En una mesa de café, sentado bajo la sombra tamizada y rota de los plátanos, espero a ser atendido. Mediodía y la canícula se deja sentir. Es la hora del aperitivo.
La camarera llega con una sonrisa eslava y toma nota; a no mucho tardar, vuelve con buen hacer y deja sobre la mesa las peticiones. No ha errado; asociando correctamente servicio y consumidor. Al inclinarse, para dejar la cerámica vaporosa y el cristal rezumante, abandona por un instante sus gracias, al alcance de la vista. Un acto de inocente belleza. Y, he agradecido discretamente el elogio.
Después, me he quedado extasiado, en la observación del color púrpura del BITTER ROSSO. Nunca antes, había reparado en el aspecto cromático con tanto interés y curiosidad analítica; constatando que la proyección de la luz, ofrece un sinfín de matices, diferentes tonos y calidades. En un intento comparativo, pasa por la memoria: la grosella, la fruta abierta del granado, el reloj suizo de 21 rubí, un lápiz de labios, la exuberante floración de la buganvilla trepando en la cal, una copa de ribera del Duero aupándose al paladar. Entonces, los pensamientos van y vienen, con el insistir de las olas. Oteo el horizonte en busca de la alegoría mitológica de Pasifae.
Un gajo poroso de limón, flota a la deriva. En la pulpa interior ha contraído sanguíneas entreveradas; contaminándose. Las sustancias se repelen.
Dos propuestas: la erótica y la plástica que favorecen la existencia, sin grandes alardes, respetando la proporción y el equilibrio natural. Y, aquel sabor con regusto amargo; como la propia vida. El viento desprende una semilla de la baya, y cae en el contenido del vaso largo, enturbiando aún más, la incertidumbre cotidiana. Pues eso: varios tragos es la vida y un solo trago la muerte. MH_Orihuela. Cuantos tragos caben en un vaso largo? Esto quizá, dependerá siempre, de las tragaderas del sujeto.
ad narim olj _spm 4/08/08
Dimarts 2 de Setembre 2008,
Caldes de Boí
Caldes de Boí_Balneari
presa dels cavallers 7:00 am
Subimos con dificultad, atascándonos en el pedregal. Una placa advierte del riesgode desprendimientos. El espejo de agua queda a nuestra espalda; allí van a parar las filtraciones del deshielo y otros brazos de agua abierta en la orografía del terreno. Serpentean estos últimos; pero unos y otras aportan luminosidad al cristal. Entonces, crece, palpita, acoge, rebota. Me reflejo en las aguas. La calma chicha, produce ensoñaciones, embeleso, entrega: he dejado el reloj lejos.
Asciendo, con la ayuda de un bastón de bambú y alambre envolvente; impide
la progresión de la grieta. Así lleva ya un tiempo, estable; no avanza. Una moneda italiana incrustada en la empuñadura, certifica mi condición de pertenencia a la mediterránea. Avanzo. El día abre; el sol descolla sobre las cretas más altas, así las sombras se vuelven más duras. Intento controlar los efectos del contraluz. Intuyo la foto, dudo, vuelvo a intentarlo; finalmente rehúso.
Vencemos un repecho intermedio, cruzamos un puente de troncos solidarios, que antes fueron cercenados, en la mitad de su circunferencia. En este plano, insiste el agua y la hierba es dulce y abatida por una manada de caballos rojos, que pacen imperturbables. El líder natural exhibe un rayo blanco en la frente y una majestuosa crencha color vainilla. En el cuello un cuero fija un voluminoso y restallante cencerro. Hasta aquí, nunca vi un caballo con “sonajero”.
estany negre_9:15 am
Atrás han quedado la formación de pirámides de piedras perfectamente engarzadas, en una muestra de equilibrio y filosofía; algunas he agregado, sin saber muy bien porque. He fotografiado mi sombra; ha veces he pensado, que quizá valga más que el modelo real. Sin duda es abnegada y fiel. Desaparece con el sueño y no ocupa lugar en el saco. Hem fet el cim y no he conseguido arrancarle una sonrisa. Resbalé, cayendo hacia atrás y, no se ha quejado. La manzana ha crujido abriéndose en dos cachos, abortando el corazón, expulsando la semilla.
pi negre_10:04 am
Lo he visto inmenso; como un dios de la mitología griega y, he quedado petrificado, perplejo. En su honor escribo ahora, este elogio:
Todo este tiempo ha tirado sus raíces allí por donde pudo sorteando roquedales resistiendo a la muerte lento
entonces morir de pie como los árboles
pues ya sabéis: no podía ser de otra manera tratándose de un pi negre de aigüestortes
que pasan una sola vez abrevando brotes en las ramas enfurecidas insurrectas inconformes la vida siempre fue pelear y levantar hasta no poder más y ahí quedarse
La vida aquí cobra esplendor y sentido: parece maravillosa. ¿o será un espejismo...?
ad narim, olj_ agosto de 2008
Dijous 28 d'Agost 2008,
Ens aixequem i anem a la platja
Estem passant uns dies de vacances per la zona de Cambrils i prova d’això són aquestes fotos. Ens aixequem i anem a la platja, posem la “sombrilla” i a remullar-ne una mica el cos, que és el que toca i més agrada.
