Dimecres 28 de desembre de 2011,

"UN DIA SENSE SOMRIURE ÉS UN DIA PERDUT"
Miquel Àngel Rodríguez

Ja fa temps que la desacceleració econòmica, més coneguda per tots com a crisi, s'ha instal·lat entre nosaltres. Darrerament, veig a amics, coneguts i sobretot familiars amb una constant cara de preocupació que fa que el meu estat d'ànim disminueixi al mateix ritme.

No és d'estranyar doncs, que en molts despatxos, fabriques i altres llocs de treball, la motivació dels treballadors, fent un símil estatunidenc, ratlli les quotes més baixes de popularitat. I això no és bo. No senyors. A menor motivació, l'interès es perd, l'eficàcia en la solució de problemes es veu reduïda notablement i l'aprenentatge se'n ressenteix.

Feia dies que volia escriure quelcom aquí, no puc oblidar l'efecte terapèutic de plasmar en paraules les meves emocions i els meus pensaments, però, el que deia. Podria dir que em trobava en un estat apàtic. I sabeu que m'ha fet canviar? Ho diré en una paraula. El SOMRIURE.

Malgrat que els humans hem desenvolupat una eina extraordinària per comunicar-nos, com és el llenguatge, una bona part de la comunicació entre persones té a veure amb el llenguatge del cos. I entre els molts senyals que ens enviem per relacionar-nos, el somriure és un dels més importants. Un somriure és un senyal que predisposa a la interacció pacífica. Que relaxa l’esperit i que facilita les coses.

Què ens fa riure i per què?, és  difícil definir-ho i alhora tan necessari!, com l'aire que respirem, com les abraçades, els petons, com una carícia inesperada...

No sóc persona de donar consells, però, si me l'accepteu us diré que, "Tant si el dia és fosc com si és clar, el teu somriure has d’encomanar."Segurament que costa fer-ho. Alguns dies més que d'altres i per a algunes persones és més difícil que per a d'altres. Suposo que per poder exterioritzar el somriure, primer ha de trobar-se fluint dins d'un/a mateix/a. Diuen que no es pot donar als altres el que hom no posseeix. Igual com la capacitat d'estimar, de perdonar, etc. la capacitat de somriure deu ser dins de tothom, però en algunes persones està adormida o bé bloquejada per problemes, frustracions, preocupacions, etc. I llavors costa de fluir lliurement en l'interior i de sortir enfora.

La vida és un circ i nosaltres els pallassos. Doncs posem-nos el nas i gaudim-ho.Tan sols heu de repartir somriures i escampar-los arreu.  Amb aquest petit gest regalareu guspires de tendresa, espurnes d’esperança i brisalls de fermesa.

Somriures i llàgrimes formen part de la fragilitat de la felicitat. El somriure és el plaer dels plaers, el millor plat que et pots trobar en un restaurant. "UN DIA SENSE SOMRIURE ÉS UN DIA PERDUT".  Ostresssss, quina gran frase no creieu?. A partir d'avui la tindré apuntada ni que sigui virtualment al capçal del llit, així si algun dia pel que sigui les coses no m'han anat bé i no he pogut somriure, just abans d'anar a dormir llegiré la frase i clucaré els ulls amb un somriure.

Recordeu sempre: ”Tant si el dia és fosc com si és clar, el teu somriure has d’encomanar”.Si tu somrius, tots somrient.

Miquel Àngel Rodríguez