Dimecres 25 de maig de 2011,

Jo pacto, tu pactes, ell pacta
Miquel Àngel Rodríguez

El 22 de maig els ciutadans de Santa Perpètua van poder triar entre una gran amalgama d’opcions, onze candidatures en total.

Pactar o no pactar. Aquesta és la qüestió que es desvetllarà al llarg d’aquets dies. Cap partit no ha obtingut majoria suficient per formar govern, la meva experiència en diu que la mateixa nit o l'endemàja es van començar les negociacions, els pactes entre partits son necessaris per a poder formar un govern estable a Santa Perpètua. Però, quina lògica ha de prevaldre en aquests pactes?, seran els interessos locals o l’intercanvi de cromos dels partits amb l´objectiu de pactar representació política als consells comarcals i diputacions.

Son moltes les emocions que es respiren. Tots preguntant-nos que passarà a partir d’ara. Quin serà el pacte que governi el nostre municipi. Als carrers es respira aquell neguit, de saber que ens espera.Perquè, els acords post electorals són també una qüestió que afecta a la moral política. “Quina lògica ha de prevaldre a l’hora de formar govern a Santa Perpètua, ja que cap grupha obtingut la majoria absoluta?” .

Carpe cibos digitis; est quidam gestus edendi. “Agafa els menjars amb els dits, aquest és el gest adequat” (Paraules d'Ovidi en el Ars amandi, llibre tercer, tercera part) 

Francesc Pujols començava l'article El Arte de Comer, publicat al diari Las Noticias l'any 1936. Per al savi de Martorell, tal i com deia Ovidi, menjar bé era menjar amb els dits. Una aparent contradicció. Tot i que el sentit comú devia indicar als lectors que la diferència entre menjar bé i fer-ho de forma bàrbara era justament en l'ús dels coberts, l'article acabava donant la raó a Ovidi amb un gir brillant. I és que és "inmenso el número de los que comen con los puños, hasta usando cubiertos". No són els coberts allò que ens fa civilitzats, sinó l'ús que en fem. El gest adequat de prendre els coberts amb els dits i no amb els punys.

I que vol dir tot això explicat amb una anècdota històrica?. Que s’ha d’explicitar  la voluntat de configurar el millor pacte pels interessos del nostre municipi. És cert que la lògica imperant en les eleccions municipals és la de pactar em qui sigui per tenir l’alcaldia; però, i si fos possible seguir una altra lògica? Pot ser ja és hora d’explicar als ciutadans que els pactes polítics de govern es faran des d’una perspectiva d’intentar respectar l’expressió de la voluntat popular. Que, tot i que la llei ho permet, ja no és temps per confeccionar aliances que sostreguin el sentit del vot popular, pactar amb ètica d’acord a la convergència dels programes electorals i als interessos del municipi. Deixant per desprès, en el joc “govern – oposició” les possibles correccions a l’acció de govern.

És absolutament urgent recuperar el prestigi de la política i en especial dels polítics, homes i dones honorables que haurien de procurar exercir la seva responsabilitat de forma exemplar, sense partidismes ni visions de vol gallinaci. Ara hi ha un escenari polític modificat per una contestació ciutadana que des de la plaça pública demana major democràcia. Els ciutadans mobilitzats aquestes dies demanen un renovellament ètic de la política. ¿Què es pot fer ara, en el moment dels pactes de govern?.

A finals d’aquesta setmana, segurament, tindrem una idea del que succeeixi a partir d’ara. Qui governarà, qui es quedarà a l’oposició. Quins seran els canvis que hi hagin durant aquests dies, perquè canvis, segur que n’hi hauran.

Tot plegat, d’això es tracta, la ressaca post – electoral!

Miquel Àngel Rodríguez