Dimarts 24 de maig de 2011,

Ciutadans indignats
Miquel Àngel Rodríguez

L’acampada a Plaça Catalunya, que té lloc des de dilluns, i un altre mig centenar de ciutats de l’Estat, pretenen ser punts de trobada per tal què la ciutadania s’expressi i discuteixi propostes i alternatives.

Ahir continuava el debat per definir l'ideari, àdhuc l’assemblea de ahir a la nit es va centrar, sobretot, en decidir la via que s'hauria d'adoptar en cas d'actuació policial. De moment, no s’ha  consensuat manifest però sí tres punts claus d'acord: resistència pacífica, convicció que la plaça està presa pel descontent del poble i la consigna clara de desmarcar-se de qualsevol partit polític o sindicat majoritari. També han omplert la zona de pancartes amb lemes com "Si no hi ha pa pel pobre, no hi haurà pau pel ric" o"Hem perdut la por".

Però el cert és que hi ha un corrent de fons que acumula tones de decepció, insatisfacció i fatiga. L’atur desbocat en general , (juvenil superior al 40%), la privatització de serveis essencials, la retallada de drets, el desmantellament de l’estat del benestar , mesures totes elles que aniran en detriment de la qualitat de l'atenció que rep el ciutadà però,també el buidat de la democràcia són les conseqüències pràctiques d’aquesta acampada.

Els protagonistes d'aquesta onada de malestar no són ninis o aturats procedents del sector de la construcció amb un baix nivell de formació. Són els joves que ho han fet tot bé però topen ara amb una societat que no respon a les seves expectatives. Insatisfacció econòmica però també insatisfacció política, la rèplica també latrobem  amb els autònoms que cada dia veuen con l'economia esta en parada tècnica, pensionistes (el 55% dels pensionistes actuals no arriben al salari mínim),desnonats de casa seva en no poder fer  front al pagament de la hipotecai que acaben perdent casa seva, però ells continuen endeutats de per vida, famílies en què tots els membres estan a l'atur o els aturats de llarga durada, dit d’altre manera  els col·lectius més dèbils de la nostra societat,  tots cansats de la partitocràcia, la falta de transparència, i alguns episodis de gran corrupció.

Per aquest motiu més que suficient,perquè les forces polítiques facin una reflexió en profunditat del seu concepte del que pensen i de que podem oferir als allí acampats (també a la resta de la ciutadania) que amb més sentiment que discurs, si, confós, desorganitzat i incapaç de definir missatge i objectius, sí, però també real, present i creixent.

El moviment se segueix organitzant a través de les xarxes socials, especialment a través del hashtag de Twitter #acampadabcn.

http://acampadabcn.files.wordpress.com/2011/05/octaveta-acampadabcn2.pdf

Miquel Àngel Rodríguez