Diumenge 23 de gener de 2011,

Qui ha provocat aquesta situació  “ja sigui per ignorància o per mala fe?”
Miquel Àngel Rodríguez

Avui he rebut una mala noticia la creació d’una comissió gestora a Convergència Democràtica de Catalunya a Santa Perpètua, ara fa  un any i mig, vaig presentar la meva renúncia als meus càrrecs dins de CDC, el de Secretari d’Organització local i el de l’Executiu Comarcal del Vallès Occidental, i em donava de baixa de CDC.

Ho vaig fer amb l’honestedat que en va porta fins aquell moment  a militar a CDC. La meva honestedat està per sobre de la fidelitat estereotipada a un partit, segrestat en certa manera pels seus dirigents .

Vaig treballar per fer un pas endavant. Vaig donar suport a nous lideratges que apostaven i reclamaven més transparència en els nostres actes i activitats, més democràcia interna i l’abandonament d’una pràctica habitual  “la lluita pel poder”, vaig treballar per assolir l’ideal de representació de la societat i continuar essent l’intermediari natural entre el sistema polític i l’espai de la ciutadania.

Van ser més de trenta anys a CDC. però ara calia regenerar la democràcia dins el partit, apostant per aquella autenticitat que agermana vivència, pensament i acció. I evitar que la pura estratègia margini el sentit i l’objectiu, fins a convertir-se ella mateixa en objectiu, per a fer només allò que es “pugui”, en un mesquí possibilisme i realisme, reduït a l’immediat i sense perspectiva creïble.

¿Qui connecta amb la societat, el cap de llista o el partit? La connexió directa, el diàleg entre el cap de llista i l’electorat, ha situat en un segon pla el paper dels afiliats i militants, i també del propi partit com a agent conductor. Es potencia així la visió dels partits com a organitzacions tancades, endogàmiques, on les batalles internes es produeixen pel repartiment del poder i dels càrrecs, mentre el debat de les idees, dels valors, queda en molts casos relegat.

La qüestió que es planteja és: ¿com implicar, altre cop, un segment important de joves, la famosa «generació X», i d’abstencionistes, desencantats o escèptics de la política i dels polítics, si els partits polítics són, sens dubte, el referent negatiu?

La visió d’aquest allunyament es fa evident quan la societat mira cap als partits i els reclama transparència, democràcia interna, debat d’idees, diàleg amb la societat i, en canvi, interpreta la lluita entre els líders de partit com una lluita per quotes internes de poder intern i extern, però sense cap aportació programàtica i ideològica. La massmediatització de la societat ha convertit la política en un referent negatiu per la simplificació dels missatges abans esmentada, missatges cada cop més elementals per tal d’explicar conceptes cada cop més complexos.

Els partits polítics són el millor instrument per poder transformar la societat, per poder connectar els ciutadans amb el que anomenem poder; són la base de la democràcia representativa. Sense ells, no hi hauria possibilitat de competència política; són els garants d’una manera d’entendre el sistema. Per això són perfectibles i transformables; ho han estat durant dos-cents anys i ho han de seguir essent en el present i en el futur.

Però a Santa Perpètua no ha estat així, jo vaig plegar per garantir un projecte comú, renunciant així a un estil de fer política al si de CDC, però ara em dono compte que el problema neix del cansament, de l'avorriment, del partidisme banal de pati d'escola, sense contingut i que  porta a la frustració.

Tothom s’acull als sants que venera, i els meus són la gent que, respon a una visió moral de les coses amb compromís i treball en equip, aquestes són les premisses. En certa manera, m’he fet meva la idea que diu que la política no neix del coneixement, sinó de la pugna.

Miquel Àngel Rodríguez