Dijous 13 de gener de 2011,

Encarrilar solucions i el futur col-lectiu
Miquel Àngel Rodríguez

En poc menys de mig any estem cridats a escollir els líders que han de portar el nostre municipi  (maig) a sortir de les diferents crisis que ens aclaparen, primer, i a encarrilar el futur col·lectiu, després. No és pas poca cosa. Per això el perfil del líder públic ( alcalde, regidors...) que ens cal per als propers anys és més exigent que mai. En primer lloc, haurà de ser un bon administrador de l’organització pública que comandi la casa de tots, per a ser capaç de treure’n el màxim de partit en un context en què els recursos disponibles minvaran i les necessitats ciutadanes augmentaran.

En segon lloc, el líder del 2011 haurà de ser un polític igualment eficaç a l’hora de contribuir a la generació de riquesa i llocs de treball al nostre poble. A aquest efecte, haurà de ser proactiu, disposar d’una estratègia intel·ligent de desenvolupament i d’adaptació de l’economia a l’escenari de la post-crisi, fer que el nostre Ajuntament, contribueixi i no entorpeixi la recuperació i el dinamisme del municipi, i anar a buscar inversions -privades i públiques- allí on calgui.

Encara, el mandatari ideal de cara a la legislatura 2011-2015 serà aquell capaç de garantir una bona convivència ciutadana malgrat la tendència creixent a l’increment de conductes incíviques i insolidàries, malgrat els problemes crònics d’inseguretat i delinqüència, i malgrat la gran heterogeneïtat de les societats actuals (que fa més difícil els consensos i els compromisos).

En conclusió, l’electe que necessitem haurà de ser tant un polític hàbil que implementi les reformes necessàries i creï noves oportunitats, com un gestor eficaç  i un incansable emprenedor. Però tant important com això, haurà de comptar amb un model i projecte de poble adequat, trencant si cal amb els status quo actuals; haurà de formar un equip de col·laboradors interns –polítics i professionals- que compensi les seves mancances (perquè ningú és perfecte) i que siguin líders ells mateixos; i haurà de  saber mobilitzar la comunitat i infondre-li confiança.

En resum, estic demanant un conjunt de competències difícils de reunir en un sol home o dona. És possible trobar candidats així? No és una tasca impossible, però es fa més complicada encara des del moment en què ser polític no està de moda, el malhumor ciutadà passa factura, i les compensacions pel sacrifici que exigeix fer política són  poques -més enllà del sentit del deure i la vocació de servei-. Amb tot, cal recordar que els líders també es poden formar i que poden créixer i millorar com a dirigents. I sobretot, cal tenir clar que cap superheroi ens traurà del pou en què hem caigut, sinó que sortir-ne i tornar-nos a situar en llocs capdavanters dependrà de l’esforç de tots.

Miquel Àngel Rodríguez