Divendres 25 de març de 2011,

Queda inaugurada aquesta precampanya.
Miquel Àngel Rodríguez

El mes de maig hi haurà eleccions municipals. Seran les primeres que es celebraran amb la nova regulació sobre la publicitat en període electoral que va entrar en vigor a finals de gener per una modificació de la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general (LOREG) que vol evitar que des de les institucions s’organitzin actes pretesament institucionals o informatius que poden respondre a interessos partidistes.

S'han acabat les precampanyes eternes que comencen mesos abans que donant el tret de sortida al període electoral. S'han acabat també els actes en els quals els poders públics organitzin  actes per fer al·lusions a les fites aconseguides durant els 15 dies de campanya.
L'acumulació d'inauguracions de tota mena les setmanes prèvies a les votacions és una pràctica tan habitual que ha acabat convertint-se en norma, o gairebé. Les eleccions municipals del 27 de maig no en són una excepció i és rar l'ajuntament que no hagi estrenat una obra o un servei els últims mesos. Carrers, ponts, biblioteques, pàrquings i museus nous de trinca serveixen als mandataris locals per demostrar a l'electorat que han complert amb el compromís de treballar per als ciutadans.

Però el totxo no serveix per a res si al voltant no hi neixen grups de lectura, clubs esportius, fires  i nous compradors que hi deixin el cotxe al pàrquing abans d’anar a comprar  a les botigues del centre. La gràcia de tot plegat és que l'ús ciutadà dels nous espais, la vida que generin i que els donarà sentit, no es podrà valorar fins uns mesos després de l'obertura oficial.
I potser és cert que moltes d'aquestes infraestructures seran positives per als ciutadans, generaran valor afegit  al poble o la ciutat i sumaran al saldo total de la qualitat de vida. Potser, però amb això no n'hi ha prou per a celebrar-les. Sense una valoració del cost, el benefici generat per un nou equipament és totalment irrellevant. La relació del cost amb el benefici pot semblar evident, bàsica i de sentit comú però el diner públic és un dels millors repel·lents coneguts per al sentit comú.

El mèrit no es haver fet infraestructures, només faltaria. Si es tenen recursos és evident que se’n poden fer. Però, cal anar més enllà. S’han gestionat bé? S’han prioritzat adequadament?.  Potser cal canviar la política d’infraestructures que responen al passat, a una mentalitat que no s´adiu amb les necessitats d’avui.

Miquel Àngel Rodríguez