereix l’alemany al català. Home de la gran empresa, al servei dels interessos de la gran empresa, alt directiu de la gran empresa, excel·lent gestor de la gran empresa, ara vol ser l’home del poble, dels treballadors, al servei de les economies familiars. Bé, no sé si ho vol ser o és que diuen que vol ser-ho perquè el votin. Però els que vivim en la part baixa del entramat econòmic, els treballadors i les mestresses de casa, els que patim a diari la poca sensibilitat dels directius de les nostres empreses sabem que la transformació que diuen que farà el Pizarro és impossible. Joan López
|
El per què del fitxatge del Pizarro.
Al servei del PP i la defensa dels interessos econòmics dels personatges “peperos” i les seves empreses, per això han fitxat al conqueridor Pizarro. | Diumenge 13 de Gener 2008, |
| Vídeos de primera
Però és una visió molt optimista de la realitat! Joan López
|
