Dijous 23 de juny de 2011,

Compromís polític, de qui ens han de representar
Miquel Àngel Rodríguez

Escrivia les últimes setmanes seguint una certa continuïtat lògica. Se m’ha acabat la corda i he d’iniciar altres rumbs, però, cap on continuar o quina direcció prendre? Si no en plantejo una meta, tot i que sigui imaginària, potser hi arribaré i passaré de llarg. He pensat que podia dedicar uns minuts abordant qüestions d’afers relacionats amb l'ètica i política o el compromís polític, uns dels temes que darrerament més em preocupen. El meu propòsit és col·laborar a estimular inquietuds i despertar de letargies.

Hom podria pensar que  la políticaactual no està feta per a idees complexes, sinó que busca l’apel·lació fàcil als sentiments,  si d’una banda assistim consternats a la buidor del lideratge polític,de l’existència d’una classe política assumida sincerament en el conformisme del seu propi fracàs  incapaços de representar les inquietuds de gran part de la ciutadania,qüestionantfins i tot la voluntat de servir el bé comú. Una visió molt estesa i que fa mal a la societat i al país.Però també cal denunciar a una societat que ataca els polítics amb conceptes com la desafecció política, excusa per a quedar-se de braços creuats mentre ens espolsem les culpes de sobre.

Sí, sóc polític, però sense necessitat de pertànyer a cap partit que m’oprimeixi i mediatitzi. Crec en la política com un compromís amb la societat a la qual vols aportar les teves idees i contribuir a crear un projecte col·lectiu. La política està, per tant, a tots els àmbits de la nostra vida, en el que fem i com ho fem, a l’associació de veïns o cultural en què participes, a la feina, a l’escola o l’institut, al club esportiu, i també, al més visible, a les diverses institucions.  Els ciutadans però no volemparticipar  de la política dels interessos personals o partidistes, que m’atreviria a dir, sempre, donantel resultat de la confusió de l’interès general amb el partidista i del partidista amb el personal.

Comença una nova etapa per Santa Perpètua. Per fer-la realment profitosa s’ha de fer caure els dogmatismes. S’ha de deixar enrere altres temps. Fora partidismes, models sectaris i endogàmies de partits. Ja vaig comenta dins una nota al meu bloc durant la precampanya electoral: “els qui només miren el passat o el present, segur que es perden el futur”.

Com diu Miquel Martí i Pol:
“Ara és demà. No escalfa el foc d'ahir
ni el foc d'avui, i haurem de fer foc nou.
Del gran silenci ençà, tot el que es mou
es mou amb voluntat d'esdevenir”.

Comença una nova etapa;  que cal acabar amb els enfrontaments estèrils als plens municipals i a l’Ajuntament, cal iniciar una nova etapad’esperança per un futur millor, amb un estil basat en el servei a la ciutadania,en el compromís de  treballar i sumar esforços per superar la crisi econòmica actual, defugint de discursos simplistes i demagògics que, per damunt de les diferències cerquin punts en comú per a millorar les condicions de vida dels  perpetuencs i perpetuencas”.

Comença una nova etapa; en les persones, en cada persona concreta, en cada família concreta. Una societat avançada es mesura també per la capacitat de millorar la vida de les persones. El respecte per la diversitat, la igualtat d'oportunitats personals, formatives i professionals, la lluita contra l’atur (Santa Perpètua de Mogoda es va situar en 2.326, situant la taxa d'atur al 16,8%, el passat mes de maig) i el cobriment de les necessitats bàsiques de les famílies, sobretot de les persones dependents i amb qualsevol tipus de necessitat.

Comença una nova etapa; que ha de tenir  total respecte pel medi que ens ha estat llegat adequa’mpolítiques proactives en serveis, infraestructures i equipaments a les necessitats del nostre poble actual i de la Santa Perpètua de les properes dècades. Perquè les persones tinguin més oportunitats i visquin en millors condicions.

Comença una nova etapa;  caldrà comprovar la situació econòmica de l'ajuntament, i redreçar-la  si es necessari perquè aquesta deixi de ser un llast per poder avançar. Recuperar la confiança en la manera com es gestiona el nostre ajuntament, no serà fàcil. Caldrà molt rigor, transparència, aprimament, agilitat i sobretot, austeritat. Que caldrà aplicar, com fem tots a casa. I potser fins tot passarem uns primers mesos i anys difícils.

Com en una duatló o en una triatló, caldrà dosificar-se, caldrà que tots els perpetuencs i perpetuencas, pedaleixim en un mateix sentit,  pedalar, sempre pedalar. Perquè quan deixes de pedalar, la bicicleta s'atura o cau. De vegades, pedalarem de pujada (més lentament, amb més esforç), i d'altres de baixada (més ràpid) ens cal arribar a la meta tots junts.Només la unitat d'acció es permeterencaminar endavant junts.

Aquesta és la tragèdia de la política: haver de triar, haver de sacrificar alguns principis en benefici d’uns altres. Però aquí resideix també la seva grandesa: sent realistes, apostant per canvis possibles, s’aconsegueix una Santa Perpètua millor.

Vull deixar ben clar, que dono com a ciutadà la meva confiança als qui ens han de representar, i en aquest marge incloc a les altres forces polítiques que no formaran part de l’equip de govern. L’oposició constructiva també és una forma d’ajudar a la governabilitat. Qui em coneix sap que jo no sóc d’aquells que primer pengen i després jutgen.

Per acabar vull dir que seguiré de prop el desenvolupament de la legislatura i si alguna cosa no m’agrada ho diré,  reitero un cop mes el meu compromís i esforç hi serà present.

Miquel Àngel Rodríguez