Divendres 16 de setembre de 2011,

Mai tindrà una segona oportunitat
Miquel Àngel Rodríguez

Són els cent primers dies, com podrien ser dos-cents o deu. El què es important és el concepte. La idea de tenir uns dies per dur a terme la transició des de l’oposició al govern. De la banqueta, a dur el dorsal titular. L’equip de govern mai tindrà una segona oportunitat de crear una bona primera impressió. I els cent primers dies són aquesta primera impressió. Vegem la seva importància.

Els cent primers dies són importants perquè mostren si un alcalde o alcaldessa està capacitat per gestionar una transició. En aquesta tasca de gestió, el primer assalt és la pròpia formació de govern. L’assignació de responsabilitats segons pactes de govern o valia dels regidors o regidores que han de porta lagestióde les regidories ja és un missatge polític en tota regla. Encara que l’oposició ho valori o critiqui els nomenaments, les seves experiències prèvies ho faran.

Molts electors recordaran  a l’alcalde o alcaldessa pel que faci durant l’inici del mandat. Si va aconseguir complir propostes electorals, millorar la situació, serà percebut com algú eficient i fiable. Si incorre en errors o inestabilitat manifesta actuant sota la improvisació, els electors desconfiaran del nou govern.

La confiança política, considerada com a essencial en la democràcia, ha enfilat un camí descendent els últims anys, segons diversos estudis de politòlegs. És el que s'ha anomenat com a desafecció amb la política. La societat reclama solucions instantànies, els polítics les garanteixen i després la decepció és més alta quan les promeses s'esvaeixen. Es probable que els ciutadans, a vegades amb situacions personals desesperades, confiïn que un canvi polític resoldrà de cop i volta els nombrosos problemes de la societat.

Podríem dir que el principi de curs polític s’ha avançat, però potser la realitat és que el curs ha tingut continuïtat al llarg de l’estiu. La situació dels mercats i l’assetjament al deute espanyol,  PIRMI, retallades socials, deute dels ajuntaments,tot l’enrenou de la reforma exprés de la constitució deixen la sensació de que no hi ha hagut aturada.

Dèficit, deute, crisis... Paraules que contínuament ressonen dins del nostre cap, perquè les hem sentit i pronunciat tant en els darrers mesos que ja formen part de la nostra quotidianitat. Santa Perpètua no se n’escapa. El nou govern municipal va exposaal darrer ple municipal de data 28 de juliol que la situació financera de les arques públiques es troben malmeses,- així con de la modificació de crèdits per un import de 2.457.311,10 euros. Naturalment el PSC  va desmentir la informació i acusen al govern de mentir i de manipular les xifres per distreure l’atenció i crear un ambient de desgavell que no s’ajusta a la realitat. Tenim l’enfrontament servit i no és precisament un bon auguri. L’escenari està dibuixat, després ja els actors es pronunciaran.Que cal disminuir la despesa és evident, que cal augmentar els ingressos també. El deute de l’ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda i d’altres ajuntaments és una realitat incontestable. Anys fa que es malda pe trobar un sistema de finançament que ajudi a situar l’equilibri entre la competència a exercir i el recursos que calen per fer-ho bé.

Tanmateix, crec que és el moment de deixar de mirar enrere, ancorats en qui va fer què; ja no és el moment d’assenyalar culpables ni de fer una oposició que ens porti a la crispació, ni de caure en la crítica de la destrucció, quan el que volem i busquem és garantir amb realisme la sostenibilitat, especialment econòmica del nostre ajuntament, ja que res ha de pertorbar el funcionament diari i amb normalitat de serveis socials, servei de promoció econòmica, cultura, centre de recuperació, brigada, policia local, casal d'avis, biblioteca, neteja viària, etc,...

El passiu és que el govern no ha estat del tot rodat i ha comès algunes errades. Els tres mesos passats, han servit de moment per designar alguns dels nous càrrecs de confiança, la polèmica historia de les zones blaves, la informació econòmica abans esmentada i no gaire cosa més. Ara toca preguntar-nos, doncs: com es remunta de nou una ciutat on les arques públiques es troben tan malmeses? Com es redreça aquesta situació financera? Com es torna a guanyar la confiança de la gent?  De quins ingredients disposa el nou equip de govern .

La redacció del nous pressuposts donaran les claus de cap a on vol anar el govern local, caldrà aprovar pressupostos, ordenances municipals i normes urbanístiques, que ajudin a promoure l’ activitat econòmica que es pretén.Caldrà molta més informació a la ciutadania, des de el governi des de  els grups de l’oposició, cal millorar les vies de diàleg entre govern i el PSC, grup majoritari a l'oposició que estan massa allunyades. I perquè no? De superació definitiva de conflictes passats, el passat i el futur d’algun partit a nivell local, afegit a les males relacions personals d’algú, poden portar el carro del govern pel pedregar, però ni Artur Mas pot arreglar Catalunya de cop ni Isabel García pot capgirar Santa Perpètua  com un mitjó. Una majoria dels perpetuencs i perpetuencas que van acudir a les urnes el passat 22 de maig ho van fer amb l'esperança que tot canviaria l'endemà, però ni tots els mals de Santa Perpètua  eren culpa del govern anterior, ni Isabel Garcia té cap pedra filosofal. Per això el desencant dels primers cent dies de govern que, en lloc de ser l'escenari per anunciar projectes per lluitar contra la pobresa, l'exclusió social, la gestió del sòl públic, la lluita contra l'atur, l'accés a l'habitatge públic, etc..., s'ha convertit en una cascada de interrogants. Aquests primers cent dies han estat durs per al nou govern i desconcertants per als ciutadans. També és cert que, avui dia, tot va molt de pressa. Els ciutadans exigeixen solucions immediates i els balanços es fan a curt termini quan, en realitat, l'acció d'un govern s'hauria d'analitzar amb la perspectiva d'una legislatura. Les actituds seran doncs molt importants, però tenir un bon relat programàtic que ho relligui tot també. Espero i desitjo que el govern municipal no s’ equivoqui.  Ha passat l’ estiu i els cent dies de gràcia aviat seran història. Si hem de fer cas al que s’anuncia, el mal temps vindrà amb la tardor i farà molt de fred i es glaçarà la bàltica. El millor doncs,  serà estar a l’ aguait el més aviat possible.

Miquel Àngel Rodríguez

PD.
Segons el Ministeri d'Economia i Hisenda l'Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda a 31/12/2010 posseeix un deute de 10.745.000 € el 33,86% del pressupost municipal que ascendeix a 31.729.099 € per l'any 2010.
La deute viva a 31/12/2009 ascendia a 9.949.000 pel que en l'últim any el deute va créixer en 796.000 €.