Dijous 14 d'abril de 2011,

Vot i legitimació
Miquel Àngel Rodríguez

La perspectiva històrica en l’acció política és una de les qualitats que més valoro, juntament amb l’honestedat i la coherència ideològica. I ningú s’escapa de l’acció política, ni els votats ni els votants.

Les societats democràtiques modernes s'assenten sobre un precepte que constitueix la raó de la seva essència: la legitimitat del poder polític emana de la voluntat popular. Per tal de preservar aquesta màxima, el propi sistema democràtic dissenya i aplica un conjunt de normes perquè l'exercici de la voluntat popular sigui producte de la cohesió dels diferents mecanismes de legitimació que permetin la funcionalitat del sistema.

Sigui en vots o sigui en regidors. Aquestes són, en obligada síntesi, les regles del joc. Però, són vertaderament legítimes aquestes regles? Als polítics, la resposta els resultaria evident: el joc no és possible sense la voluntat popular i, en tot moment, és la voluntat popular qui decideix les seves regles. Nosaltres no legitimem amb el nostre vot que altres legitimin un "model consensual"  que ha tall d’exemple ha permès governar en coalició l’actual legislatura municipal,  amb la dita que la voluntat popular havia expressat a les urnes el desig que els pactes es fessin com es van fer i, en definitiva, que el poble havia donat la seva confiança per a fer-ho. A veure si ens entenem. Al poble, abans de la campanya electoral, durant la campanya electoral i després de la campanya electoral ningú li va preguntar si legitimaria amb el seu vot un govern de coalició. No tan sols en aquell moment, al poble mai cap formació política no li parla clarament de quina serà la seva estratègia una vegada arribi al Consistori  i es vegi en la necessitat d'establir pactes per formar govern. Sembla com si tot això formés part d'un àmbit misteriós i exclusiu de les formacions polítiques. És com una loteria: si jugues, pots guanyar, però no ho sabràs fins que es faci el sorteig. Si d'allò que es tracta és de jugar, aquestes no són les millors regles. Si d'allò que es tracta és de respectar la voluntat popular i governar des de una inqüestionable legitimitat, els homes i les dones professionals de la política en el nostre municipi haurien de fer l'esforç de jugar net, no fer tripijocs, no escudar-se darrere de suposats desigs del poble, parlar clar i informar al votant de quin serà el destí del seu vot. Si no es així, la legitimitat per a governar només la tindrà qui tingui el major nombre de vots. És a dir, la majoria legítima. O com deia abans, qui tingui l'acceptació social.

El dia de les eleccions ens convertim en ciutadans que signem un xec en blanc per quatre anys més un dia. Després d’aquell dia, som ciutadans aspectants als esdeveniments diaris, i d’altres es consideren  menystinguts.

Aquesta vegada el vot útil és el vot històric, o potser el vot útil no existeix!!!, que cada persona valori des del seu punt de vista el seu vot, però, el teu vot és important,  per tant, i des de aquí t’animo a que participis a la festa de la democràcia, el proper 22 de maig,  assumim la evidència de que tenim capacitat crítica, d'acció, i alhora responsabilitats, individuals i col·lectives.

Miquel Àngel Rodríguez