Dimecres 2 de novembre de 2011,

Ja som 7.000 milions d´habitants
Miquel Àngel Rodríguez

Ahir vàrem arribar, als 7.000 milions d'habitants. A més, el creixement de la població, que s'està frenant, podria suposar que aquest mateix segle la Terra superi els 10.000 milions d'habitants. Així ho preveu l'informe "Població Mundial 2011", que l'ONU ha presentat a Londres. L'organització alerta que cada vegada hi haurà més diferències entre rics i pobres i que, per tant, el problema no és la superpoblació del planeta, sinó la justícia social. "No és una qüestió d'espai, sinó d'igualtat, oportunitat i justícia social", ha afirmat Babatunde Osotimehin, director del Fons de Població de l'ONU.

No se sabrà del cert quin ha estat el nadó que s'ha convertit en l'habitant número 7.000 milions de la Terra, no almenys amb confirmació de l'ONU. Tot i que funcionaris de Nacions Unides han visitat aquest dilluns a la matinada una nena filipina, Danica May Camacho, que era la principal candidata, després no hi ha hagut confirmació oficial.

Estem davant d’un planeta, pel que fa a la part terrestre, trossejat a base de fronteres, amb l’únic objectiu de proveir-nos cada país de la màxima quantitat de terreny, d’on poder treure els recursos que calguin i amb el sistemes que calguin, no sempre amb finalitats humanitàries, sinó amb el propòsit d’un enriquiment propi i exclusiu. En aquest propòsit les persones compten ben poc; en alguns casos, no compten absolutament res. Fins al límit que la consecució de certes matèries primes porta a l’extermini de pobles i de tribus. Sempre disfressat, només faltaria!, d’aconseguir el bé general per una gran majoria que, a l’hora de la veritat, no és cert, ja que serà una minoria molt selecta la que acabarà beneficiant-se. Però si la part terrestre està patint semblant abús, no és menys la degradació a la que estan sotmeses les aigües del Planeta i tota l’atmosfera. Ens hem cregut els amos, uns quants evidentment, del cosmos i de l’univers. Ens l’hem apropiat per a fer-lo funcionar al nostre antull, oblidant, però, que l’atac contra les seves lleis internes que el fan funcionar de manera equilibrada i sostenible es tornaria un dia contra nosaltres. I en aquestes estem!

Ens hem apropiat també de les persones, fent servir subterfugis que ocultessin les intencions deshonestes d’aquesta apropiació per la nostra part. Durant segles fenòmens com la raça, la cultura, els costums, també la religió, etc. han servit a d’altres pobles i països com a excusa o argument per a convertir-se en amos i senyors de persones i de tribus que eren considerades salvatges en el pitjor sentit de la paraula. Els resultats són prou coneguts avui dia, sense haver de retornar als temps més dolorosos de les conquestes i les colonitzacions.

Ens hem apropiat de l’ésser humà, uns respecte als altres, partint precisament de la seva vessant sexual; és a dir, basant-nos en el fet de ser homes, uns (sexe masculí) enfront de dones, unes altres (sexe femení). Ho hem disfressat en uns casos de debilitat, en d’altres d’inferioritat natural; en d’altres moments han estat arguments pseudoreligiosos els encarregats de subjugar la dona o situar-la en una escala inferior a la que l’home ocupa normalment. Afavorint així el terreny de cara a convertir la dona en un element més de possessió per part de l’home. Cal puntualitzar, però, que existeixen diferències atenent el temps i els llocs geogràfics.

També ens hem apropiat de la veritat o, almenys, del seu valor. Depèn d’on vingui una afirmació o un testimoni, el seu valor és ben diferent. Hi ha status o nivells als que se’ls pressuposa d’entrada una credibilitat o un pes determinat respecte d’allò que diuen o fan. En canvi, altres s’ho han de suar molt per tal que allò que diuen o la seva manera d’actuar siguin reconeguts i valorats. De tots els camps, jo diria que la major part de religions participen bastant d’aquest apartat. I això degut, entre d’altres, al seu sistema jeràrquic. Amb un plantejament així, serien les jerarquies les dipositàries directes de la veritat divina que, al seu torn, haurien de fer partícips la resta dels fidels. Cal dir que l’Església catòlica no sols no s’ha lliurat d’aquest parany, sinó que ho té com a penyora fonamental. Són els de dalt els encarregats de dir què, com i de quina manera s’ha de creure. On és la veritat enfront de l’error. Què és allò moralment correcte enfront d’allò altre que seria incorrecte, etc. I així la nostra Església ha arribat als nostres dies en la direcció no precisament per part de la jerarquia d’escoltar, dialogar, etc. amb les persones que formen la base, essent conscients que entre ambdues s’hauria d’arribar a la veritat que mai és uniforme, sinó plural i diversa. Malauradament estem davant d’una Església jeràrquica que també s’ha apropiat de la veritat. Fins a l’extrem que qualsevol fidel que dissentí de la mateixa, serà cridat a l’ordre o senzillament quedarà exclòs.

En l'horitzó del segle XXI, l'Àsia continuarà sent el continent més poblat, però l'Àfrica farà un avenç significatiu perquè triplicarà la població, dels 1.000 milions d'aquest any als 3.600 milions previstos pel 2100. Actualment, un 60% de la població viu en territori asiàtic i un 15%, a l'africà. Europa arribarà al seu màxim, d'acord amb les previsions de l'ONU, el 2025, amb 740 milions.

Retrat de la població mundial, país per país

Miquel Àngel Rodríguez