Diumenge 25 de desembre de 2011,

Bon solstici d’hivern a tothom !!!
Miquel Àngel Rodríguez

La nit del 22 de desembre d'enguany, tornen a celebrar el solstici d'hivern, amb la idea que el solstici d'hivern ens anuncia l'inici d'un nou cicle de la natura, una natura prou castigada però que, any rere any, invoca la conversió de la nostra vocació de ciutadans del món".

En aquesta jornada i degut a la situació del sol respecte a la terra, es produeix el dia més curt de l'any i la nit més llarg; comença l'estació de l'hivern. Per aquest motiu el refrany diu:  

El sol, a l'hivern emmandrat,
es lleva tard i s'acotxa aviat  

El terme solstici ve del llatí sol state, es refereix al punt anual del cicle solar en el qual el sol queda estàtic i sembla que s’atura. Al llarg de l’any solar això passa en dues ocasions, les quals corresponen als dos punts en que el sol arriba a la seva màxima declinació septentrional i meridional. A l’hemisferi nord el 21-22 de desembre el sol assoleix la mínima altura sobre l’horitzó i sembla que s’aturi, i així comença l’hivern.En el solstici d’hivern el sol assoleix el punt més baix a la constel·lació de Capricorn. Obre el pas de la naturalesa, que es troba com replegada sobre ella mateixa i adormida, al ascens de la llum. Les forces de la natura es van despertant i comença la fase ascendent del cicle anual.

En el solstici d'hivern el Sol es troba a la posició més meridional (més al sud), això és, sobre el Tròpic de Capricorn, a -23°26' de declinació. Físicament, el solstici d'hivern correspon al moment en què l'eix de rotació de la Terra es troba més allunyat a la direcció Terra-Sol. Això s'esdevé entre els dies 21 i 22 del mes de desembre (la data i hora exactes també varien, lògicament, cada any) ...

El solstici d’hivern assenyala el temps còsmic de naixement dels déus solars, els déus-homes de les religions mistèriques que moren i ressusciten anualment al llarg del cicle de l’any. Germà i amant de la deessa Isis, Osiris serà un déu benèfic a l’Egipte, el naixement del qual fou anunciat per una misteriosa veu que ressonà en el temple de Tebes el dia 25 de desembre.

També es celebra el 25 de desembre el naixement de Mitra, déu iranià del cel i de la llum, tutelar de les legions romanes. Mitra nasqué miraculosament de dins d’una roca i els pastors van ser els primers en dirigir les seves pregàries al nadó nu, cobert tant sols per una gorra frígia. El seu naixement es celebra baix l’advocació del: natalis solis invictus, ja que coincideix amb l’ascensió solar astronòmica solsticial.

Igualment, en dates semblants, a Grècia es celebrava la festa de Dionisos, a Fenícia la d’Adonis i a Frígia la d’Atis, germà i amant de la deessa Cíbele. Per tal de contrarestar la gran influencia pagana en la festa del Nadal, els cristians van canviar a l’any 355 la data del naixement de Crist (Epifania) del 6 de gener al 25 de desembre. Més tard, l’any 381, l’emperador Teodosi declarà el cristianisme com l’única religió oficial i el culte a Mitras fou abolit.

Les celebracions de la fi del període mes fosc de l'any i l'inici del període de la llum constituïen les festes saturnals. Eren dies de bullanga i xerinola amb intercanvi de regals. Els esclaus eren alliberats de les seves tasques al concloure les labors del camp i era el moment del descans de les dures feines. La església va tenir serioses dificultats per esborrar aquestes festes paganes i ho va aconseguir al fer coincidir en aquestes dates el naixement de Jesús de Natzaret i finalment assimilades al dia de nadal.

Nadal és una festa d'arrels molt antigues. Abans de ser celebrada com la commemoració del naixement de Crist era una festa dedicada al sol. Com sabem bé, en apropar-se l'hivern les nits es fan més llargues i els dies més curts i el solstici d'hivern, entre el 21 i el 22 de desembre, marca el moment de l'any en el que hi ha menys hores de llum solar. Podem imaginar la por dels nostres avantpassats en adonar-se que la llum va desapareixent, cada dia una mica més! Però, afortunadament, passada la data del solstici els dies comencen a allargar-se altre cop. Per això moltes cultures antigues celebraven en aquest moment el triomf del sol damunt la foscor, de la llum sobre les tenebres i, en definitiva, de la vida sobre la mort. Els romans, en concret, celebraven la festa del Natalis Solis Invictus, el naixement del sol vencedor. El cristianisme va heretar aquest simbolisme i, al segle IV, va adoptar aquesta data per a commemorar el naixement de Jesús.

En celebrar els solsticis, ens evoca l'estreta relació que existeix entre l'ésser humà i la natura. El sol regeix el comportament de l'home i el seu entorn i per això que en aquesta festa solsticial celebrem l'inici d'una nova etapa de la nostra vida. Amb el Solstici d'Hivern la Natura es prepara per renéixer, i amb el d'Estiu germina la llavor que l'home va sembrar en aquella terra fèrtil que durant l'Hivern es va dedicar a treballar. Amb el Solstici, en l’esser humà ha d'aparèixer a poc a poc un festival de colors, olors, formes, textures, moviments, danses, comportaments, relacions, ..., una immensitat d’emocions, per tot això el se’ns farà més fàcil l’alegria de viure  un any nou 2012 us espera!!!!

Miquel Àngel Rodríguez