deMogoda.cat
Santa Perpètua |
| Dimecres 26 d'Agost 2009, |
Orue Landetxea
M’ha deixat llegir el diari i hem comentat quelcom de l’actualitat, mentre ella parava les taules. L’Emeteri té una veu dolça i afable, familiar de les que donen confiança, i sense dilació ha deixat la feina per trobar aquell fulletó, d’aquell lloc que volem visitar, i on ve tota la informació. L’Emeteri, amb l’ajut del seu marit Juan, porten la casa rural, fan les habitacions, la neteja i el manteniment. Ella és la cuinera, i també la cambrera, com la mare d’una gran família que per dies va canviant. Tracte professional i alhora familiar, és l’oferta de “Orue Landetxea”. Avui per dinar posarà unes mongetes tendres acabades de collir, i l’amanida la farà amb els tomàquets d’aquest cistell que li ha portat un veí. De segon uns filets de carn, també de la zona, i per les postres una mica de formatge d’Idiazabal. Com cada dia, abans de sortir per veure algun lloc interessant i bonic dels voltants, ens anuncia el menú del migdia i per sopar.
Al acomiadar-nos per tornar a casa ens hem donat dos petons, ens a preparat uns entrepans pel viatge i ens ha regalat unes ampolles de Sidra... Emeteri, moltes gràcies per aquests dies! Joan López |
És el so dels 
| Dissabte 22 d'Agost 2009, |
El formatge ens agrada a tota la família i no hem perdut la oportunitat d’anar al “Centro de Intrepretación del queso” situat a la localitat de Idiazabal. “El formatge és l’eternitat de la llet”, és el que es pot llegir a l’entrada... Ens han explicat com la llet assoleix la seva eternitat, els trets principals dels diferents tipus de formatge i, per acabar, una petita degustació de formatges de la zona. Hem passejat una mica per la zona i de tornada a Orue per dinar; La Emeteri ens ha tret un tros de formatge de Ideazabal per les postres. I hem passat el matí! Joan López
|
| Divendres 21 d'Agost 2009, |
No ho posava al diari que llegíem durant el primer cafè, però Donosti no ens ha decaigut ni una mica. Cert que no hem trobat la ciutat fresca i humida de la primera visita, però ara tocava que fes més calor i que “La Concha” estigués més viva quan hem estat passejant per la sorra, remullant-nos els peus amb l’aigua del Cantàbric.
El funicular del “Monte Igueldo” era el mateix i hi havia nens a les atraccions del parc. A la baixada, els jardins del “Palacio de Miramar” mostraven el mateix verd impressionant de fa anys, quan varem passejar agafats de la ma i bocabadats, estirats a terra, recorríem els núvols i somiàvem el futur que ja és present . Només la presència d’ells dos ens ha canviat la imatge d’aquesta ciutat...
Un bonic poble del nord d’algun país proper! Joan López |
| Dijous 20 d'Agost 2009, |
Orue-Mutiloa-Orue Decidim caminar una mica pels voltants. Fem la pujada que dona a la carretera --L’Andrea l’ha de fer dues vegades perquè ens hem deixat la motxilla sobre la taula--, girem a dreta per anar pel camí normal, més curt, que encara no coneixem perquè l’estant asfaltant i encara no ens han deixat passar, emparellats ens fem confidències i també algunes fotos, procurant no trepitjar l’asfalt tou per no tacar les sabates. L’anada se’ns ha fet una mica llarga i volem prendre alguna cosa, ens fiquem en un local que resulta ser una societat de caça i pesca... Però ens atenen molt amablement i xerrem una estoneta. Després d’una estoneta al parc que hi ha al costat del frontó de Mutiloa. La tornada és més dura del que pensàvem... Clar, el camí sempre l’hem fet amb cotxe! Quan arribem, molt cansats i amb mal de peus, ens dutxem i baixem a sopar i a dormir... Demà anem a Donosti! Joan López
|
| Dimecres 19 d'Agost 2009, |
A Zerain hem visitat el museu etnològic, l’església i la presó que data del 1711. Zerain, actualment amb una població de aproximadament 250 habitants, representa un exemple de la voluntat dels seus habitants per sobreviure com a poble, orgullosos de la feina que estan fent, t’ho expliquen en un documental audiovisual previ a la visita del museu.
