Dijous 30 de juny de 2011,

Cal donar llum als desitjats canvis
Miquel Àngel Rodríguez

En els darrers moments de la vida Goethe,les seves darreres paraules després d'una misteriosa "W" que va traçar en l'aire, van ser: « Mehr Licht! Mehr licht! » (« Més llum! Més llum! »), interpretades de manera ben diferent, alguns hi han vist la desesperació d'un gran home per no haver pogut abastar prou coneixements durant la seva vida, mentre que altres, com per exemple Friedrich von Müller, les han considerades simplement una petició perquè li obriren la finestra i poder tenir encara l'ocasió de contemplar la llum del dia. A Weimar, al març, potser no hi ha gaire llum, certament. D'altres interpretacions, més espiritualistes, consideren que la llum que demanava Goethe era metafòrica. No sembla probable, però, que un tingui gaires ganes de fer metàfores en aquell tràngol, encara que sigui Goethe. És clar que es conserven uns dibuixos que presenten el moribund amb una corona de llorer al cap. Era una fantasia del dibuixant, un homenatge, suposem. Però, si fos real i, fins i tot en aquelles circumstàncies, l'ancià duia al cap una corona de llorer, no seria estrany que també s'expressés amb metàfores.

Fer visible l'invisible és un propòsit científic, molt impregnat de designi filosòfic. La frase té un aire primigeni, fundacional. Podria ser un fragment presocràtic, un d'aquells esquerdissos de la saviesa antiga que han travessat els segles. Fer visible l'invisible. Aquesta ambició humana –i més concretament europea– de llum i de coneixement. Arribar més enllà del que ens permeten els sentits. Voler saber, voler entendre. Trobar certeses.

Dit això, cada dia ens troben amb una certesa mes real,  estesa per una societat cada dia mes cansada d’un llenguatge polític que no entenen ni els representa. Volen sentir la veritat, i molts ciutadans i ciutadanes considerant que ha arribat el moment de fer visible l'invisible, de despertar les consciències per aconseguir una societat més lliure i més justa,  des de la base, des del món municipal.

Noves maneres de fer, però començant des de la base: llistes obertes, més recursos pels nostres ajuntaments i més representativitat pels nostres alcaldes i alcaldesses. Ells i elles són els únics que parlen amb la gent, que trepitgen els carrers de les nostres municipis, que escolten els veïns i que quan se’ls necessita estan on han d’estar.

La solució de fer visible l'invisible està al si dels nostres municipis. La veritable democràcia pot i ha d’exercir-se des dels nostres municipis. De fet són ells, els que vertebren racionalment el nostre país. Són l’administració més propera i l’única que ben gestionada produeix un benefici directe als ciutadans.

Un canvi de líders és tant necessari com l’aire que respirem. A Catalunya hi ha molts bons alcaldes i alcaldesses  jo aposto per ells i elles. Ells són els únics que poden donar sortida al moviment indignat, ells són els que poden articular un nou espai de debat, ells són els primers que poden canviar les maneres de fer, ells són l’esperança d’aquest país. Podem fer-ho i hem de fer-ho. La societat està cansada i necessita canvis importants, un gran repte pels propers quatre anys.

Vull acabar recordant una frase del filòsof Miguel Morey. 'No hi trobaren dos maigs tan diferents entre aquell del 68, en què alguns crèiem veure el començament i era el final; i aquest del 2011, en què alguns creuen veure el final d'alguna cosa que pot ser es el 'començament'. Llum, més llum.Goethe, el seu pensament reflecteix magistralment la inquietud del seu temps davant la irrupció indefectible d'una nova època.

Miquel Àngel Rodríguez