Després fem un castell de sorra i cerquem les pedres que l’aigua ha fabricat amb les formes més curioses. I repetim aquest ritual varies vegades, fins l’hora de dinar. I després la migdiada i quan ens aixequem i anem a la platja, posem la “sombrilla” i a remullar-ne una mica el cos, que és el que toca i més agrada. Després fem un castell...
Joan López
Divendres 22 d'Agost 2008,
Viaje a EEUU, un mundo espectacular
En esta época estival en la que nos encontramos me apetecía escribirles mi experiencia de un viaje que realice el pasado mes de Junio, concretamente mi viaje de novios, que fue a EEUU.
Fue tanto para mi como para mi mujer un viaje inolvidable, ya no solo por ser nuestro estreno matrimonial, sino por todas las experiencias que vivimos en este viaje y todo lo que pudimos ver. Nueva York es efectivamente como alguien me dijo antes de ir allí, un mundo aparte, exactamente a como estamos acostumbrados a ver en las películas, la isla de Manhattan es espectacular, una ciudad que ni siquiera descansa de noche. Pasear por sus calles al principio impresiona sobre manera, majestuosos edificios, y acercarse a la Quinta Avenida es una visita obligada al igual que un paseito a media tarde por Central Park. También nos gusto mucho la vista desde la parte alta del Empire State el edificio más alto de Nueva York después de la 'desaparición' de las Torres Gemelas. Disfrutamos una noche del espectáculo de luces que supone Time Square, es difícil de imaginar una cosa tan espectacular como aquello, y también disfrutamos de la obra de teatro 'El Fantasma de la Opera' en Broadway. Visita también obligada es la zona cero, allí recordamos in situ las imágenes imborrables del atentado del 11-S, a quien se le han olvidado aquellas escenas que vimos una y otra vez por televisión aquella fatídica tarde. Tuvimos también ocasión de visitar las cataratas del Niagara, son simplemente espectaculares y más preciosas si cabe de noche, visitamos también la ciudad de Toronto y acabamos este tour en Washington donde pudimos ver la Casa Blanca, el Capitolio y de pasada el Pentágono.
En definitiva un viaje maravilloso y totalmente recomendable. El único pero que le pongo es en el tema de la comida, como en España no se come en ningún sitio.
David Gerboles
Dimecres 20 d'Agost 2008,
“Sota vent”
Prendre un cafè i un suc de préssec metre fem la partida ho podem fer cada matí, al Parc del Països Catalans, a la terrassa del “Sota vent”. Fins i tot, et deixen ajuntar dues taules per estar més bé i posar les consumicions sense por de que caiguin per la falta d’espai... Ni tampoc les peces fora de joc!
És freqüent fer servir la “Defensa dels dos cavalls” per lluitar contra la obertura italiana. Però quan et juguen Cg5 per amenaçar del peó de f7 desconcerta una mica si no te la saps de llibre. I sobre aquest tema hem estat parlant el meu fill i jo. Per ser sincer, m’ha semblat que no m’entenia gaire. Però, com en altres ocasions, d’aquí uns dies, quan fem una nova partida, hem sorprendrà fen els moviments correctes.
Al “Sota vent” es juga molt bé!!
Joan López
Dimarts 19 d'Agost 2008,
Pots anar al Parc Municipal!!
Si per les vacances t’has de quedar a Santa Perpètua pots anar al Parc Municipal. Al matí hi ha algun banc a l’ombra, sota els pins. A diferència de molts dels parcs del nostre municipi, al Parc Municipal pots anar a qualsevol hora. Si t’aixeques tard és una opció per a sortir amb els nens mentre no arriba l’hora de fer el dinar.
Joan López
Diumenge 17 d'Agost 2008,
Torneig de festa major
La Festa Major de Gràcia ens ha portat a Barcelona per a participar en el torneig d’escacs organitzat per un club del barri, el Tres Peons. Hi ha hagut una gran participació i alguns jugadors de molta qualitat. El torneig s’ha disputat a set rondes en la modalitat de partides ràpides a deu minuts utilitzant el sistema Suïs per fer els aparellaments. Val a dir que els resultats no han estat massa bons però ens ho hem passat molt bé tot el matí, recordant vells temps un i deixant-se impressionar per la velocitat de les jugades l’altre.
Joan López.
Dijous 14 d'Agost 2008,
Una volta per Barcelona
Els coloms de la Plaça de Catalunya a Barcelona és un bon punt de partida per dedicar una estona a recórrer les Rambles i alguns carrers dels voltants. I és fàcil trobar-se quelcom inesperat... Com unes models en plena sessió fotogràfica !
I també el que, lamentablement, és més habitual...
Les Rambles sempre plenes de gent i de més gent mirant el que passa i de les famoses estàtues humanes entre las parades d’animals...
Que fins i tot juguen als escacs, si els i dones deu cèntims...
I hem entrat al mercat de la Boqueria per veure els colors i la varietat...
