Diumenge 13 de març de 2011,

Ni metge, ni prescripció correcta.
Miquel Àngel Rodríguez

Voldria aportar uns breus comentaris a tall de la lectura, i perdoneu que avui, no així trobat paraules maques o mes correctes, avui escrit directament des de el cor no des de el cap.

El passat dilluns a les 20,47, un amic meu va trucar al 061, demanant la visita URGENT d’un metge a casa seva, la seva dona, diabètica, amb colitis ulcerosa i amb un tractament hospitalari amb Infliximab (és un anticòs monoclonal quimèric (IgG) derivat d’un ADN recombinat, format per gens d’origen humà i murí amb acció antiinflamatòria), ella portava tota la tarda amb febre , escalfrets, malestar en general,  que a simple vista podria ser el punt àlgid de un procés gripal, però calia recordar que la seva companya, acabava de rebre el tractament hospitalari i per tant estava immunodepressora, després d’explicar tot el procés, va poder comentar l’estat de la pacient amb un metge, que con única resposta i suposo que sense valora res mes, li va dir que no podia desplaçar-se cap metge i que prengués cada 8 hores un gelocatil (Paracetamol).

Con ella continua amb escalfrets, febre,  diarrees,  i ahir nit va estar vomitant gran part de la mateixa, i la mucositat ja es veu amb color d’infecció, li he aconsellat que parles amb el metge de l’hospital on li realitzant a l’Hospital de dia el tractant amb Infliximab, quant el metge s’ha assabentat dels fets, ràpidament l’ha receptat antibiòtics i medicació per la pujada de defenses.
Potser amb un tractament correcte a temps tot això s’hagués pogut evitar, despeses econòmiques, mals de cap,( millor, mai mes ven dit), i el nostre sistema sanitari no estaria qüestionat per ningú.

Bàsicament es tractaria d’una de les freqüents, i malauradament habituals queixes per una inadequada atenció sanitària, o més pròpiament aquí, per una NO assistència en el moment i la forma requerida. No entro ara en la justificació, o no, de la meva aportació aquí, tot i que penso és prou raonable i justificada, encara que estic convençut, que un altre cop es confon atenció “urgent” amb “atenció sobtada, immediata o “in situ”. Més enllà de compartir el sentiment del meu amic per la escassa professionalitat del metge a la seva valoració de la situació, el que m’ha cridat l’atenció és la reflexió  d’ell, espontània, i en forma de invocació o corol·lari final o d'un postulat sense necessitat de cap prova suplementària. Diu textualment… “ Només espero que quan el Conseller Sr. Boi, implanti la factura sanitària a tot el país,  dels medicaments i les visites al metge de  la sanitat pública o el possible copagament,  segons la renda dels usuaris, ho faci també tenint en compte la qualitat del servei que es presta en alguns centres sanitaris o al 061.”
La immensa majoria de professionals del sistema  públic de salut estan plenament capacitats i abocats a la seva feina i responsabilitat i les desenvolupen de forma altament satisfactòria. El que necessiten, en tot cas, son millors condicions de treball, més participació i menys precarietat, més mitjans i més valoració mesurats en termes de salut, que no pas un “estímul” , ni un tràmit més per omplir una nova fulla o requeriment informàtic. La “lògica” del “pagant aniríem millor”, malgrat estar profundament implantada entre els contravalors de la nostra societat és perversa i reduccionista. No tot , ni tothom, està al mercat de la salut com una mercaderia. N' hi ha molts, moltes i més que saben que estem parlant d’un Dret i d’una prestació de l’Estat de benestar que prèviament ja hem pagat mitjançant impostos.

A les Jornades de Dempeus contra el copagament hi trobaran idees i propostes de com finançar i millorar el sistema nacional de salut sense repagaments ni privatitzacions o claudicacions al negoci i al mercat. Fora les mans del calaix de les prestacions socials públiques !! Aquell que pensi, que per pagar un euro, ni cinc, no evitarà desatencions com la que hi explicat ara, que en tots els casos s’arreglen millorant el propi sistema públic amb més organització, participació i bona gestió dels recursos públics !!

Salut !!

Miquel Àngel Rodríguez