Las gents d’aquí, extremadament fidels a les seves costums, estant sent capaços de conciliar la seva història amb els reptes que planteja el progrés i la modernitat.
El secret està en el treball il·lusionat i persistent que va construint i que genera riquesa; El que està fet amb les pròpies mans és el que s’impregna d’un mateix i t’identifica,... Joan López |
| Dimarts 18 d'Agost 2009, |
Tornant del càmping de Cambrils, ens hem passat més de cinc hores de viatge sense que es veiés cap cartell anunciador de que portéssim la direcció correcta per arribar a casa. Els nens no han sospitat res fins l’últim moment, quan ja hem estat rebuts per l’Emeteri, la mestressa del “Caserio Orue”, una casa rural situada al poble de Mutiloa, província de Guipúscoa. Del mar a la muntanya, de la mediterrània fins quasi a tocar el Cantàbric... Que ho farem en uns dies! Quan baixarem de la muntanya perquè els nens puguin conèixer els indrets on varem passar el nostre viatge de noces. Com ha estat una sorpresa per ells, l’Andrea ha posat la seva cara d’això... De les sorpreses! Que fort! És el que ha dit l’Antonio. Joan López
|
| Diumenge 16 d'Agost 2009, |
Córrer per la platja Fa dies que he decidit córrer per la platja, tres cales pel matí i tres o quatre per la tarda. Amb el peu marco una línia a la sorra, just davant de la tovallola, per marcar la sortida i l’arribada. Per començar corro molt suament per escalfar i vaig incrementant el ritme progressivament, però sense arribar mai a córrer gaire fort; és tracta d’aguantar una mica més cada dia. Miro de seguir la marca humida que les onades van deixant a la sorra perquè és el terreny ideal, ni massa dur ni massa tou...
Per la segona volta començo a sentir molèsties als peus i als turmells per culpa del desnivell. Al començar la tercera ja estic que no puc més... Però haig d’aguantar i patir una mica, és la base que m’ha de fer progressar. Joan López |
| Dijous 13 d'Agost 2009, |
La platja no és per les noticies! S’ha d’anar ven d’hora per agafar la primera línea de la platja, mires al cel per decidir on i com plantar l’ombrel·la, estirem bé la tovallola i posem els dos plàtans del Condis per que facin de coixí, ens posem la crema i al cap d’un moment... El primer capbussó! De tornada a la tovallola donem varies voltes, de cap per amunt i per avall, fins acabar llegint les noticies en posició incòmode i amb risc de contractura: Mor a Gran Canària la desena víctima mortal per grip A a Espanya, Blanco demana a Rajoy que ''es relaxi'' i que no desviï l'atenció ''acusant sense proves'' .... Una reflexió de mala gana sobre la poca vergonya que tenen alguns dirigents del PP i ja no es possible aguantar-se més sense un refrigeri al “chiriguito”... Joan López
|
Per posar-se en forma
| Dimarts 4 d'Agost 2009, |
Atletisme El primer cap de setmana d’Agost l’hem dedicat a l’atletisme. El dissabte, la festa major de Tona ens ha cridat perquè l’Antonio participés a la cursa popular. En aquesta ocasió, potser ha estat la duresa del recorregut, o potser que pel matí s’ha fet un tip de nedar a la piscina municipal, el cas és que no tenia massa ganes de córrer... Però tan fa! A vegades també va bé passejar-se i gaudir de la cursa i fugir del patiment que representa voler quedar dels primers a qualsevol preu. Una “pizzeta” mentre aplaudíem als demés participants ha estat suficient per passar una bona estona. I el diumenge a l’Estadi Olímpic per presenciar el campionat d’Espanya d’Atletisme. Finalment hem comprat les entrades de tribuna per veure-ho millor i ha estat un encert. En un moment donat ha aparegut per la grada el campió Jackson Quiñonez, l’atleta que surt al cartell i l’Antonio li ha demanat un autògraf. He fet una foto mentre s’esperava que acabés la cursa per signar-li el fulletó... Genial! Joan López
|