“El ingenio” és una tenda on es poden trobar veritables obres d’art en cartró pedra, joguets d’abans, disfresses i altres estris del món del circ i els malabars. Ens ha agradat molt!!
Ja fa uns dies que tenim el “kit d’escacs” que vaig comprar per Internet i, la veritat és que estic molt satisfet. Ja necessitàvem un joc com cal per passar l’estona després de fer la migdiada. El “kit” està format per un tauler enrotllable, les peces del número 6, de plàstic però pesades i de gran qualitat i un rellotge digital homologat per la federació internacional d’escacs. I per la compra ens han regalat dos llibres: “Cómo ganar a tu papa al ajedrez” de Murray Chandle i “Desmontando la Siciliana” del gran mestre espanyol Jesús de la Villa García.
El primer dels llibres és molt bo, a la portada es pot llegir el següent: “Incluye los 50 jaques mates más mortíferos”. Després d’una petita dissertació sobre la forma en que els grans jugadors analitzen les posicions durant la partida, el llibre tracta d’ensinistrar al lector en el reconeixement de cinquanta posicions típiques del mig joc on és possible trobar una combinació guanyadora. El títol d’aquest escrit també es correspon amb la denominació de la primera posició o “mate mortífero”: “El mat d’Anastasia”
El meu fill de vuit anys s’està llegint el llibre dels mats i és molt probable que millori el seu nivell, fins al punt de que molt aviat no serà tan fàcil guanyar-lo.
El segon dels llibres em resulta més inquietant...
La Maribel Berdú i l’altre actor, del que no recordo el nom, es miren un gosset que s’ha ofegat a la banyera. És una escena de la peli “Gente de mala calidad” que vaig anar a veure l’altre dia. Una peli, aquesta, una mica rara...
Els nens s’ho vam passar pipa mirant al “WALL-E” i, a la vista de com van sortir de contents, em van fer pensar que la meva tria no va ser la més correcte.
I després, com estàvem animats i l’hora acompanyava, els nens van fer servir la coneguda frase que diu que “per un cop no passa res” i, com un encanteri de bruixot ens va portar a la coneguda hamburgueseria... On els hi donen un joguet!
Pel que fa a les meves preferències gastronòmiques, haig de reconèixer que no m’agrada gaire que m’agradin les hamburgueses de dos pisos i les patates amb ketchup i amb l’enciam i el cogombre i la maionesa... Uf, que bo!! I com les taules són tan petites, hi ha que veure com queda tot quan acabes!
Després de berenar vam anar de càmping una estona, a la tenda que hi ha a l’altre banda de la carretera...
I ja està!!
Joan López
Dimecres 6 d'Agost 2008,
Ahir piscina
Ahir també vam mirar de ser els primers però no va ser possible. Ser el primer en trencar la quietud de l’aigua sempre fa gracia.
Passades les onze i amb les temperatures d’aquest dies, la pujada es nota més.
L’ombra que donen els arbres és valuosa perquè, tot i la crema solar de protecció cinquanta, el sol, el mateix que ens fa viure, ens pot fer mal sense voler.
I ja que no hem pogut ser protagonistes del primer bany...
Docs a fer un cafè, abans de res!!
I després sí, a l’aigua, a nedar una mica i a jugar amb els nens... Que per ells sóc un monstre que mels vull menjar!!
Joan López
Dilluns 4 d'Agost 2008,
El carretó de casa meva
Ahir vaig fer servir aquest carretó per fer alguns viatges al container de la brossa. Fa anys, quan fèiem la casa, va carregar les totxanes, les pedres i el morter...
I moltes vegades era jo qui ho empenyia!!
Joan López
Dissabte 2 d'Agost 2008,
Hem anat a l'Illa Fantasia
Joan López
Divendres 1 d'Agost 2008,
El primer dia de les meves vacances
El primer dia de les meves vacances ha estat avui, Divendres 1 d’agost, i per acabar de prendre consciencia d’aquest fet hem decidit anar a fer un vol per Sabadell. El bullici de la gent en un dia laborable és diferent al que hi pot haver en un festiu. Quan vas a passejar ens movem com les formigues, pausat en línia recta i sense creuar de vorera contínuament. En un dia laborable tot són preses, la gent no espera el verd del semàfor per travessar i el més freqüent és no fer-ho pel pas de vianants.
Tot això ho hem observat asseguts en un banc del centre, davant de l’antic Euterpe. Mentre el nen es menjava el millor entrepà del món i a la nena li arreglaven les ulleres a la òptica. Potser no és un bon pensament però... M’agraden els dies laborables que no haig de treballar.
La nena ha gaudit de les nombroses sabateries de la zona...
I amb el nen hem visitat totes les entitats bancàries per anar completant la nova col·lecció: “Bolígrafs de Bancs i Caixes d’estalvi”
Per acabar he fotografiat la font de la plaça de l’ajuntament de Sabadell, que és com la que temin aquí.
I per la tarda al cinema, a veure l’estrena de la mòmia. Una “peli” molt divertida i recomanable per passar una estona.