Dimarts 08 de març de 2011,

l’Ajuntament és per treballar pel poble no per fer batalles polítiques.

Ja, estem apunt d’entrar en un altra campanya electoral, doncs ens venen les municipals. Avui insistiré  a parlar de política de proximitat en el territori, Dit això, que per a molts és una evidència, jo afegiria que es tracta també d’un model que no es fa evident a tots els municipis, ja que depèn molt de la voluntat política real de qui ha d’executar aquesta proximitat, que no són altres que els electes.

Proximitat doncs, des del meu punt de vista, és un model de gestió, resultat d’una ideologia política que té en compte a la ciutadania com a eix central de la seva acció de govern. La proximitat implica trobar-se i parlar amb la gent, adonar-te dels canvis que es van produint, conèixer a fons el territori, fomentar la participació real, medià entre els interessos dels ciutadans i ciutadanes, de vegades contraposats entre ells. I també generar una direcció política i estratègica que defineixi objectius a curt i llarg termini.

Qui guanyi les eleccions municipals,  i també poguí forma equip de govern,  haurà d’aconseguir un perfil propi que pot incorporar alguns dels trets essencials de la política de proximitat: el carisma, la seriositat, la prudència amb intrepidesa, el sentit de poble amb una certa ironia institucional que aconsegueixi  seduir fins i tot als més rancis. Una gran part de Santa Perpètua enyora tot això. I desitja d’una vegada per totes un govern de gent lliurada a la feina, un equip unitari, competent, silenciós, obstinat, de comandament professional, abocat en els resultats i no en el posat.

Hem de fer-nos a la idea que el futur de Santa Perpètua s’ha de forjar, per persones de confiança, que s’estimin el poble i a demés se’l coneixem i sabedors de  les mancances.

En aquesta vida acaben guanyant els que resisteixen; la duresa, la constància, l’obcecació en un determinat projecte és l’únic que acaba comportant bon resultats. I això la gent, finalment, ho admira. La gota d’aigua forada la pedra no perquè caigui amb molta força, sinó perquè cau constantment.

Miquel Àngel Rodríguez