Dimecres 1 de juny de 2011,

Sang, suor i llàgrimes
Miquel Àngel Rodríguez

Ara fa setanta-un anys del famós discursde Winston Churchill a la Càmera dels Comuns,famós per la frase: "I have nothing to offer but blood, toil, tears and sweat." Habitualment, es repeteix escapçada, traient-ne l'esforç.Potser algú va pensar que l'esforç està a un nivell inferior als tres fluids i que així la frase quedava més rodona, però sense esforç, la sang, les llàgrimes i la suor semblen simple i estèril sacrifici.D’aquí neix la famosa frase  tantes vegades citada, de “sang, suor i llàgrimes.

Tres dies abans la Werhmacht, l’exèrcit alemany, havia iniciat la Batalla de França que 15 dies després acabaria amb l’annexionament de França a l’Imperi nazi. Churchill havia estat nomenat nou Primer Ministre del Regne Unit la nit del 11 de Maig, després de la dimissió de Chamberlain, i en 24 hores havia format un govern de concentració amb la presència de Laboristes i Liberals. En la compareixença del nou Primer Ministre davant la cambra dels Comuns el dia 13, Churchill havia d’unir el poble britànic per portar-lo a la guerra davant l’invasor nazi.

“Hem de recordar que estem en les fases preliminars d’una de les grans batalles de la història, que nosaltres estem actuant en molts punts de Noruega i Holanda, que estem preparats a la Mediterrània, que la batalla aèria és contínua i que molts preparatius s’han de fer aquí i a l’exterior. En aquesta crisi, espero que pugui personar-se’m si no m’estenc molt al dirigir-me a la Cambra avui. Espero que qualsevol dels meus amics i col·legues, o antics companys, que estan preocupats per la reconstrucció política, es faran càrrec, i plenament, de la manca total de cerimonial amb la qual ha estat necessari actuar. Jo diria a la Cambra, com vaig dir a tots els que s'han incorporat a aquest Govern: «No tinc res més que oferir que sang, esforç, llàgrimes i suor».
Tenim davant nostre una prova de la més penosa natura. Tenim davant nostre molts, molts, llargs mesos de combat i patiment. Em pregunteu: Quina és la nostra política?. Us ho diré: Fer la guerra per mar, per terra i per aire, amb tota la nostra potència i amb tota la força que Déu ens pugui donar, fer la guerra contra una tirania monstruosa, mai superada en el fosc i lamentable catàleg de crims humans . Aquesta és la nostra política.
Em pregunteu, ¿Quina és la nostra aspiració ". Puc respondre amb una paraula: Victòria, victòria a qualsevol preu, victòria malgrat tot el terror, victòria per llarg i dur que pugui ser el seu camí, perquè, sense victòria, no hi ha supervivència. Tingueu això per cert, no hi haurà supervivència per a tot allò que l'Imperi Britànic ha defensat, no hi haurà supervivència per a l'estímul i l'impuls de totes les generacions, perquè la humanitat avanci cap al seu objectiu. Però jo assumeixo la meva tasca amb ànim i esperança.
Estic segur que no es tolerarà que la nostra causa es malmeti enmig dels homes. En aquest temps em sento autoritzat per reclamar l'ajuda de totes les persones i dir: «Veniu, doncs, i anem junts endavant amb les nostres forces unides.”

Repassant els programes electorals i les accions d’alguns partitsque posaran  en marxa si arribem a l'alcaldia de Santa Perpètua, veig amb indignació i sorpresa que algun programa electoral, m’introdueix en el món de la màgia i en la barreja de realitat i fantasia.Diuen que la millor imaginació és la que ens fa pensar en allò que és possible, i la fantasia és el que ens fa pensar en l’impossible. Jo preferiria  aplicar la imaginació, per bastir un projecte de futur possible per  Santa Perpètua.

Molts ciutadans del nostre pobles’estimarien més que el nou equip de Govern deixessin de banda projectes faraònics, con la nova piscina coberta, el teatre auditori, que fins i tot al darrer ple l’equip de govern va manifesta la inviabilitat del projecte o l’estudi de la rehabilitació del Vapor,  i afrontessin problemes més immediats i elementals del nostre poble.  Aprofito aquestes línies per recordar el següent paràgraf extret de la meva nota del quatre d’abril:

Un fet que tots i totes alcaldables han de tenir molt clar es que el seu programa electoral no ha de dir només quines coses vol fer la seva candidatura, sinó com les vol fer. S’ha de canviar la manera de fer política. El que ja ara és segur, però, és que als nous electes els esperen quatre anys durs i complicats, en què la capacitat d’emprendre i el lideratge polític, la bona gestió i la innovació seran essencials. Vull acaba citant a Martí i Pol “plors i laments de què serveixen, gent que lluiti és el que cal”

Si estem en una situació econòmica extrema o no, se'ns ha d'explicar, sense alarmismes però amb claredat, contundència i valentia. Quan hi ha desconeixement no es pot esperar comprensió i suport, més enllà del que ofereixin fidels incondicionals. Per tant, és fonamental fer entendre el què, el perquè i el com. Afortunadament, a diferència d'abans, avui no ens poden demanar que hi deixem la sang.

Per fer realitat la Santa Perpètua que jo vull con veí, per poder servir al municipi i la seva gents’ha de comptar amb el millor equip de govern possible,  que sigui capaç de treballar amb la màxima proximitat a la ciutadania, obrim canals de comunicació i entesa, aprofitant les tecnologies de la informació i de la comunicació i el contacte directe amb les persones. Han de poder oferir eficàcia en la resolució dels problemes i bastir una administració eficient i atenta a les demandes de la població, que basi la seva acció en la creació de complicitats.
Estem en una crisi econòmica i política i el que cal fer és recuperar  la confiança,obrir l’acció política a la ciutadania, com es reclama en aquests moments en molts espais públics, i buscar aquest punt de trobada entre els representants polítics i la gent que alguns partits sembla que han perdut.

L’altra costat de la moneda és aquesta: què faig jo per millorar la vida social y política de Santa Perpètua?  La nostra primera obligació en tant que ciutadans és ser modèlics, perquè així podrem exigir als polítics que també ho siguin. La segona obligació pot ser sigui estar atents i controlar el que fan en nom nostre  i opinar aprofitant tots els mitjans que tenim avui en dia.
El lideratge dels polítics serà creïble quan demostrin ser els primers compromesos i la seva autoexigència, màxima. És moment de fer una crida a l'esforç col·lectiu en la unitat i és una irresponsabilitat imperdonable voler seguir prometent fantasies irrealitzables, que vindran acompanyades de llàgrimes i que probablement ni amb sang podrem pagar.

Miquel Àngel Rodríguez