Dilluns 24 d'octubre de 2011,

Els espais públics
Miquel Àngel Rodríguez


Els espais públics com carrers, places, jardins, equipaments cívics, centres culturals i esportius… són llocs de pas, de trobada entre persones conegudes i desconegudes, de relació entre veïns i veïnes de totes les edats i condició social. Són, per tant, espais de convivència.

Amb la proliferació de telèfons mòbils, els locutoris i altres canvis, les cabines telefòniques de tota la vida són una espècie gairebé en vies d’extinció. Tanmateix ara, a l'inici del segle XXI, tot i que les cabines durant molts anys han estat aliades de confidències, crits i murmuris, i han fet un gran paper a la societat, observo que estan en decadència. De fet jo mateix no recordo quan va ser la darrera vegada en què vaig fer us d'una cabina de telèfons.

La pròpia companyia ho publicava l'altre dia, 19.000 de les 50.000 cabines que hi ha repartides per tota Espanya, no arriben a cobrir ni el seu manteniment, doncs al poc ús cal afegir el problema del vandalisme i robatoris, el que provoca a la companyia grans despeses de manteniment, per això, no es d'estranyar, que cap empresa estigui interessada en explotar aquest servei, -en altres temps no massa llunyans-, era un pròsper negoci.

No sé si és deformació professional o és un hàbit innat que tinc i que normalment no descansa, però sempre vaig observant tot el que m'envolta  i arxivant tot el que veig, com si d'una computadora es tractés.  Ja fa temps, uns sis mesos, fem la ruta del colesterol  pel passeig de La Floridaque veig l’estat lamentable en que es troba una cabina telefònica, sense  servei de manteniment, es a dir un moble a la via pública que no te terminal telefònic o auricular. Tot plegat crea d’entrada dos problemes, el mediambiental visual de trobar-se amb un moble degradat en mal estat  a la via publica i l’altre que persones sense recursos econòmics, no trobin cabines telefòniques en correcte funcionament, amb el problema social i de comunicació que per a ells en especial suposa això.

El Servei Universal de Telecomunicacions (llei 32/2003, de 3 de novembre, en l'article 32 i concordants) emanada d'aquest Ministeri, té adjudicat a la Companyia Telefònica aquest servei recentment renovat amb data 26 de novembre de 2010. Per tant reparar els desperfectes o substituir mobiliari urbà degradat correspon a Telefònica, però també és responsabilitat de tots els ciutadans i ciutadanes tenir-ne cura, com si fos casa nostra, però també casa de tothom.

El Servei obliga a tenir un nombre adequat de cabines de pagament (targeta i monedes) seguint criteris de població i servei, com a mínim una en cada població. Això no es compleix, de manera que haurien de restablir les cabines retirades, així com els criteris d'ubicació i manteniment integral adequat. Serveixi com a exemple la cabina en qüestió.

Hi ha un nombre elevat de cabines telefòniques a Catalunya que no tenen enllumenat. Fins ara l'operadora complia amb el requisit i tenia distribuïdes les cabines de manera equilibrada i equidistant. En l'actualitat estan repartides de manera irregular o són inexistents i no tenen el manteniment adequat (barris sense cabines, mobles sense terminal, terminals de només targeta inactives, o no tenen el manteniment adequat.

Les cabines telefòniques, malgrat els avenços tecnològics, compleixen amb una funció en cas d'emergències, disfuncions i manca de cobertura de mòbils així com l'accés als números gratuïts (112, etc.) que determina la normativa, a més ofereixen unes tarifes molt competitives, que en temps de crisi com l'actual poden oferir als usuaris que no poden mantenir línies fixa o mòbil una solució assequible per a la seva normal necessitat de comunicació a distància, encara que tota la població en general pot tenir necessitat del seu ús en qualsevol circumstància.

Quin serà el seu futur? Com a servei públic han de continuar existint ?, però si no són rendibles, moltes vegades, el seu manteniment deixa molt que desitjar, fins i tot, algunes deixen de funcionar durant períodes de temps molt, molt llargs… i aleshores el que fan, si no són útils, és nosa…

Potser caldria que el nostre Ajuntament a traves del regidor corresponent realitzes les gestions oportunes davant Telefònica o en el seu cas el Ministeride Telecomunicacions  en relació a aquest tema  i que ens comuniquin les diligències efectuades amb l'operadora o ministeri.

Difícil solució.!!!